CAPÍTOL 60
Baze contemplava al seu amic ple d'horror. Tal vegada el
monjo havia complert amb la seva missió, però estava molt lluny d'estar lliure
de problemes. La consola en la qual va accionar l'interruptor mestre estava
enmig de la zona de foc.
—Chirrut! —va cridar Baze—. Vine aquí!
La sort del monjo es va acabar. Tan sols va aconseguir donar
dos passos cap a Baze abans que l'explosió d'una granada el llancés volant.
—Chirrut!
Ignorant el foc entrant que bombardejava el camp obert, Baze
es va llançar per la sorra. Es va clavar on estava el seu amic tombat i es va
adonar que encara no estava mort. Li va agafar de la mà.
—Chirrut, no te’n vagis. No te’n vagis. Aquí estic...
Chirrut respirava amb dificultat.
—Està bé. Està bé. —Encara en el seu últim respir va tractar
de consolar a Baze—. Cerca la Força i sempre m’hi trobaràs...
Després, Chirrut es va desplomar i l’últim alè de vida va
abandonar el seu cos.
Baze va mirar a un costat i va veure explotar en flames al
navili de càrrega imperial que Rogue One havia robat.
Bodhi hauria aconseguit enviar el missatge a la flota rebel?
La flota hauria aconseguit perforar l'escut?
Baze va decidir que no importava. Els soldats d’assalt
havien matat a Chirrut, l'última persona en la galàxia que veritablement li
importava. Anaven a pagar per això.
Es va aixecar i va començar a disparar-li a tot el que
portés armadura imperial. Mentre ho feia, recitava un mantra, un que els seus
llavis no havien pronunciat en molt temps.
—La Força està amb mi, jo sóc un amb la Força.
En lloc de córrer per refugiar-se, Baze va marxar cap als soldats
d’assalt. A cada pas que donava els disparava una vegada i una altra,
deslligant una ràfega de furiosos rajos d'energia des del seu blàster
modificat. No pretenia deixar-se vèncer sense abans acabar amb l'última de les
seves municions apilades en la seva motxilla especialitzada.
A esquerra, a dreta i al centre queien soldats d’assalt.
D'un en un Baze els va enviar a la seva fi. Però eren massa, fins i tot per a
un home en una missió justiciera. Un tret enemic li va encertar i el va llançar
al terra.
Baze es negava a rendir-se. Va serrar les dents i es va
impulsar cap amunt, encara disparant a cada pas. La Força estava amb ell.
En el camí, no va veure a un de la tropa de la mort a mig
morir que alçava una granada. L'home la va llançar al cel i va caure just al
costat d’en Baze.
Ell estava massa ferit com per agafar-la i llançar-la de
retorn. Ni tan sols podia córrer lluny d'ella. No li quedava més que
voltejar-se cap a Chirrut i saber que aviat tots dos es reunirien en la Força.
L'últim que va escoltar va ser el BUM! de la granada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada