diumenge, 10 de novembre del 2019

Des de cert punt de vista (X)

Anterior


10 EL RODIÀ SENSE SORT
Renée Ahdieh
 
Avui seria el dia. Greedo ho havia desxifrat durant la nit anterior mentre es dedicava a mirar els sols que s'ocultaven allà en l'aclaparant horitzó de Tatooine.
Després de llargs anys, la justícia finalment cauria sobre Han Solo.
El caça-recompenses rodià va sentir alguna cosa molt profund en el seu pit, alguna cosa com una espurna, que consegüentment va explotar en una gran flamarada. Un desig que després de molt temps seria complert. Avui Greedo planejava posar aquesta púrria corelliana de tornada en la claveguera en la qual pertanyia.
Una ràfega ondejant de sorra es va dirigir cap a ell, que entretancant els seus foscos ulls, recorria els carrers zigzaguejant de Mos Eisley, dirigint-se a la ja molt concorreguda cantina. Un somriure gairebé va aconseguir corbar-li els verds llavis quan l'entrada amb forma d'arc es va posar a la vista. Per a la seva sort, la seva presa havia estat vista el dia anterior, buscant un treball en el mateix lloc on Greedo freqüentment duia a terme els seus propis negocis. Encara que per descomptat, ambdues classes de treball diferien en nivell de salvatgisme. El corellià, covard quant a Greedo concernia, no era més que un simple contrabandista, mentre que Greedo, per la seva banda, s'encarregava de treballs molt més arriscats.
Fins i tot havia començat a cobrar recompenses del senyor del crim més gran en tota la Vora Exterior, i Jabba el Hutt era conegut per ser meticulós quan es tractava dels seus associats. A excepció de, per descomptat, el covard Han Solo.
Mentre entrava i es burlava d'un grup de jawes encaputxats que es trobaven tirats al costat de la porta, Greedo va començar a pensar en què era el que Uncelta trobava atractiu en Han Solo a través dels anys. El contrabandista sempre havia estat una excusa d'home sense valor, mentre que Uncelta era tot el que Greedo hagués desitjat en una dona.
Quin desaprofitament.
Fent a un costat al jawa més proper que es va situar al costat d'ell mentre caminava, Greedo va creuar l'entrada, sempre amb cura de no fer contacte visual amb ningú que estigués present. La seva mirada romania fixa en la barra situada en el polsós centre de la Cantina de Chalmun. Afortunadament, la banda estava tocant una peça menys nociva del normal, només que era molt més del que ell podia suportar venint d'aquests bith, sobretot sense el consol d'una gran quantitat d'alcohol en l'estómac.
Així i tot, feia bon fons per a la situació. Les desafinades peces de Figrin D’an i els Nodes Modals combinaven amb les renyines que aquí eren comunes. Fins a on la seva memòria arribava, l'espaiport de Mos Eisley sempre havia estat inspiració per als artistes de l’inframón. El mateix inframón que, en la infància de Greedo, l’havia portat de Ròdia a viure a Tatooine. La ratxa de sort seguia, ja que la seva presa hi havia decidit residir-hi temporalment en un dels mons natals de Greedo.
Avui seria el dia.
Greedo es va asseure en la barra i li va demanar una beguda al desdenyós bàrman. Mentre, es va dedicar a mirar les pipes, platejades i groguenques, brillant mentre eren lentament aixecades sota un núvol d’ondejant i dens fum.
El got, d'un negre corellià, rodava a les seves mans mentre esperava a la seva presa en silenci. Després d'haver-se acabat tres de les bones, la seva atenció va anar directe a l'arribada d'un alt wookiee. Prenent en compte que Chalmun —l'amo d'aquest establiment— era també un wookiee, veure a aquestes gegantes bèsties, estava lluny de ser inusual en aquestes contrades. No obstant això, aquest wookiee en particular cridà l'atenció de Greedo. Els seus llargs dits verds es van tibar al voltant del got.
De cua d'ull, Greedo observava al wookiee mentre començava a fer les seves voltes. Va observar i va esperar.
—Escolta! —El bàrman va apuntar sobre l'espatlla de Greedo, el seu ja rostre de per si mateix desdenyós concordava més amb la irritació—. Aquí no li servim als de la seva classe!
Greedo va observar darrere d'ell solament per veure a un noi, de grans ulls, amb dos droides apareixent sota la seva ombra. El noi semblava exactament la classe d'idiota que no sabia res del que feia i que probablement moriria per això abans que acabés el dia. Per què algú portaria droides a prendre el lloc de clients, éssers vivents i orgànics, Greedo mai ho entendria.
—Què? —Va preguntar el noi, els seus ridículs ulls es van fer fins i tot més grans.
El bàrman va posar molta èmfasi en la seva resposta.
—Els teus droides... hauran d'esperar fora.
Es va encongir d'espatlles, en veure al noi murmurant-li alguna cosa no entenedora als seus droides. Aquest idiota tindria molta sort si aconseguia acabar una beguda sencera en la cantina, ni parlar d'acabar un altre any complet de la seva vida.
Farratge de bantha sense provar.
Rondinant per a si, Greedo es va donar la volta, observant la barra, mentre es desconnectava de la xerrameca sense sentit dels qui estaven asseguts a prop, al ritme en què la banda començava a variar una mica la seva tonada. Posteriorment, la seva mirada es va posar en una jove criatura seductora que es creuava en el seu camí, amb ulls que brillaven com el canó d'un blàster recentment polit.
Ulls exactament iguals als de l’Uncelta.
La va maleir per ser tan estúpida com l'idiota dels dos droides.
Greedo l'hauria estimat tal com ella mereixia ser estimada. No simplement coquetejar amb ella com havia decidit fer aquesta escòria corelliana.
Greedo va continuar observant al soci de Solo des del seu angle de visió, esperant el moment exacte. Si era pacient, el wookiee guiaria a la seva presa just on ell la volia. A la justícia de la qual s'havia estat escapant des de fa molt. De sobte, Greedo es va trobar fora de la seva meditació a causa d'unes veus que s'havien començat a alçar. El mateix noi rar d'abans es trobava enmig d'una renyina amb la mateixa classe de criatura que li donaria un inevitable i prematur final a la seva vida. Per cert, quina classe de roba usava aquest noi exactament? Quina classe d'imbècil es vestia de blanc en un espaiport tan llardós com ho era Mos Eisley? Com era d'esperar-se, el noi va volar cap a la taula més propera després d'un intercanvi de paraules del que segurament va sortir perdent. Distret de moment, Greedo es va voltejar a temps per veure a un ancià, vestit amb una peculiar túnica, portant una arma de la qual ell havia sentit parlar una que una altra vegada, però mai havia vist amb els seus propis ulls: un antic sabre, format per una brillant llum blava. El sabre va rugir mentre es movia per l'aire, i gairebé al mateix instant, el braç tallat del provocador va colpejar amb força el terra.
Enmig dels forts crits, Greedo es rigué per a si, mentre que, sense senyals d'aclaparament, els bith van seguir tocant la seva música desafinada.
Després de tot, aquest tipus d'altercats estaven lluny de ser inusual en llocs com la Cantina de Chalmun. És més, si l'amo de l'establiment hagués estat present, indubtablement s'hagués delectat amb l'espectacle. Els wookiees eren coneguts per gaudir un bon desmembrament tant com ho faria qualsevol rodià.
Engegant la seva memòria, Greedo va voltejar el coll en direcció al singular wookiee del que havia pres nota en arribar. El gran i pelut individu havia donat la volta a la barra i ara es trobava enmig d'una silenciosa conversa amb l'ancià que posseïa el rugent sabre.
Greedo va romandre tranquil i alerta, esperant que el wookiee assenyalés a algú que caminés rondant als voltants de la fosca cantina. L'estómac se li va tibar en un munt de nusos.
Solo anava de camí.
Un moment després, l'engrandit covard es va dirigir cap a una taula, a l'esquerra de la barra, entaulant una conversa amb l'ancià amo del sabre de llum i el noi idiota.
El nus en l'estómac de Greedo es va convertir en un batibull. L'antelació va començar a apoderar-se d'ell, barrejant-se amb un sentir de satisfacció, com si d'alimentar un foc es tractés.
Avui seria el dia.
Greedo va romandre desapercebut, assegut en el seu tamboret, mentre seguia esperant el moment exacte, la seva oportunitat.
Es va mantenir en silenci i tranquil mentre una patrulla de soldats imperials s'agrupava davant de la barra, atrets pel recent disturbi. El bàrman estava més que ansiós d'assenyalar-los la direcció del noi i el seu inusualment vell guardaespatlles, els qui ràpidament s’escapoliren, desapareixent de la vista de tothom. La ira de Greedo va aconseguir el seu més alt nivell. La seva gairebé segura victòria es va trobar sota un gran risc. Si els soldats d'assalt decidissin arrestar a Han Solo, l'oportunitat s'hauria perdut. Per un moment va passar per la seva ment la idea d'enfrontar-ho d'una vegada per sempre, amb nul interès per la presència dels lacais de l'Imperi, però el risc era massa alt, i Greedo no podia jugar-se la possibilitat de provocar la ira de Jabba.
Si decidia llançar la precaució a les escombraries, podria perdre l'oportunitat de mirar al seu enemic directe als ulls i experimentar el grandiós plaer de mirar a Solo retorçar-se de por, com el covard que era.
Greedo es va aixecar de la barra i movent-se entre les ombres properes al racó on es trobava assegut Solo al costat del seu primer oficial, somreia en pensar que la seva presa mancava d'importància en qualsevol racó de la galàxia.
Un sospir d'alleujament va passar a través dels seus llavis quan els soldats d'assalt van passar de la taula i van seguir pel seu camí.
Tan aviat com el wookiee es va marxar i Solo es va aixecar de la taula, Greedo va fer el seu moviment, traient el blàster de la funda. No malgastaria aquesta oportunitat.
Avui seria el dia.
—Vas a algun lloc, Solo? —Li va dir en huttès mentre li empenyia el canó del blàster just en la samarreta.
—Sí, Greedo, de fet anava a anar a veure al teu cap ara mateix —va dir el covard mentre es tirava cap enrere, dirigint-se al mateix racó, aixecant les mans als costats com si intentés arribar a un acord per la pau—. Digues-li a Jabba que tinc els seus diners —llavors es va asseure en la taula.
—És massa tard —va dir Greedo mentre prenia el seient davant de Solo, amb una llanterna blanca brillant enfront d'ell, banyant l'aire entre ells amb una bonica llum.
Solo es va redreçar en el respatller del seient, mentre un murri somriure començava a mostrar-se, aixecant-li un costat de la cara.
La ràbia es va disparar a través del pit de Greedo.
—Hauries d’haver-li pagat quan vas tenir l'oportunitat. Jabba li va posar un preu tan gran al teu cap que cada caça-recompenses de la galàxia t'estarà buscant. Per sort et vaig trobar jo primer —va dir mentre reia al ritme de la seva respiració. Tal vegada la sort no tenia res que veure aquí. Havia estat la seva paciència, la seva intuïció, el seu odi els que havien rendit fruits.
Potser si Uncelta pogués veure'ls ara, no hauria comès el mateix error que havia comès tants anys enrere.
L'odi va omplir el buit que envoltava el cor de Greedo.
La visió de Solo pujant la seva cama sobre la superfície de la taula i somrient amb la seva arrogància de sempre només va augmentar la seva ja de per si alta ràbia.
Greedo va semblar veure un senyal que unes celles arrufades es mostrarien en la cara de Solo. Encara que va desaparèixer gairebé a l'instant.
—Sí, però aquesta vegada tinc els diners —va dir mentre movia la seva mà esquerra en l'aire, una altra vegada, mostrant senyals de suprema arrogància.
—Dóna-me’ls i oblidaré que t'he trobat —Oblidar? Greedo mai ho oblidaria. Però amb molt gust li trauria els diners a la púrria enfront d'ell abans de lliurar-ho a Jabba.
O potser li obriria un forat amb el blàster en el pit, igual que Uncelta havia fet amb ell.
Solo va canviar la seva cara a una de més irritada.
—No els tinc amb mi —va dir mentre desviava la mirada sobre la seva espatlla i començava a donar voltes amb els seus dits sobre la rústica paret que es trobava a la seva esquena, al mateix temps que joguinejava amb alguna cosa que solament ell podia veure. El seu cap es va recolzar contra la lluenta capçalera que es trobava sobre la seva cadira—. Digues-li a Jabba...
—Jabba està fart de tu —la ràbia inconfusible de Greedo va embolicar les seves paraules—. No té temps per als contrabandistes que deixen anar la càrrega quan veuen un creuer imperial.
—Fins i tot a mi m'aborden de vegades —la resposta de Solo va ser tallant—. Creus que tenia opció?
—Això digues-ho a Jabba. Potser es conformi solament amb la teva nau —el dit de Greedo es va col·locar just davant del gallet del seu blàster.
La mà esquerra de Solo va baixar de la paret.
—Sobre el meu cadàver —qualsevol petit rastre de burla es va esvair del seu rostre com una ombra que desapareixia sota la llum.
—Aquesta és la idea —un sentiment de triomf es va escampar a través de Greedo al ritme en què la satisfacció començava a créixer una vegada més—. Porto molt temps esperant aquest moment —va somriure, la calma es va apoderar de l'aire al seu voltant amb una inusual dolçor. Finalment, la venjança seria seva. Viuria per veure a Jabba apoderar-se de l'única possessió que el covard d'en Han Solo apreciava. I això, això seria gloriós.
—Aposto al fet que si —Solo va moure el cap a un costat en un obrir i tancar d'ulls.
L'última cosa que el desafortunat rodià va veure va ser el centelleig d'una brillant llum.
El seu últim record va ser aquest, d'una amarga injustícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada