Submón (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Ferus va sentir com si li haguessin llevat l'aire dels pulmons. Darth Vader estava a l'altre costat de la paret. Des de la seva posició prop del sòl ell només podia veure les botes del Lord Sith, però podia sentir el grinyol de la seva màscara de respiració.

La seva única esperança era que Vader no estigués buscant-los.

—La situació és normal, diu —va remarcar Vader amb veu profunda i tronadora.

Malòrum havia donat alguns passos cap endavant pel que Ferus ja no podia veure’l.

—Sí, com pot veure. Vaig arribar un dia abans, m'agrada fer això, sorprendre'ls. Manté a tothom en el seu lloc, i és una bona forma d'aprendre coses que...

—Va tornar un dia abans perquè jo l'hi vaig ordenar. Si pot deixar d'elogiar-se a si mateix prou, tal vegada pugui explicar per què hi ha esquadrons patrullant els passadissos.

—Estricta rutina. Crec en la prestesa constant.

—Malòrum, creu que sóc idiota?

—Disculpi'm, Lord Vader?

El poder de la ràbia d’en Vader va omplir el passadís.

—Això és una pèrdua de temps, i odio perdre el temps. Li aguanto perquè és útil... ara com ara. Així és que li dono una opció. Digui'm la veritat, o continuï amb les seves mentides.

Ferus gairebé podria sentir els càlculs de Malòrum. El pols va continuar durant una mica més.

—Dos intrusos van ser localitzats i estan sent rastrejats —va dir Malòrum finalment—. Li asseguro que seran trobats. Ja veu, en certa manera, això prova l'èxit del meu pla per atrapar als Jedi. Un dels intrusos té un sabre làser.

—De debò?

—Així és que els rumors que vam propagar van funcionar.

—Perquè un parany funcioni ha de capturar a la seva presa. No té un Jedi en custòdia. En lloc d'això, algú camina encara en llibertat.

Va haver-hi una nota de falsa lleugeresa en la veu d’en Malòrum.

—Ara com ara, Lord Vader, l'hi asseguro.

—Les asseguracions no m'interessen.

Lord Vader sonava gairebé... avorrit. Tractava amb menyspreu a Malòrum. Ferus havia sentit que Malòrum era la mascota especial de Lord Vader, el seu protegit. Òbviament això era un tros de rumor infundat.

—I recordo —va continuar Vader—, que va deixar que un Jedi s'escapolís entre els seus dits a Bellassa. I ara hi ha un altre Jedi en alguna part de Coruscant.

—Tinc a un espia que s'ha infiltrat en aquest grup de Jedi. Estic esperant un informe...

—La seva tediosa obsessió per atrapar Jedi li ha portat a descurar les seves ordres. Li he donat una tasca simple: netejar Coruscant, nivell per nivell, fins a la mateixa escorça, fins que estigui completament sota la nostra dominació. Caçarà cada possible nucli de resistència. Planejarà un cop i eliminarà als Esborrats. No podem tenir tipus de la resistència convertint-se en herois.

—Només un minut, Lord Vader —va dir Malòrum—. Coruscant difícilment és una assignació ordinària.

—Si no és capaç de realitzar el treball, trobaré a algú que ho faci.

—Per descomptat que sóc capaç, Lord Vader.

—Llavors faci-ho i faci-ho ja. Vol desfer-se d'intrusos? Voli el Temple.

Ferus es va posar rígid.

—Volar-ho? —va preguntar Malòrum.

—Per què no?

—Però la meva oficina privada està aquí! Registres valuosos es perdrien.

—Insisteix massa sobre la seva pròpia importància. —Ferus podia sentir realment la respiració que sortia amb un xiuxiueig dels pulmons d’en Malòrum.

—Ja veig el que està fent. Tracta de desacreditar-me als ulls de l'Emperador. Vol destruir el meu treball, els meus arxius... —llavors es va detenir—. Un moment. Ara ho veig. No parlava de debò.

—Interessant el que ha emergit justament ara, veritat? Té arxius aquí que no han estat emmagatzemats per Seguretat Imperial? Aquesta és una violació de les directives de l'Emperador.

Això és una lluita, va pensar Ferus. Malòrum vol el treball de Vader. Vol ser la mascota de l'Emperador. I Vader sap exactament el que pretén.

Ara va haver-hi un element de satisfacció en el to d’en Malòrum.

—Tinc permís del mateix Emperador per guardar arxius privats que crec que podrien comprometre una recerca en marxa.

—Necessito recordar-li la seva pròpia inferioritat?

La ràbia de Vader va servir per invalidar la seguretat de Malòrum. Era una mica atemoridora sentir-la contra tu, va reflexionar Ferus. Es va alegrar d'estar darrere del panell.

—No tinc secrets per a vostè, Lord Vader. Hi ha informes que no ha vist encara, arxius que necessiten notes addicionals... tinc espies a tot arreu de Coruscant, com sap. Informes del nostre progrés en la vigilància dels subnivells.

—Per fi em diu alguna cosa que vull saber.

—Per no esmentar certs assumptes delicats que he estat investigant només pel seu propi interès, Lord Vader. Per exemple, els rumors sobre Polis Massa...

Ferus es va esforçar per sentir. Allà estava una altra vegada, Polis Massa. Alguna cosa hi havia allà, una cosa gran, però no sabia què.

Si Malòrum pensava que anava a impressionar a Darth Vader, estava equivocat. La seva jactància va tenir l'efecte d'oposat. Ferus podia sentir-ho ara, la lenta cremada de la fúria de Vader mentre es creava.

—Lord Vader...

La veu d’en Malòrum sonava ronca, com si li costés respirar. Encara així, Ferus va poder escoltar la por en ella.

—Jo... li... suplico...

Estava ocorrent quelcom estrany. La reixeta davant Ferus estava vibrant. Després la paret va començar a vibrar. Va escoltar un so cruixent. Vader estava permetent que la seva fúria creixés.

—No torni a esmentar aquest lloc de nou.

—Per descomptat, Lord Vader.

A través del passadís, Ferus podia veure que les finestres de l'habitació de Yoda estaven vibrant. Sobtadament la porta va explotar. Va veure una cadira navegar per la cambra i la va escoltar xocar contra una paret. Part del sostre es va esquerdar i els cables es van enfonsar.

Ferus li va fer un senyal a Trever i van començar a retrocedir gatejant.

Les finestres van rebentar. La reixeta va esclatar, juntament amb un gran tros de la paret. Ferus i Trever estaven al descobert.

Següent