CAPÍTOL
11
El
pla era simple. La part difícil era fer-ho.
Ferus
jeia despert en la foscor, revisant el que Clive havia esbossat mentre el propi
Clive dormia en un racó roncant sonorament.
Una
vegada que estiguessin a la fàbrica, Clive desactivaria una màquina de càrrega
que transportava les enormes caixes de duracer fins a la nau de transport.
Simplement tenia intenció de desactivar el sistema de comptatge. El fet que
jurés que podia fer-ho amb una cullera era suficient parar provocar-li malsons,
així que va decidir no posar l'accent en això.
—Inventari
—havia dit Clive, explicant el seu pla—. Si desorganitzes els seus procediments
d'inventari, es tornen bojos. Saben que són responsables per a algun Gran
Moffing Toffhead[1]
al final de la cadena, així que tot ha d'estar en ordre. Llavors estan
carregant les caixes, però no s'estan comptant. Això significa que hauran de
comptar-les manualment. El que significa que deixaran obertes les portes de la
badia del transport. I això ens donarà la nostra oportunitat. Després que
t'encarreguis del guàrdia principal i agafis la seva arma.
—Com
vaig a fer això?
—Ja pensaràs
en alguna cosa. Els altres guàrdies estaran revisant la màquina i vigilant als
presoners, perquè quan alguna cosa va malament, temen que tothom s'amotini.
—Llavors
m'encarrego del guàrdia...
—Per
llavors estaré en posició de detenir la càrrega completament. Llavors tu i jo
pugem a bord usant les portes de la badia, arribem a la cabina, fem fora als
pilots, i ens enlairem.
—Sembla
haver-hi un bon nombre de forats en aquest pla.
—Bé, res
és perfecte.
Ferus
va recordar la conversa ara mentre jeia sobre la seva esquena. Confiava en
Clive, confiava en els seus instints i també confiava que si no aprofitava
aquesta oportunitat estaria mort.
Va
tancar els ulls però no va dormir. Va ser abans del clarejar quan va escoltar
les botes a l'exterior. Massa d'hora per despertar als presoners.
Podia
veure la lluentor en els ulls d’en Clive. Estava completament despert,
escoltant.
—Això
no pot ser bo —va murmurar Clive.
Les
botes es van detenir davant la porta. Clive es va moure ràpidament. Es va
llançar a través de la cel·la i va copejar a Ferus mentre la porta s'obria i
les llums s'encenien sobtadament en un intent d'encegar-los.
—Em
va robar les botes! —va cridar Clive salvatgement.
—Ja
no té importància —el guarda va somriure burletament.
Ferus
va ser recollit i el van llançar a un carro de transport, una petita caixa
tancada que usaven per ficar i treure presoners... del bloc d'execució.
Era
la seva hora.
La
coberta es va tancar i es va bloquejar. En pocs segons, traurien a Ferus.
Va
estrènyer un dispositiu de contenció entre els dits, el pern que Clive li havia
passat quan havia fingit atacar-li. No tenia ni idea de què fer amb això.
Difícilment era una arma. Però era alguna cosa.
Van
ficar a Ferus en una cel·la. Li van llegir la seva ordre d'execució en veu
alta.
—Per
l'ordre de... Crims contra el règim imperial... —No tenia importància.
La
porta es va tancar darrere dels guàrdies. Era una petita cel·la amb gruixuts
murs de duracer. No hi havia espai per ficar-se al llit i amb prou feines per
asseure's. No hi havia finestra, ni cadira. Res aquí més que temps, i molt poc
d'això.
Va agafar
el dispositiu en un puny. No podia escapar d'allà amb això. Clive ho sabia.
Però quan vinguessin a per ell, quan li portessin a la sala d'execucions, llavors
tal vegada podria usar-lo.
Posa un petit objecte en una peça
d'equip en la forma adequada, i pots desactivar-lo. Desactiva alguna cosa i
obtens una distracció. Algunes vegades això és tot el que necessites.
A tot
això, preferiria tenir un sabre làser.
Ja
els sentia venir. No et deixaven descansar molt temps.
Encara
tenia la Força. Estava allà, fins i tot en aquest pudent planeta depriment,
fins i tot en aquesta gàbia fosca que feia les vegades de cambra. Estava dins
d'ell i al seu voltant i ell podia accedir a ella quan volgués.
Es va
aixecar.
Avui
moriria o escaparia.
Seria
la seva elecció. No la d'ells.
La
porta es va obrir. Hi havia sis soldats d'assalt. Un era un oficial, consultant
un datapad adherit al seu canell.
—Ferus
Olin, criminal del planeta Bellassa. Escàner retinal —va alçar escàner fins a
l'ull d’en Ferus—. Identificació confirmada.
Li
van ficar per la força a una altra habitació, una més gran, amb diverses
cadires amb cadenes que estaven fixades al sostre i penjaven com enfiladisses
letals. Hi havia un droide mèdic en una cantonada. Així que seria una injecció
letal.
Li
van empènyer més enllà del droide. Es va posar el dispositiu de contenció en el
palmell de la mà mentre passava. Esperava que els guàrdies continuessin
empenyent-li, i ho van fer, copejant-li amb els seus rifles làser. Ell va
fingir ensopegar estenent un braç per equilibrar-se. Es va agafar al droide
mèdic.
—Aparta't!
—El soldat d'assalt va incrustar la culata del seu rifle en la seva espatlla.
El
dolor va baixar pel braç d’en Ferus. No tenia importància. Havia pogut lliscar
el dispositiu en la ranura del droide.
Li
van portar fins a la cadira, llavors li van deixar caure en ella.
—Prepara
la injecció —va dir l'oficial.
El
droide no es va moure.
—Prepara
la injecció! —va cridar l'oficial.
—Restricció
—va contestar el droide breument.
—Què?
L'oficial
es va girar. Era el moment que Ferus havia estat esperant. Amb una puntada va
enviar a un soldat cap a un altre; un colze va enviar a un tercer girant. La
Força brunzia al seu voltant mentre saltava sobre la pila, agafant ràpidament
dos blàsters pel camí. Girà en l'aire, mantenint-se immòbil per un instant per
fer miques al droide, després va aterrar. Es va llançar al sòl per esquivar el
foc làser i va utilitzar l'impuls per rodar com una pilota, derrocant a la
resta dels soldats d'assalt. Mentre s'aixecava va agafar una targeta de
seguretat del cinturó d'utilitats d'un soldat.
L'oficial
li va plantar cara, amb el blàster alçat.
Ferus
va alçar els seus blàsters. Cap d'ells es va moure.
L'oficial
va disparar. Ferus ja s'havia aprofitat de l'instant abans del tret i va
saltar. Va disparar al sostre. Els perns que mantenien les cadenes en el seu
lloc van caure. Les cadenes van caure. Va enrotllar a l'oficial amb elles.
Des
que havia estat en la caixa de detenció, no estava segur d'on estava en el
complex de la presó. Hauria de trobar la fàbrica. No estava segur de si Clive
hauria pogut desactivar el carregador però havia d'assumir que el pla seguia endavant.
Clive esperaria que aparegués. Si no, no tenia dubtes que Clive marxaria sense
ell... si podia.
Ferus
va travessar corrent els passadissos. Havia d'haver-hi una altra entrada a la
fàbrica, una que havien d'usar els guàrdies.
La va
trobar. Les portes blindades es van obrir gràcies a la targeta. El xivarri de
la fàbrica va assaltar les seves oïdes.
M'alegro de donar-li en aquest lloc el
petó de comiat.
Es va
ajupir ràpidament darrere d'una màquina. La fila de presoners mantenia les
seves cares cap al seu treball. Un guàrdia patrullava a dalt i a baix, a dalt i
a baix. Ferus no veia interferències en la rutina. Al lluny, descansava la nau
de transport, mentre una rampa traginadora introduïa caixa rere caixa en el seu
interior.
Llavors
va escoltar el cruixit d'un transmissor i va veure a un oficial baixant
ràpidament pel passadís, cap a la nau. Un altre oficial s'apressava de la
direcció oposada.
Ferus
es cobria amb el soroll de les màquines i la rutina regular del guàrdia que
patrullava. Mentre el guàrdia li donava l'esquena, ell va avançar ràpidament cap
endavant i es va encarregar del primer oficial. L'oficial es va copejar el cap
contra una màquina i va perdre el coneixement.
Mantenint
el cap ajupit, Ferus va córrer més enllà del clam de les turbines que
convertien el duracer en planxes i les transformaven en engranatges i
clavilles. Va agafar un grapat d'engranatges mentre corria.
Per
llavors els presoners li havien vist però no van dir res. Si un d'ells anava a
escapar-se, ho faria o no ho faria. Ells ni li ajudarien ni li posarien
obstacles. Però podia sentir el seu àvid interès en el seu progrés i la seva
convicció que fallaria.
Les
portes de la badia ja estaven obertes, i el segon oficial pujava pel rampa,
llest per comptar manualment. Sens dubte esperava al seu company oficial d'un
moment a un altre. Tenien una finestra de temps per fer això. Una vegada que
fos incapaç de contactar amb l'oficial mitjançant el comunicador, l'oficial
començaria a sospitar.
—Apareixes
just a temps —Clive ja estava al seu costat.
—Blàsters
—Ferus va dir la paraula no com una necessitat sinó com un advertiment.
—Què...
Ferus
havia sentit l'onada de Força, advertint-li. Va apartar d'una empenta a Clive
mentre el foc làser explotava sobre el seu cap. Va impactar en una màquina de
planxes, enviant foc fos en totes direccions.
—Ens
han descobert —va dir Ferus.
—Tu
creus?
Van
pujar la rampa corrent, zigzaguejant per evitar el foc dels guàrdies que anaven
darrere d'ells. Van aparèixer soldats d'assalt i van pujar per la rampa. Clive
va usar un vell truc, llançant el grapat d'engranatges rampa a baix. Els
soldats d'assalt van relliscar i van caure. Amb una empenta de Força, Ferus els
va donar un impuls extra, llançant-los al sòl de la fàbrica.
Clive
li va dedicar una mirada de sorpresa però no hi havia temps per a preguntes.
Clive va llançar la cullera, girant ràpidament, cap a l'únic oficial imperial.
Li va copejar directament enmig del front amb tanta força que els seus ulls es
van posar en blanc i va sofrir un col·lapse. Ferus va tancar ràpidament les
portes de la badia.
—La
cabina —va dir Clive—. Ara vindran a per nosaltres amb les armes grans.
—Aquestes
no eren les armes grans?
Van
córrer cap a la cabina i van travessar la porta. Dos pilots de càrrega es van
aixecar d'on havien estat descansant amb un ull en el panell de l'ordinador de
navegació. Van veure el blàster a la mà d’en Ferus i la mirada de determinació
en els ulls d’en Clive.
Van
alçar les mans.
—No
em vaig apuntar per a això —va dir un.
—Jo
tampoc —va dir l'altre.
—La
porta està per allà —va dir Clive. Va pressionar el botó de la rampa de la
cabina amb el puny.
Es
van llançar fora, saltant de la rampa abans que copegés el sòl. Clive va prémer
de nou el control de la rampa mentre Ferus encenia els motors.
La
nau de transport va sortir disparada cap al cel. La presó es va convertir en un
esborrall grisenc a la meitat de la jungla.
I
llavors els primers caces van començar a elevar-se des de la plataforma
d'aterratge.
—Han
de ser tan fastigosament ràpids? —va murmurar Clive.
—Quin
és l'estat del nostre sistema d'armes? —va preguntar Ferus, augmentant la
velocitat.
Clive
va revisar les lectures de l'ordinador.
—Uh,
no gaire bo. Tenim un parell de canons làser de baixa potència.
—I...?
—Això
és tot.
—Això
és tot?
—Això
és tot.
Ferus
va fer una ràpida ullada a l'ordinador de navegació. Els caces imperials
s'acostaven. El vaixell de càrrega era vell i lent. Les seves armes eren
rudimentàries. Podien jugar a l'amagatall, però no hi havia asteroides pels
voltants i de totes maneres seria com amagar a un wookiee darrere d'una branqueta.
—No
hem arribat fins a aquí perquè ens converteixin en pols espacial —va dir Clive
feroçment.
Però
tots dos van mirar cap a les naus i van saber que estaven condemnats.
[1] Toffhead, de les paraules toff (petimetre)
i head (cap). En el cas de Moffing, els adjectius en anglès que acaben en
“-ing” indiquen o descriuen una característica d'alguna cosa o algú. Una
traducció seria més o menys: Gran Moffing Toffhead. Aquest Gran Moff Cap de
petimetres. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada