Mort a Naboo (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

No estava tan malament, per ser una presó. Ferus les havia vist pitjors.

Es va estirar en el dur duracret on dormia... i es va trobar cara a cara amb la rata meer més gran que hagués vist mai, rosegant una de les seves botes.

Bé. Tal vegada no.

Li va llançar la seva altra bota al rosegador i aquest s’escapolí ràpidament. Suposava que podria afrontar els fets. Havia aterrat a la pitjor presó de la galàxia, i tret que algú proper i volgut, o fins i tot algú a qui no li agradés particularment molt, com la Mestra Jedi Solace, li rescatés, estava entaforat allà, treballant fins a l'esgotament fins que fos executat.

Era l'habitual pla astut de l'Imperi. Condemna als éssers que et desagraden, no perdis el temps amb un judici perquè les teves sospites són suficients, després fica'ls a tots ells en un forat pudent en un planeta al qual no hi vagi ningú, obliga'ls a treballar, no els deixis parlar ni tan sols uns amb els altres i llavors, quan estiguin massa febles per proporcionar-te el mínim benefici, executa'ls. Quin sistema tan elegant en el qual acabar atrapat. Confia en ell per trobar-ho.

Així que tal vegada colar-se en el Temple no va ser la millor idea que havia tingut. I llavors va haver de tornar i fer-ho dues vegades. No és estrany que Malòrum hagués estat irritable.

Havia estat buscant a un altre Jedi. Els rumors havien suggerit que estaven retinguts en una presó allà. Però els rumors van ser dissenyats com un truc per atreure a qualsevol Jedi en un intent de rescat. Ferus havia caigut directament en el parany.

La necessitat de trobar fins a l'últim Jedi li estava portant a llocs als quals mai havia esperat anar. Obi-Wan Kenobi, ara a l'exili a Tatooine, s'havia negat a ser part dels seus plans per a una base secreta. Ferus no va deixar que això li detingués. Sabia que havia d'haver-hi altres Jedi allà fora que haguessin sobreviscut a la purga. Necessitaven un santuari. Ell havia ensopegat accidentalment amb un asteroide remot que viatjava constantment per la galàxia dins d'una tempesta atmosfèrica en moviment. Tenia dos ajudants de confiança establint un campament allà, Raina i Toma, així com ocultant al Cavaller Jedi Garen Muln.

Quan havia trobat a la Mestra Jedi Solace, havia descobert que ella havia establert una comunitat al costat dels oblidats oceans subterranis de Coruscant. L’esparracada societat havia construït les seves cases en una sèrie de passarel·les sobre el mar en una vasta caverna. Quan li havia dit a Solace el que havia vist en el Temple, una cambra plena de sabres làser capturats de Jedi assassinats, la tristesa i la còlera l'havien copejat. Llavors ell li havia explicat que havia sentit per casualitat que hi havia un espia en el seu campament, i ella s'havia enfuriat.

Ella li havia convençut per colar-se dins una altra vegada. Necessitaria sabres làser, va argumentar ella, pels Jedi que, ell estava segur, estaven allà fora. I ella necessitava descobrir la identitat del seu espia.

Així que s'havien colat a la base del Temple, gràcies a l'estranya nau de la Solace amb excavadora inclosa. Però s'havien topat amb massa soldats d'assalt i més problemes dels quals podien manejar. Ara aquí estava, a la presó, amb una ordre d'execució esperant ser duta a terme.

Li havien donat un nombre quan va arribar: 987323. Li van dir que no parlés amb cap presoner i que no demanés res als guàrdies perquè no ho obtindria de totes maneres. “Ni tan sols per repetir postres?” havia preguntat, i com a resposta havia rebut una pica de força en l'estómac. Li havia portat hores recuperar-se d'això. Havia de recordar mantenir la boca tancada.

La situació era desesperada, va suposar, però havia estat entrenat com un Jedi, i per això es resistia a sentir-se desesperat. Sempre hi havia una manera. O, com diria Yoda, una manera sempre hi ha.

Es va preguntar com estaria Trever, el noi de tretze anys que li havia adoptat com a guardià. Havia estat amb ell mentre es colava al Temple... les dues vegades. No semblava voler apartar-se del costat d’en Ferus. Cuidaria la Solace d'ell? No és que Trever deixés que ningú cuidés d'ell exactament. I no és que la Solace tingués el caràcter més càlid. Així i tot, esperava que Trever estigués bé. Era un lladre de carrer, un expert en explosius i un dolor en el coll, però encara era un nen.

La rata va tornar, i Ferus li va llançar la seva bota una altra vegada. Es va retirar, deixant les seves dents al descobert en una forma més aviat humana que li va fer sentir una esgarrifança. Esperava no veure aquestes dents enfonsades en el seu turmell més tard. Tal vegada dormir no era tan bona idea.

—T'importa, amic? —La veu del seu company de cel·la es va alçar des de la cantonada. Havien llançat a Ferus dins d'una cel·la negra com la nit i encara no li havia conegut. Era simplement una forma en la cantonada—. Intento dormir.

—Hi ha una rata meer...

—No em diguis. Quina sorpresa —Ferus només podia veure una lluentor de pell pàl·lida a través de l'espai—. Els hi agrada menjar botes. Usa-les de coixí.

—Usar les meves botes de coixí?

—Què, el duracret és un coixí més bonic? Tingues una roca a la mà i aixafa el seu crani quan tinguis l'oportunitat. Deixa el cos. Les altres captaran el missatge. És millor fer això o si no trobaràs una mastegant la teva cara a meitat de la nit.

—No tinc una roca.

Ferus va poder escoltar el sospir del seu company de cel·la.

—Per què sempre em quedo atrapat amb el nou? Per amunt —Una roca de grandària considerable va sorgir sobtadament de la foscor. Ferus la va atrapar, però si no hagués tingut reflexos ràpids li hauria assestat un cop en un costat del cap.

—Gràcies. On estic?

—Presó Dontamo. Però no et preocupis, no estaràs aquí molt de temps. Un dia proper estaràs mort.

—Tenia aquesta impressió. Ha escapat algú alguna vegada?

—La mort és la teva escapada, amic meu —Ferus va escoltar girar-se al seu company de cel·la per mirar-li a la cara. Ara podia veure la lluentor dels seus ulls—. Bé, veig que no podré dormir fins que t'expliqui tots els detalls. Facis el que facis, no emmalalteixis. Ningú que vagi a la infermeria torna mai. Segon, no parlis amb ningú durant el dia. I no parlis amb mi tret que sigui necessari. Tinc tot un món de fantasia actuant en el meu cap, i no m'agrada ser interromput. Estic en un dia de camp amb la meva esposa, i el sol brilla, i estic a punt de menjar-me un dels seus pastissos de baies.

—Estàs casat?

—Mai facis una pregunta personal —va continuar el presoner—. Mai caiguis. Mai li diguis a ningú que ets innocent. Ningú va tenir un judici, així que tenim innocents i culpables i això no canvia res. Aquí no importa res excepte ocupar el teu temps fins que vagis a morir. Tothom es baralla per les racions. Aquesta és la moneda de canvi aquí. Menja ràpid. I l'última cosa, la més important: no et creuis amb el Presoner 677780. Dirigeix la banda. Li diem 67. Ni tan sols li sostinguis la mirada. Et penediràs si ho fas.

—Entenc. Gràcies.

—El meu consell és, pensa en el millor dia de la teva vida i reprodueix-lo en el teu cap. Ara deixa'm sol.

Ferus va sentir que el seu company de cel·la donava mitja volta. Es va tombar sobre la seva esquena, mirant al sostre, i aferrant fermament la roca. Era això tot el que li quedava? Mantenir-se en una memòria, reproduint-la fins que la mort vingués a per ell?

El millor dia de la seva vida.

Ell i Roan, en un viatge d'excursió al món veí de Tati, en el profund del bosc, arribant a una cascada que lliscava fina a un profund estany verd. Havien tingut tanta calor, i s'havien submergit, directament fins al fons. L'aigua estava tan freda que van sortir tremolant i rient-se...

Va escoltar la rata acostar-se i va baixar la mà, amb força, amb la roca en el seu puny. La rata es va quedar immòbil.

Aquestes habilitats de reacció Jedi segur que vindrien bé.

Següent