Rogue One NJ (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

Cassian, Jyn i K-2SO van caminar a pas llarg per aconseguir arribar al tren-speeder i es van pujar a ell. El guàrdia dempeus en la porta del vagó amb prou feines si els va mirar. En algun lloc, fora a la illa, l'equip que Baze i Chirrut lideraven va desaparèixer entre la selva, mentre les portes es tancaven darrere de Cassian.

Jyn li va mirar nerviosa. Encara tenien un llarg tros per caminar; qui sap quantes ensopegades haurien d’enfrontar.

K-2SO va trencar el silenci.

—Tinc un mal pressentiment sobre...

—K-2! —va dir Cassian, renyant a l’androide. Ell mateix havia reprogramat al droide, però encara no resolia com evitar que fos tan directe.

Jyn li va arrufar les celles a la màquina i va murmurar:

—Silenci.

—Què? —va dir K-2SO, més despistat que mai.

El tren-speeder els va portar directament a la Torre Ciutadella, que s'alçava en la distància, fins que van passar per sota d'ella. Quan el tren baixava la velocitat per detenir-se en l'estació, Cassian va comentar:

—Necessitem un mapa. —D'una altra manera es perdrien i acabarien donant voltes fins que algú els hi disparés.

—Segurament per aquí ha d'haver-hi un —va dir K-2SO. Cassian mai aconseguia destriar si l’androide era sarcàstic o no.

—Saps el que has de fer.

A l’androide no li agradava escoltar això, però Cassian no li va preguntar. Els guià fins a un altre droide de seguretat imperial aturat en una cantonada al que casualment ningú li estava parant esment. Quan la màquina els hi va dir alguna cosa, K-2SO es va estirar i el va deshabilitar, silenciosament i eficientment.

«De vegades, ser directe resultava útil», va pensar Cassian.

Cassian i Jyn es van girar. A la seva esquena tenien l'altercat entre els droides, així bloquejaven la vista de qualsevol curiós. Mentrestant, K-2SO derrocava al droide germà i es connectava al seu port d'informació en la part posterior del cap. Així va començar a extreure informació de la màquina tombada.

Quan va acabar, K-2SO es va donar la volta; semblava una mica marejat, com atordit per tot el que havia hagut d'absorbir.

—K-2? —va preguntar Cassian, una miqueta preocupat.

L’androide es va sacsejar els efectes del procés.

—La nostra ruta òptima a la volta d'informació assenyala únicament vuitanta-nou soldats d’assalt en el camí. Avançarem un terç abans que ens matin.

Això no serviria de molt. Necessitarien ajuda.

Cassian va treure el seu comm i va parlar a sota veu.

—Melshi. Digues-me com vas.

Un moment després, el sergent rebel va respondre.

—Estem llestos. Tot esperant el teu senyal.

Cassian va mirar a Jyn buscant la seva confirmació, volia assegurar-se que estava preparada. Ella va assentir.

—Volin el lloc —va dir Cassian en el comm.

Des del moment en què van desaparèixer en la selva, l'equip de Melshi havia col·locat explosius per tot el complex. Al senyal de Cassian, Melshi els va detonar.

Els rebels havien estat ocupats. Els esclats van començar per totes direccions. De seguida van sonar les alarmes i tots a la torre van ser alertats.

Una patrulla massiva de soldats d’assalt va avançar a la càrrega pel passadís, directament cap a Cassian, Jyn i K-2SO. Tots tenien els seus rifles llestos per a l'escomesa, per la qual cosa Cassian no va poder evitar contenir l'alè conforme s'acostaven a ell.

No obstant això, un moment després la seva paciència es va veure recompensada quan els van passar de llarg. Anaven cap al vestíbul darrere de Cassian, des d'on podrien sortir a la platja i encarar-se amb els atacants.

Cassian i Jyn no van haver d'esperar molt perquè els rebels obrissin foc contra els soldats d’assalt i els anessin derrocant d'un en un.

 Següent