Tempesta (Pr)

Tempesta

El Llegat de la Força 3

Troy Denning

Quaranta anys després de la Batalla de Yavin comença una perillosa nova era en l'èpica d’Star Wars... les revelacions són impactants, les apostes desesperades, i l'enemic està a tot arreu.

Mentre que la guerra civil amenaça la unitat de l'Aliança Galàctica, Han i Leia Solo han enfurismat les seves famílies i els Jedi en unir-se als insurgents corellians. Però els Solo tracen la línia quan descobreixen el complot corellià per fer que el Consorci de Hapes es torni un aliat... recolzant-se en el fet que els nobles hapans assassinin a la seva reina pro-Aliança i la seva filla.

No obstant això, la determinació desinteressada dels Solo per salvar la reina no pot dissipar les conseqüències inevitables de les seves accions que enfrontaran mare contra fill i al germà contra germana en les batalles per venir. Perquè mentre que els poders foscos d’en Jacen Solo es fan més forts sota la Dama Fosca Lumiya, i la seva influència sobre Ben Skywalker es torna més insidiosa, la preocupació d’en Luke pel seu nebot l'obliga a una lluita a vida o mort contra el seu enemic més ferotge, i Han i Leia Solo es troben a mercè del seu enemic més mortal... el seu fill.

Pròleg

L'objecte del seu desig baixava caminant pel costat oposat de la línia de l'horitzó, movent-se al llarg d'una passarel·la tan ofegada per les enfiladisses i el corall Yorik que fins i tot les bandes d'assassins viatgen en files de a un. Ell estava dos nivells més baix i deu metres per davant i seguia parant-se per estudiar cada membrana de les portes i mirar dins de les finestres dels edificis plens de crostes de corall. Llavors simplement es quedava parat allà en la penombra, sol i amb les mans buides, com si cap Jedi necessités témer els perills de la ciutat inferior... com si ell governés les obagues profunditats on Coruscant es convertia en Yuuzhan'tar.

Jacen Solo era tan arrogant com sempre. I aquest cop, això seria la seva destrucció.

L'angle era perfecte, gairebé massa perfecte.

Si ella atacava ara, ell estaria mort gairebé abans de colpejar la passarel·la. Fins i tot si els lladres de cadàvers no deixaven caure el cos a la línia de l'horitzó, l'única pista del que li havia matat seria una petita pua en el seu coll i un rastre de verí en el seu sistema nerviós. Ningú sabria que la seva mort havia estat una execució... ni tan sols Jacen.

Però Alema Rar necessitava que ho sabessin. Necessitava veure el xoc de comprensió en els ulls d’en Jacen quan s'ensorrés, sentir la seva por cremant a la Força mentre el seu cor es constrenyia en un nus que no bategava. Necessitava sostenir-lo moribund en els seus braços i aspirar l'últim alè dels seus llavis, sentir al seu pare rugint malediccions i veure la seva mare udolant per la pena.

Aquesta última part, Alema la necessitava més que res.

Hi havia passat anys ponderant què podria llevar-li a la Leia Solo que igualés tot el que aquesta li havia tret a ella. Un empenya i cinc dits dels peus? Això seria un tracte just pel mig peu que la Leia li havia tallat a Tenupe. I els ulls i les orelles de la princesa servirien a canvi del lekku que li havia tallat a bord de l'Almirall Ackbar.

Però què hi havia de l’aranya-mandrosa gegant a la qual la Leia havia alimentat amb ella a la selva tenupiana? Com anava Alema a igualar-ho?

Perquè això no es tractava de venjança, ni de crueltat. Es tractava d'Equilibri. L’aranya-mandrosa gairebé l'havia matat, gairebé l'havia partit en dos d'una mossegada i havia deixat el seu esvelt cos de ballarina embolicat en cicatrius blanques, una cosa lletja i asimètrica que només un rodià desitjaria. Ara Alema havia d’agafar-li alguna cosa igual a la Leia, quelcom que la trenqués fins al nucli... perquè això era el que els Jedi feien. Servien a l’Equilibri.

I la primera cosa que l’Alema volia agafar era Jacen, que es movia al llarg de la passarel·la cap a la cantonada d'una intersecció de línies de l'horitzó. Hi havia volgut agafar-lo durant molt de temps, des del dia en què havia tornat tan misteriós i poderós del seu viatge de cinc anys per estudiar la Força. I ara el tindria. Potser no de la manera que en què havia desitjat fer-ho una vegada, però el tindria.

Ansiosa per mantenir la seva presa a la vista, Alema es va afanyar a tornar fins al pont de vianants més proper. Estava a cinquanta metres de distància, però no podia arriscar-se a saltar amb la Força a través de la línia de l'horitzó després que Jacen girés la cantonada. Aquesta regió estava plena de ferals, els supervivents mig salvatges de la invasió yuuzhan vong que continuaven vivint una existència primitiva en el més profund de la ciutat inferior. Si la veien fer una cosa tan remarcable, Jacen sentiria la seva sorpresa.

Mentre l’Alema s'acostava al pont, una feble picor va aparèixer en el monyó del seu lekku amputat.

Es va aturar i va lliscar en les ombres fins on permetia el coral i llavors es va quedar immòbil, escoltant murmurar als ferals darrere de les membranes de les seves portes. Quan no en va aparèixer cap mal, va estendre la seva consciència de la Força uns quants metres i va sentir un parell de presències nervioses darrere d'ella.

Alema es va girar per trobar les cares d'ulls enfonsats de dos joves humans somrient burletament des del terra. Estaven ocults al llarg de la part posterior d'una passarel·la per a vianants, en una fosca escala tan envoltada de corall Yorik que no s'havia adonat d'ella. Quan ells van comprendre que ella els estava mirant, els nois van riure dissimuladament i van començar a lliscar cap avall per l'escala.

Alema els va agafar amb la Força. Ells van cridar per la sorpresa i es van agafar a la paret, tallant-se les mans amb el corall Yorik mentre intentaven evitar que els traguessin a la vista. Amb petites celles i nassos petits i arrodonits a la punta, clarament eren germans. Ella va aixecar el seu llavi en un mig somriure retorçat, gaudint de la sensació de poder que corria precipitadament per les seves venes mentre la sorpresa d'ells canviava a por.

-I què teníeu vosaltres dos preparat per a nosaltres? -Alema sempre es referia a si mateixa en plural. Era un hàbit que havia adquirit quan es va convertir en una Unida Kíllik i un que no tenia interès a perdre. Utilitzar el singular significaria admetre que el seu niu havia desaparegut, que Jacen i Luke i la resta dels Jedi havien destruït Gorog, i això no era veritat, no mentre Alema encara visqués-. Robatori? Assassinat? Pillatge?

Els germans van negar amb el cap i van començar a obrir les seves boques, però clarament sentien massa repulsió per les deformitats d'ella per parlar.

-Esteu mirant. -Alema els va atrapar contra la paret amb la Força-. Això és groller.

-Baixa’ns! -va ordenar el més gran. Amb una cara prima i una ombrívola línia de borrissol del bigoti sobre el seu llavi superior, feia un any o dos que havia entrat en l'adolescència humana-. No preteníem res. És només...

La seva mirada va lliscar de la cara d'Alema cap al monyó del lekku que penjava darrere de la seva esquena i llavors ràpidament va començar a caure. Alema havia canviat la seva indumentària provocativa per un abillament Jedi més tradicional, però fins i tot aquestes vestidures dissenyades per ocultar no eren suficients per amagar la seva desfiguració: el gir decantat del seu cos i la manera en què un braç atrofiat penjava al seu costat. Mentre la mirada del noi baixava, ella va sentir en la Força la creixent revulsió d'ell. En realitat, va experimentar el disgust que ell sentia quan la mirava.

-És només què? -demanà Alema. En la seva fúria, estava pressionant als dos nois contra la paret amb tanta força que van començar a respirar amb dificultat-. Endavant. Digues-nos-ho.

Va ser el germà més jove qui va respondre.

-És només... -Ell va assentir en direcció al sabre làser que penjava del cinturó d'ella-. Ets una Jedi!

Alema va somriure amb fredor.

-No ets intel·ligent? Pretendre que mai abans has vist a una Cavaller Jedi. -Ella va mirar a deu metres més enllà en la passarel·la de vianants, cap a on un radank d'escates nuoses havia arraconat a un falleen que cridava contra un embull d'slashenfiladisses i després va tornar a mirar el noi-. Però tenim la Força. Sabem què estàs mirant.

Permetent que el germà gran caigués lliure, ella va apuntar per la passarel·la de vianants cap a baix i va llançar al germà menor amb la Força contra les slashenfiladisses al costat del falleen. El sobresaltat radank va retrocedir sobre les seves potes posteriors, amb les davanteres aixecades i les urpes desembeinades, per darrere va estendre la seva fina probòscide i va començar a ensumar a la seva nova presa. El noi ploriquejà i va demanar ajuda.

Alema va tornar la vista cap al gran, que ja estava intentant avançar a poc a poc cap al seu germà, i li va fer un gest perquè seguís endavant.

-Vinga. -Ella li va dirigir una petita rialleta cruel-. Després que el radank acabi amb vosaltres, sabràs com ens sentim.

Els ulls del noi van centellejar amb por, però va treure un ganivet de duracer esmolat de la seva màniga i va córrer per la passarel·la de vianants de sota per ajudar al seu germà. Alema es va tornar cap al pont i, mentre els rugits i els crits del combat van esclatar darrere d'ella, es va permetre un petit somriure de satisfacció. Els nois s'havien mofat de la seva desfiguració i ara ells mateixos quedarien desfigurats.

L'Equilibri s'havia preservat.

Va continuar per la passarel·la i després va començar a creuar el pont. El seu monyó va començar a picar-li una altra vegada i es va preguntar si algú l'estava vigilant. Jacen havia semblat estar sol quan va deixar el seu apartament, però, com a comandant de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, sabria que havia d'esperar assassins. Potser el seu jove aprenent, Ben Skywalker, li havia seguit uns moments després per vigilar la seva esquena.

Alema va estendre suaument la seva consciència en la Força cap a les ombres darrere d'ella, buscant el parpelleig de pur poder brillant que sempre traïa la presència en la Força dels ansiosos joves Cavallers Jedi. No va sentir res i va decidir que potser la causa de la seva ansietat era una banda de bastos assassins que hi havia davant. Havien reclamat el centre del pont per a ells mateixos i estaven ocupats intentant empènyer a una espantada dona gamorreana per sobre de la barana de seguretat.

Mentre l’Alema s'aproximava, ells es van dispersar pel pont i van mirar de reüll la seva forma retorçada. Tots eren joves homes humans, portant tots tabards blancs sobre diverses peces d'armadura de plastoide.

-Qui et creus que ets? -va preguntar el líder, mirant a la capa negra de l’Alema. Era un jove gran amb una barba de tres dies i una galta inflada de mala manera-. Alguna classe de Jedi?

-No tenim temps per als vostres jocs -va replicar fredament l’Alema-. Torna i juga amb la vostra gamorreana. -Va fer un moviment amb els dits per espantar-lo amb el revers dels seus dits, tocant la seva ment a través de la Força alhora-. Podríeu divertir-vos més si deixeu que sigui ella la que empenta.

Galta Inflada va arrufar les celles i llavors es va tornar cap als seus companys.

-Ella no té temps per a nosaltres. -Es va dirigir cap a la gamorreana, que es movia pesadament cap a la part més allunyada del pont tan ràpidament com les seves amples cames podien portar-la -. Agafeu-la! Intentarem una cosa nova aquest cop!

La banda d'assassins va girar com un de sol i es van allunyar corrent. Alema els va seguir, atrapant-los mentre envoltaven a la gamorreana i començaven a discutir sobre qui seria llançat per sobre de la barana de seguretat primer. Alema va lliscar més enllà d'ells i va somriure per a si mateixa. Equilibri.

A l'altra banda del pont, a Jacen no se'l veia per enlloc. O hi havia girat la cantonada de l'edifici o havia entrat per una porta mentre Alema estava tractant amb la xusma de la ciutat. Ella va treure el seu sabre làser i va avançar per la passarel·la, mig esperant sentir el filtre de l'emissor d'un sabre làser pressionat contra les seves costelles just abans que Jacen activés la fulla.

El més perillós amb el que es va trobar l’Alema va ser un ramat d’skrats buscant menjar, que van sortir saltant per un grup slahenfiladisses gairebé tan aviat com la van veure. L'altra única cosa rara va ser l'esporàdic flux de ferals que desapareixien a través de la membrana d'una porta prop de la cantonada de l'edifici. Eren de moltes espècies (bith, bothans, ho'din) i tots portaven cadàvers d'animals morts, inclosos falcopenats, llimacs del granit i uns quants yanskacs bavosos. Un cop, hi havia fins i tot un chevin subjectant amb el que semblava com un ewok mort a la seva urpa. Probablement només eren ferals tornant a casa amb la caça del dia, però mentre Alema va passar per davant de la porta, va mantenir preparat el seu sabre làser.

Ningú va saltar per atacar-la, però va sentir un trio de presències en la Força a l'altre costat de la membrana.

Alema no es va preocupar d’investigar-ho. D'haver estat Jacen qui li estigués aguaitant darrere de la porta, ella no hauria sentit res de res. En el seu lloc, va intercanviar el seu sabre làser per una sarbatana curta i la va armar amb un petit dard cònic d'un contenidor segellat en el seu cinturó utilitari. Tenia vuit més d'aquells dards (un per a cada un dels Solo i els Skywalker, més dos extra), tots fets del fibló i el sac de verí d'un wasber mortal tenupià.

El verí era bastant ràpid, almenys en criatures de la mida d'humans, però el que era més important, era precís. S'apoderava dels glòbuls blancs de la sang enviats a lluitar contra la infecció, convertint-los en petites fàbriques de producció de la toxina. Als pocs moments de ser infectats, tots els òrgans de la víctima serien atacats i pocs moments després d'això, els seus sistemes vitals començarien a fallar. Jacen viuria només prou perquè l’Alema es revelés. Probablement moriria fins i tot abans que comprengués que les seves tècniques per neutralitzar verins Jedi no podrien salvar-lo.

Alema va aixecar la sarbatana fins als seus llavis i va envoltar la cantonada, amb el seu cos ja vibrant amb el dolç formigueig de l'assassinat.

Però Jacen semblava determinat a decebre-la.

La passarel·la estava buida i fosca i no hi havia cap ànima intel·ligent a la vista. Pensant que ell l'havia atret a un parany al capdavall, Alema va tornar a girar la cantonada, amb els seus pulmons plens amb l'aire que enviaria disparat el dard letal cap a qui l’embosqués.

No hi va haver emboscada. Aquella passarel·la també estava buida i l'únic perill que Alema sentia era el mateix feble formigueig que havia estat sentint des d'abans de creuar el pont. Podria estar amagant-se d’ella?

La fúria de l’Alema va augmentar al seu interior. Eren aquells nois. Ells havien fet que ella els fes mal i Jacen sempre havia estat tan sensible amb aquestes coses. Va maleir als germans per fer-la perdre el control. El seu pla només s'havia tornat més complicat i això significava que la parella hauria de pagar... però més tard. Just ara necessitava anar darrere d’en Jacen. El verí del seu dard perdria la seva efectivitat en menys d'una hora.

Alema va tornar a la porta que acabava de passar, aquella per la qual tots els ferals havien estat entrant amb els seus cadàvers. Fosca i envoltada per una gruixuda escorça de corall Yorik, semblava més com la boca d'una caverna que una porta. Ella va pressionar un nus de nervis en el brancal i la membrana es va apartar. Dempeus davant d'ella hi havia un fornit nikto amb una escamosa cara verda i un anell de petites banyes circulant seus ulls. Ell va mantenir una mà a la butxaca de la seva bruta armilla de cuir, òbviament sostenint una pistola làser, i Alema va poder sentir dos guàrdies més al seu costat, ocults a cada costat de la porta.

Ell la va estudiar durant un instant.

-Poorrrta incorrrrrrrecta, senyora. No hi ha res a dins que li interessi a vostè -va dir amb veu rasposa.

Alema va començar a obrir-se cap al guàrdia a la Força, però es va aturar quan la seva sensació de perill es va fer tan forta que el lekku que li quedava va començar a formiguejar-li també. Ella va apuntar la seva sarbatana cap als peus del nikto i utilitzant un suggeriment de la Força per assegurar-se que ell obeiria, li va donar l'ordre.

-Espera.

L'expressió en els ulls del nikto va canviar d’amenaçant a sorpresa i després a obedient i l’Alema va estendre la seva consciència de la Força en totes direccions.

Per a la seva sorpresa, va fregar una presència freda, una cosa fosca i amargada, a la passarel·la prop del pont.

Però quan es va tornar per mirar en aquesta direcció, tot el que va veure va ser a la banda d'assassins animant a la gamorreana mentre ella feia saltar cap per avall al seu líder per sobre de la barana de seguretat.

I la presència no pertanyia a cap dels assassins. Era molt més forta en la Força, massa centrada... i llavors la foscor es va esvair i el formigueig de perill al seu lekku va desaparèixer tan ràpidament com havia arribat.

Alema va continuar estudiant la passarel·la durant uns quants moments, intentant pair el que havia sentit. Definitivament, algú l'estava aguaitant, però difícilment podia ser Jacen. Fins i tot d'haver estat ell prou descuidat com per deixar que ella li detectés, i no ho hauria estat, el Jacen que ella recordava era qualsevol cosa menys amargat. Solemne i pensatiu, per descomptat, però també devot i sincer.

Així que, qui l'estava aguaitant? Ben no. Era massa jove per estar tan amargat. I no era la Jaina. El seu temperament era massa ferotge perquè se sentís tan fred. A més, la presència s'havia sentit fosca... i no tenia sentit que un seguidor del costat fosc vigilés l'esquena d’en Jacen. Havia de ser una altra cosa.

Una altra possibilitat se li va ocórrer: Potser l’Alema no era a la qui estaven seguint. Potser era Jacen.

Podia estar algú intentant robar-li la seva presa?

Alema es va tornar cap al nikto, fent un gest més enllà d'ell amb la seva sarbatana.

-Entrà aquí Jacen Solo?

-Jacen Solo? -El nikto va negar amb el cap-. No conec cap Solo.

-Au vinga. -Alema va utilitzar la Força per arrossegar el nikto cap a la passarel·la-. Els holos de les notícies arriben fins i tot aquí a baix i un terç dels informes contenen la seva imatge. El comandant de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica? El salvador de Coruscant?

-Per què algú així vindria aquí? -El nikto va intentar sonar insegur, però Alema podia sentir la seva mentida en el subtil estremiment de la seva presència de la Força-. No hi ha res dins excepte habitacions...

-T'atreveixes a mentir-me a mi? -Alema va utilitzar la Força per aixecar el seu braç esguerrat i llavors el va agafar per la gola-. A un Jedi?

Encara invocant la Força, ella el va aixecar del sòl i va estrènyer fins que va sentir el cruixit feliç del cartílag aixafat. La boca del nikto es va obrir i un terrible refilet va sortir de la seva gola. Alema va continuar sostenint-lo en alt fins que els seus ulls es van posar en blanc i els seus peus van començar a donar cops. Només quan ella va sentir als altres dos guàrdies col·locant-se en la porta va deixar caure al nikto per la balconada i es va tornar per trobar a un parell de quarrens amb tentacles facials aixecant els seus vells rifles làser E-11 per apuntar-li.

Alema va fer un gest amb la seva sarbatana, utilitzant la Força per apartar les seves armes i després va tocar les seves ments amb la seva per descobrir el dubte que sabia que estaria en els seus pensaments principals: la por que no poguessin evitar que ella entrés, que fossin ells els qui morissin.

-No necessiteu morir. -Alema va parlar en un murmuri de la Força tan suau i convincent que sonés com un pensament-. No us cal detenir a ningú.

Els guàrdies es van relaxar. Alema va passar per sobre del nikto moribund i va travessar la porta.

-Ningú està entrant per la porta –roncà ella.

Mentre l’Alema passava entre els quarren, ella es va adonar que un d'ells només tenia tres tentacles facials. Els seus ullets brillants van començar a centrar-se en ella i els seus vells rifles làser E-11 van començar a moure’s de nou cap a ella.

-No necessiteu morir. -Alema va apartar els canons de les seves armes-. No us cal veure.

Els seus ulls es van desenfocar de nou i van tornar la seva atenció de nou cap a la porta. Una vegada que Alema va estar fora de perill dins, es va enfrontar als dos quarren.

-Em coneixeu bé -va dir ella, continuant parlant en el seu murmuri de la Força-. Hem estat parlant durant diversos minuts.

Els quarren van canviar les seves poses, obrint lloc per a l’Alema, i van tornar lleugerament el cap cap a ella.

Ara l’Alema va parlar amb la seva veu normal.

-On suposeu que va ell?

Tres tentacles va tornar la seva cara cap a ella.

-Qui? Solo?

Alema va assentir.

-On creus que va? -va replicar Tres tentacles-. A veure’l a Ell, és clar.

-A Ell? -Alema havia passat prou temps de la seva vida rebolcant-se pels baixos fons de la galàxia per saber que sovint es referien als negocis il·lícits amb termes vagues. Tenia Jacen un vici secret, una addicció que estava ocultant o una necessitat que havia adquirit durant la seva captivitat i havia estat incapaç d’eliminar-la? Ella va tornar a mirar el quarren-. En què estem pensant?

Caus d'espècia? Jocs mortals?

Ara el segon quarren es va tornar cap a ella, amb els seus tentacles redreçats en l'equivalent de la seva espècie d'un arrufament de celles.

-Se suposa que això és una broma? Està aquí per la mateixa raó que ho està tot el món. Per veure’l a Ell. A l'amic.

-A l’Amic. Per descomptat.

Alema sabia la classe d' «amics» que els homes mantenien ocults en llocs com aquest... la classe a la qual només s'atrevirien a visitar a les anònimes profunditats de la part inferior d'una ciutat.

El temps que Jacen havia passat amb els yuuzhan vong havia d'haver-lo deixat més retorçat del que fins i tot ella s'havia adonat. Ella va apuntar la seva sarbatana cap a la porta, fent un gest cap al nikto caigut i després va parlar una altra vegada en el seu murmuri de la Força.

-El vostre company va ser atacat per un intrús -va dir ella-. Vau veure l'intrús matar-lo i aviat l'intrús voldrà entrar.

-Per matar-lo a Ell -va panteixar el segon quarren.

-Sí, per matar-lo a Ell -va estar d'acord l’Alema-. Heu d’evitar que l'intrús entri.

Tres tentacles va pressionar un nus de nervis, tancant la porta i després tots dos quarren van apuntar els seus rifles làser al cor de la membrana.

-Bé -va dir l’Alema.

Ella es va apartar de la porta, confiada que els dos quarren ja l’havien oblidat. Durant el seu temps amb els kílliks, la reina del seu niu, un Jedi Fosca anomenada Lomi Plo, l'havia ajudat a fer que la seva presència s’esmunyís en la Força. Ara, tan aviat com Alema s'esvaïa de la vista d'algú, també s'esvaïa de la seva memòria.

Alema va deixar el vestíbul i va entrar en un cau de passatges retorçats i semblants als túnels il·luminats pel liquen bioluminescent típic dels edificis transformats pels yuuzhan vong. Va triar el corredor més llarg i més pesadament transitat i es va dirigir cap endavant amb un pas viu. Havia de treballar ràpid si volia ser qui matés a Jacen.

Qui vulgui que estigués darrere d'ella, els quarren no l'entretindrien durant molt de temps.

L'aire ràpidament es va tornar càlid i humit i glopades del que feia olor com d’amoníac i sulfur van començar a pujar pel passatge. Alema va arrugar el nas i va començar a preguntar-se simplement quina classe de niu de plaer era aquest. Cap espècia que ella hagués utilitzat mai era tan aspra. Si l'olor es feia més forta, seria prou fètida per calmar un rancor en zel.

Acabava d'arribar a un curt passatge lateral quan els distants crits dels rifles làser van cantar corredor avall: els guàrdies del vestíbul obrint foc sobre el seu misteriós sotjador. Alema va mirar acuradament pel passadís lateral i va veure que s'obria cap a alguna cosa vagament reminiscent d'una cova d'alegria Kala'uun: una sala central envoltada per un nombre de cel·les privades. Era aquí on trobaria a Jacen i al seu amic?

Un estrany cor d'espetecs-xiuxiuejos va esclatar al vestíbul d'entrada i el foc làser va cessar tan sobtadament com havia començat. Pel seu so, qui vulgui que estigués seguint-la estava utilitzant alguna mena d’estranya tecnologia de sabre làser... i l'estava utilitzant bé. Els quarren li havien aconseguit menys temps a l’Alema del que ella havia esperat.

Però quin camí havia seguit Jacen? A la cova de l'alegria o més profund dins de l'edifici?

Buscar-li en la Força no li faria cap bé. De fet, probablement resultaria desastrós. Fins i tot si ell no estava ocultant la seva pròpia presència, la sentiria buscant-lo i l’Alema no podia vèncer a Jacen Solo en un duel directe, no amb mig braç inútil i un mig peu maldestre.

Afortunadament, Alema coneixia als homes i els homes, especialment els homes importants que perseguien les seves passions secretes en llocs de baixa estofa, no els hi agradava esperar pels seus plaers.

Va baixar pel passatge lateral i es va sorprendre de no descobrir a una senyora allà per saludar-la, ni a cap tractant d'espècia, ni a cap noia espaterrant esperant a nous clients. No hi havia ni tan sols un centre per a beuratges, només una font borbollejant al centre de l'habitació i un bany amagat en una alcova posterior. Les portes de la majoria de les cel·les privades estaven obertes, revelant petits caus que contenien llits, depressions per nius o simples lliteres aixecades.

Però un grapat de cel·les estaven tancades i Alema va poder sentir a éssers en elles. Va anar cap a la primera i, sostenint la seva sarbatana preparada per disparar, va pressionar el nus de nervis al costat de la porta. La membrana es va retreure per revelar a un parell de jenets fets un cabdell sobre grans coixins de sòl, amb els seus membres estirats tensos i els seus musells prop de les cames. Cap va obrir un ull, fins i tot quan l’Alema va rondinar amb incredulitat.

No hi havia pipes d'espècia a la cel·la, ni afrodisíacs, ni tan sols una gerra buida de cervesa. Estaven dormint. Només dormint.

Alema va continuar endavant, obrint dues portes més. Va trobar a un duro solitari darrere d'una i a un trio de chadra-fan darrere de l'altra, tots adormits.

Aparentment, havia ensopegat amb alguna classe de dormitori per als empleats. Va maleir en veu baixa.

Quina classe d’antre de plaer tenia les habitacions dels empleats a la part davantera?

Alema va començar a tornar cap al corredor principal i va albirar l'ombra de la seva perseguidora a la paret més allunyada. Es va ajupir fora de la vista i es va assegurar que la seva presència en la Força estigués apagada, després va treure el cap per la cantonada i va mirar mentre una dona prima amb una capa escarlata baixava pel corredor.

La dona era de mitjana edat, amb els cabells vermells i un nas fi, i mantenia la meitat inferior de la seva cara oculta darrere d'un vel negre. En una mà, sostenia un rotllo de fils de cuir i del millor metall clavetejat units tot junt, i el que semblava com l'empunyadura d'un sabre làser.

Alema estava tan sorpresa que gairebé va deixar que els seus sentiments inundessin la Força. A l'acadèmia Jedi en Yavin IV, havia estudiat la història d'una agent imperial anomenada Shira Brie. Com Brie havia intentat desacreditar al Luke als ulls dels seus companys pilots, només per ser enderrocada i estar a la vora de la mort. Com Darth Vader l'havia rehabilitat, convertint-la en tan màquina com era ell i després entrenant-la en els camins dels Sith. Com ella havia construït el seu fuet làser i havia tornat per molestar al Luke Skywalker un cop rere l'altre en la seva nova identitat com Lumiya, Senyora Fosca dels Sith.

Podia ser que la Lumiya hagués tornat un cop més? Alema no va veure lloc per al dubte. La dona tenia l'edat i l'aparença apropiades, ocultava la part inferior de la seva cara sota el mateix vel negre que la Lumiya portava per ocultar la seva mandíbula plena de cicatrius i portava un fuet làser, una arma única a l'era dels Jedi moderns.

I estava perseguint a Jacen Solo.

Alema es retirà darrere de la cantonada, amb els seus pensaments girant mentre lluitava per aclarir les implicacions. Sabia per les històries que havia estudiat que la Lumiya odiava els Skywalker i els Solo gairebé tant com ho feia la pròpia Alema, així que semblava probable que les seves metes fossin la mateixa: destruir al clan Solo-Skywalker. Però Alema no podia permetre que Lumiya li robés les seves preses. Si hi havia de servir a l'Equilibri, Alema havia de destruir la presa ella mateixa.

Va omplir els pulmons amb aire, després va aixecar la sarbatana cap als seus llavis i va girar la cantonada per atacar.

El corredor estava buit.

Va sortir de darrere de la cantonada, esperant que la Lumiya l’ataqués des l'abric d'una taca de la Força o que caigués del sostre en qualsevol instant.

Quan res va passar, Alema es va aixecar i va sortir de la porta. Tot i així, Lumiya no va aparèixer. Alema va expandir la seva consciència en la Força, buscant la presència fosca de la Sith.

Res.

Curosament va mirar per la cantonada de nou.

Quan no va arribar cap atac, va estudiar les parets, el sostre i el terra amb cura, buscant alguna ombra estranya o àrees borroses on la Lumiya pogués estar ocultant-se. Quan encara no hi va haver cap atac, avançà pel costat curt del passatge cap al corredor principal i va fer el mateix.

Lumiya se n'havia anat, s'havia esvaït tan ràpidament com havia aparegut.

Alema es va tornar freda i buida al seu interior i va començar a preguntar-se si realment havia vist la Lumiya.

Potser havia estat una visió de la Força... o potser la seva febre havia tornat. Un cop, a prop del final del seu primer any abandonada a la selva tenupiana, havia passat dies explorant els temples Massassi de Yavin IV amb la seva germana morta, Numa, només per trobar-la varada a la part alta d'una muntanya tenupiana quan la febre finalment va desaparèixer.

Però una altra explicació semblava just igual de probable: Lumiya havia continuat darrere d’en Jacen.

Alema va començar a avançar pel corredor a la cursa, preocupant-se més a cada pas que donava per si la Lumiya se li avançava en matar la presa, sense prendre ja el temps de moure’s silenciosament, tot just fent atenció a quin camí seguia, només endinsant-se en les profunditats de l'edifici, en les profunditats de la calor i la foscor i aquell horrorós olor d’amoníac i sulfur.

Dues vegades es va ensopegar de front amb sorpresos ferals i dues vegades va haver de matar-los per intentar mentir-li abans d'apuntar finalment quin era l'autèntic camí cap a Ell. Una altra vegada, va sentir a un grup gran de ferals armats pujant per la rampa per la qual ella descendia. Es va pressionar contra la paret entre dues zones de liquen brillant i després va atreure una ombra de la Força sobre ella i va mirar impacientment mentre s'afanyaven per buscar la intrusa.

Finalment, l'olor d’amoníac i sulfur es va tornar gairebé aclaparador i Alema va començar a sentir estranys refilets i esquitxades. Va sortir a una estreta balconada d'entresòl i es va trobar mirant a través d'un enorme pou de boira groga. No s'assemblava en res al cau de plaer que havia estat esperant, però va sortir del passatge i va creuar la balconada sense dubtar. En la manera típicament yuuzhan vong, no hi havia barana per mantenir fora de perill els vianants. El sòl de corall Yorik simplement acabava a vint metres per sobre d'un enorme estany de fang fumejant.

Un subministrament constant de bombolles s'elevava des de les profunditats de l'estany, esquitxant la superfície amb centelleigs de llum mentre esclataven en centelleigs escarlata i groc. Les parets circumdants estaven clapejades amb pegats de liquen bioluminescent, a penes visible a través de la densa boira. Molt per sobre, diverses files de balconades es corbaven a banda i banda i s'esvaïen en el fum. Escampats al llarg de les vores de les balconades hi havia siluetes ombrívoles de ferals, normalment en el procés de llançar cadàvers d'animals, o fins i tot bípedes sense vida, a l'estany de més avall.

Les esquitxades sempre eren seguides per un curt refilet, com si els cossos fossin massa pesats per surar en el fang.

Alema va arrufar les celles, intentant decidir exactament a què estava mirant. A la salvatge ciutat inferior de Coruscant, especialment la part que encara era Yuuzhan'tar, els animals morts eren invariablement devorats pels ferals o altres carronyers molt abans que la carn es fes malbé.

Així que semblava improbable que l'estany fos alguna mena de pou de residus. En el seu lloc, els ferals havien d'estar alimentant a alguna cosa, alguna cosa en el que Jacen també estava interessat.

Alema estava a punt de retirar-se quan una veu va murmurar a través de la boira. Era impossible saber què estava dient per sobre del refilet de l'estany, però a l’Alema no li importava. Va reconèixer aquella veu: el seu timbre fosc, els seus ritmes curosos i, inequívocament, les seves inflexions condescendents.

Jacen.

Alema va concentrar tota la seva atenció en aquella veu, intentant assenyalar la seva font. La boira i l'estany treballaven contra ella, esmorteint les paraules d’en Jacen i ofegant-la amb refilades. Però finalment va estar prou en sintonia per apagar tota la resta i va començar a entendre què estava dient.

-... Deixa que jo em preocupi per Reh'mwa i els bothans. -Jacen sonava irritat-. Deixar el Pou va ser una ximpleria. No puc protegir-te aquí.

L'única resposta que l’Alema va sentir va ser un llarg i líquid murmuri, però Jacen va respondre com si li haguessin parlat.

-Això és ridícul. Jo ho sabria si m'haguessin seguit. Ni tan sols els assassins bothans són tan bons.

Amb una cura extrema, Alema va utilitzar la Força per aclarir la boira entre Jacen i ella. Estava corrent el risc que Jacen la sentís emprar la Força, però només tindria un tret i necessitava veure al seu objectiu. A més, Jacen probablement estava massa preocupat amb la seva conversa per donar-se compte d'una pertorbació tan subtil.

Després d'un altre llarg murmuri, la veu d’en Jacen es va tornar preocupada.

-Dintre de l'edifici? Estàs segur?

Hi va haver un curt refilet.

-I tant que em faria res -va replicar Jacen amb irritació. Va treure el seu sabre làser del seu cinturó-. Ets l'actiu més valuós de la Guàrdia. Sense tu, no podríem seguir ni una desena part de les cèl·lules terroristes que seguim ara.

La boira es va aclarir i Alema es va sorprendre de veure’l dirigint-se a una carnosa monstruositat negra que sortia del fang. La cosa era tan gran que ella no podia ni tan sols dir quant estava veient.

El seu ull tenia una pupil·la de la mida del cap d'un sullustà, els seus tentacles eren tan gruixuts com la pròpia Alema i, com tot en aquesta part de la ciutat inferior, la seva aparença era distintivament yuuzhan vong.

La criatura va parpellejar... i va colpejar la superfície amb els seus tentacles.

-No puc expulsar els bothans del planeta -va replicar en Jacen-. Això empenyeria a Bothawui directe al camp de Corèllia.

Alema va començar a sospitar què era aquesta criatura. Mentre que Jacen havia estat captiu dels yuuzhan vong, suposadament havia desenvolupat una amistat amb el Cervell Planetari, una mena de controlador genètic mestre que els invasors havien creat per supervisar la reformació de Coruscant. Abans que s'escapés, Jacen li havia persuadit que frustrés els plans dels seus amos, perquè cooperar només parcialment en els seus esforços de reformar Coruscant. Més tard, durant els dies finals de la guerra, havia convençut al seu «amic» que canviés de bàndol i ajudés a l'Aliança Galàctica a reprendre el planeta. Ara ho estava utilitzant per espiar als terroristes Corellians.

Noi llest.

Alema va aixecar la sarbatana fins als seus llavis i, utilitzant la Força per ocultar el dard cònic, va expulsar l'alè.

El dard acabava de deixar la sarbatana quan, en algun lloc sobre l’Alema i cap a la seva dreta, una veu femenina i gutural va cridar.

-Jacen!

Jacen va girar, encenent el seu sabre làser mentre es tornava. Però el dard era petit, ràpid i encara estava ocult en la Força i Alema va comprendre amb un esclat de satisfacció que la seva fulla no s'estava elevant per bloquejar-lo.

Llavors Jacen va cridar i va volar cap enrere, com si fos llançat per una mà invisible i el dard centellejà en passar més enllà d'ell, produint un rugit líquid de dolor mentre desapareixia a l'ull enorme del Cervell Planetari.

Alema estava sorpresa, descoratjada, enfadada... però no estava atordida. Havia estat en massa lluites a mort per permetre paralitzar-se per qualsevol sorpresa. Va pivotar cap a la veu que havia alertat a Jacen.

Cinc metres a través de la vora del Pou, i una balconada més amunt, hi havia la silueta borrosa per la boira d'una dona prima amb una capa escarlata. El seu braç encara estava estès cap a l'estany de fang, sense deixar dubtes de què era ella qui havia llançat a Jacen amb la Força cap a un lloc segur.

Lumiya.

Mentre Alema retrocedia de la vora de la balconada, Lumiya va apuntar cap a ella.

-Allà, Jacen!

Alema es va tornar per córrer, però la boira sobtadament llampeguejà en blau i un gran cruixit va sonar des de darrere d'ella. Al moment següent es va trobar lliscant per terra, amb serps de raigs de la Força ballant a través del seu cos angoixat fins que finalment es va apartar de la vista del seu atacant.

Alema no va entendre què acabava de passar. Realment havia advertit Lumiya a Jacen? Havia estat ell qui havia llançat el raig de Força contra ella? Però no hi havia temps per descobrir-ho. Va forçar als seus músculs contrets arrossegar-la fins el corredor més proper, després es va aixecar sobre un genoll i va col·locar una ombra de la Força sobre ella.

Va ficar la mà a la butxaca a la recerca d'un altre dard... i va ser llavors quan va comprendre que el raig de la Força li havia fet deixar caure la seva sarbatana.

Jacen es va posar sobre la vora de la balconada, tan enfosquit per la boira groga que amb prou feines era més que una silueta. Però estava cremant amb una fúria que l’Alema no havia cregut possible en ell, una fúria tan ferotge que escalfava la Força com un foc.

Ell va encendre el seu sabre làser, llançant un reflex verd que feia que els seus ulls brillessin amb una intenció assassina. La seva mirada va caure sobre la sarbatana i ell es va dirigir cap endavant.

Un crit que trencava el timpà va sonar des del Pou del Cervell Planetari i després una dotzena de tentacles es van elevar fora de la boira. Van començar a colpejar d'un costat a un altre salvatgement, fent talls a la balconada i esquitxant les parets amb sang. Els ulls d’en Jacen es van enfosquir fins al color dels forats negres i ell va continuar cap endavant, amb la seva mirada movent-se cap al corredor on l’Alema estava amagada.

Encara que l’Alema sabia que no tenia el poder per matar-lo amb un atac, i no tindria temps per a dos, es va obrir a la Força, preparant-se per copejar-li amb el llamp.

Llavors una segona silueta, aquesta una dona prima amb una cara oculta per un vel, va sortir de la boira, aterrant en la vora de la balconada i ballant més enllà dels tentacles que colpejaven com només algú entrenada en les acrobàcies de la Força podria fer-ho.

Alema va estendre la seva mà. Lumiya no anava a robar-li la presa.

Però en lloc d'atacar a Jacen, Lumiya merament el va agafar pel braç i li va girar cap als tentacles que colpejaven.

-Jacen, això són convulsions -va dir ella-. Hem d’alentir el verí ara o el teu espia és mort.

La mandíbula de l’Alema es va obrir per la sorpresa.

El to de la Lumiya era de comandament, el d'una Mestra cap al seu estudiant.

-Però l'assassina...

-Preferiries tenir venjança o preservar a un actiu d'intel·ligència?

-Això no es tracta de venjança. -Jacen va mirar cap al corredor on l’Alema s’ocultava-. Es tracta de justícia. No podem deixar que l'assassina...

-L’assassina és només l'eina -el va interrompre de nou la Lumiya-. És la mà que la branda la que necessitem aturar. És Reh'mwa i els seus tinents.

Jacen va continuar mirant cap al corredor, amb la seva fúria i el seu desig de matar abocant-se en la Força.

Lumiya va deixar anar el braç d’en Jacen, apartant la mà amb disgust.

-Puc veure que va ser un error triar-te. Endavant. -Ella va fer un gest cap al lloc en el qual s'ocultava l’Alema-. Ets un servent de les teves emocions, no un senyor d'elles.

-Això no té res a veure amb les meves emocions.

-Té tot a veure amb les teves emocions -li va rebatre la Lumiya-. Estàs enfadat perquè el teu amic ha estat ferit i ara no pots pensar en res excepte en portar a l’atacant davant la «justícia». No hi ha esperança per a tu.

L'últim comentari de la Lumiya va semblar ferir-li. Ell va continuar mirant al corredor durant un moment i després va apartar la mirada prou per invocar la sarbatana d'ella.

-Digues a Reh'ma que ja hi anem -va dir ell, apuntant la sarbatana en la direcció general de l’Alema-. Això no quedarà sense resposta.

Jacen es va tornar. Lumiya i ell van ballar més enllà dels tentacles del Cervell Planetari que colpejaven i van caure en la boira. Fins i tot després que s'haguessin anat, Alema va romandre oculta, massa atordida per moure’s.

Jacen Solo, aprenent amb una Sith.

S'havia tornat boja la galàxia?

Següent