dimecres, 11 de gener del 2017

Mor l'esperança (III)

Anterior



CAPÍTOL 3

Lenz i Irini els van guiar cap a les profunditats del sector Obrer, prop dels afores de la ciutat. La zona havia estat abandonada pels Obrers quan, arran de l'elecció d’Ewane com a governant, habitatges millors van estar disponibles. Una illa rere l’altra, les cases abandonades mostraven els efectes de la negligència i el desordre. Edificis a mig demolir s'erigien al costat d'altres intactes, que tenien les finestres trencades o completament absents. Els carrers eren plens de runa, i les piles de planxes de duracer s'amuntegaven a les places d'aparcament buides.
-El govern està planejant enderrocar-ho -va dir en Lenz, assenyalant els edificis devastats-. Els legisladors no es posen d'acord respecte a què construir aquí, amb la qual cosa el projecte s'ha deixat a mig acabar. Però s'ha convertit en un bon amagatall per a aquells que no volen ser descoberts. Sol haver-hi batudes de seguretat, així que hem de romandre alerta.
- Com programarem la sonda robot per trobar a Balog? -va preguntar Qui-Gon-. No tenim informació completa sobre ell. Sabem que les dades dels Obrers s'emmagatzemaven en algun lloc. Qui té accés a ells?
-Aquí podeu comprar tot el que necessiteu -va dir en Lenz.
Es va aturar davant d'un edifici parcialment enderrocat i va treure un punter làser de la butxaca de la seva túnica. El va activar i el va fer parpellejar diverses vegades contra la paret de pedra, seguint un patró. Un sensor ocult en el mur va captar el senyal i, després d'un instant, va parpellejar dues vegades.
-Podem entrar -va dir en Lenz.
Obi-Wan va mirar al seu Mestre. Li va alleujar comprovar que Qui-Gon havia tornat a ser ell mateix. El més probable és que fos perquè havien enganyat al seu Mestre, i també una cosa més, una desesperació que Obi-Wan no podia comprendre; però, almenys, Qui-Gon havia recuperat el control i havia trobat la calma que necessitava per procedir. Més endavant, quan la Tahl estigués fora de perill, Obi-Wan li preguntaria al seu Mestre per què li havia costat tant centrar-se. A Qui-Gon no li importaria respondre. Sabia que Obi-Wan preguntava només per aprendre.
Lenz va obrir la porta de l'edifici. Obi-Wan va comprovar que, tot i que semblava estar en ruïnes, la porta estava blindada. Els dispositius de defensa devien haver-se apagat quan el sensor va donar la resposta afirmativa.
Una escala portava cap al pis superior, però Lenz va girar a un costat i va entrar per una porta oberta a la paret. Una rampa conduïa al pis de sota.
Lenz i Irini anaven al capdavant, i els Jedi els seguien. La rampa només estava il·luminada amb una lúgubre barra lluminosa penjada a la paret. Obi-Wan va baixar a gambades per la rampa preparat per al que pogués passar.
Una figura va aparèixer en la foscor.
-Lenz. Portem temps sense veure't per aquí.
-Salutacions, Mota. Ja saps que he prohibit als Obrers que emprin mitjans il·legals per obtenir els nostres fins -va dir en Lenz-. Però els meus amics necessiten la teva ajuda.
L'home es va acostar. Anava vestit amb l'uniforme que Obi-Wan havia vist a molts Obrers. Portava la cabellera canosa pentinada en una cua, i semblava de complexió forta. Tenia dues pistoles làser enfundades al cinturó.
-Heu de ser Jedi -va dir ell, tot i que Obi-Wan i Qui-Gon anaven vestits amb robes de viatge espacial-. Mai vaig pensar que arribaria el dia en què els Jedi necessitessin la meva ajuda.
-T’agrairem qualsevol cosa que puguis oferir-nos -va dir en Qui-Gon.
-No us equivoqueu. Tot té un preu. Només tinc una raó per estar en aquest negoci. Crèdits. Jo sóc qui corre els riscos. Podeu fer autoestop per la galàxia, però jo no us portaré gratis enlloc.
-Podem pagar -va replicar en Qui-Gon, impacient-. La velocitat de la transacció és més important que el preu.
-Llavors, anem-hi.
Mota els va guiar per un llarg passadís fins a una gran estada creuada d'un costat a un altre per llargues taules de metall, sobre les quals s'havien disposat diverses peces de mercaderia. Hi havia dispositius de comunicació, algunes armes i diversos recanvis d'equips tècnics.
-Com pots veure, no tenim moltes existències -va dir en Mota.
Lenz va clavar en ell la mirada.
-Ja es veu. Qui us compra les armes?
La mirada que li va tornar Mota era neutral.
-Qualsevol que tingui crèdits. Jo no faig preguntes.
-Necessitem sondes robot -va dir en Qui-Gon.
-Només en tinc una. Les sondes robot són difícils d'aconseguir –Mota va avançar cap a una taula i va agafar una-. Però aquesta està en bon estat. A punt per ser programada.
-També necessiten les dades d'un ciutadà -va dir l’Irini-. Balog.
- El Controlador en Cap de Seguretat? -per fi, Mota deixava veure en el seu rostre un indici de sentiments: sorpresa. Però es va esvair de seguida i va tornar a neutralitzar-se -. Tinc les seves dades i puc programar la sonda, però us costarà més crèdits.
-Necessitaran barredores o lliscants -va dir en Lenz.
-Estan a baix.
-Anem a programar primer la sonda -va dir en Qui-Gon.
-És clar. Només deixa’m veure els crèdits abans -Mota va dir una xifra, i Qui-Gon es va posar a comptar.
Mota es va embutxacar la quantitat sense comptar-la i es va tornar cap a la pantalla. Va començar a accedir a uns arxius.
-En una altra època, la informació vital de tots els ciutadans es va guardar en els arxius principals dels Absoluts -els hi va dir l’Irini en veu baixa-. Ara és il·legal accedir-hi, però això no detindrà a Mota. Tenir informació exacta sobre Balog ens ajudarà molt a seguir-lo.
Mota va descarregar la informació al datapad de la sonda robot i la va programar. La sonda robot va xiular i va vibrar.
- Quan voleu activar-la? -va preguntar en Mota.
-Immediatament -va respondre Qui-Gon amb fermesa.
Mota va obrir un compartiment tancat i la sonda robot es va posar a volar. Mota va donar el transmissor a Qui-Gon.
-No et separis d'ell en cap moment, així la sonda robot podrà trobar-te. Si la destrueixen, el transmissor també t'ho dirà. He programat a la sonda perquè realitzi una recerca preliminar. Si no pot trobar a Balog a la ciutat, localitzarà el seu punt de partida.
Qui-Gon va fer que sí i es va enganxar el transmissor al cinturó d'utilitats.
-I ara vegem aquests lliscants.
Van baixar per una altra rampa al pis de sota. Era un espai de la mateixa mida i ple de vehicles de transport terrestre: lliscants, barredores, gravitrineus...
-Tenim un inventari bastant extens, així que podeu triar el que vulgueu -va dir Mota.
Qui-Gon va escollir ràpidament un lliscant i una barredora.
-Necessitarem un vehicle àgil per a almenys un de nosaltres -va dir a Obi-Wan-. L'altre haurà de tenir lloc per a la Tahl -es va girar cap a Mota-. Tenen garantia?
-Tenen uns anys, però no et deixaran tirat -va dir Mota-. La meva mercaderia és la millor.
-M'alegra sentir això -va dir en Qui-Gon-. Però primer anem a provar-los.
Mota va assenyalar unes portes dobles de duracer al final de la sala.
-Sortiu per aquesta porta al pati del darrere. Allà podreu provar-los. Però aneu amb compte amb les patrulles aèries de seguretat.
Obi-Wan va pujar a la barredora i va ajustar el seient per poder accedir fàcilment als controls del manillar. Va encendre el motor del retropropulsor, mentre Qui-Gon arrencava el lliscant. Va seguir a Qui-Gon, que va sortir amb un brunzit per les portes obertes. Van entrar en un túnel curt i van sortir a l'aire lliure.
Es van trobar en un pati descobert envoltat de reixes de seguretat.
Obi-Wan ja havia conduït barredores i estava acostumat a tanta maniobrabilitat. Va avançar amb ella, realitzant girs bruscos i accelerades. Li va alegrar comprovar que el vehicle funcionava bé. Qui-Gon també semblava satisfet. Quan Irini i Lenz van entrar al pati, els dos van aterrar els transports i van apagar els motors.
- Si Tahl té la llista, què fareu amb ella? -els hi va preguntar l’Irini, nerviosa.
-La llista no és la nostra principal preocupació -va dir en Qui-Gon.
-Heu de ser conscients del poder que té aquesta llista -va dir en Lenz-. No pot caure en mans equivocades.
- Ens prometeu acudir a nosaltres en primer lloc quan la tingueu? -va preguntar Irini.
-No puc fer-vos aquesta promesa -va dir en Qui-Gon-. Però us prometo que la guardarem bé. Els Jedi es prestaran a custodiar la llista com a part neutral fins que el Govern nomeni un successor per a Roan.
Irini va assentir, reticent.
Obi-Wan va albirar alguna cosa borrosa al cel.
-Crec que torna la sonda robot.
Qui-Gon va mirar cap amunt, amb la cara tensa per l'expectació. La sonda robot va prendre terra al costat d'ells. El Jedi es va inclinar ràpidament per examinar la lectura.
-Balog ha abandonat la ciutat -va dir en Qui-Gon-. Ha sortit a camp obert.
-Què estrany -va dir en Lenz-. Quina raó pot tenir per allunyar-se de la seva base de suport?
-Potser sàpiga que els Jedi l’estan seguint -va dir Irini.
Qui-Gon va programar la sonda perquè continués la recerca i la va fer enlairar-se. Després va programar les coordenades de l'última parada d’en Balog en el seu ordinador de bord. Va donar a Obi-Wan les coordenades, i aquest va fer el mateix en la barredora.
Mota va sortir per una porta camuflada en el mur de l'edifici.
- Us agraden els transports? -va preguntar.
-Estan bé. Tracte fet -va dir en Qui-Gon, comptant els crèdits addicionals.
Mota va posar els crèdits en una butxaca interior del seu univestit.
Tot d'una, els sensors de la paret van començar a brillar. Mota se’ls va quedar mirant mentre emetien un codi privat de xiulets.
-Hi ha patrulles a la zona -va dir en Mota-. Us suggereixo que marxeu -sense afegir paraula, es va tornar a ficar ràpidament per la porta oculta i va desaparèixer.
-No et preocupis, Mota, estarem bé -va murmurar en Lenz. - Irini, millor marxem -Va mirar als Jedi-. Hauríeu de fer el mateix. Si la patrulla de seguretat us veu amb transports del mercat negre, us detindran, i és probable que us arrestin.
-Gràcies per la vostra ajuda -va dir l’Obi-Wan ràpidament, muntant a la barredora.
- Estareu bé? -va preguntar Qui-Gon.
-Coneixem bé la zona -els va assegurar en Lenz-. Hi ha una sortida per aquesta reixa que ens permetrà arribar a casa sans i estalvis. Si jo fos vosaltres, sortiria per darrere i em mouria pels carrerons.
De lluny, van sentir el soroll de motors de lliscant.
-Seguirem en contacte -els hi va dir en Qui-Gon.
Els dos transports es van elevar en l'aire. Qui-Gon anava al capdavant. L'estret carreró serpentejava des del pati interior de l'edifici d’en Mota, girant i passant per davant de les parts posteriors d'altres edificis ruïnosos. Podien sentir els motors dels lliscants de seguretat, però no estaven a la vista.
Finalment, van sortir a un carrer desert. Qui-Gon es va dirigir cap a l'Est, als afores de la ciutat. Va accelerar al màxim, i Obi-Wan el va seguir.
Amb la patrulla de seguretat al lluny, van arribar als límits de la ciutat i van entrar en camp obert. Obi-Wan es va animar notant el vent a la cara. No podia evitar sentir que la Tahl estava al seu abast.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada