Tempesta (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Jaina Solo no volia deixar la seva bombolla dels somnis.

Estava amb Jagged Fel en el més profund de la calidesa de cor del seu niu, amb els caps encara bategant amb el ritme del Ressonar de la Petita Albada, amb els cossos plens de la dolça calor de les feromones d'aparellament kílliks. Tots els problemes de la galàxia semblaven estar molt lluny i la seva batalla en el cel de Tenupe mai havia passat.

Per una vegada, estaven junts i en pau, sense res a fer excepte escoltar el dolç so de... timbres d'alarma?

L'alarma estava sonant dins el crani de la Jaina, sacsant la seva bombolla dels somnis fins fer-la explotar, portant-la de tornada des de la seva hibernació en la Força fins a la gelada caiguda lliure de la realitat. Ella va obrir els ulls i es va trobar mirant a l'interior de la coberta amb la vora gelada de l’InvisibleX, amb les dents petant-li tan fort que va pensar que se li podien trencar. Es va sentir marejada, adolorida i confusa, i fins i tot en aquestes gelades condicions, la cabina feia olor de ranci i agre.

-D'acord, Esmunyedís, estic desperta -va dir la Jaina-. Pots encendre els escalfadors. I els filtres d'aire.

L’astromecànic, un reemplaçament de Furtiu, a qui havia perdut quan Jag i el seu esquadró la van derrocar a Tenupe, va xiular com a senyal de comprensió i l'aire càlid va començar a entrar a la cabina de l’InvisibleX. Jaina va expandir la seva consciència en la Força. Mentre la seva ment s'aclaria, va sentir al seu company d'ala, Zekk, despertant també. Ell havia dimitit del seu càrrec a l'Esquadró Murri un parell de setmanes abans, quan Jacen havia intentat fer-li un consell de guerra a la Jaina per negar-se a disparar contra una nau indefensa que intentava superar el bloqueig. Ara la Jaina i ell eren part de l'equip de reconeixement Jedi que espiava les drassanes secretes corellianes al Cúmul d'Asteroides Kiris.

Encara que la Jaina podia sentir la presència a la Força d’en Zekk surant a una dotzena de metres per davant i una mica per sota de la seva posició, li va portar diversos moments localitzar la silueta en forma d'ics del seu InvisibleX. Tenint bàsicament la configuració del formidable ala-X XJ3, el caça estel·lar InvisibleX tenia un cos de plastifibra que era tot plans irregulars i angles, amb un camuflatge d'acabat negre mat que tenia un patró que enganyava l'ull de petits punts blaus que li tornava gairebé invisible contra un fons estrellat.

També tenia un modulador gravitacional, un sistema d'absorció de protons, dissipadors termals i tot un grup de negadors de senyals especialitzat que li feia gairebé invisible als escombrats dels sensors. Fins i tot els seus motors de fusió cremaven un isòtop especial de tibanna amb unes emissions que es tornaven negres un mil·lisegon després de la fusió.

Al voltant d'un quilòmetre davant de l’InvisibleX d’en Zekk girava la negra foscor de Kiris XVII, que marcava el límit «superior» del Cúmul d'Asteroides Kiris. El sol corellià era tot just visible sota la part inferior de l'asteroide, un cap d'agulla groga a penes més brillant que les estrelles que l'envoltaven. Al costat de l'estrella estava el disc que creixia lentament d'una resta d'emissions.

-Què tenim, Esmunyedís? -va preguntar la Jaina.

Un missatge va aparèixer a la pantalla ara descongelada, informant-la que un transport lleuger s'estava marxant del cúmul.

La Jaina va arrufar les celles.

-Ens vas treure de la hibernació per una única nau?

Esmunyedís va mostrar un altre missatge. EL PERFIL DE CONTACTE ÉS ÚNIC. LA NAU ÉS UN CIC YT-1300 DE POTÈNCIA EXCESSIVA, EXHIBINT UN SOBTAT CANVI CAP A UNA POSSIBLE TRAJECTÒRIA DE SORTIDA. LA SIGNATURA DE LES SEVES EMISSIONS SUGGEREIX UNES TOVERES DE FUGIDA DE GRAU MILITAR.

-El Falcó? –La Jaina no estava gens sorpresa. Per descomptat que en Han i Leia Solo estarien al mig de la tempesta. Només esperava que no tornessin als Kirisis abans que l'almirall Bwua'tu tanqués el seu parany. Fins ara, els corellians no semblaven haver-se adonat que l'Aliança Galàctica sabia això de la seva flota secreta i quan la flota dels Kiris finalment deixés la base, els corellians s’anaven a emportar un terrible espant-. Estàs segur?

AFIRMATIU. LA TRAJECTÒRIA ÉS ARA CONFIRMADA DE SORTIDA.

-Vull dir sobre la signatura de les emissions -va grunyir la Jaina-. És el Falcó o no?

NO HI HA SEGURETAT. LES DADES ACTUALS PROPORCIONEN UN COEFICIENT D'IDENTIFICACIÓ DE NOMÉS EL 94%.

La Jaina va sospirar. Perquè una unitat R9 estigués «segur», hauria d’haver-se connectat a un dels ports de dades del Falcó i intercanviar dades amb el cervell de control principal.

-Segueix vigilant i fes una llista de possibles...

L’InvisibleX d’en Zekk de cop i volta es va dirigir darrere del Falcó i la Jaina va deixar la frase sense acabar.

UNA LLISTA DE POSSIBLES DESTINACIONS?, va preguntar Esmunyedís.

-Correcte.

La Jaina va empènyer els seus impulsors cap endavant i es va llançar darrere d’en Zekk, obrint-se al mateix temps cap a ell en la Força. Encara que el seu vincle telepàtic d'Units s'havia dissolt finalment un parell d'anys abans, Zekk i ella seguien tan extremadament en consonància l'un amb l'altre que sovint podien comunicar-se a través d'un agrupament de batalla Jedi més clarament del que la majoria de la gent ho feia conversant i va comprendre ràpidament les intencions d'ell.

Espia i nau d'assalt a parts iguals, els caces estel·lars InvisibleX estaven equipats amb aparells d'escolta tan sensible que podia interceptar senyals perduts dels ordinadors interns d'una nau. Si Zekk podia acostar-se abans que el Falcó saltés a l’hiperespai, podria ser capaç de capturar suficients dades de l'ordinador de navegació dels Solo per a determinar la seva destinació.

El que en Zekk no pretenia fer, li va assegurar a la Jaina, era vaporitzar als seus pares. Ella li va respondre amb una preocupació cínica per a ell. Si hi havia trets, era ell qui necessitaria que es preocupessin per si mateix, no els seus pares. Això va despertar una càlida sensació de satisfacció en Zekk. Una sincera sensació de satisfacció.

L'agrupament gairebé es va trencar sota la irritabilitat de la frustració de la Jaina. Ella desitjava que Zekk simplement abandonés. Ell mai seria res més que el seu millor amic. Per què no podia simplement acceptar això i anava a buscar a una bona noia falleen de la qual enamorar-se?

Fins i tot sense compartir la ment, el missatge va ser prou clar. Zekk es va retirar, mantenint tot just el contacte suficient per mantenir obert l'agrupament i van recórrer la resta de la distància en fred aïllament. Jaina odiava fer-li mal d'aquesta manera. Ell era el millor company d'ala que havia tingut mai, però simplement ell no semblava entendre-ho. Ella no volia enamorar-se, ni d'ell, ni d’en Jagged Fel, ni de ningú. Era l'Espasa dels Jedi, fos el que fos que signifiqués això. Probablement ni tan sols se suposava que ella es pogués enamorar.

Kiris XVII va lliscar per sobre, atraient una momentània cortina de foscor sobre la coberta de la Jaina. Llavors no hi va haver res entre els InvisiblesX i el seu objectiu excepte cent quilòmetres d'espai buit. El Falcó realment es movia ràpid.

Els impulsors de la Jaina estaven empesos gom a gom de sobrecàrrega i no obstant això el vell transport només cedia el seu avantatge a contracor.

La massa negra de Kiris III va passar per sota de la persecució, amb la seva superfície fosca i la gelada signatura de calor que no traïa cap senyal de la drassana que s'ocultava al seu interior. El rastre d'emissions del Falcó va canviar lentament d'una cua a una barra sòlida. La Jaina va activar el seu equipament d'escolta i després va instruir a Esmunyedís perquè la informés quan comencés a recollir senyals. Però van passar diversos segons més i Jaina va començar a pensar que Zekk i ella no ho aconseguirien abans que el Falcó escapés de la feble gravetat del Cúmul dels Kiris i entrés a l'hiperespai.

Finalment, el contorn del plat sensor del Falcó es va fer visible per sobre de la lluentor dels seus motors d’ions i Esmunyedís va informar que l'equipament d'escolta estava captant senyals perduts.

Jaina i Zekk van intensificar el seu contacte i van girar cap a costats oposats de l'objectiu. I llavors van sentir una onada de sorpresa passar per l'agrupament com si la Leia hagués discernit les seves presències.

La Jaina es va retirar immediatament i, sorpresa per la sensibilitat en la Força de la seva mare, va intentar fer la seva presència molt petita. El seu equipament d'escolta es va encendre mentre començava a capturar i gravar polsos electrònics de l'interior del Falcó. Un instant després, va sentir-la buscant-la i va intentar retirar-se fins i tot més, però no hi havia manera d'ocultar-se de la mare d'una, no quan aquesta mare era la Leia Solo, en qualsevol cas. La Jaina va sentir un breu moment de calidesa, seguit per una colpidora sensació d'alleujament i, estranyament, de consol.

Llavors el vell transport apallissat va marxar, amb la seva cua d'ions dissolent-se fins al no-res mentre s'esvaïa en l'hiperespai.

L'agrupament es va omplir amb una sensació de desconcert mentre Zekk s'obria a ella a la recerca d'una explicació, però la Jaina no ho entenia millor que Zekk. La seva mare òbviament havia sentit les seves presències, el que significava que ara sabia que els Jedi mantenien vigilància en els Kirisis. I que probablement ells havien capturat el destí del Falcó.

Zekk es va preguntar si la Leia s'havia sentit alleujada perquè pensava que la Jaina i ell no informarien del contacte. Els Solo eren, al capdavall, objectius valuosos, i quina classe de filla incitaria a un esquadró d'assassins a atacar als seus pares?

Esmunyedís va xiular per cridar l'atenció de la Jaina, llavors va passar per la pantalla un missatge anunciant que havia analitzat les dades interceptades i havia utilitzat el seu poder de computació superior per desenvolupar una llista de les destinacions més probables del Falcó.

-Llavors deixa de jactar-te i mostra-me-la -va ordenar la Jaina.

ELS DROIDES NO ES VANEN, va replicar Esmunyedís. INFORMEN.

Una llista de noms de planetes va començar a desplaçar-se per la pantalla: ARABANTH, CHARUBAH, DREENA, GALLINORE...

-Tots aquests són al Consorci de Hapes! -va cridar la Jaina.

Esmunyedís va confirmar que ho estaven i després es va disculpar per no assenyalar la destinació més exactament.

Les Boires Transitòries que envoltaven al Consorci tornaven tan embullades a les línies hiperespacials que una vegada que una nau entrava en territori de Hapes, avaluar quin curs seguiria era estadísticament impossible.

-Està bé -va replicar la Jaina-. Ets bastant a prop.

La sorpresa d’en Zekk va inundar l'agrupament i la Jaina va saber que el seu R9 acabava d'informar-li del mateix. La seva sorpresa va canviar a urgència. Fora com fos les raons per les quals Falcó viatjava al Consorci de Hapes, no podia significar res de bo per a l'Aliança. Algú havia de deixar el lloc d'observació per informar de la intercepció. I de la possibilitat que els corellians podrien saber aviat que l'Aliança Galàctica estava vigilant les seves drassanes secretes.

I la Jaina va saber qui havia de ser. Esperar que Zekk ometés el nom del Falcó del seu informe estava fora de tota qüestió. De vegades ella era simplement i en gran mesura una espasa massa ferma per al seu propi bé, o, en aquest cas, per al bé dels seus pares.

Següent