L'únic testimoni (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Qui-Gon va entrar a la sala posterior just a temps per veure parpellejar el missatge per última vegada. Després, l'ordinador es va apagar.

Lena es va desplomar en una cadira.

-Han esborrat les proves -va dir-. Ho han esborrat tot.

Per un moment, la determinació de la Lena va ser substituïda per la desesperació. Qui-Gon es va sorprendre en adonar-se que sentia una desesperació semblant procedent d'Obi-Wan. El va mirar pensatiu. No era normal que el seu padawan es comportés així.

Qui-Gon va concentrar la seva atenció en el tema que els ocupava.

- L'ordinador estava connectat a algun tipus de xarxa? -va preguntar.

-No crec -va dir la Lena. Després va negar fermament amb el cap-. No. En aquest cas. Rutin no hauria guardat la informació aquí.

- Hi havia algú més amb accés a la informació? -va preguntar Qui-Gon.

-Bé, la informació no era secreta per a ningú de la família. Tots saben el que està passant, però tenen cura de no deixar empremtes. Solan s'assegura això -Lena es va aixecar i va tornar a la seva habitació, parlant més amb si mateixa que amb els Jedi-. Però Rutin se les hi va arreglar per construir un rastre. Qualsevol hauria pogut, menys Solan...

Qui-Gon es va adonar que la Lena ja s'estava recuperant del cop. Estava formulant un nou pla. Qui-Gon no va poder evitar admirar la seva resolució. Perquè, encara que estimés tant el seu marit com deia, estava demostrant una fortalesa impressionant davant la seva mort. Qui-Gon també va pensar que potser els estava enganyant.

-Tothom ho sap -va tornar a dir la Lena, elevant la veu-. I un d'ells potser pugui ajudar-nos -Lena es va girar i va començar a caminar cap a l'ascensor.

-Anem -Va indicar als Jedi-. Potser jo necessiti la vostra protecció ara més que mai. Anem a la finca Cobral.

- De debò? -va preguntar Qui-Gon-. Estàs segura que aquest és el millor pla?

-L’única que segueix vivint allà és la meva sogra. Ella no forma part del negoci familiar. Val la pena el risc. Ha de merèixer-la.

Al soterrani de l'edifici, Lena i els Jedi es van muntar en un gran lliscant. Al cap d'uns moments, estaven als afores de la ciutat, en direcció a la llar de la sogra de la Lena, Zanita Cobral.

-Sempre ens portàvem bé -els hi va explicar Lena mentre avançaven per la superfície del planeta-. Rutin era el seu fill favorit. Era el petit. La seva pèrdua ha estat devastadora per a ella, per a tots nosaltres.

A Qui-Gon li costava concentrar la seva atenció en la Lena des del seient del darrere. Mentre s'obligava a estar present, en el fons de la seva ment es preguntava si acceptar aquella missió havia estat bona idea. Necessitava prendre subtils decisions per a les quals no sabia si estava capacitat. Es va sentir com si es mogués per una boirina de sentiments indefinits.

-Potser la Zanita sigui l'única persona del planeta a la qual Solan no té controlada -va explicar la Lena a Obi-Wan-. És l'única que ens pot ajudar. Només espero que vulgui fer-ho.

La finca Cobral estava en un turó amb vistes a Rian. Quan la gran mansió va aparèixer davant seu, Lena va activar una capota de transpariacer que va cobrir ràpidament als viatgers. Després va prémer un altre botó, i el transpariacer va adquirir un to gris fosc.

-Quan arribem a les portes haureu d’ajupir-vos -va dir la Lena-. Als Cobral no els hi agraden els estrangers.

Qui-Gon es va preguntar si als Cobral els hi agradaria veure-la per allà. Per molt que ella afirmés que la seva sogra i ella es portaven bé, el més probable era que la seva presència provoqués agitació en lloc de tranquil·litat.

Ells almenys tenien a algú que els recordaria a Rutin. Però a qui tenia ell que li recordés la Tahl? Ningú la coneixia com ell. Cada dia recordava alguna cosa nova. I no tenia ningú amb qui compartir-ho.

Amagat a la part posterior, cobert pel seu propi hàbit, Qui-Gon podia percebre la tensió de la Lena. I sabia que no eren només els nervis per la imminent reunió amb la Zanita. Passava alguna cosa més.

-Aquí hi ha el lliscant d’en Solan -els va xiuxiuejar als Jedi-. I el del seu germà Bard. Són aquí tota la família.

Qui-Gon va alçar el cap el just com per veure una sèrie de vehicles de luxe aparcats a la porta de la mansió. Sens dubte, els Cobral posseïen una vasta fortuna.

-Potser hauríem de tornar més tard –Va suggerir Obi-Wan en veu baixa des del seient de davant.

-No. No tinc temps -va dir la Lena amb la resolució de costum-. Anem a colar-nos dins, i trobaré la forma de parlar a soles amb la Zanita. O potser trobi el que necessito per mi mateixa i no necessitem que ens ajudi en res. Potser puguem obtenir informació addicional. Potser tenir junts a diversos Cobral sigui una mica avantatjós després de tot.

O una mica letal, va pensar Qui-Gon.

Lena va aparcar el lliscant en un extrem de l'entrada, al costat d'una estàtua de metall.

-Podem entrar per les cuines -va dir ella, assenyalant amb el cap a una petita porta.

Qui-Gon va observar com la Lena i Obi-Wan s’amagaven amb sigil al costat de la porta. Moments després, va sortir un marmitó que no es va adonar que la Lena ficava el peu entre la porta i la polleguera per evitar que es tanqués. Quan el marmitó va girar la cantonada de l'edifici. Qui-Gon es va ficar en les cuines darrere de la Lena i Obi-Wan.

L'entrada havia estat massa fàcil.

Les cuines eren enormes, amb llargs taulells lluents i mòduls per emmagatzemar aliments. Els cuiners anaven d'un costat a un altre, ocupats en la preparació d'un gran festí.

Lena va esperar fins que la major part d'ells van estar d'esquena a la porta, es va posar la caputxa i va travessar l'estada. Es comportava amb tal aire d'autoritat que ningú es va molestar a preguntar-li qui era o on anava.

Poc després d'entrar en una gran estada coberta per una espessa catifa, es va ocultar en una petita habitació i va tirar d'Obi-Wan i Qui-Gon perquè la seguissin. En l'estada hi havia diverses holopantalles.

-Això era una estació de guàrdia -va explicar la Lena-, però quan es va quedar vídua. Zanita va pensar que no necessitava tanta protecció, així que ja no s'utilitza.

Qui-Gon es va sentir lleugerament reduït. Almenys hi havia una explicació per com de fàcil que els havia resultat entrar.

Lena va ajustar un dels monitors fins que va aparèixer un gran menjador ple de gent.

-És l'aniversari d’en Bard -va dir la Lena amb alleujament. Sobre la taula hi havia un enorme estendard de celebració fregani-. Hauria d'haver-me acordat.

La multitud es trobava per tota la sala somrient i amb gots plens d'un líquid vermell. A primera vista, era com qualsevol festa normal. Qui-Gon es va fixar amb més detall.

-Aquí està la Zanita -va dir la Lena, assenyalant a una dona gran, alta, vestida de negre i coberta de petits smokats. Portava un mocador elegantment lligat al cap, a manera de turbant. Malgrat la seva edat, era la persona més atractiva de la sala. A Qui-Gon va sorprendre-li la seva imponent presència i com feia sentir-se bé a la gent al seu voltant, rient, somrient i assegurant-se que tots tenien el que necessitaven. Llavors, una altra cosa va cridar la seva atenció.

- Aquest d'aquí és Solan? -va preguntar en veu baixa, assenyalant a un home parat en una cantonada amb gest burleta.

-Sí. Com ho has sabut? -va preguntar la Lena.

Qui-Gon va aixecar les celles, però no va dir res. Va mantenir la mirada fixa en Solan. Igual que Zanita, l'home amb les celles arrufades estava envoltat d'un extens grup de persones, però cap d'elles semblava gaudir de la seva companyia. Simplement es mostraven nerviosos al seu costat.

Tot d'una. Solan es va aixecar. Una dona que estava al seu costat es va afanyar a agafar-li la copa buida i el tovalló. Algú li va preguntar si volia que li portés alguna cosa, però ell els va despatxar fent un gest despectiu amb la mà. Solan es va acostar al convidat d'honor, un home més baix que ell, però amb el qual compartia una semblança sorprenent. Era el seu germà mitjà, Bard.

Solan li va passar el braç per sobre de les espatlles i, interrompent la seva conversa, el va portar a part per dir-li alguna cosa en veu baixa.

-Tots el temen -va comentar Obi-Wan.

Qui-Gon es va alegrar de veure que les espatlles rígides del germà menor no li havien passat per alt al seu aprenent.

-Exactament -va dir en Qui-Gon-. Fins i tot la seva família li té por.

Lena va alçar la mà perquè els Jedi guardessin silenci.

-Zanita se'n va de la festa -va murmurar la noia-. És la meva oportunitat.

Sense afegir res. Lena es va esmunyir fora de l'habitació i va deixar als Jedi vigilant per l’holopantalla. Va baixar pel llarg passadís cap a la biblioteca. Era una gran estada repleta de prestatgeries elevades plenes de llibres amb aspecte important i mobles lluents. Allà hi havia la Zanita, gaudint d'un moment de tranquil·litat.

Qui-Gon va sentir una estranya inquietud. Malgrat les suaus maneres de la Zanita, ell no pensava que aquella trobada fora a sortir bé.

Obi-Wan es va acostar més a l’holopantalla. Lena va entrar a la biblioteca sense ser advertida per la resta dels convidats.

L'expressió de la Zanita quan va veure a la seva nora va ser d'intensa alegria. La dona es va aixecar i va abraçar a la nouvinguda durant una bona estona.

Obi-Wan va jugar amb els controls de so que hi havia sota la pantalla per eliminar les veus dels convidats i va deixar únicament les de Lena i Zanita a la biblioteca.

-Però, estimada, per què anaves a ocultar-te de la teva família? -va preguntar Zanita amb la veu plena de preocupació.

-Tenia por -li va explicar la Lena-. I sense Rutin no sabia què pensaríeu de mi.

-Sempre seràs una Cobral - li va dir Zanita amb solemnitat, mirant amb gest seriós a la seva nora-. Però per què tenies por?

Lena va titubejar, i va baixar la veu.

-Tinc por perquè crec que Solan va matar a Rutin.

Zanita va trontollar mentre retrocedia, fins desplomar-se en un gran sofà d'aspecte acollidor. Es va quedar pàl·lida mentre tendia una mà tremolosa cap a la Lena.

-Aquest era el meu major temor -va murmurar la Zanita mentre les llàgrimes acudien als seus ulls-. No volia que fos cert, però en el meu cor sé que no estàs mentint.

Va treure un mocador brodat de la butxaca i es va eixugar els ulls abans de prosseguir.

-Vaig intentar detenir a Solan, fer-li raonar, però era massa tard -estava sanglotant-. I ara Rutin ja no hi és.

La Lena es va agenollar al costat de la Zanita i va intentar consolar-la com va poder. També li va dir que sabia dels plans d’en Rutin per acabar amb la xarxa mafiosa.

-Sé que això no t'agradarà, però estic planejant testificar en contra de la família. El major desig d’en Rutin s'ha convertit també en el meu. Vull aturar la violència -va explicar la Lena, mirant fixament a la seva sogra-. I necessito que m'ajudis.

A la sala de vigilància, Qui-Gon va detectar una lleugera tremolor en la veu de la Lena. No se li podia retreure; després de tot, estava demanant a la Zanita que traís a la seva pròpia família..., als seus propis fills.

Zanita es va quedar mirant la seva falda, però va deixar anar la mà de la Lena. Aquí, asseguda al sofà, la seva autoritària presència va semblar disminuir en certa manera. Per fi, va alçar la mirada cap a un retrat que penjava de la paret de la biblioteca. Era la foto de tres homes, els germans Cobral. Rutin era al centre, amb gest orgullós.

-Sí -va murmurar la Zanita-. Això s'ha d'acabar.

Següent