CAPÍTOL 31
Jyn no estava segura que podria aconseguir arribar a la
plataforma d'aterratge, però veure al seu pare allà tirat la va impulsar a
arriscar-se encara que fos una bogeria. Quan el soldat d’assalt havia passejat
per la riba de la plataforma, ella va pensar que la veuria i a l'instant li
dispararia, així que va decidir donar el primer cop, audaç i immediat. Per això
ella seguia respirant i ell no.
Finalment se les hi va enginyar per afermar-se en una riba
de la plataforma en un extrem i va grimpar per amagar-se darrere d'una caixa
d'embalatge que algú havia deixat. La vista des d'aquí li donava avantatge; va
veure al seu pare una vegada més, allò que més anhelava era córrer cap a ell i
dir-li que estava aquí, encara que sabia que Krennic li dispararia a l'instant.
Havia d'esperar el moment correcte.
Després els Ales-X van reaparèixer en l'aire. Encara que
potser fos una bogeria, ella va decidir que aquest era el moment. Si Krennic se
les hi manegava per sobreviure a l'atac, segurament executaria al seu pare, tal
com ho havia fet amb aquells innocents enginyers. La confusió i el terror (i el
fum!) que va produir l'atac la van escudar; ella anava a aprofitar això al
màxim.
Es va jurar que Krennic no li tornaria a robar al seu pare,
tal com ho havia fet anys enrere, a Lah’mu. Va cridar a Galen i les seves
mirades es van ajuntar.
I llavors el torpede va esclatar en la plataforma.
L'explosió va llançar-la a l'aire. Atònita, va mirar cap
amunt, convençuda que els Ales-X havien arribat per apuntar-li a ella. Després
va veure als caces TIE a màxima velocitat darrere d'ells. Mai havia estat tan
feliç de veure que els pilots imperials complien amb el seu deure.
Les torretes antiaèries es van unir a l'atac, fent esclatar
als rebels en el cel. En qualsevol altra circumstància, Jyn hagués volgut
derrocar als soldats d’assalt de guarnició en guarnició tan ràpid com fos
possible, però ara com ara ells eren l'única cosa que impedia que un altre
torpede la volés a ella i al seu pare a trossets.
En les seves oïdes retrunyia un brunzit agut i, per una gran
estona, l'única cosa que va poder fer va ser tractar de recuperar l'alè, els
seus pulmons lluitaven; després va veure a un parell d'oficials imperials
corrent lluny del fum. Es van abalançar cap a Krennic i el van començar a
arrossegar cap a la seva nau.
Per l'aire, una torreta va trobar el seu blanc. Un Ala-X
danyat va girar en espiral fora de control i es va estavellar en algun lloc de
les muntanyes.
Un BUM!, va
anunciar la seva fi.
Jyn va veure el raig distintiu d'una ballesta de llum sortir
disparat des d'un altre lloc a les muntanyes i llançar-se de ple contra un caça
TIE. La nau va girar com una tapa desbocada i va acabar per aixafar la torreta.
Després d'una explosió massiva es va veure un gran centelleig blanc i la
plataforma es va sacsejar de nou.
Jyn va sacsejar el cap una vegada i una altra, però no
semblava funcionar. Amb prou feines si podia destriar on era a dalt i on a
baix.
Va veure a Krennic trontollant-se en la rampa de la seva
nau. Es va detenir un moment, com si volgués tornar i veure-les-hi ell mateix
amb l'esquadró rebel. Però un dels seus oficials el va enxampar i va insistir
que pugés a la nau.
—Director! Hem d'evacuar!
Krennic va mirar cap enrere, on estava el pare de la Jyn i
va veure que s'havia quedat immòbil. Va assentir davant el suggeriment de
l'oficial, es va girar i va pujar cap a l'interior de la nau. La rampa es va
tancar darrere d'ell.
Jyn volia cridar de nou al seu pare, però podia veure que no
li respondria. D'alguna manera, esperava que seguís viu.
Va lluitar per posar-se dempeus i tenir la força per anar
cap al seu pare. Però just quan començava a moure's, la turbulència que va
generar la nau de Krennic en enlairar-se la va empentar tan fort que gairebé
l'arrossega lluny de la plataforma. Va aconseguir detenir-se a l'últim moment
i, conforme disminuïa la pressió, es va anar arrossegant fins al que quedava de
la plataforma, on el seu pare seguia tirat.
La vida se li estava anant. Ella no podia creure que hagués
arribat fins aquí, que hagués lluitat durant tants anys ella sola, per acabar
així, quan ell ja estava agonitzant.
El va agafar en braços tan bé com va poder, però ell no
semblava reconèixer-la. La llum dels seus ulls aviat s'esvairia.
—Papà —va dir ella—. Sóc Jyn.
—Jyn? —Ell la va mirar, tractant de reconèixer-la. Havia
passat tant temps. Ella havia passat per tantes coses.
Ella va assentir amb llàgrimes escorrent dels seus ulls. El
rostre d'ell es va suavitzar i va obrir la boca per parlar.
—Estrelleta —va dir—, cal destruir-la...
—Ho sé —va dir ella, tractant de consolar-lo—. Vaig veure el
teu missatge.
Va tractar de dir una mica més, el que fora, però no podia.
En lloc d'això, va tractar d'estirar-se per llevar-li el cabell del rostre i
acariciar-li la galta. Després, tota força li va abandonar; s'havia anat.
Jyn el va mirar, les llàgrimes se li desbordaven. Encara que
no s'havien vist en anys, ell seguia present en la seva vida, cada dia. No
podia creure que en veritat hagués mort.
—Papà? —va dir—. No! No, papà...! Au vinga, papà!
Un soldat d’assalt va sortir del fum i va apuntar el seu
rifle cap a la Jyn. Ella el va veure, però va saber que no hi havia res que
pogués fer per detenir-lo. No podria agafar el blàster a temps.
Anava a morir aquí al costat del seu pare. El fet que era
l'últim que ell desitjaria empitjorava la situació.
Però llavors es va sentir un tret des d'una altra direcció
que li va donar en el pit al soldat d’assalt. Quan el soldat d’assalt va caure,
Jyn va mirar al voltant per veure qui l'havia salvat.
Cassian es va dirigir cap a la plataforma, directe cap a
ella, amb el blàster a la mà.
—Jyn —va dir mentre tractava de tirar d’ella lluny del cos
de Galen—. Ens hem d'anar. Anem-hi.
Ella va mirar al seu pare, li dolia tant.
—No el puc deixar.
Cassian es va ajupir i li va parlar de manera concisa però
afectuosa.
—Escolta'm. Ell ja no està. No hi ha res que puguis fer.
Anem.
Per molt que odiés el fet, sabia que tenia raó. Li va
estendre la mà.
—Ajuda'm.
Cassian la va aixecar per començar a córrer de retorn per on
ell havia arribat. Ella estava ferida, però sabia que havien d'apressar-se,
d'una altra manera, els soldats d’assalt els matarien.
—Anem! —li va cridar mentre l'arrossegava—. Fes l'esforç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada