Carrer d'ombres (XX)

Anterior

20

Quan van tornar a Poloda Place, Den va observar immediatament que I-5 encara seguia connectat a l’HoloNet. Endollat, connectat, activat, enganxat: fos el que fos el terme que un orgànic triés per descriure la condició o l'estat de la ment mecànica d'unitat amb altres intel·ligències artificials. Den sabia que, mentre estava en aquest estat, l’androide podia intercanviar informació instantàniament, sense haver de traduir-la primer al bàsic i després comunicar-se. Podia rebre respostes a la mateixa velocitat, en lloc d'esperar l'equivalent cibernètic d'hores perquè un orgànic acabés un parell de frases.

No tenia sentit, li havia dit més d'una vegada l’androide, intentar explicar-li tals coses als orgànics. Fins i tot aquells dels quals s'envoltava, els quals eren més llestos i empàtics que la majoria, només podien en el millor dels casos assentir cortesament i declarar la seva comprensió... quan en realitat era evident que no entenien gens, i que la seva comprensió estava de manera irredimible restringida per les limitacions imposades en els seus processos de pensament per la pròpia naturalesa de les seves connexions sinàptiques basades en proteïnes. No obstant això, els hi reconeixia el mèrit d'intentar-ho... especialment a Den, qui, com la major part de la seva classe, tenia una ment esmolada així com la llengua.

Jax es va trobar immediatament amb Rhinann, i tots dos van desaparèixer a l'interior d'una habitació per parlar. Moments després Jax va tornar de l'habitació, la seva expressió era ombrívola. Va anar fins a la paret on l’androide es trobava connectat a la interfície.

—I-5 —li va dir tens—, hem de parlar.

Quelcom en el seu to va fer que Den es fixés. I-5 també ho va notar. L’androide va treure el seu dit de la ranura de la interfície i es va tornar cap a Jax.

El Jedi va dirigir la mirada a Laranth i a Den.

—Ens deixeu un moment, si us plau?

Laranth va assentir i va marxar. De camí a la sortida va agafar a Den per l'espatlla.

—Anem —va dir ella.

Den va pensar breument a resistir-se, però només breument; la twi'lek era molt més forta que ell.

—No és just —va protestar feblement—. Si té a veure amb el cas, no hauríem de quedar-nos també?

—No té a veure amb el cas —va dir la Laranth.

—Com pots saber-ho?

—Ets reporter —va dir ella—. Com és que tu no..?

I-5 va dir suaument;

—Com puc ajudar-te, Jax?

Jax va reprimir el desig d'agafar i sacsejar l’androide, sabent que això no serviria de res.

—L'home que va matar al meu pare era un Sith. Per què no m'ho vas dir?

—Què de bo n’hauria tret?

—Quin mal hauria fet? Com un Jedi en particular, tenia dret a saber-ho.

—I ara que ho saps —va dir l’androide amb embogidora complaença—, què penses fer?

—Doncs, jo... —Jax es va detenir, adonant-se que realment no havia pensat en un curs d'acció—. Descobriré si aquest Sith encara viu —va dir ell, una mica feblement—, i...

—I sens dubte seràs arrestat i torturat pels Inquisidors —va acabar  I-5—. Hi ha un Nou Ordre allà fora, recordes? Si l'assassí encara segueix viu, una probabilitat baixa, donada la taxa de desgast en la seva classe de treball, ell no és el caçat. Ho ets tu.

—Actuava seguint ordres —va dir Jax—. Ordres de molt amunt. Ordres que podrien haver vingut possiblement del propi Palpatine.

—I? —quan Jax no va contestar, l’androide va continuar—, somies amb portar la lluita fins a l'Emperador? No vas ser tu qui em va dir no fa molt que el mer concepte ratllava en la bogeria?

»Estàs fent tot el que una forma de vida pot fer, Jax. Bastant més del que la majoria fa. Tiraries tot això per la borda per venjar a algú que mai vas conèixer? Jo vaig conèixer a Lorn Pavan millor que ningú, m'atreveixo a dir. Puc evocar records d'ell que semblen tan reals com tu. I estic segur que et diria que deixis que el passat es preocupi pels morts.

—Així que no em vas dir que el seu assassí era un Sith perquè sabies que em sentiria obligat per l'honor, tant com el seu fill i com a Jedi, a donar fi a tot això? —Jax va sacsejar el cap amb incredulitat—. Com? Ni tan sols em coneixies en aquell moment.

—Coneixia al teu pare —va dir I-5—. I vaig arribar a conèixer als Jedi amb els anys. I vaig veure al zabrak. Res podia detenir-li. Lorn no hauria volgut que haguessis acabat igual que ell.

El cap d’en Jax li donava voltes. Si hi havia la més mínima possibilitat que un Sith encara existís, era el seu deure com a Jedi trobar-lo. Afegit a això estava el desig de venjar al pare que mai va conèixer. Però havia d'admetre que el que deia I-5 tenia molt sentit. Com a Jedi, el seu primer deure era ajudar a la gent, no perseguir venjances personals. També, la galàxia havia canviat: ser identificat com a Cavaller Jedi ja no produïa automàticament l'admiració i el respecte d'antany.

Però simplement no podia deixar-ho estar...

I-5 va dir en veu baixa:

—Va ser un error no explicar-t'ho tot, Jax. No tinc dret a escollir el teu camí. Però ara ho saps, si decidissis seguir investigant, almenys puc ajudar a anivellar el terreny —dient això, va obrir el tancament d'una petita i oculta obertura en la seva placa pectoral, en el que seria el quadrant superior esquerre del tors d'un humà. Va ficar la mà en el compartiment del pit i va treure una petita ampul·la. Després d'un moment, Jax reconeixent el tub clar, de la grandària i longitud del seu dit índex, com l’ampul·la del vaporitzador d'un injector epidèrmic no invasiu.

—Això és, fins a on puc determinar, l'única mostra d'extracte de bota que existeix en la galàxia —va dir l’androide—. La bota era una planta ergogènica nativa de Drongar.

—He sentit parlar d'ella —va dir Jax—. Va ser la raó per la qual els Separatistes i la República van lluitar allà... fins que va mutar i es va tornar inútil.

—Sí. És, era, el que es coneix comunament com un adaptògen: una panacea que té diferents efectes, en la seva major part saludables, per a diferents espècies. Per als neimoidians és un narcòtic, per als hutts un psicodèlic, per als humans un antibiòtic, etcètera.

Durant el seu servei com a remeiera, la Jedi Barriss Offee va descobrir accidentalment que una dosi del destil·lat augmentava enormement la seva connexió amb la Força. Ho va descriure com estar connectat amb tots els éssers, tots els llocs, al llarg de tots els temps —l’androide va vacil·lar, llavors va afegir—, la Jedi Offee no era excessivament donada a la hipèrbole, així que assumeixo que la seva valoració era franca, per molt metafísica que pugui sonar.

—Et crec —va contestar Jax—. Com la vas aconseguir?

—Quan vaig acabar finalment de reconstruir els enllaços de la meva xarxa sinàptica, vaig recordar que una vegada li havia fet una promesa a Lorn. Em va demanar que cuidés de tu, si ho recordes.

—És difícil d'oblidar, quan m'ho recordes a la mínima oportunitat.

—La Jedi Offee em va oferir el privilegi de ser un enviat per al Temple portant el destil·lat amb mi de tornada a Coruscant. Quan Den i jo vam arribar, no obstant això...

—No hi havia Jedi als quals lliurar-ho... fins que em vas trobar —Jax va mirar l’ampul·la, sostenint-la en alt cap a la llum, admirant la seva translúcides. Li va recordar, per alguna raó, al tros de pyrònium—. Però per què no m'ho vas donar la primera vegada que ens vam veure?

Una vegada més, I-5 va vacil·lar inusualment.

—Perquè —va dir per fi—, ets un dels últims Jedi supervivents. Havia d'assegurar-me de...

—Que era digne. Que no usaria el bota al servei del Costat Fosc.

—Perdona'm. Havia d'estar segur. D'acord amb la Jedi Offee, la connexió realçada amb la Força és potencialment tan poderosa que, si caigués a les mans equivocades, els resultats podrien ser catastròfics. Ella va sentir que obria un canal amb el que ella va anomenar la Força Còsmica. Assumeixo que saps al que es referia.

Jax va assentir, perdut en els seus pensaments. La majoria de filòsofs i estudiants de la Força, incloent a molts integrants de l'antic Consell, creien que la Força estava per sobre dels conceptes intel·lectuals del bé i el mal, i que els termes Costat Lluminós i Costat Fosc no constituïen més que un merisme[1]. No obstant això, també hi havia molts que sentien que podien veure la Força, segons era generalment compresa i utilitzada, com un subconjunt d'un principi més gran i unificador.

Aquesta "Força viva" era l'aspecte amb el qual la majoria dels Jedi, i també la majoria dels Sith, estaven més familiaritzats. Si la connexió d'un ésser amb ella era prou forta, un podia aconseguir el que a la majoria de les persones els semblaven miracles: telecinesi, habilitats curatives, força sobrenatural, velocitat i energia, fins i tot un cert grau de precognició.

Però, segons els Antics Ensenyaments, aquest només era un aspecte d'un tot més gran, com una superfície plana representaria només una fracció de les meravelles multidimensionals d'una hipergemma, conegut per noms tan diversos com Força Unificadora, Còsmica, o Major. Un connectava amb la Força Major només a través de tota una vida de meditació i sacrifici, però la recompensa de fer-ho era, es deia, una unificació amb tot l'espai i el temps, una habilitat per manipular la matèria i l'energia en els nivells més elementals... fins i tot, deien alguns, l'habilitat per despullar-se dels grillons de la carn en favor d'un cos immortal d'energia.

Si l'extracte del bota estava a l'altura de la descripció de la Barriss Offee, semblaria oferir-li una drecera cap a la il·luminació de la Força Major. Si certament podia potenciar els efectes dels midiclorians del seu cos fins a un grau sense precedents, i si podia proporcionar tal poder a qualsevol sensitiu a la Força... bé, llavors catastròfic era definitivament un comentari que es quedava curt.

Si Vader ho descobrís d'alguna forma... Jax no va poder acabar el pensament. Però llavors un altre pensament, encara més aterridor, se li va ocórrer: I si ja ho sabia?

I si Vader sabia, d'alguna manera, que Jax anava a ser el dipositari de l'extracte? No podria saber el moment exacte o el lloc del seu lliurament, no podria sospitar que hagués estat portat a Centre Imperial per un mer androide de protocol. Però si va tenir algun coneixement previ, ja fos a través de la Força o simplement a través d'informació mundana, de les propietats miraculoses del destil·lat, segurament aquesta era raó suficient per a la seva cerca incansable d’en Jax.

Li va dir tot això a I-5. L’androide va estar d'acord, afegint:

—Potser seria millor amagar-ho... idealment per una altra persona en un lloc desconegut per a tu, perquè un interrogatori a consciència no revelés la seva localització.

Jax va mirar de nou en el clar líquid ambre de l’ampul·la.

—Havies d'escollir un moment com aquest per explicar-m'ho.

—I un moment millor hauria estat...?

Jax no tenia resposta per a això.

Següent

---

[1] Merismo: El merismo és una figura retòrica que consisteix a enumerar les parts o característiques pròpies d'alguna cosa per passar a continuació a explicar cadascuna d'elles. Merismo paraula en castellà, no he trobat la correspondència en català, l’he traduït per merisme. (N. Del T.)