La crida de la venjança (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Van circular a tota velocitat pels carrers buits i foscos, rumb al sector Civilitzat. Obi-Wan sabia que Qui-Gon sentia que Balog estava al seu abast. I en aquest moment donava tots els senyals de ser un home disposat a venjar-se.

Gairebé li feia por dir-li alguna cosa. Així d’intransigent era la mirada a la cara d’en Qui-Gon. Els anys passats amb el seu Mestre, la proximitat que havien compartit, tot això va semblar evaporar-se en l'aire de la nit. Era com un estrany per a ell.

Hi havia suposat que, si estava amb el seu Mestre, podria ajudar a controlar els seus sentiments d'ira i pena. Havia passat els últims dies sumit en el turment, pensant que necessitava estar al costat d’en Qui-Gon. I ara veia que la seva presència no significava res per a ell. El seu Mestre estava perdut en la seva pròpia recerca. Si volia venjar-se, no podria impedir-ho. La voluntat d’en Qui-Gon combinada amb la seva gran habilitat li impediria aturar-lo. Va sentir un calfred en pensar-ho. Tot i així, hauria d’intentar-ho.

Aquesta nit el seu Mestre podia caure en el Costat Fosc. L'impossible s'havia tornat possible. Podia sentir a la fosca energia de la Força que es regirava i s'arremolinava al voltant d’en Qui-Gon. Mai no s'havia sentit tan impotent.

Obi-Wan va buscar la seva pròpia connexió amb la Força Va decidir que, passés el que passés, romandria al costat del seu Mestre. No podia perdre l'esperança. Si calia, el protegiria de si mateix. No ho perdria davant d'aquesta nit fosca.

Qui-Gon va aparcar davant la residència del Governador Suprem.

-Mestre, hauríem de contactar amb Mace Windu -va dir Obi-Wan.

Qui-Gon va saltar de l’aerolliscador.

-Com vulguis.

Obi-Wan va activar el seu comunicador mentre saltava de l’aerolliscador i corria darrere del seu Mestre. Va parlar precipitadament amb Mace, explicant-li el que havien descobert.

-Espereu-nos -va dir en Mace-. Estem a prop d'allà.

-Massa tard -va dir mentre Qui-Gon obria un forat a la porta de la residència emprant el sabre làser.

Va apagar el comunicador i seguir a Qui-Gon pel forat. Els sistemes de seguretat van donar l'alarma, i un guàrdia de seguretat va sortir de la cabina. Va mirar el Jedi, però no va treure el làser.

-M'ha trucat Lenz -va dir-. Ara apagaré les alarmes. Ja he desconnectat l'enllaç amb Seguretat Mundial.

Qui-Gon va assentir. Obi-Wan es va alegrar per aquesta petita sort. L'espia dels Obrers estava de servei. Les bessones haurien sentit l'estrèpit, és clar, però almenys no arribarien els reforços de seguretat. Només haurien de bregar amb la seguretat normal de la residència, almenys per un temps.

Lenz els hi havia proporcionat els detalls necessaris per trobar el túnel. Qui-Gon va córrer cap al final de la casa, amb el seu padawan al costat. Sabien que l'entrada estava en un armari de rebost de les cuines.

Van entrar en ella. Eritha els esperava allà, apuntant-se al pit amb dues pistoles làser.

-Haureu de matar-me per creuar aquesta porta -va dir. Semblava envellida. Tenia el rostre pàl·lid i els ulls brillants. Els seus cabells daurats es vessaven per la seva esquena.

-Estic disposat a fer això -va dir en Qui-Gon.

Obi-Wan no va mirar al seu Mestre. Esperava que només fos un farol. Qui-Gon no sabia com de prop que estava del precipici. Ja no podia sentir al seu Mestre. Entre ells només hi havia estàtica i tot un món gris.

-Creus que no t’atacaré per ser una joveneta -va dir en Qui-Gon-. Però quan vas prendre la senda del poder, vas assumir les conseqüències d'un adult. Ets responsable de la mort de la Tahl.

- Jo no sóc responsable d'això! -va cridar ella-. Molta gent ha sobreviscut al contenidor de privació sensorial. Per què no anava a fer-ho ella? Era una Jedi!

-Es va passar dies tancada allà -va dir en Qui-Gon-. Molt més temps que qualsevol presoner dels Absoluts.

Parlava en to inexpressiu, sense emocions. D'alguna manera havia aconseguit apartar tant la seva pena d'ell, que aquesta no es reflectia en les seves paraules. Això va preocupar a Obi-Wan més que el seu previ desplegament d'ira. Significava això que Qui-Gon havia acceptat la venjança i estava disposat a dur-la a terme?

-Jo no tenia res contra la Tahl -va dir l’Eritha-. És una baixa de guerra. La vam trucar perquè sabíem que vindria. Tot estava planejat des del principi. Al principi necessitàvem una presència Jedi que ens cobrís. Amb suport Jedi, la resta seria senzill. Balog ens segrestaria i Roan dimitiria. Alani es presentaria al seu lloc. Llavors ens vam assabentar de l'existència de la llista. Balog estava en ella. Sabíem que la tenia en Roan i que pensava delatar a Balog, encara que fos el seu amic. No volia delatar-lo, però ho faria. I tothom sabria llavors que Balog havia estat un Absolut. Això ens hauria espatllat els plans! Havíem d'aconseguir aquesta llista. Vam creure que Balog, en ser el cap de Seguretat Mundial ens ajudaria a aconseguir-la, però no va ser així. Li va passar la informació als Absoluts, i algú va robar la llista. Però en comptes d'entregar-la a Balog, se la va quedar per vendre-la. No sabíem qui havia estat.

-Oleg -va dir l’Obi-Wan.

Volia que Eritha seguís parlant. Li preocupava la forma en què la urgència d’en Qui-Gon s'havia transformat en una calma letal. Podia sentir amb la Força que no hi havia serenitat en aquesta calma. Qui-Gon mirava a l’Eritha com si fos un obstacle, no una persona.

-Sí. Quina sort, l'Absolut que tenia la llista resultava ser un espia Obrer. Però llavors només sabíem que la tenia algú. Necessitàvem ajuda, més ajuda de la que podia proporcionar Balog. Necessitàvem algú amb valor i cervell, i vam tenir sort que la Tahl ja estigués de camí. Sabia que podíem fer que ens ajudés sense que ella se n'adonés. Era així de generosa. Faria el que li demanéssim. Seguia considerant-nos unes nenes indefenses sense mare i sense un pare de veritat.

Qui-Gon va tancar els ulls.

-Li vam deixar creure que la idea d'infiltrar-se en els Absoluts havia estat seva. Sabíem que s'assabentaria d’això de la llista i que intentaria aconseguir-nos-la.

-Confiava en vosaltres -va dir l’Obi-Wan.

Eritha va arronsar les espatlles.

-Tothom confia en nosaltres. Aquest és el nostre avantatge. Som les filles del gran heroi Ewane. El gran heroi que amb prou feines va passar un dia sencer amb les seves filles i que les va lliurar a uns estranys perquè les criessin. El gran heroi que només pensava en el seu planeta, i no en la seva carn i la seva sang -els llavis de l’Eritha es va arrufar-. Per què no utilitzar aquesta confiança? Tahl va fer tot el que li vam demanar i una mica més. Quan la vam veure escapar amb l’Oleg, vam creure que tenia la llista. Però no ens la va lliurar, així que havíem de treure-la-hi. Tot era molt lògic. Si la Tahl ens hagués dit la veritat, que no tenia la llista, ara no estaria morta.

-Balog l'hauria matat de totes maneres -va dir l’Obi-Wan.

-Això no ho saps -va l’Eritha hàbilment-. Igual l'hagués deixat lliure.

-Estàs mentint -va dir en Qui-Gon sense expressió.

-És possible -Obi-Wan estava parat davant la crueltat que veia en els ulls de l’Eritha; eren com els d'una criatura que jugava amb una altra més petita abans de devorar-la -. Això no ho sabràs mai. Potser la culpa que la Tahl morís fora teva, Qui-Gon.

Obi-Wan va veure com el color abandonava la cara del seu Mestre. Va veure que la seva mà es movia cap al seu sabre làser. Obi-Wan no va poder esperar per més temps. Es va llançar contra l’Eritha, que mirava fixament a Qui-Gon, provocant-lo.

La va fer deixar anar la pistola làser d'una puntada. La jove va llançar un crit, però ell ja estava darrere seu, retorçant l'altre canell per treure-li l'altre làser. Es va ficar les dues armes al cinturó.

- M'has fet mal! -va cridar ella, fregant-se el canell.

-De presa, Qui-Gon -va exclamar Obi-Wan. El seu Mestre no s'havia mogut, però les seves paraules el van empènyer cap a l'entrada del túnel.

- Tu la vas matar, Qui-Gon! -cridava l’Eritha mentre creuaven la porta del túnel-. Viu amb això, si és que vius!

Següent