Mor l'esperança (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Amb una elegància sorprenent per a un home de la seva grandària, Qui-Gon va pujar ràpidament al seient del pilot, va encendre el motor del vehicle i va sortir disparat.

Eritha va córrer cap a l’Obi-Wan.

- Qui-Gon no ve amb nosaltres?

-Ell continua amb la nostra missió -va dir l’Obi-Wan. -Nosaltres tornarem amb la Yanci. Però tu et quedaràs amagada fora del campament dels Obrers Miners. No participaràs en la batalla.

Va dir tot allò de forma automàtica, amb els ulls fixos en el vehicle d’en Qui-Gon, que s'allunyava en la distància. Es va preguntar si Qui-Gon havia dissenyat un pla d'atac per quan hi arribés fins a Balog. Va suposar que sí. Però Qui-Gon semblava tan determinat, tan obsessionat amb trobar-lo, que no podia haver tingut temps per pensar una estratègia. Obi-Wan havia volgut preguntar, però no volia insultar al seu Mestre.

Normalment, Qui-Gon es prenia el seu temps per informar a Obi-Wan del que li passava pel cap.

Però Qui-Gon no havia trobat el moment. Obi-Wan estava tan confós com al principi. I ara Qui-Gon violava els principis Jedi ignorant una petició d'ajuda desesperada.

Hi havia parlat al seu Mestre de forma impertinent, però no es penedia de les seves paraules. Ell tenia raó. Era deure d’en Qui-Gon com a Jedi era rebutjar els seus desitjos personals per ajudar a aquells que el necessitaven.

Obi-Wan ja s'havia sentit així abans, feia molt de temps, al planeta de Melida/Daan. Allà hi havia demanat a Qui-Gon que es quedés per ajudar als Joves. Estaven sent massacrats pels seus propis líders, pels seus pares. Aquell dia, Qui-Gon es va negar a ajudar-lo de la mateixa manera. I també aquella vegada, la Tahl va ser la raó.

Una cosa a la cara d'Obi-Wan va impedir que Eritha articulés el que va estar a punt de dir. En lloc d'això, va prémer els llavis i va assentir.

-Faré el que tu diguis.

Alleujat per haver guanyat almenys aquella batalla, Obi-Wan va assenyalar a la Yanci.

-Qui-Gon ha de continuar, però jo vaig amb vosaltres -va dir a la noia-. Hem de trobar un lloc proper al campament per ocultar a l’Eritha.

-Jo conec una lloc -va dir la Yanci, assentint.

Va passar una cama per sobre de la muntura i va esperar que Obi-Wan i Eritha pugessin als seus vehicles. Llavors, liderant l'expedició, va accelerar. Obi-Wan va sentir els músculs tensos, i de sobte la cama va començar a bategar en protesta. Va haver d'esforçar-se molt per aconseguir la tranquil·litat Jedi necessària per als moments previs a la batalla. Qui-Gon i ell no havien discutit gairebé mai. Des de la seva ruptura, quan Obi-Wan va abandonar l'Orde Jedi, van aprendre a respectar el temperament i les preferències de l'altre. Havien trobat l'harmonia fins i tot en moments de desacord. Un dels dos cedia i deixava que l'altre prengués la decisió. I solia ser Obi-Wan el que deixava que el seu Mestre decidís, com era lògic en un padawan. Però amb el temps, Qui-Gon va començar a permetre a Obi-Wan prendre més decisions, de la mateixa manera que li va deixar triar el camí a Rangoon VI durant el seu exercici de rastreig. Mai va donar-se per acabat un tema sense arribar a un acord.

Obi-Wan seguia atònit davant la decepció i la ira que encara sentia per la decisió d’en Qui-Gon. El vent refredava les seves enceses galtes, però no la seva intranquil·litat.

Desestabilitzaria la seva unió aquella disputa? No ho sabia.

Hi havia notat més distància entre ells des que van arribar a Nou Àpsolon. Potser això servís per allunyar-los encara més.

No podia preocupar-se per això, havia dit la veritat; però l'abisme entre ell i el seu Mestre li entristia.

Obi-Wan va intentar allunyar de la seva ment la disputa i va emprar el seu temps a concentrar-se. Necessitaria una connexió fiable amb la Força. La seva ferida sens dubte li anava a frenar una mica, i Qui-Gon no estaria aquí per a cobrir-lo. Hauria de recórrer a l'estratègia més que a la velocitat.

A prop del campament dels Obrers Miners, Yanci els va fer un gest. Girà la seva barredora i els va guiar cap a una obertura a la roca. El lliscant de l’Eritha es va colar per l'estreta esquerda.

-Aquí no la trobaran -va dir la Yanci-. Dubto que busquin gent que hagi fugit. Crec que el seu objectiu era robar-nos els explosius més avançats.

-Em posaré en contacte amb tu quan la situació sigui segura -va dir l’Obi-Wan a Eritha.

Ella semblava reticent, però va assentir.

Tot d'una, Obi-Wan va sentir una pertorbació en la Força. Va mirar al seu voltant, però no va veure res.

Yanci va sortir de l'esquerda en el canó, i ell la va seguir. Va fer donar una ullada a l'horitzó i va veure el lliscant d’en Qui-Gon en la distància, apropant-se a tota velocitat.

Obi-Wan va fer un gest a la Yanci i es va dirigir a trobar-se amb Qui-Gon. Quan ho va fer, es va quedar flotant al seu costat.

Qui-Gon va mirar-lo als ulls. En el seu rostre es veien senyals d'una gran lluita interna.

-Estava equivocat, padawan. Gràcies per demostrar-m’ho. La meva responsabilitat és aquí. Independentment del que això costi –Va dir amb dificultat.

Obi-Wan va assentir.

-M'alegro que hagis tornat.

Van fer rugir els seus motors i van atrapar a la Yanci.

-Us vaig a portar fent marrada -els hi va dir-. Quan vaig marxar, havíem aconseguit resistir a la part de darrere de la unitat en la qual guardem les provisions i els explosius.

No necessitaven precaucions. Van fer la marrada pel campament. Yanci va avançar més a poc a poc amb el seu lliscant mentre s'acostaven a un camí obert en un estret congost.

Obi-Wan va intentar sentir els sons de la batalla, però només va percebre el vent.

La tranquil·litat era inquietant. Va mirar a Qui-Gon i va veure que el seu Mestre arrufava les celles.

Hi havia alguna cosa en meitat del camí. Obi-Wan no necessitava apropar-se més per saber el que era. La profunda pertorbació en la Força ho deia tot.

Yanci cada vegada anava més a poc a poc, fins a gairebé aturar-se.

-És un cadàver -va dir, agitada.

Tot d'una, va accelerar i va sortir disparada cap endavant. Obi-Wan i Qui-Gon van prémer l'accelerador per assolir-la.

Yanci va saltar de la seva barredora en marxa. La màquina va seguir avançant i va xocar contra una paret, però ella no va reaccionar. Va córrer cap al cos que jeia en el camí. El seu crit va ser terrible.

- Kevta! -ella es va inclinar sobre el cadàver. Amb llàgrimes corrent per les seves galtes, Yanci li va buscar el pols. Li va col·locar les mans al pit-. Kevta! -el seu crit es va tornar lament, i va caure a terra, agafant-li el cap entre les mans.

Qui-Gon es va quedar pàl·lid. Obi-Wan va veure que el seu Mestre no podia apartar la vista de l'escena.

-Mestre -va dir-. Hem de seguir, esbrinar què ha passat...

Qui-Gon va fer que sí molt lentament.

-Un moment -tenia la veu ronca.

Va saltar del seu lliscant i va caminar cap a la Yanci. Es va ajupir al seu costat i li va posar una mà a l'espatlla. No va dir ni una paraula. Va deixar que la seva presència equilibrés el dolor d'ella, fins que va ser capaç d'alçar el cap.

-Jo el vaig abandonar -va dir ella amb la veu entretallada-. Ell em va obligar a anar-me'n. Va dir que jo era la millor amb la barredora. Sóc la que millor coneix les pedreres. Jo era l'única que podia arribar fins als Jedi. I el vaig abandonar!

-Et vas anar perquè havies de salvar al teu poble -va dir en Qui-Gon.

-I els vaig fallar. Amb Kevta mort ja no vull tornar a veure el campament -va dir la Yanci, recolzant el cap al pit d’en Kevta-. Em quedo aquí. No puc abandonar-lo.

Qui-Gon li va estrènyer l'espatlla. Llavors es va aixecar. Sense dir res, va fer un gest a Obi-Wan. Els dos Jedi sabien el que s'anaven a trobar. Trobarien la mort en el seu camí.

Es van endinsar al campament. Algunes de les construccions seguien traient fum pels incendis que havien causat els Absoluts. Hi havia cadàvers pel camí. Aquells Obrers Miners seguien agafats a les eines que havien emprat com a armes.

Obi-Wan va veure la Bini a terra. Els seus ulls sense vida miraven al cel. Es va agenollar al costat d'ella i li va tancar les parpelles amb cura.

-Dorm bé -va murmurar.

Qui-Gon va entrar a l'escola. Va passar una estona abans que sortís.

-Serà millor que no entris -va dir a Obi-Wan-. Els Obrers Miners van intentar amagar aquí als nens. Els Absoluts no han deixat cap amb vida.

Obi-Wan va fer mitja volta. Qui-Gon tenia raó. No tenia necessitat de veure-ho.

El so d'un lliscant es va elevar entre la inquietant tranquil·litat. Eritha s'acostava lentament cap a ells, mirant al seu voltant, comprovant la devastació. Va aturar el seu lliscant i va desmuntar, descomposta.

-Aquest és el tipus de coses de les que són capaços -va dir ella amb la cara cendrosa-. Jo no ho sabia. Alani no pot estar ficada en això. Ha de saber el que estan disposats a fer.

Van continuar amb l'ombrívola investigació, buscant supervivents. La quantitat de morts era enorme. No quedava ni un membre viu del campament.

Quan van donar mitja volta, van veure la Yanci avançant cap a ells. Les seves cames es movien, però no semblava caminar gràcies a elles. Caminava com un androide, amb moviments articulats i amb espasmes.

-S'han anat tots -va dir-. Ha estat una massacre. No puc fer res. No trobo la Bini...

-Ho sento -va dir l’Obi-Wan amb amabilitat-. Jo l'he trobat.

Yanci va abaixar el cap.

-Jo estava gelosa de la Bini. Ella era molt amiga d’en Kevta. Què estúpida vaig ser. Ja no podré dir-li-ho -es va allunyar d'ells i es va asseure a terra, amb el cap entre les mans.

-Yanci -li va dir en Qui-Gon-, podries dir-nos el que s'han endut els Absoluts aquesta vegada?

Ella va aixecar el cap.

-Tot -va dir ella, atordida-. No ens queda armament.

Qui-Gon va assentir. Era el que esperava.

-Anem a buscar pistes -va dir en veu baixa a Obi-Wan.

Van començar amb el que havia estat l'objectiu dels Absoluts: les construccions en què s'havia emmagatzemat l'arsenal. Aquí era on havia tingut lloc la pitjor part de la batalla. Obi-Wan es va empassar la repulsió nauseabunda que va sentir a la gola davant les desesperades postures de la mort. Jeien com havien mort, lluitant fins al final.

Es va concentrar en la tasca, contemplant el sòl acuradament i entrant en el polvorí. Qui-Gon es va ajupir i va agafar alguna cosa entre els dits. Quan va alçar la mà cap Obi-Wan, el seu padawan va veure que la tenia tacada de vermell.

-Aquest fang no pertany a aquesta regió -va dir-. Els Absoluts el van portar fins aquí. Mira les petjades de les botes. No tenen el mateix dibuix que les botes dels Obrers Miners.

Obi-Wan es va ajupir i va prendre una mostra del sòl. La va ficar en un pot que portava al cinturó d'utilitats.

-Anem a preguntar a la Yanci. Va dir que coneixia les pedreres millor que ningú.

Van tornar amb la Yanci, i Obi-Wan li va mostrar el fang. Ella el va tocar amb la punta dels dits.

-Vermell –Va murmurar-. Jo he vist aquesta terra -va tancar els ulls. Quan els va obrir, la seva mirada estava plena de seguretat-. Sé exactament on s'amaguen.

Següent