Tempesta (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Fora del finestral de la cantina del dipòsit surava una gloriosa aurora, una explosió lluminosa de verd i violeta i escarlata desplegats a través de la cara de les Boires Transitòries des de la direcció de l'estrella Roqoo. L'espectacle era un testament al vast escombrat de les boires i al poder ferotge del vent solar d'un gegant blau, però avui la Mara el va trobar més esgarrifós que imponent. Avui la seva dansaire bellesa només era la barrera que evitava que Luke i ella establissin contacte pel comunicador amb el seu fill.

La Mara es va apartar del finestral i va mirar a l'altra banda de la taula, on s'asseia Luke bressolant el seu tercer xocolata calent de la tarda.

-Bé podríem afrontar-lo. Ben no vindrà.

Luke va continuar mirant a la brillant cortina de llum.

-Arriba molt tard -va continuar la Mara-. I quan m'obro a ell en la Força, no el sento en cap lloc prop d'aquí. O Jacen no li va enviar el missatge de reunió o Ben no el va rebre. Però alguna cosa va anar malament.

Luke va assentir i va prendre un altre glop de la seva gerra.

-I una cosa dolenta ve de camí -va afegir ell-. No ho sents?

Ara que Luke ho havia esmentat, la Mara podia sentir alguna cosa. No era molt, només un feble sotrac que es confonia fàcilment amb un calfred, però hi era.

La Mara es va tornar cap al finestral una altra vegada, però aquesta vegada va estudiar els reflexos en les seves cantonades en lloc de l'aurora de fora. La majoria dels clients que podia veure a la llòbrega cantina eren humans ben semblants, típicament hapans, i sense excepció, semblaven més interessats en els seus àpats o en la cantant falleen de l'escenari que en els Skywalker. Els no humans, una dotzena de duros de pell blava, alguns arcona de cap d'enclusa i un parell de Mon Calamari, semblaven embadalits per l'aurora més enllà del finestral. I la família twi'lek que dirigia el lloc estava massa ocupada per prestar atenció a qualsevol que no demanés res.

La Mara va tornar a mirar al Luke.

-Creus que Jacen ens va parar una trampa?

-Sí. -La veu d’en Luke era tranquil·la, però la seva unió a través de la Força era plena de tristesa... i una sensació de consternació i sentència-. Si la Tenel Ka no ho hagués verificat, ni tan sols creuria que havia enviat a Ben a trobar la Jaina i en Zekk.

La Mara va sospirar.

-He d’admetre-ho, estic començant a sentir-me una mica ximple per col·locar la meva fe en Jacen.

-No ho facis -va dir en Luke-. Tots dos confiem en ell. I encara no estic segur que estiguéssim equivocats. Jacen el va ajudar a superar la seva por cap a la Força. No podem oblidar això.

-Com podria? -va preguntar la Mara-. Però si ens ha tendit un parany, si està portant a Ben al Costat Fosc...

Qui està arribant a conclusions ara? -Luke es va inclinar a través de la taula i va agafar les mans d'ella. En veu baixa, va afegir-: Mira, fins i tot si Jacen està treballant amb la Lumiya, no crec que hagi estat durant molt de temps. I això no vol dir que s'estigui convertint en un Sith.

-No vol dir que no s'estigui convertint en un -va replicar la Mara-. No podem saber què està passant entre la Lumiya i ell.

-Conec a Jacen -va dir ràpidament en Luke-. Sigui el que sigui que estigui fent, és perquè creu que és el correcte per a la galàxia. Una vegada que comprengui que està equivocat, serà fàcil portar-lo de tornada.

La Mara va considerar això, intentant recordar quan havia vist a Jacen fer alguna cosa egoista alguna vegada, intentant pensar en alguna cosa, fins i tot després que assumís el comandament de la GAG, que Jacen hagués fet per interès propi més que pel bé de l'estat.

Després d'uns moments, va assentir. La seva por per Ben, i la seva fúria davant el fet de ser enganyada per Jacen, estaven començant a afectar al seu judici.

-Tens raó -va dir ella-. Però serà millor que treballem ràpidament. Jacen ja és massa poderós i si la Lumiya el té enganxat, no passarà molt temps abans que arribi al punt de no retorn. No podem deixar que això passi, Luke. No podem deixar que arrossegui la galàxia amb ell en la seva caiguda.

-No ho farem -li va assegurar -. Vam aturar a Raynar, oi?

-No m'estàs inspirant molta confiança -va dir la Mara. Després d'estavellar-se prop d'un niu de kílliks, Raynar Thul s'havia unit a la seva cultura, elevant-se finalment per convertir-se en el líder d'una poderosa civilització d'insectes. Sota la seva guia, la Colònia s'havia expandit fins a les vores de l’Ascendència Txiss, provocant una guerra fronterera que Luke havia evitat només en capturar a Raynar en combat personal-. Mira com de bé que va funcionar. Ha estat tancat en els fonaments del Temple durant quant?

