CAPÍTOL 3
Lenz i Irini els van
guiar cap a les profunditats del sector Obrer, prop dels afores de la ciutat.
La zona havia estat abandonada pels Obrers quan, arran de l'elecció d’Ewane com
a governant, habitatges millors van estar disponibles. Una illa rere l’altra,
les cases abandonades mostraven els efectes de la negligència i el desordre.
Edificis a mig demolir s'erigien al costat d'altres intactes, que tenien les
finestres trencades o completament absents. Els carrers eren plens de runa, i les
piles de planxes de duracer s'amuntegaven a les places d'aparcament buides.
-El govern està
planejant enderrocar-ho -va dir en Lenz, assenyalant els edificis devastats-.
Els legisladors no es posen d'acord respecte a què construir aquí, amb la qual
cosa el projecte s'ha deixat a mig acabar. Però s'ha convertit en un bon
amagatall per a aquells que no volen ser descoberts. Sol haver-hi batudes de
seguretat, així que hem de romandre alerta.
- Com programarem la
sonda robot per trobar a Balog? -va preguntar Qui-Gon-. No tenim informació
completa sobre ell. Sabem que les dades dels Obrers s'emmagatzemaven en algun
lloc. Qui té accés a ells?
-Aquí podeu comprar
tot el que necessiteu -va dir en Lenz.
Es va aturar davant
d'un edifici parcialment enderrocat i va treure un punter làser de la butxaca
de la seva túnica. El va activar i el va fer parpellejar diverses vegades
contra la paret de pedra, seguint un patró. Un sensor ocult en el mur va captar
el senyal i, després d'un instant, va parpellejar dues vegades.
-Podem entrar -va
dir en Lenz.
Obi-Wan va mirar al
seu Mestre. Li va alleujar comprovar que Qui-Gon havia tornat a ser ell mateix.
El més probable és que fos perquè havien enganyat al seu Mestre, i també una cosa
més, una desesperació que Obi-Wan no podia comprendre; però, almenys, Qui-Gon
havia recuperat el control i havia trobat la calma que necessitava per
procedir. Més endavant, quan la Tahl estigués fora de perill, Obi-Wan li
preguntaria al seu Mestre per què li havia costat tant centrar-se. A Qui-Gon no
li importaria respondre. Sabia que Obi-Wan preguntava només per aprendre.
Lenz va obrir la
porta de l'edifici. Obi-Wan va comprovar que, tot i que semblava estar en
ruïnes, la porta estava blindada. Els dispositius de defensa devien haver-se
apagat quan el sensor va donar la resposta afirmativa.
Una escala portava
cap al pis superior, però Lenz va girar a un costat i va entrar per una porta
oberta a la paret. Una rampa conduïa al pis de sota.
Lenz i Irini anaven
al capdavant, i els Jedi els seguien. La rampa només estava il·luminada amb una
lúgubre barra lluminosa penjada a la paret. Obi-Wan va baixar a gambades per la
rampa preparat per al que pogués passar.
Una figura va
aparèixer en la foscor.
-Lenz. Portem temps
sense veure't per aquí.
-Salutacions, Mota.
Ja saps que he prohibit als Obrers que emprin mitjans il·legals per obtenir els
nostres fins -va dir en Lenz-. Però els meus amics necessiten la teva ajuda.
L'home es va
acostar. Anava vestit amb l'uniforme que Obi-Wan havia vist a molts Obrers.
Portava la cabellera canosa pentinada en una cua, i semblava de complexió
forta. Tenia dues pistoles làser enfundades al cinturó.
-Heu de ser Jedi -va
dir ell, tot i que Obi-Wan i Qui-Gon anaven vestits amb robes de viatge
espacial-. Mai vaig pensar que arribaria el dia en què els Jedi necessitessin
la meva ajuda.
-T’agrairem
qualsevol cosa que puguis oferir-nos -va dir en Qui-Gon.
-No us equivoqueu.
Tot té un preu. Només tinc una raó per estar en aquest negoci. Crèdits. Jo sóc
qui corre els riscos. Podeu fer autoestop per la galàxia, però jo no us portaré
gratis enlloc.
-Podem pagar -va
replicar en Qui-Gon, impacient-. La velocitat de la transacció és més important
que el preu.
-Llavors, anem-hi.
Mota els va guiar
per un llarg passadís fins a una gran estada creuada d'un costat a un altre per
llargues taules de metall, sobre les quals s'havien disposat diverses peces de
mercaderia. Hi havia dispositius de comunicació, algunes armes i diversos recanvis
d'equips tècnics.
-Com pots veure, no
tenim moltes existències -va dir en Mota.
Lenz va clavar en
ell la mirada.
-Ja es veu. Qui us
compra les armes?
La mirada que li va
tornar Mota era neutral.
-Qualsevol que
tingui crèdits. Jo no faig preguntes.
-Necessitem sondes
robot -va dir en Qui-Gon.
-Només en tinc una.
Les sondes robot són difícils d'aconseguir –Mota va avançar cap a una taula i
va agafar una-. Però aquesta està en bon estat. A punt per ser programada.
-També necessiten
les dades d'un ciutadà -va dir l’Irini-. Balog.
- El Controlador en
Cap de Seguretat? -per fi, Mota deixava veure en el seu rostre un indici de
sentiments: sorpresa. Però es va esvair de seguida i va tornar a neutralitzar-se
-. Tinc les seves dades i puc programar la sonda, però us costarà més crèdits.
-Necessitaran barredores
o lliscants -va dir en Lenz.
-Estan a baix.
-Anem a programar
primer la sonda -va dir en Qui-Gon.
-És clar. Només deixa’m
veure els crèdits abans -Mota va dir una xifra, i Qui-Gon es va posar a comptar.
Mota es va
embutxacar la quantitat sense comptar-la i es va tornar cap a la pantalla. Va
començar a accedir a uns arxius.
-En una altra època,
la informació vital de tots els ciutadans es va guardar en els arxius
principals dels Absoluts -els hi va dir l’Irini en veu baixa-. Ara és il·legal
accedir-hi, però això no detindrà a Mota. Tenir informació exacta sobre Balog
ens ajudarà molt a seguir-lo.
Mota va descarregar
la informació al datapad de la sonda robot i la va programar. La sonda robot va
xiular i va vibrar.
- Quan voleu activar-la?
-va preguntar en Mota.
-Immediatament -va respondre
Qui-Gon amb fermesa.
Mota va obrir un
compartiment tancat i la sonda robot es va posar a volar. Mota va donar el
transmissor a Qui-Gon.
-No et separis d'ell
en cap moment, així la sonda robot podrà trobar-te. Si la destrueixen, el
transmissor també t'ho dirà. He programat a la sonda perquè realitzi una
recerca preliminar. Si no pot trobar a Balog a la ciutat, localitzarà el seu
punt de partida.
Qui-Gon va fer que
sí i es va enganxar el transmissor al cinturó d'utilitats.
-I ara vegem aquests
lliscants.
Van baixar per una
altra rampa al pis de sota. Era un espai de la mateixa mida i ple de vehicles
de transport terrestre: lliscants, barredores, gravitrineus...
-Tenim un inventari
bastant extens, així que podeu triar el que vulgueu -va dir Mota.
Qui-Gon va escollir
ràpidament un lliscant i una barredora.
-Necessitarem un
vehicle àgil per a almenys un de nosaltres -va dir a Obi-Wan-. L'altre haurà de
tenir lloc per a la Tahl -es va girar cap a Mota-. Tenen garantia?
-Tenen uns anys,
però no et deixaran tirat -va dir Mota-. La meva mercaderia és la millor.
-M'alegra sentir
això -va dir en Qui-Gon-. Però primer anem a provar-los.
Mota va assenyalar
unes portes dobles de duracer al final de la sala.
-Sortiu per aquesta
porta al pati del darrere. Allà podreu provar-los. Però aneu amb compte amb les
patrulles aèries de seguretat.
Obi-Wan va pujar a la
barredora i va ajustar el seient per poder accedir fàcilment als controls del
manillar. Va encendre el motor del retropropulsor, mentre Qui-Gon arrencava el
lliscant. Va seguir a Qui-Gon, que va sortir amb un brunzit per les portes
obertes. Van entrar en un túnel curt i van sortir a l'aire lliure.
Es van trobar en un
pati descobert envoltat de reixes de seguretat.
Obi-Wan ja havia
conduït barredores i estava acostumat a tanta maniobrabilitat. Va avançar amb
ella, realitzant girs bruscos i accelerades. Li va alegrar comprovar que el
vehicle funcionava bé. Qui-Gon també semblava satisfet. Quan Irini i Lenz van
entrar al pati, els dos van aterrar els transports i van apagar els motors.
- Si Tahl té la
llista, què fareu amb ella? -els hi va preguntar l’Irini, nerviosa.
-La llista no és la
nostra principal preocupació -va dir en Qui-Gon.
-Heu de ser
conscients del poder que té aquesta llista -va dir en Lenz-. No pot caure en
mans equivocades.
- Ens prometeu
acudir a nosaltres en primer lloc quan la tingueu? -va preguntar Irini.
-No puc fer-vos
aquesta promesa -va dir en Qui-Gon-. Però us prometo que la guardarem bé. Els
Jedi es prestaran a custodiar la llista com a part neutral fins que el Govern
nomeni un successor per a Roan.
Irini va assentir,
reticent.
Obi-Wan va albirar
alguna cosa borrosa al cel.
-Crec que torna la
sonda robot.
Qui-Gon va mirar cap
amunt, amb la cara tensa per l'expectació. La sonda robot va prendre terra al
costat d'ells. El Jedi es va inclinar ràpidament per examinar la lectura.
-Balog ha abandonat
la ciutat -va dir en Qui-Gon-. Ha sortit a camp obert.
-Què estrany -va dir
en Lenz-. Quina raó pot tenir per allunyar-se de la seva base de suport?
-Potser sàpiga que
els Jedi l’estan seguint -va dir Irini.
Qui-Gon va programar
la sonda perquè continués la recerca i la va fer enlairar-se. Després va
programar les coordenades de l'última parada d’en Balog en el seu ordinador de
bord. Va donar a Obi-Wan les coordenades, i aquest va fer el mateix en la
barredora.
Mota va sortir per
una porta camuflada en el mur de l'edifici.
- Us agraden els
transports? -va preguntar.
-Estan bé. Tracte
fet -va dir en Qui-Gon, comptant els crèdits addicionals.
Mota va posar els
crèdits en una butxaca interior del seu univestit.
Tot d'una, els
sensors de la paret van començar a brillar. Mota se’ls va quedar mirant mentre
emetien un codi privat de xiulets.
-Hi ha patrulles a
la zona -va dir en Mota-. Us suggereixo que marxeu -sense afegir paraula, es va
tornar a ficar ràpidament per la porta oculta i va desaparèixer.
-No et preocupis,
Mota, estarem bé -va murmurar en Lenz. - Irini, millor marxem -Va mirar als
Jedi-. Hauríeu de fer el mateix. Si la patrulla de seguretat us veu amb
transports del mercat negre, us detindran, i és probable que us arrestin.
-Gràcies per la
vostra ajuda -va dir l’Obi-Wan ràpidament, muntant a la barredora.
- Estareu bé? -va preguntar
Qui-Gon.
-Coneixem bé la zona
-els va assegurar en Lenz-. Hi ha una sortida per aquesta reixa que ens
permetrà arribar a casa sans i estalvis. Si jo fos vosaltres, sortiria per
darrere i em mouria pels carrerons.
De lluny, van sentir
el soroll de motors de lliscant.
-Seguirem en
contacte -els hi va dir en Qui-Gon.
Els dos transports
es van elevar en l'aire. Qui-Gon anava al capdavant. L'estret carreró
serpentejava des del pati interior de l'edifici d’en Mota, girant i passant per
davant de les parts posteriors d'altres edificis ruïnosos. Podien sentir els
motors dels lliscants de seguretat, però no estaven a la vista.
Finalment, van
sortir a un carrer desert. Qui-Gon es va dirigir cap a l'Est, als afores de la
ciutat. Va accelerar al màxim, i Obi-Wan el va seguir.
Amb la patrulla de
seguretat al lluny, van arribar als límits de la ciutat i van entrar en camp
obert. Obi-Wan es va animar notant el vent a la cara. No podia evitar sentir
que la Tahl estava al seu abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada