Llinatges (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Luke, sap molt bé que això té a veure amb molt més que evitar que Corèllia tingui els seus propis elements dissuasius. És temptador revelar aquesta petita sorpresa al Cúmul Kiris per mostrar-li a la gent per què volem dir que això és seriós. Però d'ara endavant anem simplement a haver de seure i esperar que puguem persuadir a Corèllia perquè es desarmi abans que la nostra justificació aparegui a Coruscant.

-Cal Omàs a Luke Skywalker i l’almirall Niathal, en una discussió confidencial sobre l'autèntic abast de l'amenaça corelliana.

ÀREA D'ATERRATGE PÚBLICA 337/B DE LA CIUTAT GALÀCTICA.

Gairebé s'havien estavellat en aterrar. I què? No era la primera vegada que el Falcó Mil·lenari havia estat a prop del desastre i no seria l'última. Han va intentar semblar indiferent.

Però encara li havia provocat uns pocs moments de terror d’artells blancs, de la classe que no li agradava que la Leia veiés però que ella probablement podia sentir de totes maneres. Tots dos estaven asseguts en silenci a la rampa baixada del Falcó, assaborint la lleugera brisa. Les petites coses que es donen per fetes se senten com una cosa preciosa quan has sobreviscut pels pèls.

El Falcó estava posat en un dels centenars de punts d'atracada a l'aire lliure que flanquejaven la pista d'aterratge, sent simplement una altra vella nau. El seu casc crugia ocasionalment mentre el metall es refredava i un bassal inquietant de refrigerant estava creixent sota la zona del motor. Han havia col·locat una galleda sota la fugida per recollir-lo i ara podia sentir el fluid desbordant-se per la vora del contenidor. Les canonades al voltant del motor s'havien trencat per les soldadures.

-Bé -va dir la Leia a la fi, mirant a la llunyania. Com sempre, ella semblava com si res seriós hagués ocorregut, simplement una mica cansada i prop de la irritació-. Això va ser bo per enfortir el caràcter.

-No creus que també podries intentar soldar-lo amb la Força?

-Intenta-ho amb Jacen. Podria ser capaç de fer això simplement qualsevol dia d'aquests.

-Llavors què va passar exactament?

Ella va arronsar les espatlles.

-No tinc ni idea. Va ser com tenir un impulsor de la Força sortit d'enlloc.

Ell és el meu fill i ja no sé qui és. Però apareix per ajudar quan se'l necessita. Així que potser hauria de tancar la boca.

-Això va ser útil.

-Sento com si Jacen estigués molt a prop -va dir la Leia-. Estiguem agraïts, d'acord?

-Oh, puc gestionar l'agraïment molt bé.

-Bé.

La Leia va tancar els ulls durant un moment.

-I la Jaina ve de camí.

La meva nena sensible. Com a mínim una de les meves fills encara té sentit per a mi.

-Qui més sap que som aquí? Potser hauríem d'haver convidat també al Luke i la Mara. Muntar una barbacoa just aquí. Convidar els veïns.

-Tal vegada hauríem de volar en una nau realment anònima fins que les coses es refredin?

-Bé, aquesta preciositat no volarà enlloc durant un temps.

Han es va posar dret i va tornar a pujar per la rampa.

D'acord, aconsegueix una altra nau i torna a Corèllia. Muda't a un nou apartament. Trenca la seguretat d’en Thrackan i dispara-li. Després preocupa't per una altra guerra. El nivell de refrigerant en l'indicador de la consola mostrava zero. Va baixar fins al compartiment del motor, on va poder olorar l'aliatge recremat i la glopada de fluid que li formiguejava a la gola. Maleïda sigui, estava cansat de tot això.

Anava a acabar alguna vegada? Un any amb la Leia, un any normal en què no ocorregués res, que res hi anés malament i cap dels seus fills estigués en perill. Era això molt demanar?

Quan va tornar a sortir per l'escotilla principal d'estribord, Jacen estava assegut a la rampa amb el seu braç al voltant de les espatlles de la Leia, amb el front descansant contra la d'ella. La Leia va aixecar la vista, només una petita mirada d'advertència, però en Han no necessitava que li diguessin que li mostrés al seu fill una mica d'agraïment. Va ser un reflex: va agafar-lo mentre ell es posava dret i el va abraçar tan fort que va sentir les costelles d’en Jacen a través de les seves robes.

-Està bé, pare -va dir en Jacen suaument-. Però no tornis a espantar-me d'aquesta manera.

-Anava a dir-te el mateix. -Aquest no era el moment d'esmentar el fer de triar bàndols-. Estàs bé? Sembles exhaust.

-No tan exhaust com tu.

-Les coses han estat una mica tenses per aquí. Thrackan ha posat un contracte sobre nosaltres. Sobre tu també.

-Serà fascinant veure-li intentar-ho. –L’arrufament de celles d’en Jacen semblava ara permanent-. Però tu...

-Ei, puc ser vell per a tu, però puc encarregar-me d’en Thrackan, gràcies.

-Les meves accions a Centràlia li van provocar. Em sento responsable de la teva seguretat. Quin sentit té tenir a un Jedi per fill si ell no pot tenir cura del seu pare?

-Deixa que jo em preocupi per Thrackan -va dir en Han. Sí, vas atacar Corèllia i ets el meu fill i no estic segur de com tractar amb això-. No serà la primera vegada. Només espera. Enviarà a Fett. Puc encarregar-me d’en Fett.

La Leia li va dirigir un petit esbufec ​​de diversió.

-Podeu brandar bastons l'un contra l'altre.

-Ell tampoc s'està fent més jove. Per què li contractaria Thrackan?

-Perquè creu que Fett pot intimidar-me.

-Llavors, té raó...

Han s'ho va prendre com si ella s'estigués prenent a la lleugera les seves pors, però Jacen no semblava divertit.

-Torna al meu apartament, pare. –El seu to era gairebé una súplica-. Només per si de cas algú té vigilat el vostre apartament.

-No ho sabries ja? -va dir en Han.

Els sentits en la Força d’en Jacen semblaven superar els escàners aquests dies. Va veure la cara del seu fill baixar durant un segon.

-Què et fa dir això?

-No sé res sobre quina mena de coses de la Força vas aprendre mentre vas estar lluny tots aquests anys, però segur que és útil.

-Ah -va dir en Jacen. Semblava tranquil·litzat. Han no estava segur de què li havia desconcertat-. També podríem prendre totes les precaucions que puguem. 3PO està fent una feina molt convincent dient-li a la gent que no té ni idea d'on heu anat, fins i tot als noghri. Sona positivament enfadat per això...

Jacen es va aturar i va mirar al seu voltant. Alguna cosa li havia distret, una cosa que en Han no podia veure o sentir, com sempre. Llavors Han va veure de cua d'ull un centelleig de taronja i es va tornar per veure una pilot de l'Aliança Galàctica caminant entre les naus posades en el paviment de la pista d'aterratge.

Durant un moment il·lògic el seu estómac es va agitar i llavors es va concentrar en el llarg cabell castany recollit en una cua i el fet que la pilot tenia un droide astromecànic mantenint el pas darrere d'ella.

Jaina. Amb l'uniforme de pilot.

-I quan va treure això de l'armari? -va dir en Han-. No ens va dir que anava a tornar al servei actiu...

-Res de baralles -va dir fermament la Leia.

Han es va sentir abatut per la rapidesa amb què havia passat d'alegrar-se d'estar viu a desafiar les eleccions de la seva filla. Encara estava alleujat de veure-la. Ella simplement va allargar un braç i li va estrènyer la mà, estranyament formal, i llavors va fer el mateix amb la Leia. Simplement va assentir en direcció a Jacen, el que no pintava bé.

En Han va suposar que una pilot de l'Aliança Galàctica abraçant a la gent en públic podia haver atret una mica d'atenció. No obstant això, ell desitjava que ella arreglés les coses amb Jacen.

-No faré cap pregunta òbvia. –La Jaina li va donar uns copets a la cúpula d’R2-. Però vaig pensar que podríeu utilitzar una mica d'ajuda amb les reparacions.

-Gràcies. –En Han va ignorar l'advertència de la Leia i el comentari va sortir de la seva boca abans que pogués pensar massa-. I per què estàs engalanada amb un vestit de vol taronja?

-Perquè estic fent la meva feina, pare.

-Et va convèncer Zekk que hi tornessis?

La Jaina podia convertir-se en la seva mare en un instant. Tenia la mateixa mirada de trista paciència.

-Pare, tinc trenta-un anys, prenc les meves pròpies decisions i de vegades oblides el que sóc.

-Mai oblido que ets una Jedi. Però això no vol dir que hagis de ser arrossegada a les guerres de l'Aliança contra Corèllia...

-Pare –va dir la Jaina suaument-. Vull dir que sóc una pilot de caça. Això és el que oblides. Em vaig oferir voluntària per al servei actiu perquè aquest és el meu treball.

R2-D2 va rodar al llarg del Falcó i va desaparèixer sota el seu ventre. Han va sentir una sèrie de sons desaprovadors i l'ocasional cruixit del metall mentre el droide ho examinava. La Jaina es va mantenir ferma davant del seu pare, encara amb els ulls tristos, encara semblant com si estigués buscant comprensió a la seva cara.

-De debò que no pots creure que l'Aliança tingui raó, nena -va dir en Han.

-Pare, potser ho crec i potser no, però aquest no és el tema. Estic d'uniforme i això vol dir que hi seré i guanyaré tot i els meus punts de vista personals. Això és del que va el servei.

Han s'ho va prendre com una amonestació. Per descomptat no ho era. Però ell sabia en el més profund que tendia a l'emoció en temps de guerra més que al fred professionalisme. Sí, la Jaina era una pilot de caça. Ell li devia el respecte degut a una guerrera professional.

Però encara li partia el cor que la seva nena petita, i ella sempre ho seria, fins i tot quan ella mateixa encanudís, estigués arriscant la seva vida per un règim que semblava voler recrear els dolents i vells dies del totalitarisme galàctic. Per què havia servit la seva pròpia vida si no per crear un món millor per als seus fills?

No ho facis, Jaina.

-Serà millor que torni a la base -va dir ella. La Leia es va aixecar i la Jaina li va fer un petó ràpid a la galta. Han no li va donar a la Jaina l'oportunitat de què fes que ell s’inclinés, però Jacen es va quedar a la vora del grup, semblant voler fer les paus amb ella i sense aconseguir una reacció-. No em correspon a mi advertir que els Solo han tornat. Vigila els teus sis, d'acord?

-Cuida't, Jaina -va dir en Jacen.

-I tu.

Bé, ella se les hi va arreglar per dir tot això, va pensar en Han. La Jaina es va girar i va fer un parell de passos llargs abans de tornar a mirar a Jacen.

-No sento que estiguis bé últimament, Jacen. Tens problemes?

Jacen va somriure com si estigués fent que ella es descongelés una mica i ell va estar alleujat per això.

-Només estic ocupat, això és tot.

En Han va veure anar-se'n a la Jaina i va intentar no creuar la mirada amb la de la Leia. De què anava tot això? R2 va tornar rodant de sota el Falcó i les seves lectures van començar a rodar en una llarga llista de problemes mecànics que havien de ser arreglats i això portaria molt, molt de temps. Han el va detenir a meitat d'un xiulet amb una mà aixecada.

-Ho sé. No continuïs amb això.

R2 va xiular.

-M'hi jugo a què pots. Pots arreglar qualsevol cosa. Però no tinguis pressa, perquè és hora que tinguem alguna cosa que cridi menys l'atenció.

-Al menys veniu amb mi mentre us busqueu un transport alternatiu -va dir en Jacen.

-Bona idea -va dir la Leia-. I també podrem dir-li hola a Ben. L’hem trobat a faltar.

Aquesta no era la Leia jugant a la tieta dedicada. Aquesta era la Leia comprovant les coses. Jacen no va dir res, però la Leia li va dirigir una mirada ràpida que en Han va veure i no va entendre.

R2 va xiular un adéu alegre i va rodar per la rampa del Falcó. Han va seguir la Leia, netejant-se les mans tacades de refrigerant en els pantalons, i no va poder treure’s de la ment el comentari de la Jaina.

Tens problemes?

Sí, de què anava tot això?

APARTAMENT D'EN JACEN SOLO, ZONA DE LA ROTONDA, CORUSCANT.

Luke sabia que Ben tornaria aquí abans o després.

Va passejar pel vestíbul de l'edifici d'apartaments, fent una pausa de tant en tant per mirar a través de les portes de transpariacer. Alguna cosa li havia passat a Ben, encara que tots els sentits de la Força d’en Luke li deien que el seu fill era viu i il·lès.

Va mirar a la Mara, preguntant-se si ella era capaç de detectar al seu nebot millor del que podia fer-ho ell.

-Res -va dir ella i va negar amb el cap, sabent aparentment i amb exactitud el que hi havia a la ment d'ell. No era difícil: avui havia patit una mica més-. Mira, hi ha un caos allà fora. Ben és prou llest per evitar els problemes. Prenguem-nos-ho amb tranquil·litat.

Prendre-s'ho amb tranquil·litat. A què havia arribat quan la Mara era la que li urgia a ell a que es calmés? Es va preguntar quanta de la seva pròpia ansietat estava causada per no tenir res concret a fer encara en la guerra que s'acostava.

La guerra. Ho havia pensat una altra vegada. En algun lloc al llarg dels últims dies havia passat de ser una amenaça a una seguretat. Luke va intentar separar-la en la seva ment dels seus somnis de la Força de l'home encaputxat amb la capa que encara li assetjaven. Es va tornar una altra vegada cap al turboascensor i va mirar la cascada de llums en el panell indicador del sòl durant un temps fins que va sentir parlar a la Mara.

-Ara, no siguem bruscos, amor, d’acord?... Ah!

Oh, no.

Luke es va girar per veure a Ben. Els ulls del noi estaven enfonsats i plorosos i es netejava el nas com si hagués estat plorant a llàgrima viva.

La Mara es va quedar gelada durant un segon i llavors va anar a embolicar-lo en els seus braços. Mentre que ell no la va apartar, amb tota certesa no es va lliurar a l'abraçada.

-Què ha passat, petitó? Digues-me què ha passat.

Ben va tossir amb duresa.

-Em vaig empassar una glopada de gas dispersor.

-Oh, no. –La Mara va col·locar les puntes dels seus dits sota la barbeta d'ell i li va fer tornar la cara d'un costat a un altre per examinar-lo -. Sembla com si t'haguessin cremat. Pots respirar bé?

-Se m'està passant, mare. -Ell es va rendir a l’abraçada-. Estava en el lloc equivocat en el moment equivocat.

-Et portarem al centre mèdic perquè et facin una revisió -va dir en Luke tranquil·lament.

-He dit que estic bé, pare. Se m'està passant. -Ben sonava enfadat-. No esteu fent res pel que fa a la situació de l'aigua?

La Mara va intervenir.

-Les autoritats de la ciutat s'estan encarregant d'això.

-Són els corellians? És terrorisme? Diuen això a l’HNE i tothom els creu.

-Per què no pugem a l'apartament i deixem que et rentis? -Mara va conduir-lo cap al turboascensor-. On és Jacen?

Ben es va aturar davant les portes de l'ascensor.

-No ho sé. Jo tornava del CenCom de la Flota. Mireu, aquest és l'apartament d’en Jacen. Hauria de preguntar-li si està bé entrar simplement.

-També és la teva llar -va dir acuradament en Luke. Així que Jacen realment controlava ara a Ben. Aquest era un noi que ni tan sols obeïa a la seva mare quan la seva vida estava en perill. Al Luke li espantava i llavors es va trobar disseccionant el seu propi cor per estar segur de si estava genuïnament espantat de la influència d’en Jacen, tenyida amb foscor, o si simplement li feia mal que el seu nebot tingués una relació més paternal amb el seu fill que ell-. Vinga.

Ben normalment sospirava i es mostrava en desacord. Però ara simplement va assentir, resignat, com si de cop i volta s'hagués tornat molt més gran en qüestió de dies.

Van pujar a l'ascensor en un incòmode silenci puntuat només pel soroll d’en Ben xuclant-se els mocs i tossint. La seva capa estava bruta, com si hagués estat rodant per terra. Quan van arribar a l'apartament, la seva primera reacció va ser dirigir-se al bany. Es va aturar a uns quants passos de les portes i es va tornar sobre els talons.

-L’aigua embotellada està a la nevera –Va dir.

El subministrament d'aigua de la major part del centre de la ciutat encara estava tallat. Luke va obrir les aixetes de la cuina per buidar l'aigua que quedava en les canonades i els tancs de l'escalfador. No tenia sentit córrer riscos.

-Puc sentir que estàs enfadat, pare -va dir en Ben amb veu ronca. Va abocar una ampolla d'aigua en un bol i va amarar una tovalloleta per rentar-se la cara. Va fer una ganyota quan la tela va fregar la seva pell, però no va fer cap so -. Però no és culpa d’en Jacen. És meva. Jo vaig decidir no anar amb ell quan va tenir la reunió. -Va semblar a punt d'expandir-se amb això però es va contenir visiblement -. He après la meva lliçó.

-Està bé. –La Mara va creuar la mirada amb Luke mentre Ben es cobria la cara amb la tovalloleta durant un moment. La seva expressió ho deia tot: És aquest el fill rebel que coneixem? -. Deixa que t’aconsegueixi alguna cosa per beure. Tens una veu horrible.

Van acabar a la sala, els tres asseguts tan separats els uns dels altres com permetia l'habitació. Ben bevia glops d'un got de suc i ocasionalment trencava a tossir de manera seca i incontrolable que li deixava panteixant amb llàgrimes rodant per la seva cara. La seva sobrietat va sorprendre al Luke.

Potser la Mara tenia raó. Potser Luke estava tan atrapat en les seves pròpies ansietats sobre en quin punt del camí havia perdut a Ben que estava equivocat sobre els motius d’en Jacen. A part dels seus terribles somnis i la foscor que seguia a Jacen, no tenia res concret que brandar contra el seu nebot, només l'evidència que Ben s'estava comportant molt millor sota la seva cura del que mai ho havia fet a casa.

Però podien estar asseguts en silenci durant un temps. No havien de parlar. Gairebé per costum, Luke es va permetre a si mateix deixar-se portar a la deriva per recollir impressions de l'apartament i no va sentir res més enllà d'una sensació d'intranquil·litat, com si Jacen estigués tenint problemes.

Un home tenint un assumpte amorós difícil.

Potser això era tot.

Però alguna cosa li va dir que això no era veritat. El que va començar a sentir, però, va ser a la seva germana, en algun lloc proper... i a Jacen.

Les portes es van obrir i Jacen va entrar caminant amb Han i la Leia. Havia d'haver estat una reunió familiar d'alguna classe i una plena d'alleujament que fos així, però l'expressió de la cara d’en Han deia una altra cosa. Luke va decidir donar el primer pas.

-Està bé, Jacen -va dir-. Vam fer que Ben ens deixés entrar. Es va veure atrapat en els disturbis. Gas dispersor.

-Estic bé -va sospirar en Ben-. Se m'està passant.

-Bé, llavors tots vam tenir un petit drama en el nostre dia. -Jacen va conduir a la Leia i en Han fins a l'habitació. Ell només radiava preocupació i simpatia, res que fora fosc-. Mare i pare gairebé s'estavellen en aterrar i el pare gairebé va ser assassinat.

La Mara es va aixecar per envoltar de coixins la Leia.

-Sona com un dia normal en aquesta família...

-Tornarem a casa tan aviat com puguem trobar una nau de recanvi. –En Han tot just va creuar la seva mirada amb la d’en Luke-. El Falcó no està tan bé en aquest moment. R2 s'està encarregant de les reparacions.

-Per què no m'ho vau fer saber?

Han va arronsar les espatlles.

-Estàvem en certa manera ocupats, intentant no enfonsar-nos en les flames. Si Jacen no hagués projectat la Força a través de la Leia, hauries necessitat una pala per recollir-nos a l'espaiport.

Luke va veure una oportunitat d'aconseguir una mica de pau, almenys dins de la seva pròpia família. No pintava bé per a la galàxia si ell no podia persuadir fins i tot a la seva pròpia família que es mantingués unida.

-Corèllia no ha de ser la teva llar, Han. Torna. De totes maneres esteu més segurs aquí.

-Sí, però hi ha aquest petit assumpte que sóc corellià, el que no està de moda just en aquest moment, i això dels teus amics atacant el meu món natal perquè no canviarà d'idea i no serà el sequaç de l'Aliança mentre aquesta juga a tornar a ser l'Imperi. Els dos hauríem de saber que això no està bé.

-Han, quant fa que ens coneixem?

-El suficient perquè sàpigues que la manera en què s'està comportant l'Aliança hauria de donar-te aquest proverbial mal pressentiment. De la classe que tinc jo.

-Han... -va dir la Leia. Era una tranquil·la advertència-. Para.

-No, deixa que ho digui. –En Luke va ser conscient de sobte que Ben estava mirant i aquesta no era la manera en què ell volia que el veiés el seu fill, començant una baralla verbal amb el seu millor amic quan el que tots necessitaven just llavors era que ell s'alegrés que encara estiguessin vius-. Resulta que penso que estàs jugant al joc d’en Thrackan Sal-Solo amb aquesta resposta instintiva corelliana davant de qualsevol suggeriment de ser jugadors d'equip.

-Para el carro, nen. L'equip de qui? El teu?

-Pots portar això de la independència massa lluny.

-Sí i vas ser prou ràpid per utilitzar el meu sentit de forta individualitat quan et va convenir en el passat, amic. Però no puc agafar-lo i deixar-lo de banda tan fàcilment. Això és el que sóc.

-No discutim per això -va dir en Luke.

-Acabem de fer-ho, nen. -Han va negar amb el cap. Es va quedar allà mirant al Luke durant uns quants moments, semblant més confús que enfadat-. Et fan servir totes les vegades. Mostra’m un govern que no hagi utilitzat als Jedi per legitimar les seves accions. Sou com un suport al govern galàctic. Per què estàs recolzant a Omàs? Tu d'entre tota la gent. El nom d’en Palpatine et diu alguna cosa?

-Allò era diferent. Ell era un Sith.

-I Omàs és un imbècil, o almenys un titella de tot un grapat d'altres imbècils. Bé, no comptis amb mi. Tens als meus fills treballant per a tu i això haurà de ser suficient.

-Ei, noi -va dir la Mara. Però Luke va poder sentir la seva vergonya i la seva por-. M'encanta veure als adults en acció. Jacen? Anem a fer una mica de caf per a la Leia mentre aquests dos escampen testosterona per tota l'habitació. Anem, Ben. Tu, també.

-Sí, jo també he tingut prou d'això -va dir la Leia. Es va aixecar i es va interposar entre els dos homes, tota ella plena de cansat enuig-. Deixa-ho ja, Han. I tu, Luke. Tenim suficients problemes sense tenir una guerra civil dins d'aquesta família.

Luke va sentir una incòmoda sensació arrossegant-se en les seves entranyes que no havia experimentat en molts, molts anys. Era el dubte en un mateix. Potser Han tenia raó. Els Jedi havien caigut en la conveniència abans i això els havia fet caure.

La Força tenia maneres de fer sonar la veu d'alarma. I Han tenia raó, això era el que ell era: tossudament independent, el qual es dirigia a la direcció oposada quan les multituds fluïen en l'altra direcció, no perquè li paguessin millor, encara que li tragués brillantor a la seva enganyosa aparença de boca intel·ligent i caçador de fortunes insensible, sinó perquè pensava que era el correcte.

I moriria abans que cedir aquesta independència.

Han era corellià. No, ell era Corèllia. Luke evitava les generalitzacions, però els corellians eren tots així, incloent aquells que vivien aquí. Això no li va omplir de confiança.

Va sospirar i va allargar la mà, desitjant genuïnament no haver dit una paraula.

Han no la va estrènyer.

-Vaig a veure un home per una nau -va dir i va marxar amb un caminar majestuós.

Jacen va caminar darrere d’en Luke i li va donar uns copets a l'espatlla.

-Em sap greu, oncle Luke. Si hagués sabut que estàveu aquí, us hauria trucat per avançat per dir que veníem. El pare està bastant enfadat just ara i no és només per la política. És per la Jaina i Thrackan i ara el Falcó.

Per la ment d’en Luke va creuar la idea que Jacen havia d'haver pogut detectar la seva presència i la de Mara en la Força, però era una idea cruel. Potser part d'ocultar la seva pròpia presència era tornar-se insensible a la d'altres. Luke es va adonar que les habilitats de la Força d’en Jacen semblaven estar-se tornant més fortes i més subtils cada dia i es va sentir incòmode.

-Què volia dir Han amb projectar la Força?

Jacen va arronsar les espatlles, convertit-se de nou en l'home pensatiu que sentia compassió per totes les coses vives.

-Mare estava intentant mantenir unit el casc del Falcó així que, suposo que vaig unir-hi la meva fortalesa en la Força a través d'ella. Gairebé com vam fer contra els kílliks per rebutjar les seves armes.

-Gairebé -va dir en Luke. No, no havien fet això: canalitzar la Força era nou per a ell-. Has desenvolupat algunes habilitats impressionants últimament.

Jacen era l'únic altre Jedi que coneixia Luke que podia derrotar les il·lusions d'invisibilitat de la Lomi Plo. El truc era no tenir dubtes que poguessin ser utilitzats contra tu com una diversió.

Jo tinc munts de dubtes. Crec que tinc més dubtes que certeses.

Però mentre Jacen s'apartava d'ell, Luke va percebre un toc molt feble d'alguna cosa familiar en la seva ment, gairebé com una resta d'un perfum familiar. Era un ressò. El sentia antic. Luke gairebé va obrir la boca per inhalar.

Llavors es va adonar què era. Sabia qui era.

Durant un moment va pensar que estava emanant d’en Jacen i llavors es va adonar que era pura coincidència. La revelació li va arribar com un xut al cos. Ara comprenia perfectament el seu somni de la Força.

Sé qui és l'home encaputxat. Ara ho sé i no és per a res un home.

Luke va sentir el rastre gairebé imperceptible en la Força d'una dona que li havia estimat un cop, la Jedi Fosca anomenada Shira Brie que havia degenerat fins a esdevenir Lumiya, una Sith que era més ciborg que humana. Una dona que també l’odiava, però que ell havia pensat que s'havia esvaït per sempre.

Ella havia tornat.

Ella és aquí. Sé que ella és aquí.

Lumiya... és aquí.

Luke va assaborir la presència d'una enemiga perillosa i amargada i va saber que havia de trobar-la abans que li fes mal a ell i la seva família. Era propi d'ella aprofitar-se de la intranquil·litat de la galàxia per cobrir els seus moviments.

Jacen va mirar a la cara d’en Luke.

-Què passa, oncle?

Li adverteixo que Lumiya ha tornat? M’escoltarà?

-No és res -va dir en Luke-. Només records infeliços.

Següent