Mort a Naboo (i XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La plataforma espacial orbital en la Nebulosa Arcdíris estava en algun punt entre Naboo i cap lloc, i era un bon lloc per fer una parada. El grup es reproveí allà. Havia estat imperatiu que sortissin corrent de Naboo immediatament.

Tots ells van romandre junts mentre les seves naus eren enganxades a les estacions de combustible. El cel sobre ells vibrava en vermell, taronja, groc, verd, blau, i violeta.

—Vaig parlar amb Typho pel camí —va dir Ferus als altres—. L'Imperi està investigant, i ja és clar que van a encobrir-ho. No hi haurà represàlies a Naboo. I sembla que Malòrum va morir a l'explosió.

—M'encanta quan un pla funciona com un crono ben ajustat —va dir Clive.

Va haver-hi una pausa. Era hora de dir adéu, però ningú estava segur a on anava a anar cadascun.

Ferus estava ansiós per tornar a la base errant de l'asteroide. Hi havia coses a fer, sistemes que establir. Necessitava contactar amb Obi-Wan i explicar-li que l'amenaça de Malòrum havia acabat.

—Tinc un lloc segur —els hi va dir als altres.

—Només heu de navegar a través d'una tempesta atmosfèrica per arribar allà —va corregir-lo Trever.

—Tots vosaltres sou benvinguts —va dir Ferus—. Cadascun de vosaltres és ara un proscrit de l'Imperi. Necessitareu nous documents, un lloc on amagar-vos.

Ferus va mirar la Solace. Estava creant la base per als supervivents Jedi. Solace li havia dit que no volia tenir part en això. Esperava que ella canviés d'idea.

—D'acord, hi aniré —va dir ella bruscament—. Però només per comprovar-ho.

Oryon va mirar a Keets i Curran.

—Hem estat parlant. Com els Esborrats, hem estat amagats durant massa temps. Volem tornar a Coruscant. Però ens vindria bé un lloc on estar tranquils i fer plans.

—Després d'aquesta petita aventura em vindria bé un descans —va dir Clive.

—Vas a venir? —va preguntar la Solace desdenyosament—. Pensava que eres un actor solitari.

—Ha de ser la teva enlluernadora personalitat —va dir en Clive.

El comunicador d’en Ferus va sonar. Això era estrany. Només unes poques persones en la galàxia tenien accés. Es va apartar uns passos dels altres. El missatge es va reproduir, un holograma en miniatura.

Es va quedar amb la mirada fixa, escoltant, i el gel va entrar en les seves venes.

Es va tornar cap als altres i va col·locar el seu comunicador en el palmell de la seva mà. El va mantenir a la vista.

—Crec que heu de veure això.

Una imatge de l'Emperador Palpatine va brillar tènuement en l'aire.

—Salutacions, Mestre Olin, doncs penso que mereix aquest títol. Els temps han canviat, i vostè ha canviat amb ells. Crec que el nostre absent Inquisidor Malòrum era una mica dur amb vostè. En nom de l'Imperi, m'agradaria oferir-li una amnistia.

—Ei, què passa amb mi? —li va preguntar Clive al missatge.

—I li faig una invitació —continuava el missatge de Palpatine—. Vingui a visitar-me a Coruscant. Li dono la meva paraula personal que tindrà passatge segur. Parlem cara a cara, i si el que li ofereixo no li interessa, pot prendre la seva amnistia i marxar-se. Aquesta oferta dura vint-i-quatre hores des del rebut d'aquest missatge. Espero veure’l aviat. Tenim molt a debatre. Fins llavors, adéu.

L'holograma es va esvair.

Ferus va mirar als seus amics.

—Llavors —va dir—, què hauríem de fer? Accepto una cita amb l'Emperador?

FI

Continuarà...