Mor l'esperança (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 17

Sabien que els Mestres Jedi els estaven veient. Només tenien deu anys, i eren massa joves perquè els escollissin com a padawan. Però ells sabien que aviat arribaria l'elecció.

Alguns estudiants Jedi havien estat escollits a l'edat d'onze.

Es deia Dia d'Exhibició, i havien realitzat exercicis davant els Mestres Jedi. Exercicis de força, d'equilibri, de resistència, d'escalada, de salt, de natació...

Algunes vegades es dividien en equips de dos o de quatre. Era un joc, però també era una cosa seriosa.

L'últim exercici era una sèrie de combats de sabre làser d’entrenament. Alguns es realitzaven amb els ulls embenats.

Alguns s'enfrontaven a un estudiant contra dos adversaris. Qui-Gon va guanyar tots els seus enfrontaments. Al final van quedar Clee Rhara, Tahl i ell. Llavors, Tahl va vèncer la Clee Rhara.

-Crec que això ens deixa a nosaltres dos -va murmurar ella mentre s'inclinava davant seu, al començament del combat final-. No et preocupis. No et tractaré malament.

Havien estat aparellats en moltes ocasions. Ell sabia com de ràpida que era ella. Ella sabia com de fort que era ell. Conèixer els punts forts de l'adversari feia que el combat fos encara més interessant. Qui-Gon es va adonar que lluitar contra la Tahl podia ser tan cansat com divertit. Perquè treia el millor de si mateix.

Van donar voltes per l'aire, utilitzant cada centímetre quadrat de les parets i el terra. Tots els estudiants Jedi admiraven les habilitats gimnàstiques de la Tahl. Ella era capaç de córrer per una paret, girar i atacar de front amb un revés que deixava al seu adversari completament atordit.

La Tahl lluitava amb totes les seves forces. Qui-Gon admirava el fet que just quan semblava que estava a punt de cansar-se, Tahl trobava forces renovades. Ell no podia comparar-se amb l'agilitat d'ella, però sí que podia sorprendre-la amb la seva estratègia.

Va veure els ulls de la Tahl brillar per la sorpresa, i la noia va serrar les dents amb determinació, mentre esquivava els cops i les respostes.

El combat no tenia temps límit. Només acabaria quan un d'ells donés el cop final. El cansament va començar a alentir els seus moviments, però no es van aturar ni van cometre errors. Ell podia sentir la remor entre els espectadors, que es preguntaven quant temps seguirien enfrontant-se els dos estudiants. Va percebre l'arribada de més mestres.

La cara de la Tahl era una màscara. Estava completament immersa en si mateixa, i havia substituït el cansament per una voluntat fèrria. Qui-Gon mai havia estat tan cansat. Els músculs dels braços se li afluixaven. Les cames li fallaven, li tremolaven. Tanmateix, no es va aturar ni va cometre un error.

Llavors, la Tahl va relliscar. Va ser només un segon, però n'hi va haver prou. El terra estava mullat per la seva suor. Ella es va quedar indefensa durant un segon, i ell es va tirar cap endavant i li va treure el sabre làser d’un cop de peu. Alhora, li va acostar l'arma. No va arribar a tocar-la. Mai li hagués produït ni el més mínim tall amb el sabre d'entrenament.

-El combat és d’en Qui-Gon -va dir un dels Mestres Jedi.

Qui-Gon i Tahl es van saludar amb una inclinació. Llavors, es van desplomar junts en un banc.

-Bon combat -va dir ell, esbufegant.

-Hauria estat millor si jo hagués guanyat.

Ell va negar amb el cap.

- No et rendeixes mai?

Ella es va assecar la suor del front amb una tovallola.

-Mai.

***

Qui-Gon es va sentir desorientat, com si estigués en un somni. Estava vivint dins de la seva visió. El seu major temor li havia visitat. Ell creia que quan va tenir la visió s'havia sentit desesperat, però la realitat era molt pitjor.

Tahl tenia els ulls tancats i estava recolzada contra ell. Ell va sentir que els músculs d'ella no donaven per a més, i la jove es va fondre contra ell, com si no tingués ossos. Mai havia pensat que la Tahl podia ser tan delicada entre els seus braços. Ell només l'havia conegut forta. La va abraçar contra el seu pit.

-Heu de deixar-me -va xiuxiuejar ella-. No em queda molt...

Ell va ajupir el cap per parlar-li a cau d'orella.

-No. No és massa tard. Tu mai et rendeixes. La Força segueix amb tu. Jo estic amb tu. No pots deixar-me ara. Ara no.

-Ho... Intentaré, per tu -va panteixar ella.

-Qui-Gon, hem de marxar -va dir l’Obi-Wan, desesperat.

Ell va assentir i va deixar que el seu padawan fos el primer. Tahl no era una càrrega. Era molt lleugera.

S'havien obert fissures al sostre, i l'aigua es filtrava des de dalt. La cova estava esfondrant-se lentament. L'aigua va començar a rajar del túnel secundari per on havia marxat Balog.

- Creus que arribarem a l'entrada de la cova? - Va preguntar Obi-Wan.

Qui-Gon va contemplar l'aigua que rajava del sostre, i el dens fum que tenien davant.

-Ho dubto. Podríem intentar trobar una altra sortida.

-Hi ha una altra... sortida -va dir la Tahl. Qui-Gon va haver d'inclinar-se per escoltar-la -. Per la base subaquàtica.

-Jo l'he vist -va dir l’Obi-Wan-. Intentem-ho. Però, i l’Eritha?

Qui-Gon va dubtar un moment.

-Anem primer a l'entrada de la base subaquàtica -no volia haver de decidir entre la vida de la Tahl i la de l’Eritha. Però sabia que no podia anar-se'n sense buscar a la noia.

La Tahl es va agitar de nou.

- Eritha aquí? No podem abandonar-la, hem de... -cada paraula semblava costar-li un gran esforç.

Qui-Gon li va demanar silenci, posant-li una mà als cabells.

-No ho farem.

La cova havia estat evacuada. Una altra explosió va sacsejar les parets, i ells van trontollar per la potència. El sostre va començar a filtrar més aigua.

Van arribar al túnel secundari que portava a l'estructura subaquàtica. Obi-Wan va mirar a Qui-Gon nerviós; l'aigua no parava de pujar i s'arremolinava a l'altura dels seus genolls.

Estava gelada.

-El túnel on tenen l’Eritha és aquí davant -va dir en Qui-Gon-. Mira aquí primer. Jo em quedaré aquí amb la Tahl. Si Eritha no hi és, torna -si calia, trauria la Tahl d'allà i després tornaria a per l’Eritha. Podia sentir que la connexió de la Tahl amb la Força s'estava debilitant. Va tenir por.

Obi-Wan es va donar la volta, allunyant-se, però en la foscor del fum va veure de sobte una figura que avançava entre l'aigua cap a ells. Era l’Eritha, amb el cabell trenat solt i mullat.

- Em van abandonar! Es van oblidar de mi! -va cridar ella, pràcticament caient en els braços d'Obi-Wan-. Han posat explosius. La cova s'ensorra!

-No passa res -va dir l’Obi-Wan-. Et traurem d'aquí.

Ell la va agafar i la va portar amb Qui-Gon. Qui-Gon va obrir l'entrada de l'estructura subaquàtica. Es van ficar per ella ràpidament per impedir que es colés més aigua del túnel inundat.

La relativa sequedat del túnel adjacent els va tranquil·litzar. El fum no havia entrat, i van respirar amb més facilitat. Els Absoluts no havien fet explotar l'estructura subaquàtica... encara.

El túnel estava fabricat amb plastidur blanc, i tenia visors transparents col·locats aquí i allà que deixaven que la llum aquosa es filtrés des de dalt. El van travessar ràpidament i van entrar en l'estructura principal.

Era obvi que aquell lloc albergava la majoria dels centres tècnics. La cova s'havia emprat per a emmagatzematge. Van passar per una sala rere altra de cabines de holoarxius i bancs d'ordinadors. Les oficines estaven buides. Era evident que aquella part del complex també havia estat evacuada.

- Creus que Balog també està planejant volar aquesta part? -va preguntar Obi-Wan a Qui-Gon.

-Possiblement. Però potser no hagi tingut temps. Hem de trobar la rampa que porta a la riba -Qui-Gon sabia que la riba del llac quedava a la dreta. Quant trobessin un passadís principal, aquest els portaria a la rampa de sortida.

Obi-Wan anava al capdavant, amb Eritha i a corre-cuita. Quan van arribar al passadís principal, Qui-Gon es va alegrar de veure el seu padawan girant a la dreta. Es va relaxar una mica, permetent que el seu padawan guiés l'expedició. Es va centrar en la Tahl.

Va veure que tenia una pàl·lida vena blava tremolant prop dels seus ulls tancats. Això el va tranquil·litzar. Els seus sistemes vitals seguien operatius, el seu cos seguia funcionant. La debilitat que ell percebia podia ser compensada. Els seus sistemes havien estat anul·lats durant diversos dies. Li costaria una mica recuperar les seves forces. Però això era l'única cosa que necessitava. Temps. La va abraçar, protector, contra el seu pit.

Davant d'ell, Obi-Wan es va aturar al control de la rampa.

El va escodrinyar.

-Hi ha un electroscopi -va dir, retirant-se quan Qui-Gon es va apropar-. No crec que puguem activar la rampa. Ens veuran.

Qui-Gon es va ajupir i va treure el cap a l'electroscopi. Es veia la riba i l'entrada de la cova. El fum seguia sortint de la caverna. Els Absoluts s'estaven reunint a la riba. Algú estava organitzant la retirada amb els vehicles que quedaven en funcionament. Si activaven la rampa, aterrarien al bell mig dels Absoluts. Obi-Wan tenia raó. Qui-Gon es va adonar que, encara que els Jedi no fossin reconeguts, Eritha i Tahl sí que ho serien. Eritha havia perdut la seva tecnoxaqueta. I la Tahl no estava en condicions de caminar.

-Hem de nedar –Va decidir Qui-Gon-. Si ens allunyem prou, podrem passar de llarg aquelles roques i arribar al congost on són els nostres vehicles -es va aturar un moment-. Pots? -va preguntar a Obi-Wan-. La teva cama...

-Puc –Va dir l’Obi-Wan amb fermesa-. Li donaré el meu respirador a l’Eritha.

Qui-Gon va deixar la Tahl amb cura a terra. No podia sostenir-se en peu, així que la va tombar. Es va treure el respirador del cinturó d'utilitats.

- Tahl?

Ella va girar el cap. A Qui-Gon se li va partir el cor veient aquella resposta tan feble.

-Hem de nedar. Pots posar-te el respirador?

Hi va haver una tremolor a la comissura dels llavis. Gairebé un somriure.

-Des que tinc tres anys.

Ell va somriure i li va posar amb cura el tub.

-Quan arribem a la riba, haurem de caminar una mica. Jo et portaré. Els nostres vehicles no estan molt lluny.

Ella va assentir dèbilment. Ell sabia que estava estalviant energies.

Qui-Gon va prémer la palanca de la sortida d'emergència.

Eritha s'havia posat el respirador d'Obi-Wan. Qui-Gon sabia que haurien de nedar massa per a Obi-Wan. El seu jove padawan era un nedador impressionant, però la lesió de la cama li preocupava.

Van sortir per la porta, que donava a una petita cambra. Hi havia un panell al sostre. Lentament, la càmera va començar a omplir-se d'aigua gelada, i Qui-Gon va notar la tremolor involuntària de la Tahl. Van surar fins al sostre. Qui-Gon va fer un senyal a Obi-Wan, i els dos Jedi van agafar tot l'aire que van poder. El panell es va obrir, i van sortir nedant.

Qui-Gon no sentia el fred de l'aigua. No se sentia fatigat.

Tahl surava entre els seus braços, i ell va sentir que la seva esperança creixia. Va nedar al costat del seu padawan. Tots dos vigilaven constantment a l’Eritha, i Obi-Wan es parava a posta per esperar-la quan es retardava.

Li van començar a fer mal als pulmons. El fum els havia afeblit. Qui-Gon va mirar cap endavant, però no va veure la riba. No hi hauria ascens gradual, ja que la cova s'havia excavat per ser una explotació minera. La seva velocitat es veia minvada pel fet que només podia utilitzar un braç, però els seus cops de peu eren potents i li impulsaven cap endavant.

Finalment, els peus d'Obi-Wan van tocar terra. Es va posar dret i els hi va fer un senyal a la resta. Qui-Gon també es va posar dempeus, prenent grans glopades d'aire. Obi-Wan estava fent el mateix.

Mentre recuperaven l'alè, es van dirigir cap a la riba. Els Absoluts estaven fent cua per entrar als transports. Ningú els va veure mentre recorrien la poca distància que els separava de les roques. Des d'allà era fàcil colar-se pels estrets passadissos, entre els elevats congostos. L’abrupte sòl dificultava el seu caminar. A Qui-Gon van començar a fer-li mal els braços per l'esforç de portar la Tahl. Obi-Wan coixejava lleugerament, però seguia sent capaç de moure’s ràpid.

-Ja arribem -va dir en Qui-Gon a Tahl. No sabia si ella estava conscient.

Van trobar els vehicles on els havien deixat. Qui-Gon es va sentir tremendament alleujat. El seu últim temor era que els Absoluts els haguessin trobat.

-Agafa el meu lliscant, Qui-Gon -li va dir Eritha-. És més ràpid que el teu.

-Gràcies -Qui-Gon va col·locar amb cura la Tahl al seient del copilot.

Es va ficar al seient del pilot i va mirar al seu voltant.

Com sempre, ella podia sentir la mirada d’en Qui-Gon. I, com sempre, va percebre el que ell sentia.

-Deixa de preocupar-te tant -va dir ella lentament.

-Ho intentaré.

-Estic recuperant forces a cada minut gràcies a les teves.

Ell li va agafar de la mà i va convocar la Força que surava al seu voltant. I va sentir que ella feia el mateix, encara que la seva connexió amb la Força era més feble. Però no passava res. Ell li donaria la força extraordinària que necessitava. Va sentir que el seu poder es combinava.

Eritha es va acostar al lliscant.

-Aneu directament a la residència del Governador Suprem -va dir ella-. Jo trucaré perquè us estiguin esperant amb atenció mèdica.

Qui-Gon va assentir per donar-li les gràcies. Va activar els motors.

-Us veuré a Nou Àpsolon -va dir a Obi-Wan. Es va ficar la mà a la túnica i va donar al seu padawan el sabre làser de la Tahl-. Fins que el teu es recarregui.

-El protegiré amb la meva vida -Obi-Wan va empassar saliva. La preocupació en els seus ulls era per a la Tahl. Li va tocar suaument l'espatlla-. Que tinguis bon viatge.

Tahl va respondre feblement.

-Gràcies per trobar-me, Obi-Wan.

-Que la Força us acompanyi -va dir l’Obi-Wan.

-Ja ho fa -va dir en Qui-Gon amb confiança, i va sortir a corre-cuita.

Següent