-Raynar està fent progressos -va dir defensivament en Luke-. Ha acceptat un braç protèsic i està considerant la cirurgia estètica per reparar les cicatrius de les seves cremades.

-Això hauria de resultar útil quan escapi -va dir la Mara-. No espantarà a tants nens camí de la ciutat inferior.

Luke va arrufar les celles davant el sarcasme d'ella.

-La cirurgia estètica ajudarà a Raynar a veure’s de manera diferent -va dir ell-. La Cilghal diu que serà un gran pas en la seva recuperació.

-D'acord, així que potser estarà curat dins de dos o tres anys. -Mara es va aixecar i va pujar el cinturó d'equipament, que tendia a lliscar-li per sota dels seus malucs ara que portava el pes extra del shoto que havia construït com a preparació davant una trobada amb la Lumiya-. Assolim l'Ànakin i enganxem-nos a Jacen. Ben apareixerà per allà abans o després.

-Si no ho ha fet ja.

Luke es va aixecar i es va dirigir cap a la porta i de sobte el sotrac incòmode que havia estat sentint va florir en una descàrrega total del seu sentit de perill. Va mirar al voltant de l'habitació, intentant localitzar la font de l'amenaça. No va sentir res amenaçador dels altres clients, però això no va evitar que tragués el seu sabre làser del seu cinturó tan casualment com va ser possible.

La Mara ja tenia la seva arma a la mà, tot i que, com Luke, la sostenia cap avall al seu costat per evitar provocar el pànic.

-Tu també ho sents?

-Anem -va dir en Luke.

Ell es va moure a través de la multitud cap a l’escotilla de sortida més propera i Mara es va mantenir enganxada als seus talons. Si permetien que una baralla comencés aquí, molts éssers innocents patirien.

Estaven a uns quants passos de la sortida quan una figura encorbada va aparèixer al corredor nu de duracer fora de la cantina, sortint coixejant d'una intersecció al voltant de sis metres més amunt pel corredor. Portava una pesada capa negra amb la caputxa aixecada i estava tenint cura de mantenir la seva cara apartada de les llums del sostre. Luke va tenir simplement el temps just per comprendre que no sentia la seva presència en la Força abans que ella llancés el seu braç cap endavant i enviés un tub platejat donant tombs pel corredor gris cap a ell. Un grup de díodes intermitents a la meitat de la seva longitud va confirmar la naturalesa del cilindre. Ell va aixecar el seu braç i va utilitzar la Força per llançar el tub de nou corredor amunt.

-Granada! -va cridar ell.

La granada gairebé estava de tornada a la intersecció quan el corredor va esclatar en una brillantor platejada. Un tremend esclat va estremir la cantina i Luke es va trobar trontollant cap a enrere sobre una taula, amb les orelles ressonant i punts ballant davant els seus ulls.

Va colpejar el terra enmig d'un torrent de begudes vessades i clients que queien. Els seus timpans van explotar dolorosament mentre la pressió d'aire queia i l'escotilla de sortida va caure amb un ensordidor Clang. Un instant després la meitat de les llums de la cantina es van apagar, deixant a l’atordida multitud banyada en ombres. Una alarma anunciant una bretxa en el casc va començar a xiular sobre els seus caps.

Luke es va obrir a la Força i va sentir a la Mara estesa al voltant de tres metres de distància, sorpresa però il·lesa i recuperant ja el judici. Ell es va aixecar ràpidament i va veure que l'àrea més propera a la sortida havia rebut l'impacte de l'explosió, potser amb dues dotzenes d'éssers estesos al terra ple de runa en diversos estats de gravetat.

La majoria dels crits semblaven venir de la part més profunda de la cantina darrere d'ell, on els clients havien estat prou lluny de l'explosió per rendir-se al pànic en lloc d'estar atordits.

La Mara es va col·locar al costat d’en Luke.

-Maco salvament.

Va assentir cap al finestral, on un núvol de restes del corredor danyat ja estava girant en passar.

Afortunadament, semblava haver-hi només uns quants cossos, però cap estava vestit amb una capa negra.

-Aquesta va ser només la salva d'obertura. -Mentre Luke parlava, els primers clients espantats van començar a apinyar-se cap a l'altra sortida de la cantina, amb els seus crits tornant-se impacients i enfadats quan tothom no es va poder estrènyer per passar per l'escotilla alhora-. Hi ha una raó perquè ella ataqués abans que estiguéssim...

Un gran cruixit xiuxiuejant va sonar des de la segona sortida, arrossegant un frenesí de crits dels clients sagnants. Luke no havia sentit el xiuxiueig d'un fuet làser en colpejar des de feia dècades i el so va enviar un sotrac calent pujant-li per l'esquena. Va ficar la mà dins de la seva capa i va treure el shoto que havia estat portant en l’anticipació justa d'aquell moment.

-Bé, jo diria que això ho demostra. -Al Luke li feia mal el cor per la decepció-. Ben no és aquí. La Lumiya si.

-Sí. -La veu de la Mara estava enfadada-. Jacen ens va tendir un parany.

Va treure de cop el seu shoto del seu propi cinturó d'equipament i es va dirigir cap a la paret interna de la cantina, col·locant-se en posició per flanquejar al seu atacant. Luke es va dirigir cap a l'escotilla i va veure serps de llum crepitant entre la multitud de davant. Un cap incansable i amb forma d'enclusa va sortir volant i dos braços humans van caure a terra.

Una dotzena de veus van cridar pel dolor mentre trossos de roba sagnant volaven de les seves túniques.

-Enrere, colla de kreetles! -La veu gelada pertanyia a la Lumiya-. Retrocediu! Només un home pot salvar-vos ara!

El fuet va tornar a colpejar i els confosos clients van començar a retrocedir. Una figura de capa negra va aparèixer en l'escotilla. La seva caputxa havia caigut del seu cap, però la seva cara estava embolicada en tela negra.

El seu fuet làser la seguia al seu costat, amb la seva mitja dotzena de puntes dividides igualment entre energia, cuir i metall incrustat de vidres. Luke va començar a empènyer cap a ella, utilitzant la Força per apartar subtilment a la gent mentre lluitava amb la multitud que es retirava.

-Tu! -Lumiya va apuntar un llarg dit en direcció al Luke-. Deixa les teves fulles i agenollat.

-Això no passarà.

Luke va encendre les seves fulles, una curta i una llarga, per contrarestar la naturalesa dual de l'arma d'ella, i va veure la multitud separar-se davant seu. Hauria estat més ràpid i més segur llançar-se contra la Lumiya en un llarg arc d'una tombarella de la Força, però ella no semblava conscient que la Mara s'estava retirant cap al seu flanc i Luke volia mantenir la seva atenció fixa en ell fins que la Mara estigués en posició d'atacar.

Lumiya no estava d'humor per ser pacient. El seu fuet làser espetegà de nou i va destrossar tot el costat d'un duro. La seva víctima va caure, retorçant-se de dolor i la pistola làser que havia estat intentant treure va rebotar sobre terra davant d'ell.

La multitud es va congelar pel terror, mirant amb la boca oberta a la víctima que encara es retorçava.

-El Jedi ha decidit el teu destí! -va cridar la Lumiya per sobre del duro que cridava. El seu fuet es va moure de nou, aquesta vegada embolicant els seus tentacles al voltant de la cintura d'una àgil bellesa hapana i gairebé tallant-la per la meitat-. Per culpa d'ell, tots morireu!

Els clients de la cantina van començar a girar-se cap al Luke, molts traient pistoles làser o vibronavalles. Els seus ulls eren distants i les seves boques estaven recargolades uniformement en el mateix rugit de fúria i Luke va comprendre que la Lumiya estava utilitzant la Força per redirigir la por i la fúria d'ells contra ell. Clarament, ella no pretenia que aquesta fos una baralla justa... no més del que ho pretenien la Mara i ell.

Luke va ballar cap endavant, empenyent als clients fora del seu camí amb la Força i utilitzant les seves fulles de llum per retornar els trets d'aquells que cometien l'error de disparar en la seva direcció. Odiava ferir als sequaços involuntaris de la Lumiya i va fer tot el que va poder per evitar ferir-los seriosament, però havia de defensar-se. Si permetia que la situació se li escapés de les mans i ells intentaven envoltar-lo, molta gent anava a perdre braços, cames i potser alguna cosa pitjor.

Luke s'havia acostat a l'abast dels cops del fuet làser quan un home twi'lek amb un net davantal de cuina va sortir per bloquejar-li el pas.

-És un Jedi! -Les cues cerebrals del twile'k estaven tremolant per la fúria i si estava preocupat per les dues fulles xiuxiuejant davant d'ell, la seva cara plena de bonys no va mostrar cap senyal d'això-. No pot deixar que els meus clients morin per salvar-se vostè mateix!

Luke va utilitzar la Força per apartar el twi'lek a un costat. Encara que la Mara ja no hi era en la seva línia de visió, podia sentir a través del seu vincle de la Força que ella estava en posició i llesta per atacar... i que la Lumiya seguia semblant no ser conscient d'ella.

El twi'lek es va col·locar darrere d’en Luke.

-Covard! -La seva veu es va tornar una mica apagada mentre es tornava cap a la multitud-. Anem a...

Luke va silenciar al twi'lek amb un cop de peu cap enrere que trencava els ossos i després es va llançar cap a la Lumiya, amb les dues fulles atacant per matar. Sabia que no havia de pensar que la victòria arribaria fàcilment, però havia de mantenir l'atenció d'ella fixa en ell fins que la Mara ataqués.

El contraatac de la Lumiya va ser, per descomptat, magistral. Ella va llançar el seu fuet a les cames d’en Luke, forçant-li a donar una tombarella alta que li va aconseguir a ella mig segon per girar. Ell va aterrar un parell de passos dins de la cantina, emmarcat per l'escotilla i mirant cap al fosc corredor on l’Alema s'ajupia, oculta dins de la seva ombra de la Força.

Llavors el fuet làser de la Lumiya crepità al costat d’en Luke, colpejant per dalt, per baix i enmig tot alhora. Ell va girar pivotant per defensar-se, omplint l'aire d'espurnes i ozó i resquills volant de vidre Kaiburr mentre bloquejava amb l'espasa curta i utilitzava la llarga per tallar una de les trenes.

Alema podria haver acabat amb ell en aquell moment. Tenia el dard cònic en la sarbatana i la sarbatana pressionada contra els seus llavis i l’Skywalker estava tan concentrat en la Lumiya que mai hauria sentit arribar el dard. Això era el que la Lumiya hauria volgut, el que s'esperava.

Però on estava l'Equilibri en això? Luke Skywalker li havia arrabassat tant, l'ús del seu braç, el seu niu, la seva identitat, i no estaria bé que l’Alema simplement el matés. Ella havia de destruir-lo, devia deixar-li mirar com la Mara moria primer de manera que quan ell morís, sabés que no hi havia esperança, de manera que sabés que la Lumiya havia guanyat, que la Sith tindria al seu nebot i al seu fill i que l'Orde Jedi moriria amb ell.

Així que l’Alema va contenir el seu dard, esperant immòbil mentre el fuet làser de la Lumiya centellegés un cop i un altre, mantenint l’Skywalker emmarcat per l'escotilla per a ella, atacant als seus costats i al seu cap per evitar que ell pivotés o fes una tombarella o avancés simplement fora de la seva línia de visió.

Finalment Skywalker va fintar amb un salt cap a l'escotilla. Quan Lumiya va cometre l'error d'intentar sense entusiasme bloquejar el seu «escapament», ell va fer una finta increïble sobre el seu cos amb l'espasa curta i després va girar cap a un avanç giratori i contundent amb la seva espasa llarga.

Lumiya no va tenir cap altra elecció que retirar-se.

Skywalker es va esvair de l'escotilla i de la vista de l’Alema i llavors l'última de les puntes metàl·liques del fuet làser girà més enllà de l'escotilla. Un nou cor de crits es va elevar i un raig de sang va traçar un arc fora de la cantina fins esquitxar una línia de llargs trencaaigües vermells.

Quan Alema va tornar a mirar a la cantina, va ser per trobar la Mara ajupida davant d'ella, just dins de l'escotilla i mirant a una altra banda. Mitja dotzena de metres més enllà d'ella, Skywalker i Lumiya estaven lliurant una batalla frenètica enmig de la multitud, amb Skywalker intentant romandre en àrees buidades de manera que cap espectador resultés ferit i Lumiya treballant per mantenir aquests mateixos espectadors davant d'ella de manera que Skywalker no pogués atacar-la sense obrir-se camí tallant a través d'ells primer.

Ara era l'oportunitat de l’Alema, però no seria suficient matar simplement a la Mara. Alema era una Jedi i els Jedi servien a l’Equilibri.

Mentre omplia els seus pulmons, Alema també s'estava obrint a Skywalker, compartint amb ell tota la pena i la solitud i la desesperació que ell li havia causat, la vergonya i la manca d'esperança i l'angoixa sense fi.

Una descàrrega de sorpresa es va disparar a través de la Força. Els ulls de l’Skywalker es van obrir molt i van lliscar cap a l'escotilla... i això va ser tota l'obertura que la Lumiya necessitava.

El fuet làser crepità de nou, embolicant a Skywalker en una ferotge gàbia de llum i cuir. L'espasa curta va sortir volant, emportant-se la mà que l'havia estat sostenint, i la capa de l’Skywalker va caure de sota les aixelles esparracada, deixant l'aire rosa i fumejant per la sang i la carn cremada.

Alema va buidar els seus pulmons i el dard va sortir disparat de la sarbatana.

La Mara va sentir cridar al Luke i va pensar que només era perquè havia estat ferit tan greument, però llavors ell la va tocar a través del seu vincle de la Força i ella va comprendre que ell estava espantat per ella, que alguna cosa venia cap a ella només lleugerament per sota de la velocitat d'un tret làser. Ella es va llançar lluny i va sentir picar la pell mentre alguna cosa petita i fosca va passar més enllà de la seva espatlla.

Una dona twi'lek va cridar per la sorpresa i quan la Mara va rodar per tornar a posar-se dempeus, va ser per trobar a una de les esposes del propietari de la cantina dreta a un parell de metres davant d'ella, mirant a través de l'escotilla mentre es treia un petit dard amb forma de con de la cuixa. Clarament, la Lumiya havia portat reforços, però la Mara no tenia temps de pensar en els probables candidats.

La twi'lek de sobte va començar a tremolar i a panteixar a la recerca d'alè, després les cames van cedir i es va esfondrar amb convulsions.

Verí.

La Mara va girar per carregar a través de l'escotilla, només per descobrir que estava bloquejada per un eixam de terroritzats hapans que intentaven fugir.

Va desactivar les seves armes i es va llançar enmig d'ells, empenyent amb la Força als líders cap al fosc corredor davant d'ella. Luke estava malferit i ho sabia, però no anava a salvar-li donant-li al llançador de dards una altra oportunitat. Tan aviat com va travessar l'escotilla, va reencendre les seves fulles i girà cap a la cantonada fosca de la qual havia vingut el dard.

No hi havia res excepte ombres.

Els clients que fugien continuaven empenyent més enllà de la Mara, maleint per bloquejar la fugida. Pensant que l'atacant ja havia fugit pel corredor, ella es va tornar per seguir-lo. Llavors es va preguntar per què la cantonada encara havia estat en ombres sota la brillantor de dues fulles de llum brillant en ella.

La Mara va pivotar per mirar d'enfront de la cantonada, però va haver de desactivar el seu sabre làser quan un arcona borratxo de sal gairebé es va empalar en la seva fulla, xiulant de pànic i estavellant-se amb ella amb tanta força que ella va haver d'utilitzar la Força per evitar que caigués.

-Surt d'aquí! -va ordenar ella.

En lloc d'empènyer amb la Força a l’arcona cap a l’escotilla, ella va fer un pas enrere per deixar que ell continués pel corredor. I això va ser el que li va salvar la seva vida quan la fulla d'un sabre làser blau fosc, gairebé negre, va sortir disparada pel pit d'ell, tan a prop de la gola d'ella que va tenir por de deixar caure la seva barbeta.

Reaccionant fins i tot abans que entengués què estava passant, la Mara va donar un tall amb la mà esquerra darrere de l’arcona que cridava i va sentir que el seu shoto fregava alguna cosa. Una veu de dona va cridar per la sorpresa i llavors la fulla fosca es va esvair del pit de l’arcona i ell va caure a terra refilant i gemegant.

Dempeus darrere d'ell hi havia una figura retorçada amb una capa Jedi negra. Es mantenia lleugerament encorbada, com si li fes mal mantenir-se dreta i un braç li penjava atrofiat i flàccid sota una espatlla inclinada. El lekku més allunyat havia estat retallat just per sobre de l'espatlla, mentre que el més proper tenia una ferida fumejant a la part de darrere on havia estat fregat per l'espasa de la Mara.

-Alema?

La Mara no estava tan sorpresa que oblidés defensar-se quan la twi'lek va reencendre el seu sabre làser. Va aturar l'atac de l'Alema amb el seu shoto, després va apartar la fulla de la twi'lek i va aixecar el seu sabre làser llarg en un tall assassí.

Alema va utilitzar la Força per llançar-se en una tombarella cap enrere, estavellant-se de dalt a baix a través de la línia de clients que encara fugien de la cantina. Va aterrar sobre els dos peus a l'altra banda del corredor. Un murmuri enfadat va començar a créixer a la cantina mentre els clients que fugien s'aturaven a l'escotilla abans de córrer per la meitat d'una lluita de sabres làser.

Hi havia una dotzena de preguntes que a la Mara li hauria agradat fer-li a l’Alema. Era l'aprenenta de la Lumiya? Com havia escapat de Tenupe? Quant feia que havia tornat?

Però la Mara podia sentir a través del seu vincle en la Força que Luke s'estava esvaint ràpidament. L'energia d'ell estava decreixent i la seva concentració se li estava escapant i estava depenent pesadament de la Força només per mantenir el seu dolor sota control i el seu cos en moviment. La Mara es va posar al mig del corredor, colant-se dins l'abast de l’Alema. La twi'lek es va apartar de la paret, aconseguint-li lloc per maniobrar i traint la coixesa causada pel seu mig peu i la Mara va afegir una pregunta més a la seva llista: per què havia ajudat Alema a matar la Tresina Lobi?

Mara va anivellar la seva espasa llarga amb la gola de la twi'lek.

-No tinc molt de temps, així que et donaré una oportunitat de rendir-te -va dir ella-. Després de tot, això és a mort... i no sembla que estiguis en condicions de durar molt.

Alema va mirar cap a la cantina, on l’espetec del fuet làser de la Lumiya s'estava fent més alt i més freqüent i el somriure burleta que va acudir als seus llavis era sorprenentment confiat.

-Podries deixar que ens marxem coixejant -va dir ella-. Prometem anar-nos-en.

La Mara es va tornar freda i enfadada al seu interior.

-Aquesta va ser la teva oportunitat.

Va saltar cap endavant, atacant amb les dues mans, derrotant la defensa de l’Alema amb el seu sabre làser i llançant-se cap al seu tors amb el seu shoto. Normalment mai s'arriscaria a un atac tan com un boig-, però l’Alema no era un gran desafiament i Luke s'estava quedant sense...

Com la confiança excessiva sempre resultava cara, la de Mara va demostrar ser costosa. Alema va deixar caure el seu sabre làser i va allargar el braç, portant les esmolades urpes dels dits de la twi'lek a la gola de la Mara i es va retorçar tirant-se a un costat de manera que el sabre làser curt va passar sense arribar a res.

L'alè de la Mara es va aturar instantàniament i ella es va sentir ofegant amb quelcom humit i càlid.

Ella va començar a aixecar els braços alhora, pretenent creuar les seves espases a través del cos de l’Alema i llavors va comprendre que els havia deixat caure als seus costats. Va començar a aixecar-los, però els ulls de l’Alema s'havien tornat foscos i petits tridents d'energia estaven crepitant a través de la cara blava.

La Mara no tenia el mig segon que li portaria tornar a aixecar els braços, així que simplement es va tirar enrere, apartant la gola de les urpes i aixecant les cames a banda i banda de les de l’Alema. Una descàrrega de llamp blau crepità per sobre de la seva cara tan a prop que ella ho va veure fins i tot a través dels ulls tancats. Mara ja estava fent un moviment de tisora ​​amb els seus peus, arribant a la twi'lek per sota dels genolls amb una cama i per sobre dels genolls amb l'altra. Les dues enemigues van caure a terra en el mateix instant, Alema caient amb força sobre la part posterior del seu cap. La twi'lek es va quedar instantàniament flàccida, amb els braços i el cos esfondrats sobre el sòl com si la seva capa estigués plena de gel de carn humida. La Mara es va asseure, aixecant ja el seu sabre làser per tallar-li el cap... i llavors va detenir la seva fulla a pocs centímetres per sobre del coll de la twi'lek. No podia matar una enemiga inconscient, fins i tot a una que havia traït a l'Orde Jedi... fins i tot quan tenia pressa per ajudar al Luke.

Havent deixat fora de combat a suficients éssers per estar segura que l’Alema no estava fingint la seva inconsciència, la Mara va apartar les seves armes i es va posar de genolls. Podia sentir que la fortalesa d’en Luke continuava esvaint-se i que ell estava començant a dubtar de la seva habilitat per prevaler, però deixar a la twi'lek armada i lliure, fins i tot quan estava inconscient, no era una opció.

Mentre l'èxode de clients tornava a començar a través de l'escotilla, Mara va lligar les mans de l’Alema darrere de l'esquena i va recollir el seu sabre làser i la seva sarbatana d'on havien caigut. Llavors va obrir la capa de la twi'lek per buscar armes ocultes i de sobte es va alegrar molt que s'hagués aturat abans de matar una enemiga inconscient.

Sota la capa, Alema portava una armilla de combat amb un panell d'un sensor parpellejant sobre el cor. Un grapat de fins cables anava de la consola fins la butxaca del pit voluminós amb una cosa esmolada com una gruixuda neula. Molt acuradament, Mara va obrir la butxaca i va seguir als cables fins al que temia que trobaria: un transmissor de mort connectat al detonador de protons d'un míssil de baràdium.

No hi havia qüestió sobre tornar a la cantina sense desconnectar el transmissor. Les ferides del cap eren massa impredictibles. La twi'lek podria morir en qualsevol moment i fins i tot si vivia, un dels clients que fugia podria disparar a l'aparell accidentalment. Desafortunadament, els cables havien de ser desconnectats en una seqüència específica per evitar que es disparés el detonador.

Mara només esperava que en Luke pogués aguantar davant la Lumiya fins que ella acabés. Fins i tot amb la Força per guiar-la, això anava a portar temps.

I temps era una cosa que Luke no tenia. Ell podia sentir en el foc que li corcava els pulmons, en la viva irritació de la seva carn. El seu alè sortia a esbufecs inadequats i la seva sang estava bombollejant en el seu costat en una escuma rosa. Estava invocant la Força per seguir lluitant, canalitzant-la a través de si mateix més ràpidament del que el seu cos podia suportar, literalment fent bullir les seves pròpies cèl·lules. Com a molt, tenia un altre minut de lluita... potser menys.

Luke havia d'acabar amb això ara.

Va bloquejar un parell de crepitants puntes d'energia amb el seu sabre làser i les va apartar i llavors es va llançar a través d'una taula de claqbola cap a la Lumiya. Ella li va contrarestar en apartar-se pivotant, col·locant entre ells a una cambrera twi'lek. Ell podria haver continuat l'atac, tallant a través del pit de l’escut i de la segrestadora tan especial, però fins i tot desesperat, no podia matar una ostatge. Es va llançar cap a una passarel·la aèria i va baixar sobre un sòl relliscós i ple d'estris mirant directament i de cara a la Lumiya.

Ella va moure la seva mà i el fuet làser va arribar traçant un arc cap al cap d'ell. Luke es va deixar caure a la gatzoneta i va deixar que li passés per sobre del cap. Llavors, quan la Lumiya va començar a retrocedir de l'esperada estocada en la seva secció mitjana, ell la va colpejar amb una empenta de la Força i la va girar per la meitat. Ella es va estavellar en una taula de begudes i gairebé va caure, però ràpidament va moure a la seva ostatge per protegir-se d'un atac.

Luke va somriure i va aixecar el seu braç, apuntant el seu sabre làser cap a la cambrera i després, utilitzant la Força per alliberar-la de les urpes de la Lumiya, la va enviar volant a través de la taula de claqbola. Ella es va estavellar a l'altra banda en un munt, cridant de terror però molt més fora de perill del que ho havia estat un moment abans.

Per llavors la Lumiya ja s'havia recuperat de la seva ensopegada i el fuet làser tornava a moure’s cap al Luke.

Ell es va llançar en un gir, embolicant la punta de la seva fulla en les puntes crepitants mentre passava per sobre de la seva espatlla. Va aterrar a la suau superfície de la taula de claqbola i va tirar cap enrere amb totes les seves forces.

I va ser llavors quan el seu cos ferit li va fallar.

En lloc d'arrencar d'una tirada l'arma de la mà de la Lumiya, el seu sabre làser va escapar de la seva pròpia subjecció i va sortir volant cap a les ombres. Luke va maleir amb incredulitat. I llavors va rodar fora de la taula en una tombarella cap enrere.

Fins i tot això es va convertir en un desastre. Va aterrar sobre el cos d'una de les víctimes originals de la Lumiya i, massa feble per mantenir-se equilibrat, va colpejar el terra amb un cop audible. Va poder sentir la Mara al corredor de fora, concentrant-se intensament en alguna cosa, molt espantada i urgint-li al fet que l'esperés, que no pressionés l'atac fins que ella hi fos.

No hi va haver oportunitat d'això. La fortalesa d’en Luke li estava fallant tan ràpidament que ell va témer que la traïció d’en Jacen li costés la vida. I quan Lumiya hagués acabat amb ell, ella quedaria lliure per atacar també a la Mara. El seu pit es va tensar amb una emoció que podria haver estat fúria o pena o por... i que probablement era totes aquestes coses alhora. Jacen els havia traït... el que només podia significar que en algun lloc al llarg del camí, Luke li havia fallat a Jacen.

Lumiya havia d'haver sospitat un parany, perquè quan Luke va fallar en aixecar-se immediatament, ella no es va llançar en atacar. En el seu lloc, li va parlar.

-No és massa tard, Skywalker. Deixa que et mati ara i tots els altres sobreviuran. Fins i tot la Mara.

-Això és molt generós. -Mentre Luke replicava, estava inspeccionant el sòl de la cantina, buscant el shoto que havia perdut quan la Lumiya li va tallar la seva mà cibernètica-. Però no... ho crec. No pots tenir... a Jacen.

-Jacen? –La Lumiya va deixar escapar un riure fred-. Què et fa pensar que això es tracta d'ell?

-La teva involucració amb la GAG. -No estava tenint molt èxit buscant els seus sabres làser. Les espases s'havien desactivat tan aviat com van deixar les seves mans i el terra de la cantina estava massa ple de runa i ombres perquè ell trobés alguna cosa-. Qui més podria donar-te... un apartament? Qui més podria donar-te accés als... seus arxius?

De nou, el riure cruel.

-Per descomptat. –L’estroncament del fuet làser es va tornar més profund mentre la Lumiya escurçava les puntes per a un control més fàcil-. Qui més té accés als codis d’en Jacen? Qui més podria donar ordres als oficials de la GAG en nom d’en Jacen?

Les preguntes van arribar al Luke com una puntada a l'estómac. Sabia que la Lumiya només estava intentant fer-li mal, que les seves implicacions eren probablement més falses que veritat. Però la possibilitat explicava massa... i ara que pensava en el comportament d’en Ben en els últims mesos, havia d'admetre que ell mateix havia vist massa d'aquesta possibilitat.

Alguna cosa va picar a terra mentre la Lumiya envoltava la base de la taula de claqbola. Luke va abandonar la seva recerca del seu shoto i va començar a buscar qualsevol altra arma. No hi havia portat la seva pròpia pistola làser a la cantina, preferint les espases de llum en el seu lloc, però el cos sobre el qual havia caigut era gairebé amb tota certesa algú que vivia dels viatges espacials i la gent que vivia dels viatges espacials sempre portaven pistoles làser.

-Estàs mentint. -Luke va trobar el cinturó del viatger espacial i el va seguir fins a una cartutxera-. Només estàs dient això... per fer-me mal!

-Ho converteix això en una mentida? -va preguntar la Lumiya-. M'has causat molt dolor al llarg dels anys, Skywalker. Quina millor manera de pagar-t'ho que tancar el cercle del llegat de la teva família?

Luke sabia que ella només estava intentant retorçar la vibrofulla, fer-li tant de mal com pogués abans de matar-lo, però de totes maneres va aixecar el cap.

-Para! -va cridar ell, amb autèntica fúria-. Mai convertiràs en Sith al meu...

Luke mai va tenir l'oportunitat de dir «fill».

Tot el que va veure va ser el brillant centelleig del fuet làser de la Lumiya a través de la taula de claqbola tot just a uns centímetres per sobre de la superfície i va saber que els seus reflexos eren simplement massa lents en aquest moment, que no podia ajupir-se prou ràpidament per evitar que el fuet li tallés el cervell.

Així que Luke simplement es va deixar caure cap enrere, tancant els ulls contra la crepitant brillantor mentre les puntes van passar a un dit per sobre del seu nas, aixecant la pistola làser que havia agafat de la cartutxera del viatger espacial mort, permetent que la Força guiés la seva mà, prement el gallet tres vegades abans que sentís la commoció en la Força de la Lumiya i després prement dues vegades més abans que sentís el cos d'ella colpejar el sòl.

I de sobte la Mara estava cridant des de l'altre costat de la cantina, inundant la Força amb alarma.

-Deixa de disparar!

Luke es va asseure i va mirar prou per veure-la en l'escotilla, empenyent per passar entre l'últim grapat d’endarrerits, principalment ferits, que encara estaven lluitant per deixar la cantina.

-No pots matar-la! -va cridar la Mara.

Luke va mirar la Lumiya i va pensar que havia fet un treball força bo. Ella estava estesa als peus de la taula de claqbola amb tres columnes diferents de fum làser elevant-se del seu pit, amb el seu cinturó de suport vital ben calent i xiuxiuejant pels curtcircuits. El seu fuet làser descansava prop, a terra, on l'havia deixat caure quan ell li va disparar. El seu propi sabre làser descansava uns quants metres més enllà, on havia aterrat quan ella va utilitzar el fuet per desarmar-lo. Luke va utilitzar la Força per invocar les dues armes fins a ell, llavors es va posar dempeus i va anar a comprovar com estava ella.

Per a la seva sorpresa, els ulls de la Lumiya estaven concentrats i alerta... i horriblement voluminosos pel dolor. Tan aviat com ella el va veure a ell, ells es van arronsar per les cues com si ella estigués somrient. Aquest petit acte va fer que a ell l'esquena li fes mal pel sentit de perill, però va intentar no deixar que això es veiés quan parlés.

-Mara ja... ve -va panteixar ell-. Ella intentarà salvar...

-Potser no. -Mara va aparèixer al costat d'ell i li va fer un cop d'ull a la Lumiya i llavors va dir-: De fet, no hi ha cap possibilitat.

Va agafar al Luke i va intentar apartar-lo, però, lluitant encara amb el dolor, ell va tirar cap enrere i va romandre on era.

-Mara, no podem deixar-la...

-Sí, Luke, podem. -Mara es va inclinar i va obrir la capa de la Lumiya, revelant, a part de les ferides de pistola làser i el cinturó de suport vital, una armilla negra de combat amb la pantalla d'un sensor sobre el cor. Els díodes estaven parpellejant feblement i erràticament-. De fet, crec que serà millor que correguem.

Següent