Mor l'esperança (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Als pocs minuts, Qui-Gon, Obi-Wan i Eritha ja estaven en els seus vehicles. Van introduir en els seus sistemes de navegació les coordenades que la Yanci els hi va proporcionar.

Qui-Gon va mirar a l’Eritha.

-No puc ordenar-que et quedis. Però et recomano encaridament que ho facis.

Ella va negar amb el cap.

-Encara no has pogut lliurar-te de mi. I després de veure això, seria incapaç d'abandonar.

Qui-Gon es va girar, una mica molest. Seria tot molt més fàcil si no hagués de preocupar-se per l’Eritha. Tot i la fermesa de les seves paraules, ell sabia que la noia no estava preparada per al que podrien trobar.

-El lloc està a l'Oest, en unes pedreres que porten anys abandonades. A mesura que us apropeu, els congostos aniran estrenyent-se –els hi va advertir -. Haureu d'abandonar els vehicles, fins i tot la barredora. Només podreu anar a peu. Hi ha un camí, però estic segura que estarà vigilat. Aquesta és la millor forma d'arribar sense que us vegin.

- I tu què faràs? -li va preguntar Obi-Wan, preocupat. Yanci seguia tenint la mirada de guillada. Hi havia patit tant que mai tornaria a ser la mateixa.

-Vaig a enterrar els meus morts -va dir la Yanci.

-M'he posat en contacte amb els Obrers de la ciutat -li va dir Eritha-. Estan de camí per ajudar-te. Arribaran demà a l'alba. Estaràs bé?

-Estic amb els que vull –Va dir la Yanci-. Us desitjo sort en la vostra missió.

Qui-Gon va mirar cap a un altre costat. Es va sentir profundament afligit. Per primera vegada des que es va fer Cavaller Jedi, es va sentir incapaç d'enfrontar-se al dolor d'algú. El dolor formava part de la vida, i els Jedi ho sabien millor que ningú. Qui-Gon coneixia totes les formes que podia tenir, com podia deformar-se i convertir-se en ràbia, en venjança o en un estat d'atordiment. Hi va haver moments en què el dolor estava tan present que amb prou feines hi havia res més. Part de la seva formació va consistir en aprendre a veure l'alegria de la galàxia que coexistia amb el dolor. Va recordar que al principi de la seva vida com a Cavaller Jedi tornava sovint al Temple per sostenir llargues converses amb Yoda. Ell li havia ajudat a veure l'equilibri de la galàxia, igual que li havia ensenyat l'equilibri de la Força.

Però ara, mirant la Yanci, es va adonar del que podria passar. Els seus ulls podrien quedar-se així de buits. El seu cor així de destrossat.

Qui-Gon va accelerar el motor. El vent li donava a la cara, fent que se li saltessin les llàgrimes. Sabia que estava pressionant a la màquina per poder desfer dels seus temors, i sabia que allò no era propi d'un Jedi. Però en aquest moment, el vent i la velocitat li consolaven més que qualsevol savi consell Jedi.

***

Ara que sabien on anaven, van avançar a bon ritme per les pedreres. El paisatge era abrupte, amb elevacions i canons inesperats. Yanci els hi havia advertit que es trobarien canvis de rasant i enormes bassals d'aigua tan grans com llacs.

Van arribar a una zona en la qual els congostos s'estrenyien i es convertien en esquerdes mínimes a les parets de roca. Van deixar els vehicles, com Yanci els hi havia indicat, i es van endinsar en fila índia pels estrets corredors.

Qui-Gon anava al capdavant. Davant d'ell va veure una línia de cel i terra, i va saber que aviat sortirien d'allà. Van minorar el pas i es va acostar a l'obertura.

Davant d'ell va trobar que els congostos s'eixamplaven per envoltar un gran canó. A la dreta hi havia un profund estany ple d'aigua. Estava envoltat de terra vermella i grans pedres. La llum del sol ballava a la polida superfície de l'aigua. A poca distància, a l'esquerra, va veure la fosca entrada d'una caverna. No va veure moviment ni cap senyal de vida.

Obi-Wan i Eritha es van acostar per escodrinyar l'àrea.

-Aquí no hi ha ningú -va dir l’Eritha decebuda-. Yanci estava equivocada.

Obi-Wan va parlar a poc a poc.

- Què opines, Mestre? Estem en el lloc equivocat?

Qui-Gon va apel·lar a la Força. Va percebre l'aire per veure si sentia vibracions. Li va enviar un missatge a la Tahl. Sóc aquí.

Va rebre una resposta. Una reverberació. Com una suau carícia a la galta. Com un lleu sospir. Una cosa...

-No -va dir ell-. És aquí.

Tot d'una van veure que la superfície de l'aigua començava a ondular-se -. Les ones es van tornar ones. Els dos Jedi es van posar alerta.

-Estem perdent el temps. Tornem -va dir l’Eritha.

Els dos Jedi van seguir concentrats en el llac.

-No hi ha vent -va dir l’Obi-Wan.

-Exacte -va murmurar Qui-Gon.

Una estructura emergir a la superfície. L'aigua va relliscar de la seva corbada superfície. Es va obrir una esquerda de la qual va sorgir una rampa que es va estendre fins a la riba. Uns segons després, dos tecnovehicles van baixar per la rampa a tota velocitat, van arribar a terra i es van ficar a la caverna. Van desaparèixer a l'interior. No van veure els Jedi.

-Tot està ocult -va dir en Qui-Gon-. El campament no es pot veure des de l'aire. Quina intel·ligència.

-Llavors com anem a infiltrar-nos? -va preguntar Obi-Wan.

-Haurem de començar amb la cova. Crec que els tecnovehicles no van passar per cap post de control -va dir en Qui-Gon, examinant l'entrada de la caverna-. No crec que hi hagi sensors a l'exterior -es va girar cap a l’Eritha-. Queda't aquí fins que vinguem a buscar-te.

-No. Si us aneu sense mi, us seguiré -va dir l’Eritha amb determinació.

Qui-Gon va arrufar les celles.

-Llavors queda't darrere nostre. Tingues en compte que pots posar en perill la missió si actues amb precipitació. Seguiràs les meves ordres. D'acord?

-D'acord -Eritha va fer cara de desconcert-. Sóc tossuda, però no estúpida.

-D'acord -va murmurar Qui-Gon-. Anem-hi.

 Següent