Llinatges (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

L'Aliança Galàctica ha ofert uns termes d'acord al nou govern de Corèllia. Esperem que aquests termes siguin acceptats i que puguem acabar amb el bloqueig. Nosaltres no volem la guerra. Aquesta és la nostra última oportunitat per a la unitat.

-Cap d'Estat Omàs, parlant en una conferència de premsa.

CIUTAT CORONITA, PORT ESPACIAL.

Fett s'ocupava de dur a terme comprovacions de panells en l'Esclau I i intentava no pensar en el fet que havia perdut una filla i guanyat una néta en qüestió d'un dia.

Això era pel que tenia sentit viure sol. Les famílies, les esposes i els fills eren dolorosos. S'interposaven en el camí.

Mirta estava, fins on ell sabia o li importava, a l'apartament dels Solo.

Com li havia enganyat ella durant tant de temps? No podia creure que no hagués descobert qui era ella. Però si no has vist la teva filla en més de cinquanta anys, no hi ha raó per reconèixer la seva filla.

Tens una família. Et agradi o no, tens una família.

Ella podia haver tingut més d'un fill. Què faria llavors pel que això feia? Què passava si tenia més néts aquí fora, tots criats per odiar-lo tan minuciosament i eficientment com ho havia estat la Mirta? No, ell hauria d'haver-ho vist des del principi.

Quan mirava als ulls foscos d'ella, ara podia veure el seu pare. Podia veure els seus propis ulls.

També podia veure el seu propi odi. Estava ressentit amb la galàxia, i amb els Jedi en particular, per haver de créixer sense un pare. No era sorprenent veure aquest odi i aquest ressentiment reproduït fidelment en una néta.

Ara esperar que Goran Beviin sacsegés la seva xarxa de contactes i li digués el que la Leia i Han o no sabien o no volien dir-li.

-Mand'alor -va dir el comunicador.

Fett va saltar sobre ell.

-Beviin? Què tens per mi?

-Em sap greu molt això de l’Ailyn, Bob'ika.

No vull la teva simpatia.

-Necessito dades d'intel·ligència.

-Ailyn estava sent retinguda per Jacen Solo.

-Això ho sé. Però qui l'estava interrogant?

-Com vaig dir... Jacen Solo.

El mataré. Fett sentia el seu estómac assentar-se en aquest lloc fred de desinterès que precedia a un atac.

Els seus pensaments es van fixar immediatament en les millors armes i estratègies per afegir un altre sabre làser Jedi a la seva col·lecció, el primer que realment assaboriria i no el consideraria com només un altre treball.

No, recorda el que pare et va ensenyar: sigues professional. Sigues fred. Entén l'enemic.

-Serà millor que això sigui precís.

-Mand'alor -va dir Beviin-, això ve de la Força de Seguretat de Coruscant. Alguns encara pensen bé dels mandalorians, gràcies als amics del teu pare.

-Estic commogut.

-Hauries d’estar-ho. El bar de l’FSC està ple de rumors sobre Jacen Solo, perquè alguns dels seus Guàrdies de l'Aliança Galàctica són ex homes de l’FSC. A alguns d'ells realment no els hi agraden els seus mètodes de fer negocis.

Fett s'havia adonat lleugerament del descens de Coruscant altra vegada cap a la llei marcial. Havia vist tot això abans. Però ara era personal.

-Vull saber-ho tot.

-Jacen Solo és un petit txakaar normal.

-Em prendré això com una cosa dolenta.

-Utilitza tècniques Jedi que no encaixen molt bé amb la imatge d'ells de pau i justícia. Aparentment un dels seus oficials s'estava queixant que utilitza la Força per treure-li les respostes als seus presoners sense posar-los un dit a sobre.

Una cosa va fer ping a la memòria d’en Fett.

-Continua.

-Diuen que va matar l’Ailyn amb el poder de la seva ment. -Beviin va empassar audiblement-. Només digues-ho i nosaltres el trobarem.

Jedi. Arrogants ascètics famolencs de poder als que no els importa a qui trepitgen. Res canvia.

-No cal.

-Llavors aniràs darrere seu tu mateix?

-Ailyn era una caça-recompenses. Coneixia els riscos.

-Bob'ika, no pots parlar seriosament...

Ho hauria de fer, però no ho faig. Fa mal. No fa mal tant com perdre al pare, però d'alguna manera fa mal.

-Oblida a Jacen Solo. Deixa-me’l a mi.

-Ell és una autèntica obra d'art. El rumor és que va ordenar a la seva germana bessona que disparés contra una nau civil i, quan ella s’hi va negar, la va suspendre del servei. Quina família feliç i adorable han de ser els Solo.

Ah. Crec que sé on va això.

-Què més? Qualsevol cosa, no importa el trivial que et sembli.

-Ara ni tan sols porta vestidures Jedi. Es vanta per aquí amb un uniforme negre. El noi de Luke Skywalker és el seu sequaç. Això realment fa enfadar als nois de l’FSC. El noi té tretze anys.

-Llavors és un home adult.

-Els aruetiise veuen algú de tretze anys com a un nen.

-Aquest Jacen Solo prefereix gaudir el seu poder fins i tot per ser un Jedi.

-Saps el que diuen d'ell? Els més grans que recorden l'Imperi diuen que és com tenir de tornada al seu avi. Diuen que ell es veu a si mateix com el nou Vader.

Ah. El poti-poti de records d’en Fett de gairebé quaranta anys abans va encaixar al seu lloc. Ah.

-Alguna cosa més?

-No, Mand'alor. Hi ha alguna cosa més que vulguis que faci jo?

-Fes una ullada a veure si trobes a un mandalorià amb armadura gris i guants de cuir grisos que clama ser un clon que va lluitar a Geonosis.

Hi va haver una pausa audible.

-Preguntaré per aquí.

-I no et sentis temptat a anar darrere del fill dels Solo. Deixa-me’l a mi.

-Si tu ho dius.

-Jo ho dic.

Fett es va quedar assegut mirant al panell de control a la cabina de l'Esclau I durant molt de temps després que Beviin hagués tallat la comunicació. Així que els Solo tenien una discussió dins de la seva pròpia família. I el seu fill era l'home rere la nova línia dura de la política de l'Aliança. Pensava que era el nou Vader.

I matava presoners sense tocar-los.

No ensenyaven això a l'acadèmia Jedi d'Ossus, Fett estava bastant segur d'això. S'havia pres el consell del seu pare d'aprendre com pensaven els seus enemics molt seriosament. Sabia molt sobre els Jedi.

També sé molt sobre els Sith.

Vader havia estat el mestre en causar dolor i mort sense ni tan sols un toc dels seus dits. Fett hauria preferit a Lord Vader. Pagava bé i pagava a temps. Mai li demanava a la seva gent que fes alguna cosa que no faria ell mateix. D'alguna manera, Fett el trobava a faltar.

He vist la galàxia governada pels Sith i he vist la galàxia governada pels Jedi. Tot i així vaig treure guanys. De fet, realment no vaig notar la diferència i la galàxia encara era un embolic al final de tots dos. No és el meu problema. I no és el problema dels mandalorians.

Així que Jacen Solo volia ser justament igual que el seu avi. Potser també volia ser un Lord Sith.

Potser li ho permeti.

No hi havia millor manera de cobrar-se venjança dels moralistes Jedi que deixar-los que es fessin trossos ells mateixos.

No hauria de castigar en cap cas als Solo.

Portaria temps, però estava bé. Era una raó més per assegurar-se que vencia a la seva malaltia.

Volia estar a prop per veure-ho.

ZONA D'EXCLUSIÓ CORELLIANA: ENTRANT EL FALCÓ MIL·LENARI.

Jacen hauria estat més feliç volant sol, però amb Thrackan Sal-Solo mort ja no hi havia raó per mantenir a C-3PO i als noghri lluny dels seus pares.

Corèllia sabia que els Solo havien tornat.

-Falcó Mil·lenari, aquí la nau de guerra de l'Aliança Resurrecció. S'està aproximant a una zona d'exclusió total. Alteri el seu curs noranta graus. Repeteixo, el seu curs li està portant a una zona d'exclusió militar i obrirem foc si segueix endavant.

-Ai mare... -va dir C-3PO-. Amo Jacen, vagi en compte.

-Relaxa’t. Puc manejar això.

Jacen va canviar a un canal obert.

-Resurrecció, sóc el coronel Jacen Solo de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica.

-El seu microxip li està mostrant com el Falcó Mil·lenari, una nau corelliana registrada.

-Disculpes, Resurrecció. –Envio un codi d'identificació encriptat cap a l'oficial de comunicacions de la nau de guerra-. He de dur a terme una reunió dins de l'espai corellià. Ells no dispararan contra el Falcó ara que Sal-Solo ja no hi és.

-No ens van avisar d'això, coronel.

-És una operació classificada. Posi-me'n amb el seu oficial al comandament i faré que ell ho verifiqui.

-Això no caldrà, senyor. Simplement identifiqui clarament al seu retorn.

-Tornaré en una nau diferent. No siguin massa ràpids a obrir foc, d'acord?

El Resurrecció no va saltar davant la seva ordre, però era una cosa bona. S’estaven prenent seriosament la seguretat. Es va dirigir cap a la línia i va entrar a la zona d'exclusió que havia atrapat a un anell d'estacions industrials i bases de la flota als llimbs, tallant-los el contacte amb la pròpia Corèllia i amb les línies de proveïment exteriors.

No podria haver estat molt divertit estar ara a bord dels llocs de les drassanes. Els treballadors civils feien torns d'una setmana de llarga i després eren portats a casa, però ara no anaven a anar enlloc i no estaven sent proveïts.

Abans o després el seu menjar s'acabaria. Jacen havia sentit que ja tenien limitades les racions d'aigua.

Segons calculava ell, reciclar l'aigua només hi arribaria per algunes de les seves necessitats normals de consum.

Quan Jacen va creuar el límit de la zona d'exclusió del costat del planeta va canviar al microxip civil, semblant a qualsevol control de trànsit amb base a terra com una altra petita nau que havia trencat el bloqueig. Munts ho feien. Simplement no marcaven una gran diferència en l'enorme situació dels subministraments, això era tot. Un cop lliure, va ocupar el seu lloc en el punt de reunió i va anar cap enrere al celler de càrrega per a una comprovació final de la borsa per a cadàvers de l’Ailyn Vel, col·locada en el conservador en una llitera repulsora.

C-3PO trotà darrere d'ell, ple d'ansietat.

-Permeti'm, amo Jacen.

Jacen va aixecar la seva mà cap al droide en un gest educat per rebutjar l'ajuda.

-Està bé, 3PO. Jo ho faré.

Què m'està passant?

Jacen va deliberar com havia passat de ser la classe de Jedi del que en Luke estava orgullós a un que podia matar presoners i fins i tot a altres Jedi. En algun moment d'aquests cinc anys de buscar el coneixement de la Força, alguna cosa li havia canviat. Es va preguntar en quin punt seria capaç de treure a la llum a la Lumiya.

La llançadora dels seus pares es va col·locar al costat del Falcó i va atracar en la seva escotilla de càrrega. La Leia va ser la primera a entrar al celler i encara que el seu primer moviment va ser abraçar-lo, el gest es va sentir formal, distant, com si ella s'estigués contenint. El seu pare li trepitjava els talons, semblant trencat. No hi havia una altra paraula per a això. Ell no va fer cap intent d’abraçar-lo.

-Hola. -Han va mirar més enllà d'ell en direcció a C-3PO. Normalment no es fixava tant en el droide-. Hola, 3PO. Estan els noghri amb tu?

Jacen va ignorar el desaire.

-Hola, mare. Hola, pare. -Què deies en moments com aquests? Es va llançar precipitadament-. Sí, són a la cabina. Heu tingut alguna notícia de la Jaina?

-No.

La Leia el va tallar.

-Vols dir-nos alguna cosa?

Llavors la Jaina no els hi havia parlat del consell de guerra.

-No. Ella està bé. No vola en missions de combat. -Si ella volia mantenir l'assumpte per a ella mateixa, per a ell estava bé-. Estic segur que Zekk li està fent una ullada.

-Hi ha alguna cosa més que vulguis dir-nos, Jacen? –La Leia estava parlant-li com si fos un nen que havia fet alguna cosa terrible-. Res de res?

-Què, exactament?

En Han va sospirar amb aquest moviment de cap que sempre li havia dit a Jacen que tenia problemes.

-Fill, ens estàs lliurant un cadàver. Això hauria de donar-te una pista.

-A ella la van contractar per matar-te. Mai va tenir l'oportunitat. -Jacen va obrir l'escotilla del conservador i l'aire fred va sortir cap a fora. Ell va indicar la gran bossa negra descansant en una llitera de duracer-. Què més cal dir?

Han ara s'interposava entre ell i la seva mare.

-Necessito saber què va passar. Pel meu propi seny.

La Leia es va gratar una cella, clarament avergonyida.

-Crec que tots dos necessitem saber-ho, Jacen.

-D'acord, pare, l'estava interrogant i va morir.

Realment vols conèixer els detalls?

-D’alguna manera això marca la diferència, Jacen.

-Vaig utilitzar una tècnica d'invasió mental per fer que parlés. Havia d'haver tingut alguna debilitat física. Va morir d'un aneurisma.

-Podem fer-li un cop d'ull? -va preguntar la Leia-. Hem de donar-la a Fett. No volem cap sorpresa.

Ella miraria de totes maneres. Ell havia d’enfrontar-se a això abans o després. Va decidir que abans era millor. Va treure la llitera tirant d'ella i després va obrir la bossa fins al final del tancament.

-Aquí la tens -va dir ell.

Leia i Han van mirar. La seva mare simplement va empassar amb força, però el seu pare es va girar amb les mans als malucs i el cap baix. Jacen va esperar mentre la Leia es recuperava i després tancava una altra vegada el tancament.

-Li vas fer aquests blaus a la cara?

Aquest és el preu que pagues. Gairebé podia sentir a la Lumiya recordant-li-ho, però li portaria molt de temps oblidar aquesta mirada de completa traïció a la cara de la seva mare en aquest moment. Això se sentia com el seu punt més baix.

-Això crec.

-Això creus.

-Sí.

La Leia va fer que sí unes quantes vegades, silenciosa, mirant cap a un costat.

-D'acord. Llavors no hi ha molt més que jo pugui dir. –Va agafar els comandaments de la llitera repulsora i va tornar a moure el cos cap al conservador-. Serà millor que marxem.

Jacen va esperar que el seu pare digués alguna cosa, però en Han ni tan sols es va tornar. Jacen va anar fins l'escotilla per abordar la nau en la qual ells havien volat fins al punt de reunió i va esperar que en Han s’aplaqués i digués alguna cosa, però no ho va fer.

No puc acabar-ho d’aquesta manera. Faré que em parli. He de fer-ho. Per què no pot entendre-ho?

-Realment vas matar a Thrackan, pare?

Han es va girar i el va mirar als ulls però no hi va haver una espurna de reconeixement.

-Ei, potser està en la família. Si jo puc matar a sang freda, també pot el meu noi. M'alegro que ens entenguem l'un a l'altre.

Jacen va anar a agafar el braç del seu pare.

-Pare, no facis això...

Han es va deixar anar d'una tirada.

-Allunya’t de mi.

-Pare...

-No sé qui ets, però ja no ets el meu fill. El meu Jacen mai faria la classe de coses que tu fas. Vés-te’n. No vull saber res més.

L'última imatge que va tenir Jacen dels seus pares va ser el seu pare donant-li l'esquena i la seva mare dreta al costat de l'escotilla mentre les portes es tancaven, mirant-lo com si estigués a punt de trencar a plorar.

El pare té raó. Què sóc?

Es va sacsejar la misèria i la vergonya com una d'aquestes debilitats del vell Jacen Solo i es va recordar a si mateix que ara la seva vida no li pertanyia. El seu destí era ser un Sith. Va tornar l’apallissada nau cap al bloqueig i es va permetre el breu luxe d'obrir-se a la Força en direcció a la Tenel Ka i l’Allana mentre estava molt, molt lluny de la Lumiya.

CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT.

El capità Shevu estava maleint en veu baixa mentre mirava a la pantalla de dades a l'oficina d'administració. Un droide administratiu estava a un costat de l'escriptori, abandonat i silenciós, allargant un braç ocasionalment i retirant-lo ràpidament cada vegada que Shevu aixecava la vista i el mirava.

Ben es va quedar a la porta, preguntant-se si Shevu també anava a atacar-li a ell. L'oficial no estava content.

-Sap quan ha de tornar el coronel Solo, senyor? -No diguis Jacen, no davant dels seus homes-. Arriba tard.

-El Coronel Solo va i ve com li plau -va dir en Shevu.

-Puc ajudar amb alguna cosa?

-Ets bo trobant cossos morts?

-Bé...

-Perdona, Ben. -Shevu va acomiadar al droide amb una mirada penetrant-. Sembla que hem perdut un presoner mort i veient que ells no surten d'aquí sense ajuda, estic intentant trobar-lo. No pots omplir un informe sobre un incident sense un cos.

L'estómac d’en Ben es va enfonsar.

-Ailyn Habuur, correcte?

-Correcte. Ningú va registrar la sortida del cos.

Però s'ha anat.

I també Jacen. Però ell ha anat a veure l'oncle Han.

Ben va intentar pensar en una resposta que s'emportés la tempestuosa por que sentia per Jacen i Ailyn Habuur.

-Això importa?

Shevu tenia una manera de deixar caure la barbeta i mirar-te sense parpellejar que deixava clar que pensava que eres un idiota.

-Sí, Ben, els presoners que moren sota custòdia sempre importen i simplement no els tires com si fossin escombraries. Què saps d'ella?

Ben va arronsar les espatlles.

-Estava enfadada i espantada.

-He sentit pels meus col·legues de l’FSC que algú estava fent preguntes sobre ella.

-És algú important?

-No ho sé. Ho saps tu?

Ben va negar amb el cap. Tenia la sensació que Shevu estava sent caut sobre el que li deia i, això era obvi, que no li agradava molt Jacen.

-Per què no vas i visites als teus pares? -Shevu va fer que sonés com una ordre-. Si el coronel Solo torna mentrestant, li diré que et vaig enviar a casa.

Era bo que prenguessin la decisió per ell. Ben es va preguntar si els esdeveniments dels dies recents es mostrarien tan clarament a la seva cara que el seu pare els podria llegir. Esperava que si. No estava segur que pogués guardar-los molt més temps.

La mare li entendria millor. Ella li havia explicat unes quantes històries de quan era la Mà de l'Emperador. Havia dit que havia fet algunes coses dolentes. Però això no l'havia convertit en una mala persona, així que potser Jacen era així. Potser ell simplement va fer unes quantes coses que eren terribles però podia aprendre d'elles i no tornar a fer-les.

Ben va trucar primer i va rebre una resposta automatitzada. El consell Jedi estava en una sessió, així que va anar al Temple i va esperar en els arxius durant una hora. La reunió havia començat i ell sabia que era millor no intentar ni tan sols interrompre-la. Així que es va ocupar en buscar dades de l’Ailyn Habuur.

Els arxius Jedi eren vasts, una estranya barreja de textos antics i dades concretes i reals. Deien que entre els arxius i les àrees de meditació, els Jedi podien descobrir qualsevol cosa sobre els mons exteriors i interiors que volguessin si posaven les seves ments en això.

No va trobar una Ailyn Habuur en cap registre públic, si més no en els registres kiffar, però va trobar moltes Ailyin i molts Habuur. En va trobar milers. La mida de la tasca el va descoratjar i es va preguntar si importava si ho descobria o no.

Llavors es va trobar a si mateix buscant els noms Nelani i Brisha.

Hi havia fet un tracte amb si mateix per no fer més preguntes sobre aquell tros de temps desaparegut a Bimmiel que d'alguna manera havia acabat amb la Cavaller Jedi Nelani Dinn i una estranya dona anomenada Brisha sent assassinades.

Acceptava que havien passat moltes coses que ell no entenia completament, però encara li confonien i Jacen no les hi estava dient.

Com havien mort?

Com van morir Brisha i Nelani?

Havia de saber-ho. La sensació en el seu interior deia que el que li havia passat a l’Ailyn Habuur significava que ell havia de preguntar, perquè allò ho canviava tot. D'alguna manera estaven connectades.

Nelani va ser fàcil de trobar, perquè sabia que era una Jedi i això estrenyia la seva recerca. Però també hi havia milers de Brisha, alguns eren noms, altres llocs, i no tenia temps per repassar-los tots. Ni tan sols estava segur del que estava buscant, o si fins i tot ho reconeixeria si ho veiés. Va prendre la decisió de preguntar-li-ho a Jacen quan el moment semblés adequat.

Ben va prendre el turboascensor fins al pis de la sala del consell i esperà al vestíbul fins que la reunió va acabar. Els seus pares, absorts en la conversa, caminaven pel corredor com si no li haguessin vist i ell es va preguntar si accidentalment havia controlat l'art de disfressar la seva presència. Tenia gràcia. Havia estat ressentit per ser invisible per als adults fins prop més que unes quantes setmanes, sempre ignorat com un nen. Ara volia aquesta invisibilitat en la Força.

Però no just llavors. En aquest moment realment volia que la seva mare i el seu pare sabessin exactament on era ell i que l’ajudessin a descobrir cap a on anava.

Volia dir-los el dolor que sentia per l’Ailyn Habuur i Jacen.

Però això estava malament. Si tenia un problema amb Jacen, havia de fer les coses com un adult i aclarir-ho amb ell com un home abans d’anar ploriquejant a la seva mare i el seu pare.

A més, hi havia altres coses de les que volia parlar.

-Hola, petitó -va dir la Mara. Ella el va mirar de dalt a baix i ell va desitjar haver-se canviat l’uniforme-. Què passa? Has estat esperant molt?

Ben la va abraçar i després es va tornar cap al seu pare per donar-li una abraçada avergonyit. No estava segur de com havia de comportar-se amb ell ara. La major part del temps volia no ser només el nen d’en Luke i la Mara Skywalker, però en aquest moment gairebé estava alleujat per ser-ho.

-Podem anar a esmorzar, pare?

-És clar. Alguna cosa va realment malament, oi?

Ben ho hauria d'haver dit just en el seu moment, però després de pensar-ho una mica, ara estava preparat. Necessitava parlar.

-He mort a algú -va dir-. I em sento realment malament per això.

Següent