Tempesta (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

L'aire a bord del Thrackan Sal-Solo fluïa amb les olors d'una nau nova: el picant àcid dels aparells de ventilació cremant el greix de muntatge, la dolçor dels gasos d'escapament d'activació, el matís d'ozó dels intercanviadors d’aire fresc. Mentre Han i Leia Solo passaven per escotilla rere escotilla, Han encara es va trobar tocant les mampares de duracer per assegurar-se que no estava somiant.

El Sal-Solo era la nau insígnia d'una flota d'assalt secreta que el govern corellià havia començat a construir gairebé deu anys estàndard abans, sota el lideratge del recentment mort cosí d’en Han, Thrackan Sal-Solo. Ningú diria què havien planejat Sal-Solo i les seves cohorts per aquesta misteriosa armada i a Han no li importava. La flota estava a punt per desplegar-se i era prou gran per trencar el bloqueig de l'Aliança, i això era tot el que importava. El bloqueig s'havia estès als cinc planetes del Sistema Corellià, ofegant les seves economies i amenaçant les seves instal·lacions fora dels planetes.

Quan els Solo van arribar al Centre del Comandament, Han no va necessitar ser un Jedi per sentir l'excitació en l'aire. Els guàrdies de la porta inspeccionaven les passades de tot el món amb una mica més que el normal assentiment precipitat i fins i tot li van fer a C-3PO un escaneig de seguretat. A dins, els oficials de suport havien arraconat el dispensador de caf i realment eren als seus llocs, estudiant pantalles de dades i ordres codificades. Els únics individus que no semblaven ocupats eren mitja dotzena d'agents de seguretat civils en bancs de metall fora de la sala de Planificació Tàctica i fins i tot ells estaven asseguts en tibant silenci.

Han es va acostar a la Leia.

-Et sembla bé això? -li va preguntar en un xiuxiueig.

La Leia va mirar cap amunt i va arquejar una cella. Les línies en les cues dels seus ulls només feien que la seva mirada fos molt més penetrant... i, bé, sabia.

-Bé el què, Han?

-Estar casada amb un almirall corellià. -Han va somriure satisfet i es va passar els dits per la barbeta, recent afaitada ara que ja no hi havia necessitat d'ocultar la seva identitat als assassins del seu cosí-. Mira al teu voltant. Wedge s'està preparant per fer trossos el bloqueig i necessitarà que jo em faci càrrec d'un dels cuirassats.

La Leia va examinar l'ocupada cabina, permetent que la seva mirada descansés en els agents de seguretat fora de la sala de planificació.

-No crec que necessitem preocupar-nos per això, Han.

En Han va arrufar les celles.

-Creus que sóc massa vell per al comandament a primera línia?

-Difícilment. Ni tan sols tens setanta. –La Leia va baixar la veu i llavors va afegir-: Només tinc un pressentiment.

-Ai mare -va dir C-3PO-. Mai és bo quan la senyora Leia té un pressentiment.

Van arribar a la porta de la sala de planificació i van haver d'acabar la conversa. En comptes de deixar-los passar immediatament com havien fet el dia previ, el guàrdia de la porta, un insignificant oficial de mandíbula quadrada amb un uniforme de feina blau, els va bloquejar el pas.

-L’almirall estarà amb vostè tan aviat com pugui, capità Solo.

-Tan aviat com pugui? -Han estava començant a pensar que el pressentiment de la Leia era correcte-. Ell ens va cridar.

-Sí, senyor, sóc conscient d'això. -El guàrdia de la porta va estudiar-lo amb aquest feble somriure que els corellians reservaven per als ostentosos i els presumits-. L'almirall Antilles és un home molt ocupat.

-Sí? -Han s'estava començant a avergonyir de la seva confiança anterior, i res li feia més irritable que avergonyir-se a si mateix davant de la Leia-. Bé, jo també.

Abans que en Han pogués donar-se la volta per anar-se'n, la Leia va agafar-lo pel braç.

-Digui a l'almirall que es prengui el seu temps -va dir ella al guàrdia-. Entenem com d’ocupat que deu estar ara mateix.

Han no es va resistir mentre ella l'empenyia fins a un costat de la porta. Wedge Antilles havia estat nomenat Comandant Suprem de les forces corellianes uns deu dies estàndard abans, el dia després de l'assassinat d’en Thrackan Sal-Solo, i Han sabia millor que ningú com de frenètica que havia de ser la seva agenda en aquest moment.

Aquesta era la raó per la qual els Solo s'havien sorprès en rebre un missatge demanant-los que es reunissin amb Antilles al Cúmul d'Asteroides Kiris. Els Kirisis estaven tan allunyats en els límits del sistema que gairebé flotaven lliurement i eren tan foscos que fins i tot en Han s'havia vist forçat a preguntar per les seves coordenades. Els Solo havien passat la major part del viatge, que havia estat fins i tot més llarg per la necessitat d'evadir el bloqueig de l'Aliança Galàctica, debatent què dimonis estava fent el nou Comandant Suprem tan lluny de la guerra.

Totes les seves preguntes havien estat respostes quan van envoltar Kiris VI i van veure el Sal-Solo surant en el seu moll ocult. El cuirassat era un disseny típicament corellià, innovador, auster i configurat per al combat aferrissat i proper, amb torretes turbolàser i tubs de míssils alineats pesadament i uniformement sobre un casc blau i amb forma d'ou. Han havia sabut des del moment en la va veure, que la nau era exactament el que Corèllia necessitava, una nau capaç de precipitar-se al cor del bloqueig de l'Aliança i fer-lo trossos des de l'interior.

Però el pols d’en Han no s'havia accelerat fins a un parell d'hores més tard, quan Antilles els havia informat que el Sal-Solo tenia dues naus germanes i una flota de suport completa ocultes en els altres drassanes del Cúmul Kiris. Atès l'element obvi de la sorpresa, Antilles estava segur que la flota seria prou poderosa per aixafar el bloqueig i per convèncer a l'Aliança que reconsiderés els seus plans de guerra. El que havia volgut saber d’en Han era si ell i la Leia consideraven el proper fi a la guerra una possibilitat prou gran com per servir en l'exèrcit corellià.

Han i la Leia havien passat la nit donant-li voltes a la pregunta d’Antilles i preocupant-se sobre si en Han finalment es trobaria en una batalla contra els seus propis fills. Jaina ara estava servint amb els Jedi en lloc de l'exèrcit i Jacen estava suposadament de tornada a Coruscant torturant corellians, però la guerra tenia una manera de portar allò inesperat. Si en Han acabava matant a uns dels seus propis fills, es trencaria en més trossos que estrelles hi havia a la galàxia.

La pregunta representava també un dilema per a la Leia. Feia quatre anys, quan la seva Mestra, Saba Sebatyne, l'havia proclamat Cavaller Jedi, havia jurat obeir al Consell Jedi fins i tot si estava en desacord amb ell i el Consell estava donant suport a l'Aliança Galàctica. Fins i tot ara, la Saba i els altres Mestres havien tolerat la seva insubordinació per respecte a qui era. Però això canviaria amb tota certesa si en Han prenia les armes obertament contra l'Aliança. El Consell no tindria més opció que demanar que ella triés entre Han i els Jedi.

No obstant això, l'altra única alternativa era quedar-se a un costat i veure com floria la guerra sense ells, i els Solo mai havien estat del tipus que no fan res. Al final, havien decidit que el millor curs d'acció era col·locar a Coruscant en un estat mental més raonable en ajudar a Antilles a demostrar que la guerra seria tan costosa per a l'Aliança Galàctica com ho era per a Corèllia. Després que el bloqueig fos aixafat, la nova administració estaria en una posició per negociar des de la fortalesa i la Leia asseguraria la pau oferint-se voluntària com a enviada.

Aquest era el motiu que en Han hagués estat tan desil·lusionat perquè se li negués l'entrada a la sala de planificació. La Leia i ell havien pres la decisió d’arriscar-ho tot per ajudar a Antilles a acabar aquesta guerra ràpidament. Ara semblava com si ja no volguessin la seva ajuda.

L'espera va ser més curta del que en Han havia esperat. Tot just havia començat a considerar el fer un viatge fins al dispensador de caf quan Wedge Antilles va arribar vestit amb el seu uniforme blanc d'almirall. La seva cara esmolada estava solcada per arrugues i línies de preocupació i el seu pèl pulcrament tallat era ara més gris que castanyer.

-Han, Leia... Sento el retard -va dir l’Antilles. Mentre la porta es tancava darrere seu, Han va albirar la part posterior d'un cap civil assentint vigorosament mentre algú més parlava en tons tallants-. Us heu decidit?

-Sí. -Han va començar a sentir-se una mica més optimista. Potser Antilles només estava tenint una reunió difícil amb un parell de peixos grossos civils-. Estava pensant més o menys en enrolar-me.

-Me n’alegro de sentir-ho! -Antilles va somriure i va allargar la mà, però hi havia més aprensió a la seva cara que calidesa-. Tenim una feina important per a vosaltres.

Han va estrènyer la mà que li oferia, però la Leia va continuar estudiant a l’Antilles amb una expressió de reserva.

-Estem ansiosos per sentir-ho –va dir ella, perquè puguem prendre una decisió final.

Antilles va fer tot el que va poder per semblar decebut, però va cometre l'error de deixar sortir l'aire lentament pel nas. Era un vell indici de sàbacc i un que en Han sabia que sempre significava alleujament. Fos el que fos que estigués passant aquí, estava començant a fer olor com la panxa d'un hutt.

-Exacte -va dir en Han-. Per què no ens dius què tens al cap?

-És bastant just. -Antilles els va allunyar del guàrdia de la porta i va baixar la veu-. Necessitem que negocieu una coalició.

-Negociar? -Han va arrufar el gest-. Vaig pensar que volies que m’unís a l'exèrcit.

-Potser més tard. -Antilles no va sonar massa seriós-. Just ara, això és més important.

-He de dir que, confiar que el Capità Solo negociï qualsevol cosa a part d'un cinturó d'asteroides sembla estúpid -va dir C-3PO-. El seu temperament està pobrament equipat per a la diplomàcia.

-Han és un home de talents ocults. -Antilles va mantenir la mirada fixa en Han-. No hi ha ningú més a qui li confiaria aquesta missió.

Han va sospesar el compliment només durant un moment abans de decidir que el seu amic li estava donant a menjar una càrrega de poodoo de bantha.

-Es tracta d’en Jacen, no?

Antilles va arrufar les celles.

-Jacen? –Negà amb el cap-. Han, tots dos tenim fills lluitant a l'altra banda d'aquesta cosa.

-Syal no està torturant corellians a Coruscant -li va contestar en Han. Malgrat com d’enfadat i avergonyit que estava per allò en el que Jacen s'havia convertit, no anava a amagar-se d’això-. Mira, no m'agrada el que està fent Jacen més que a tu, però encara és el meu fill i no vaig a desheretar-lo. Ho entendré si tens un problema amb això.

-Han, no el tinc -va replicar l’Antilles-. Jacen ha perdut el seu camí, però és només perquè creu en allò pel que lluita. Abans o després, recordarà que tu i la Leia li vau ensenyar a diferenciar el bé del mal i trobarà el seu camí de tornada.

La Leia va allargar el braç i va estrènyer la mà d’Antilles.

-Gràcies, Wedge -va dir ella-. Sé que és veritat, però és bo sentir-li-ho dir a una altra persona.

-Sí, et fa pensar que potser no estàs boig després de tot. -Han es va tornar per poder parpellejar i apartar les llàgrimes dels ulls i després va tornar-lo a mirar una altra vegada -. Així que, què vols realment de mi?

-T'ho he dit -va dir l’Antilles-. Que negociïs una coalició.

Mentre parlava, els ulls de l'almirall es van tornar cap a la Leia i en Han es va adonar que la veritat era que ell volia que la Leia negociés la coalició.

En Han va negar amb el cap.

-Per una vegada, 3PO té raó. No vols demanar-me que negociï qualsevol classe de coalició. Podria començar una guerra o alguna cosa així.

Antilles va deixar escapar un sospir teatral.

-Vinga, Han. -Lleument va tornar la seva mirada altra vegada cap a la Leia-. Entens el que estic demanant.

-Llavors demana-ho -va dir en Han-. Ja saps com odio els jocs.

-Molt bé. -Antilles es va tornar cap a la Leia i els seus ulls van començar a parpellejar més de pressa, un altre vell indici del sàbacc que normalment significava que el teu oponent estava intentant jugar-te una mala passada-. Entens que això no pot ser una petició oficial...

-Per què no? -va interrompre’l en Han.

-Perquè jo no sóc corelliana -va dir la Leia-. I soc una Cavaller Jedi. Semblaria sospitós que jo portés les negociacions.

-Així que vols que jo sigui la cara visible? -Han va continuar mirant a l’Antilles.

Antilles va assentir.

-Exactament.

-No estic interessat -va dir en Han, fins i tot sense pretendre considerar la petició. No podia demanar-li a la Leia negociés a favor d'una causa que fins i tot ell sabia que recolzava només parcialment, especialment quan el mateix Antilles tenia, tan clarament, reserves sobre el que estava demanant. A més, Han tenia la sospita oculta que el seu vell amic estava intentant deliberadament desanimar els Solo per a què no acceptessin la missió-. Truca’m quan necessitis algú per lluitar...

Es va tornar per anar-se'n, però la Leia el va agafar pel braç.

-Han, no hauríem d'escoltar a l'almirall Antilles?

-Per què?

-Per Corèllia. –La Leia va fixar en ell una mirada d'ulls severs que funcionava millor sobre ell que qualsevol suggeriment de la Força Jedi-. Sempre estàs parlant sobre la importància de preservar l'esperit independentista de Corèllia. Seure en una taula de negociació és realment demanar molt?

La boca d’en Han es va obrir per la sorpresa. La Leia havia renunciat al seu paper de diplomàtica d'alt rang durant la guerra amb els yuuzhan vong, quan es va fer aparent que el procés polític només estava soscavant l'habilitat de la Nova República per guanyar la guerra. Que s'oferís voluntària per reassumir aquest paper ara, en favor de Corèllia, semblava molt sospitós.

Ell va arrufar les celles.

-Vols fer això?

-Estic disposada a considerar-ho. –La Leia es va tornar cap a l’Antilles-. Però no anem a prendre una decisió abans que sentim els detalls. Tots els detalls.

-Ningú espera això. -Antilles va somriure, però la nota de decepció en la seva veu era inequívoca, almenys per a algú que l’havia conegut durant quaranta anys-. Les meves ordres eren simplement descobrir si estaríeu disposats a considerar-ho. El primer ministre Gejjen us informarà de la resta.

Les celles d’en Han es va elevar. Dur Gejjen s'havia elevat fins al poder en ajudar al Han i a Boba Fett a assassinar al megalomaníac cosí d’en Han, Thrackan Sal-Solo. A continuació, Gejjen havia abolit l'oficina del President dels Cinc Mons, que havia creat Sal-Solo amb l'únic propòsit d'exercir el seu domini personal sobre tot sistema corellià al complet. D'haver-se aturat aquí Gejjen, Han hauria admirat la seva integritat i saviesa. Però Gejjen havia demostrat ser simplement tan dolent amb Sal-Solo, establint el seu propi control en manegar-s’ho perquè li nomenessin Cap d'Estat del planeta Corèllia i Primer Ministre dels Cinc Mons.

-Gejjen aquí? -va preguntar en Han-. Has d'estar de broma.

Antilles va obrir el camí fins a la sala de planificació, una espaiosa cabina revestida amb l'última tecnologia de coordinació de batalla: pantalles de mitja paret, un holoprojector tàctic muntat al sostre i dispensadors de caf automàtics a cada cantonada. Dur Gejjen i dues persones estaven asseguts parlant en una gran taula de conferències ovalada amb una combinació de llocs de dades / comunicadors en cada seient.

Tan aviat com Han i Leia van entrar a l'habitació, Gejjen va acabar la conversa i va allargar la mà.

-Capità Solo, benvingut. -Era jove i guapo, amb la pell fosca i el cabell negre molt curt, tallat a l'estil militar-. Estic tan complagut que accedís a acceptar aquesta missió.

-Sí, bé, no estigui massa complagut -va dir en Han-. No he acceptat res encara.

Va estrènyer la mà d’en Gejjen amb senzillesa i després va mirar més enllà d'ell cap als altres. Eren més grans. El primer era un home de cabell ros sorrenc amb una sòlida mandíbula i un bigoti blanc, la segona una dona de mitjana edat amb una cara rodona i uns freds ulls grisos. Han no estava prou familiaritzat amb el nou govern com per conèixer-los de vista, però va endevinar pel desgrat d’Antilles i la quantitat d'agents de seguretat esperant fora que eren Gavele Lemora i Rorf Willems. Juntament amb Gejjen, Lemora i Willems eren el cor del govern dels Cinc Mons, amb Lemora servint com a ministra d'intel·ligència i Willems com a ministre de defensa.

Gejjen va arrufar les celles en direcció a Antilles.

-Vaig pensar que no anava a portar-los aquí tret que...

-La petició de l'almirall Antilles era necessàriament bastant vaga -el va interrompre la la Leia-. Han necessitarà saber uns quants detalls més abans que pugui accedir a servir com el seu emissari.

-Ah... Per descomptat. -Gejjen va mirar per sobre de la seva espatlla a la dona d'ulls freds, Lemora, i va semblar alleugerit-. Estarem encantats de donar-li la informació bàsica.

-Després que se’n vagi el droide -va afegir Lemora mirant a C-3PO.

-No puc anar-me! -va objectar C-3PO-. No podré gravar la reunió.

-Aquest és l'assumpte, cap de xip -va dir Willems. Tenia una veu aspra i un comportament agressiu-. No volem que es gravi.

-Està segur? -va preguntar C-3PO-. Els circuits de memòria del capità Solo han estat mostrant signes de fatiga últimament. Just l'altre dia, li va dir a la princesa Leia que amb el seu nou pentinat curt, no semblava que tingués ni un dia més de trenta-cinc anys.

-Ho deia seriosament -va grunyir en Han-. I deixa d'escoltar d'amagat.

-No té elecció, Han. Està en la seva programació -va dir la Leia. Ella es va tornar cap a C-3PO-. Però estic segura que en Han encara pot recordar bé unes quantes dades bàsiques. Pots esperar fora.

C-3PO va deixar caure la seva barbeta.

-Molt bé. Estaré disponible si em necessiten.

Després que C-3PO marxés, Gejjen els hi va assenyalar les cadires. Antilles es va asseure al final de la taula, una elecció que suggeria que realment no li agradava ser part d'aquesta conversa.

-Assumeixo que reconeixen els ministres Lemora i Willems.

En Han va assentir.

-Sí. Només m'estava preguntant què podria portar a tot l'Alt Consell de Ministres fins aquí fora.

-Estem en una gira d'inspecció. -Lemora ni tan sols es va preocupar de sonar plausible-. El que li importa a vostè és que s'ha presentat una oportunitat única.

Abans que en Han pogués amenaçar amb marxar perquè no li agradava que li mentissin, Gejjen va deixar caure la bomba.

-La Reina Mare Tenel Ka ha acceptat reunir-se amb una delegació corelliana.

-Sí, segur.

-No pot parlar de debò!

Han i Leia van parlar al mateix temps, perquè l'únic que podria haver-los sorprès més, o podria haver-los causat més dubte, era escoltar a Gejjen clamar que el seu fill Ànakin no havia mort realment lluitant contra els yuuzhan vong. Tenel Ka era una clara partidària de l'Aliança Galàctica i qualsevol suggeriment que podia estar disposada a discutir el fet de canviar de bàndol era una bogeria.

-Els ho asseguro, parlem seriosament -va dir en Gejjen-. L'Alt Consell de Ministres no vindria fins aquí fora per gastar-li una broma pràctica.

-Llavors algú li va donar unes males coordenades -va replicar en Han-. No hi ha manera que la Tenel Ka vagi a donar suport a Corèllia. Ja ha assignat dues flotes de batalla al comandament de l'Aliança.

Gejjen no va canviar d'opinió.

-I si canviés d'idea, l'Aliança Galàctica es veuria forçada a reconsiderar la seva posició respecte a Corèllia.

-La invitació és real -els hi va assegurar Lemora-. La Reina Mare té mig dia lliure el dia vint. Poden arribar a Hapes per llavors?

-És clar. -Han va mirar cap a la cantonada de la taula i va trobar a Antilles mirant cap al racó, aparentment contemplant les meravelles dels dispensadors de caf automàtics-. Si és que té algun sentit el fet d'anar-hi.

-Crec que el que en Han vol dir és que l'oferta sona sospitosa. –La Leia va mirar al Han com si busqués confirmació, però realment li estava indicant que li seguís el joc-. Tots dos coneixem a la Tenel Ka prou bé per estar segurs que mai canviarà de bàndol.

-Veu?, Aquesta és la raó per la qual vostès són perfectes per a aquest treball -va dir Willems-. Si algú té una oportunitat de fer-la entrar en raó, són vostès dos.

A Han no li va agradar el to amenaçador en la veu aspra d’en Willems.

-Serà millor que no ens estiguin enviant per amenaçar-la -va dir-. Perquè això em posaria tan furiós com posarà a la Tenel Ka.

Gejjen va fer un gest calmant amb la mà.

-Ningú està fent amenaces, capità Solo. Però tenim alguns informes d'intel·ligència que suggereixen que el seu suport a l'Aliança està tensant la seva relació amb els seus nobles.

-Assumim que això és pel que està disposada a parlar -va afegir Lemora-. Potser està fent merament el paperot per aplacar-los o està intentant aconseguir una mica de temps, però no ens podem permetre ignorar l'obertura.

-No, per descomptat que no -va dir la Leia-. Però l'almirall Antilles va dir que vostès estaven demanant al Han que negociés una coalició. Comprenen que no hi ha oportunitat de que això passi, oi?

-Si hi ha alguna esperança, són vostès -va replicar en Gejjen-. Però a nosaltres no ens cal una coalició... i tampoc la necessita la Reina Mare Tenel Ka.

-Si Hapes fes una declaració oberta de neutralitat i retirés la seva flota del comandament de l'Aliança -va dir Lemora-, la posició de Corèllia s'enfortiria militarment i políticament. Altres governs podrien animar-se prou com per donar-nos suport obertament.

-I els nobles de la Tenel Ka ja no tindrien raons per desafiar la seva decisió... o el seu tron ​​-conjecturà la Leia-. L'amenaça per a ella és tan severa?

-Hem sentit que hi ha rumors. -Gejjen es va inclinar cap endavant i deliberadament va clavar la mirada en la de la Leia-. Podria no ser una exageració dir que persuadir la Reina Mare perquè assumís una postura favorable cap a Corèllia seria de tanta ajuda per a ella com per a nosaltres.

-Ja veig. –La Leia va estudiar a Gejjen durant un moment i llavors es va tornar cap al Han-. El primer ministre té raó, estimat. Podríem fer-li molt bé a la Tenel Ka i a Corèllia.

-Sí, potser. -Han va tornar a mirar l’Antilles, que continuava estudiant el dispensador de caf com si pogués ajudar a endevinar els plans secrets de l'Aliança Galàctica-. Però alguna cosa en això fa pudor com l'alè de hutt.

-Bé, si no els hi agrada ja trobarem a una altra persona. -Willems va apuntar cap a la sortida-. Gràcies per...

-Ministre Willems -el va interrompre Gejjen-, per què no escoltem les preocupacions del capità Solo primer?

Es va tornar cap al Han amb una cella aixecada.

-Tot això sonaria bé, si estiguéssim parlant sobre això a Corèllia -va dir en Han-. El que no m’agrada és per què en Wedge em va fer venir fins aquí, només perquè vostès tres poguessin venir fins aquí per demanar-nos que acceptéssim la missió.

Per a sorpresa d’en Han, Gejjen es va tornar cap a Antilles.

-Potser hauria d’explicar-li-ho vostè, almirall.

-D'acord. -Antilles finalment va apartar la mirada del dispensador de caf-. Ja estàveu de camí cap aquí quan el primer ministre va rebre el missatge de la Tenel Ka. Jo havia pretès demanar-te originalment que prenguessis el comandament de la Flota Llar i et preparessis per contraatacar el bloqueig.

-Contraatacar? -Han va arrufar les celles. La Flota Llar Corelliana estava escampada al llarg dels cinc planetes habitats del sistema, o atrapada en els seus llocs d'atracada o jugant al moog i al rancor amb les naus de l'Aliança que portaven el doble de poder de foc-. Teniu bogeria espacial? Perdríem la meitat de la flota només intentant reunir-nos.

Antilles va negar amb el cap.

-No és probable. Estem gairebé a punt per llançar l'atac real des d'aquí.

Han va arrufar les celles, pensant.

-Jo mai anava a veure l'acció? -demanà llavors. No sabia si sentir-se enfadat o ferit-. Havia de ser un esquer?

-Ho sento, Han -va dir Antilles-. Havia de fer alguna cosa.

-Hem estat rebent informes d'intel·ligència interceptats indicant que l'Alt Comandament de l'Aliança està preocupat sobre on està l'almirall Antilles -va explicar Lemora-. Vaig suggerir que necessitàvem una diversió.

La Leia va descansar una mà sobre el braç d’en Han.

-Pensa en això com un compliment, Han -va dir ella-. No hi ha ningú més a qui l'Aliança considerés prou boig com per intentar una cosa tan arriscada.

-Moltes gràcies. -Mentre Han deia això, estava mirant a Antilles-. Sempre és bo sentir que et necessiten.

-Com òbviament se'l necessita -va dir en Gejjen ràpidament-. L'almirall Antilles no està content amb perdre’l en favor d'aquesta missió diplomàtica.

-I aquesta és la raó per la qual els tres em van perseguir fins aquí? -va preguntar en Han-. Per acovardir a Wedge perquè em deixés anar?

-No enterament -va admetre Lemora-. La Reina Mare no ens va donar molt temps per seleccionar a un enviat. Si vostès no van...

-Jo ho faré -va acabar Willems.

-Encara no s'ha arribat a això -va dir en Gejjen. La mirada que es van creuar ell i Lemora suggeria que tots dos esperaven que no s'hi arribés -. Però mantenint l'estricte silenci de comunicacions que es manté aquí, hauríem d'esperar que un missatger tornés a Corèllia amb la seva decisió. Simplement semblava més segur venir aquí i parlar en persona.

-I realment volíem inspeccionar la flota Kiris abans que tinguem permís per a llançar l'atac sorpresa -va afegir Lemora-. El futur de Corèllia depèn d'això.

-Això és comprensible -va dir la Leia. Es va tornar cap al Han i li va dirigir el seu millor petarrell de «fes-ho per mi» -. Satisfet?

-És clar. -Han va arrufar les celles i va fer una ganyota amb els llavis en direcció a ella. Odiava quan la Leia utilitzava els seus poders femenins contra ell-. Comptin amb mi.

La Leia Solo va somriure i li va donar uns copets a la mà.

-Amb mi també.

-Excel·lent. -Gejjen semblava alleujat. Es va aixecar i va allargar el seu braç per la taula-. Els Cinc Mons estan agraïts. -Mentre ell i Han es van estrènyer les mans, Lemora va treure una targeta de dades de la seva butxaca i la va passar a la Leia-. Em vaig prendre la llibertat de preparar un vídeo informatiu. Poden veure’l quan tornin al Falcó.

-Les nostres instruccions són aquí? -va preguntar la Leia.

-I tant -va dir en Gejjen. Va estendre una mà cap a la sortida-. Necessitaran posar-se de camí ràpidament així arribaran a Hapes a temps.

-Jo els acompanyaré fins a la sortida.

Antilles es va posar dempeus i va portar als Solo fins a la cabina exterior. Tan aviat com les portes es van tancar darrere d'ell, va subjectar al Han per l'espatlla.

-Ho sento, vell amic. Estava ansiós per donar-te ordres.

-Per què? -li va replicar en Han-. No pensaries que t’obeiria, no?

Antilles va riure.

-Suposo que no. -Es va girar cap a la Leia i va dir-: Gràcies per ajudar. Si tenim alguna esperança per fer que l'Aliança retrocedeixi abans que aquesta guerra es torni lletja, ets tu.

-M'alegro d’ajudar. Ho saps. –La Leia va estudiar-lo durant un moment i llavors la seva veu es va tornar ombrívola-. Wedge, què és el que no ens estan dient?

Antilles va mirar cap enrere cap a la porta i va negar amb el cap.

-No ho sé, princesa. I no m'agrada més del que t'agrada a tu.

-Bé, sigui el que sigui, ha de ser millor que parlem nosaltres amb la Tenel Ka que en Willems -va dir en Han-. Aquest paio podria llançar-me a mi als braços de l'Aliança.

-Crec que això és amb el que estava comptant Gejjen -va dir la Leia-. Sabia que hauries de dir que sí si veies l'alternativa en persona.

-Doncs va funcionar. -Han es va tornar cap a Antilles-. Això i descobrir que la meva alternativa era ser el teu esquer.

-M'alegro de poder ajudar-te a prendre la decisió, llavors. -Antilles va somriure cansadament i després va prémer la mà d’en Han i va besar la Leia a la galta-. Hauria de tornar o pensaran que us estic intentant convèncer que no ho feu. Que la Força us acompanyi.

-Gràcies Wedge -va dir la Leia tornant-se cap a la porta-. Ho necessitarem.

Següent