Mor l'esperança (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Encara els quedava un llarg viatge per davant fins a Nou Àpsolon. Qui-Gon no pensava aturar-se. Conduiria el que quedava del dia i tota la nit. Amb la potència extra del lliscant de l’Eritha, probablement arribaria a Nou Àpsolon a l'alba.

Tahl es va sumir en un profund somni. Això li aniria molt bé. Qui-Gon va agafar una manta tèrmica i la va cobrir amb ella. La temperatura va caure, i els sols van anar caient pel cel, fonent-se per l'horitzó en tons vermells i daurats. Les roques al seu voltant es van tenyir de rosa. Per primera vegada en molt temps, Qui-Gon es va fixar en la bellesa de les coses. I era perquè la Tahl estava al costat d'ell, i ell volia que ella fos part d'això. No la va despertar, però li va dir en silenci: "No em deixis. Ens queda moltíssim per compartir".

Les llunes es van elevar, tres esferes creixents, delicades i lluminoses. Les estrelles semblaven molt més brillants al costat de la feble llum de les llunes. Qui-Gon va activar la cúpula protectora del lliscant i va posar la unitat de calefacció. Quan comprovava el pols de la Tahl, li xocava com de freda que tenia la pell. No tenia gana, però es va prendre una càpsula alimentària i va beure una mica d'aigua. Encara tenia molta nit per davant.

Unes hores després, Tahl es va despertar. Es va incorporar una mica. Sembla més alerta, va pensar en Qui-Gon amb alleujament.

-Quin fred -va dir.

Qui-Gon tenia calor, però va posar la unitat calefactora al màxim.

-Estem en plena nit.

-Gràcies per tot el que has fet -va dir la Tahl-. No m'agrada que em rescatin. Em vaig enfadar moltíssim quan em vaig veure de nou en aquesta situació.

-No et preocupis -va dir en Qui-Gon-. Tu m'has rescatat diverses vegades. I sé que tornaràs a fer-ho.

-Balog volia alguna cosa de mi. Per això em va mantenir amb vida.

-No parlis. Estalvia energies. Ja tindrem temps a Nou Àpsolon -va dir en Qui-Gon.

-No, he d’explicar-t'ho. Hi ha una llista d'informadors entre els Obrers...

-Ho sé.

-Balog va pensar que jo la tenia. Per descomptat, vaig fingir que sabia on era. Per això em va mantenir amb vida. Però en el contenidor de privació sensorial vaig tenir temps per pensar. Per què creia ell que jo tenia la llista?

- Per què estaves d'incògnit i podries haver tingut accés? -va suggerir Qui-Gon.

- I aquesta raó és suficient per segrestar-me? -Tahl va negar amb el cap-. No ho crec. La meva identitat no es va saber fins l'últim moment. Segueixo sense saber com van saber que jo era una Jedi.

-Potser va ser l’Alani -va dir en Qui-Gon-. Eritha ens va dir que està confabulada amb Balog. Vol fer-se amb el lloc de Governadora Suprema.

- Alani? -va preguntar la Tahl atònita-. Però si va ser ella la que va aconseguir infiltrar-me en els Absoluts.

-Tenia raons per tenir-te allà, suposo -va dir en Qui-Gon-. I quan vas deixar de ser útil, et va trair.

-I potser tenia l'esperança que jo trobés la llista -va dir la Tahl lentament. Cada paraula li costava moltíssim-. I en cas d'haver trobat la llista, jo l'hi hagués explicat a les noies. Confiava en elles.

- Recordes alguna cosa significativa de l'últim dia?

La manta tèrmica li va caure de les espatlles, i la Tahl es va embolicar de nou en ella.

-Tinc molt fred... –va murmurar-. Algú em va ajudar aquest últim dia. Vaig tenir segons per sortir de l'amagatall, abans que vinguessin a buscar-me. Em vaig trobar amb un missatger anomenat Oleg. Era un membre inferior dels Absoluts. En lloc de delatar-me, em va ajudar. Em va mostrar una porta que empraven els missatgers. Quan li vaig preguntar per què m'ajudava, em va dir que ell també anava a escapar. Els líders Absoluts li havien cridat per interrogar-lo. No sabia per què, però preferia anar-se'n abans de saber-ho.

-Mira -va dir en Qui-Gon-. Ja es veuen els llums de la ciutat.

Seguia fosc. Els llums de la ciutat en l'horitzó semblaven fondre amb les estrelles.

-Ja gairebé hem arribat -va dir en Qui-Gon-. Descansa. Ja en parlarem després.

La veu de la Tahl s'afeblia a cada paraula. Va tancar els ulls i es va quedar profundament adormida.

Va despertar lentament. El paisatge es va anar il·luminant. La ciutat estava cada vegada més a prop. Els hi quedava poc combustible, però l'ordinador va confirmar que arribarien sense problemes.

Tahl va seguir dormint mentre els sols s'alçaven a l'horitzó. Els raigs ataronjats van il·luminar el seu cos, arrencant reflexos a la seva pell, com si fos la mateixa de sempre. Qui-Gon sabia que era una il·lusió, però aquella visió el va tranquil·litzar.

Qui-Gon va maniobrar ràpidament el lliscant per entre els plens carrerons al matí. Va baixar pel Bulevard de l'Estat, cap a la residència del Governador Suprem. Quan es va aturar, una figura va baixar corrent les escales cap a ells. Era el germà d’en Roan, Manex.

-Eritha em va trucar per dir-me que veníeu -va dir-. Ho he arreglat perquè la Tahl tingui les millors cures mèdiques de la ciutat. És a prop d'aquí. Seguiu-me -Manex va assenyalar el seu propi lliscant.

Qui-Gon va dubtar un moment. Era estrany que Manex els hagués rebut fora. Eritha els havia promès accés al seu propi centre mèdic, que era a la residència.

Manex es va adonar de les seves reticències.

-Has de confiar en mi -va dir a tota pressa-. No us vaig dir que tinc el millor de tot? El meu centre mèdic és excepcional. L'equip mèdic va treballar amb les víctimes dels Absoluts. Van tenir moltíssim èxit. El metge està al corrent de l'estat de la Tahl. I pot ajudar -Manex va mirar la Tahl, que tenia el cap tirat cap enrere i els ulls tancats.

La mirada de compassió i preocupació en els ulls d’en Manex, més que les seves paraules, va convèncer a Qui-Gon. El seu instint li va dir que Manex era sincer. Tahl necessitava la millor de les atencions.

-Bé -va dir Manex veient a Qui-Gon assentint. Va córrer cap al seu lliscant, movent-se ràpidament per a un home de la seva grandària. Va saltar a l'interior i va sortir a tota velocitat.

Qui-Gon va seguir-lo de prop. Manex es va aturar davant d'un edifici de pedra grisa, a unes illes de distància. Les portes es van obrir immediatament, i va sortir un equip mèdic.

Un d'ells es va inclinar sobre la Tahl. Els seus ulls es van obrir amb prou feines. Va aplicar un lector de diagnòstics en el seu coll i va arrufar les celles en veure els resultats.

- Es posarà bé?

-Farem tot el que puguem.

L'equip mèdic va traslladar-la a una llitera amb rodes.

Se la van emportar abans que ell tingués temps de tocar-li la mà o de dir-li que l'estaria esperant. Qui-Gon va seure atordit al seient del pilot, agafant amb força els comandaments del lliscant, com intentant no perdre el control de si mateix.

Següent