CAPÍTOL 52
Trobar la cinta va resultar ser un gran repte. Cassian maniobrava
els controls del sistema per retirar informació mentre que Jyn llegia en la
consola enfront d'ella les etiquetes de les diferents cintes.
—«Rastreig hiperespacial»... «Sistemes de navegació»... Cap
d'ells tenia res a veure amb la falla en l'Estrella
de la Mort que el seu pare li va revelar.
K-2SO tractava de guiar-los des del seu costat de
l'intercomunicador.
—Baixa't dues pantalles més —li va dir.
Jyn va fer el que l’androide li va dir i va veure una llista
més d'etiquetes que no li suggerien molt. K-2SO les va revisar més ràpid que
ella i va trobar alguna cosa de l'interès suficient per cridar-li.
—Enginyeria estructural! —va cridar ell—. Obre aquest!
Jyn el va obrir; també va escoltar de nou el so del blàster
que li havia donat a K-2SO. Probablement més soldats d’assalt havien tractat de
derrocar-lo. Però, per molt bé que l’androide fora amb l'arma, aviat el
sobrepassarien en nombre i llavors vindrien a per Cassian i a per ella.
Jyn va recórrer les etiquetes que nomenaven els arxius
mentre les anava llegint en veu alta.
—«Noms clau dels projectes»... «Esfera estel·lar»... «Mark
Omega»... «Pax Aurora»...
Cap tenia sentit. Ara anaven de descripcions a noms clau.
Ella no tenia cap context per interpretar-los.
«Mantell de guerra»... «Raïm de prismes»... «Sabre negre»...
I llavors va veure exactament el que estava buscant, ho hagués sabut o no.
—«Estrelleta» —va dir—. És aquest.
—Com ho saps? —va preguntar Cassian. Fins feia un moment,
ell estava tan desconcertat com ella.
Era el sobrenom amb el qual el seu pare sempre la cridava.
—Ho sé perquè sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada