Submón (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Estava assegut en una presó. En alguna part. No li havien tret de Coruscant, això ho sabia. Tenia un blau darrere del cap on li havien copejat amb un bastó atordidor. Les seves cames encara li feien mal pel cop en la part posterior dels seus genolls.

Sabia que era només el començament.

Havia estat abans en una presó Imperial i havia escapat abans que li torturessin. No creia que tingués tanta sort dues vegades. L'última vegada, Malòrum havia estat l'oficial principal.

Una cosa que realment no volia, va reflexionar Ferus a través del seu demolidor mal de cap, era un Inquisidor Imperial amb ressentiment.

Alçà el cap quan les portes es van obrir. Malòrum va entrar. Ferus podia sentir com gaudia de la situació. Ferus va decidir en aquest moment que no importava el que li fessin, anava a fer-li passar a Malòrum una mala estona.

—Hem de deixar de veure'ns així, Malòrum —va dir.

—Molt graciós.

—No, ho dic de debò. Realment ho fem. Has de sortir de la presó. Veure la galàxia. Divertir-te una mica...

—M'estic divertint ara mateix. Estic gaudint això immensament.

—Uauu, jo també. Per fi, ens entenem.

—Doncs parlem.

Ferus va assentir i va estirar les cames. El dolor gairebé li va fer posar una ganyota de dolor, però no del tot.

Sé un Jedi, Ferus. Sé el Jedi que mai vas ser, pels estels. Accepta la teva por i troba el teu centre.

—Parlem dels Jedi. Et vaig subestimar Ferus. Vaig pensar que els vas deixar i mai vas mirar enrere. Però no has fet res més que intentar salvar-los. Qui és el Jedi amb el qual estaves en el Temple?

—Estava amb milers de Jedi en el Temple. I va ser fa tant temps...

—Saps el que vull dir. Avui. Quan et vas colar en una propietat Imperial. Quin és el nom del Jedi amb el qual estaves a Bellassa?

Ferus va fingir arrufar celles.

—Què graciós, ell mai ho va esmentar.

—Mai vas escoltar el seu nom?

—Ell mai el va deixar caure.

—Ho trobo difícil de creure.

—Aquí està la diferència entre tu i jo. Jo ho trobo absolutament creïble. Si tots els teus amics han estat arrasats, creus que hi vas per aquí dient-li a la gent el teu nom? Crec que no. Crec que ho guardaries per a tu.

—Si fos un covard.

—Ah, al meu entendre, la covardia està subestimada. Et manté amb vida.

—És tan important per a tu estar viu? Això és una llàstima.

—Ara sents llàstima per mi? No sabia que t'importés.

Malòrum va riure.

—Creus que no he vist això abans? La bravata enfront de la mort segura? Et sorprendries de quan sovint aquests a punt de morir fan la seva representació. No ets únic.

—No m'importa molt ser únic. Recorda, vaig créixer com un Jedi.

—Sí, tots sou iguals, suposo. Hipòcrites. Famolencs de poder. Vau estar a punt de prendre el Senat, vau tractar d'assassinar a l'Emperador Palpatine... tot això mentre portàveu posades aquestes capes Jedi d'humilitat. Era una bona estafa, però ha acabat.

Ferus va onejar una mà en l'aire.

—M'encanta el ritme de la melodia. Simplement digues les mentides prou alt durant el temps suficient i posa un toc de tambors darrere, i el següent que veuràs és a tothom cantant la mateixa cançó.

—La veritat és que...

—La veritat —va dir Ferus en veu baixa—, és que la República és ara un Imperi, i el poder està consolidat a les mans d'un únic home. Ell farà qualsevol cosa per conservar-lo, qualsevol cosa per fer-lo créixer, i tu ets el seu lacai.

—Això no és un debat. Com tu dius, està sent entretingut, Ferus Olin. Però si no vas a cooperar...

—Tens formes de fer-me parlar? Deixa'm pensar. La tortura va encara en contra dels estatuts del Senat. L'última vegada que ho vaig sentir.

—Llavors t'equivoques. El Senat va aprovar la petició de l'Emperador de més llibertat en com es maneja als enemics. En temps com aquests, poden sol·licitar-se mesures extremes.

I així els senadors continuen donant a l'Emperador tot el que vol, va pensar Ferus. Ell estava canviant la galàxia, trencant els convenis sobre els quals es va fundar el Senat, i ells votaven sí a això. El Sith era llest. Sempre actuava amb la "aprovació" d'un Senat que no podia dir que no.

—T'envio a un món presó on no va ningú. I si no reveles el nom dels Jedi que saps que estan vius, seràs executat per crims contra l'Imperi. Creus que a algú li importarà? Ja han oblidat el teu nom a Bellassa.

—Bé, mai truco, mai escric...

—Estic parlant amb un home mort —va dir Malòrum—. I és l'hora del meu esmorzar.

Amb la mateixa indiferència que havia mostrat al llarg de tota l'entrevista, Malòrum es va girar i va sortir.

Següent