CAPÍTOL 59
De retorn en el seu navili robat, una llum es va encendre
per indicar a Bodhi que la línia del comm de la flota rebel s'hi havia obert.
Va encendre la ràdio i va tractar de parlar de forma clara i calmada.
—Ok... ok... Aquí Rogue One cridant a la flota rebel.
Ningú va respondre. Per un moment Bodhi va témer que alguna
cosa dolenta hagués passat, potser sota el seu control. Havia oblidat alguna
cosa? Havia fallat en connectar alguna cosa? Havia fet tot això en va?
Ho va tornar a intentar.
—Aquí Rogue One cridant a qualsevol nau de l'Aliança que
m'escolti! Hi ha algú allà fora? Aquí Rogue One! Responguin! Canvi i fora.
La ràdio crepità i va escoltar una veu aspra.
—Aquí l'Almirall Raddus! Rogue One, t'escoltem!
Bodhi volia plorar i victorejar al mateix temps. Es va
prendre un moment per riure alleujat.
—Tenim els plànols! —va dir—. Van trobar els plànols de l'Estrella de la Mort. Han de
transmetre'ls des de la torre de comunicacions. Vostès han de derrocar
l'entrada a l'escut. És l'única forma que els arxius passin!
—Entès, Rogue One!
Bodhi va escoltar que l'almirall es voltejava per parlar amb
algú al fons.
—Truca a una de les corbetes cap de martell. Tinc una idea.
Bodhi va contemplar el cel buscant una pista del que estava
passant. Es va enfocar en l'entrada a l'escut, esperant veure el resultat de la
seva petició.
Moments després, va veure un gran centelleig de llum prop
d'on sabia que estava l'entrada a l'escut. Es va adonar que havia estat una
explosió. Una cosa d'aquesta grandària de segur perforaria l'escut, així que
ara el senyal podria passar.
Bodhi va somriure cap al cel.
—Això és per tu, Galen!
Just en aquest moment, Bodhi va sentir que alguna cosa queia
i sonava en la cabina del navili. Probablement algú havia entrat a la badia i
ho havia llançat a l'interior. Es va girar per veure què era, horroritzat en
pensar el que veuria. I així era, va albirar una granada en el pis al costat
d'ell. Ni tan sols va tenir temps de cridar quan va explotar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada