Submón (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Un braç flexible de duracer d'un sensor encara penjava de la paret. Ferus va provar el seu pes en ell, i va aguantar. Usant-lo com a suport, va ser capaç d'enganxar els seus dits sobre la vora superior i impulsar-se per fer una ràpida ullada al lloc de l'antic hort.

Amb un grunyit, Ferus es va equilibrar sobre els seus palmells. L'hort no havia sucumbit pel foc, va veure, havia estat volat. Trossos de pedra ennegrida bloquejaven l'antiga entrada. El cristall s'havia fet trossos i agulles d'aquest material encara jeien al voltant.

Va recordar...

Aturat al costat de la Siri, mentre ella arrencava una herba i la subjectava sota el seu nas.

—Què et diu això?

—És una herba —va dir.

—Però què diu això?

—No ho entenc, Mestra —Què volia ella? Ferus només tenia tretze anys, estava en els començaments del seu aprenentatge. Tenia por tot el temps de fer o dir alguna cosa equivocada.

—Això és part de la Força, també, Ferus. Connexió amb les coses vives. Tanca els ulls. Olora. Bé. Ara. Què et diu?

—Diu... esmorzar.

Siri va mostrar el seu riure curt.

—No és molt imaginatiu, però suposo que haurà de servir. Provem amb una altra.

—Mestra? A Yoland Fee no li agrada que ningú reculli les seves herbes. És una regla pels Padawans.

Siri es va girar cap a ell, amb les mans plenes de flors comestibles i herbes verdes. Va somriure.

—Saps, Ferus, si poguessis aconseguir treure una mica de midó de la teva túnica ens portaríem molt millor.

Ferus va sentir la tensió a través dels seus braços per sostenir-se. Es va deixar caure de tornada al sortint. No havia estat completament conscient que entrar en el Temple seria més perillós que les tropes imperials. Preferiria soldats d'assalt abans que records de qualsevol dia.

Siri havia estat en el correcte, per descomptat. Pensant en aquell moment, va recordar com d’acurat que havia estat per mantenir recta la seva columna, la mirada anivellada. Havia estat conscient de cada paraula, ajustant-se al que hauria de dir o fer el perfecte aprenent.

Cada vegada que Ferus tornava la mirada cap a un record de si mateix com a Padawan, es preguntava com podia aguantar-li ningú. Va ser només més tard, a Bellassa, a través de la seva amistat amb Roan Lands, quan va aprendre a sortir-se dels rígids contorns que s'havia imposat, a veure que la perfecció era una presó que havia construït i li mantenia apartat dels altres.

Trobava a faltar la seva antiga vida amb Roan tant com trobava a faltar als Jedi. La guerra i l'Imperi havien estripat la seva vida en dos, com a tants altres en la galàxia. Al principi no havia reconegut el canvi. L'acumulació de poder de Palpatine havia estat tan lenta, tan acurada. Tan endiabladament intel·ligent. Havia sabut que en moments de confusió els éssers buscaven lideratge, i no examinaven molt acuradament cap a on es dirigia aquest lideratge. Quan la realitat darrere de la màscara va emergir, era massa tard.

—Les pedres s'han col·lapsat al voltant de l'obertura —li va dir a Trever—. Haurem de volar alguna. Creus que pots fer-ho?

—Pensava que mai ho preguntaries.

Havia descobert que Trever era una classe d'expert en explosius. Trever podia desmuntar serenament una carrega alfa i amplificar-la o afeblir la seva potència sense pestanyejar. El seu germà Tike havia estat part del moviment de resistència de Bellassa i li havia ensenyat. Tike havia mort, juntament amb el pare d’en Trever, a les mans de l'Imperi. Després d'això, Trever havia fet la seva vida als carrers de Bellassa, i havia adquirit bastants coneixements pel camí. Era un producte de la guerra i el sofriment, fet adult abans d'hora, amagant les febleses d'un nen que encara s'encongia sota les seves fatxenderies.

—Necessitarem mitja càrrega, només prou per obrir un petit forat —li va dir Ferus a Trever—. No volem atreure cap atenció.

Trever va treure una carrega alfa del seu cinturó d'utilitats.

—Amb això n’hi hauria d’haver prou. Alça'm.

Ferus li va impulsar. Va agafar els peus del noi mentre Trever es balancejava, col·locant la càrrega entre les massisses pedres.

—Cobrim-nos —va dir Ferus deixant anar a Trever.

—És només mitja càrrega.

L'explosió gairebé tira a Ferus del sortint. Va agafar el protuberant sensor i es va bressolar en l'aire, assotat per un vent que li bufetejava. Va atrapar el seu cos i li va fer girar com una canya. Va decidir seguir el consell que li havia donat a Trever i no mirar cap avall.

Va bressolar les seves cames de tornada al seu vell sortint. Trever s'havia lliscat fins a l'obertura excavada.

—Això era mitja càrrega? —va preguntar Ferus amb incredulitat.

—No és una ciència exacta, ja saps —va contestar Trever tímidament.

—Esperem que els soldats d'assalt no ho hagin sentit. Anem.

Ferus es va impulsar una vegada més per inspeccionar el treball manual d’en Trever. Malgrat la potència de l'explosió, el forat era petit, un testament de la força de la pedra. Era prou gran com per passar atapeïdament a través d'ell.

Bé, això s'ocupa d'una de les meves pors, de totes maneres, va pensar Ferus. No es quedarien atrapats en aquesta torre. Almenys podrien entrar.

No pensaria com anaven a sortir. Encara.

Ferus va donar un salt de Força fins a l'obertura i es va equilibrar. Li va tendir una mà a Trever i li va hissar. Es van inclinar i es van ficar a través de l'obertura que hi havia obert Trever a través de la pedra.

Ja estaven dins del Temple, en un lloc que Ferus coneixia bé, però es va trobar perdut durant un moment. Això no s'assemblava al Temple que havia conegut. Estava en una àrea excessivament danyada, i durant un moment no va poder orientar-se. Una paret estava demolida, una altra ennegrida pel fum. El passadís cap al qual havia esperat girar havia desaparegut. En lloc d'això hi havia una muntanya d'enderrocs.

—Haurem d'anar per aquí —va dir, girant contra direcció.

Van escalar una paret esfondrada. Ferus va romandre immòbil un moment. Malgrat tot el que havia ocorregut, la Força romania present. Encara estava aquí per a ell, i ell es va connectar a ella.

De sobte, es va sentir completament orientat, i molt clar.

El Temple podria ser un laberint gegantesc per a les persones alienes, però per un Jedi el disseny tenia sentit. Havia estat dissenyat per emmotllar-se a la vida d'un Jedi, perquè desembolicar-se fos fàcil. Per això seguia els ritmes d'un Jedi, amb meditació fluint en l'activitat física, en la naturalesa, en el menjar, en l'estudi, en la recerca i el suport.

—Aquesta solia ser l'àrea de reparació de droides —li va dir Ferus a Trever—. Pel que també hauria d'haver-hi un accés als túnels de servei aquí.

S'havien format tolls d'aigua en el sòl. La pluja degotava a l'interior. L'olor del fum ascendia de les ennegrides parets. Ferus va tractar d'apartar qualsevol emoció. Necessitava centrar-se.

—M'agrada mirar als droides —va dir Anakin.

Ferus va assentir. Havia anat per deixar un petit droide per reparar com a favor per a un Mestre Jedi. Per a la seva sorpresa, havia trobat a Anakin Skywalker revisant peces de droides.

No coneixia molt bé a l’Anakin. Havia arribat al Temple l'any passat. Havia sentit els rumors, per descomptat. Com de fort que era Anakin en la Força, com li havia tret Qui-Gon Jinn d'un remot planeta desèrtic. Com Obi-Wan Kenobi s'havia ofert per entrenar-li personalment després de la mort d’en Qui-Gon. Com podia ser l’Escollit.

—Vaig construir un androide al meu planeta natal —va dir Anakin. Alguna cosa en la seva veu li va dir a Ferus que Anakin estava sol.

Ferus va desitjar tenir l'habilitat de dir el correcte, de respondre amb calidesa a un noi que no coneixia. Va desitjar que la seva malaptesa no passés per rigidesa. Va desitjar ser més com Tru Veld o Darra Thel-Tanis, els qui podien parlar amb qualsevol i fer-se el seu amic. Però era difícil per a ell saber què dir. No tenia aquest do. Els seus mestres sempre li deien que estigués més en contacte amb la Força Viva.

—No recordo el meu planeta natal —va dir finalment—. O a la meva família.

Anakin li va mirar sota una mata de pèl ros.

—Llavors tens sort.

Aquest nen solitari s'havia convertit en un Jedi sorprenentment dotat. I ara estava mort. Ferus no sabia com o on. Havia estat poc disposat a preguntar-li a Obi-Wan. La mirada en la cara del Mestre Jedi quan s'esmentava a Anakin era suficient per detenir a Ferus. La pena havia marcat a Obi-Wan, i semblava més vell i més gris que el que correspondria a la seva edat.

Ferus començava a donar-los sentit a les formes ennegrides i retorçades. Allà, el munt de duracer fos, aquesta havia estat la prestatgeria que havia recorregut tota una paret. Havia tingut peces de droide. La pedra s'havia enfonsat en còdols que cruixien sota les botes d’en Ferus mentre avançava pel ressonant espai. Fa donar unes puntades de peu en algunes peces foses en el terra. Els forats oberts en el sostre havien deixat entrar la pluja matutina. Els cruixits li van dir que aquí vivien criatures, escorrent-se a través dels enderrocs.

Els androides de protocol eren formes estranyes, mig fosos, amb les òrbites dels ulls buits. Semblaven soldats caiguts.

L'olor de descomposició estava en les seves fosses nasals. La descomposició, el fracàs i la ruïna.

I era només el principi del que veuria.

— On està l'entrada als túnels? —va preguntar Trever.

Ferus va portar la seva ment de tornada a la tasca actual. Mirà al voltant tractant d'orientar-se.    

—Aquesta obertura d'allà condueix al vestíbul principal. Crec que hauríem d'evitar-la. L'entrada als túnels de servei estava per allà. Almenys, crec que estava aquí.

Van mirar a través de la cambra cap a un munt gegantesc d'enderrocs.

—Tot el que puc dir és, si hem de passar a través d'això, serà millor que tinguis raó —va dir Trever.

De sobte van escoltar el so de passos.

—Soldats d'assalt —va murmurar Trever.

Ferus va assenyalar ràpidament cap a un imponent munt deformat de metall retorçat. S'havia fos per la calor; una vegada havia estat una pila de droides. La punxeguda naturalesa del munt havia creat forats a tot arreu. Podrien ficar-se dins i amagar-se sota.

Just a temps. Un esquadró de soldats d'assalt amb armadures blanques va entrar a l'espai a través de l'obertura volada que portava al vestíbul principal. L'oficial al comandament va parlar a través del seu comunicador en el casc.

—Els sensors indiquen activitat de formes de vida.

Trever va mirar a Ferus, alarmat: Ferus va observar com l'esquadró començava a pentinar l'espai sistemàticament, quadrant per quadrant. Aquest era el problema amb els soldats d'assalt, va pensar malhumoradament. Eren tan eficients.

En uns minuts els albirarien. Ferus no tenia cap dubte. Estaven envoltant els munts del droides, comprovant cada esquerda, cada racó fosc.

Ferus va sentir quelcom humit i crespat fregant la seva cama. Només la més severa disciplina Jedi, arrelada en els seus ossos, va evitar que se sobresaltés. Una rata meer, grossa i negra, remenant-se per aquí. Abans que Ferus pogués avisar-li, Trever va saltar lleument, copejant-se el cap contra el metall. El soroll metàl·lic més feble ressonava a través de l'espai.

—Detinguin l'activitat —L'oficial es va girar, apuntant una vara lluminosa a escassos centímetres del seu amagatall—. Evidència d'intrusos. Buscar i destruir.

Següent