Llinatges (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Els Jedi són poc freqüentment figures públiques i rarament s'arrisquen a la controvèrsia. Però l'historial extraordinari d’en Jacen Solo en les últimes setmanes, liderant la guerra contra el terrorisme i fins i tot volant en missions de combat en el bloqueig corellià, l'assenyalen com un home menys preocupat per les preocupacions esotèriques i espirituals de l'Orde Jedi que per fer la seva part per l'Aliança Galàctica. És el perfecte contrapunt per a aquells crítics que demanen saber què aconsegueixen els contribuents pels seus crèdits per a l'Orde Jedi. Però, irònicament, gairebé no té estatus dins del propi Orde. Ni tan sols té el rang de Mestre.

- L'enfocament de la Setmana de l’HNE, comentari polític.

EL TEMPLE JEDI, CORUSCANT: 2215 HORES.

Fins i tot el consell Jedi tenia les seves hores de treball. Jacen sempre trobava això sorprenentment poc espiritual. Podia entrar al Temple a qualsevol hora, però necessitava estar en la pròpia càmera del consell i això requeria un petit engany.

També requeria un enorme esforç en la Força de la seva part, perquè havia de fer-se invisible al mateix temps que apagava la seva presència a la Força i caminava en el corrent cap a enrere en el temps.

Dubtava que pogués mantenir els tres elements durant molt de temps. Havia d'entrar a la sala, escoltar i mirar al passat i no deixar restes de la seva visita.

Jacen, de nou amb les robes tradicionals, va donar voltes per la sala dels arxius del Temple fullejant els arxius de dades fins que només van quedar uns quants Jedi llegint als terminals. Tot just s'adonarien que ell havia desaparegut entre les prestatgeries i que no havia passat pel seu costat.

Concentrant-se en el seu cos com si fos un embolcall, va utilitzar les habilitats fallanassi que havia après per projectar una il·lusió de no ser res, de ser transparent, i va portar la seva presència a la Força fins a tan dins de si mateix que es va esvair de tots els sentits Jedi. Una dona perduda en els seus pensaments mentre mirava sense parpellejar una pantalla, no es va adonar quan ell va seure al seu costat. Ara podia caminar fins a la pròpia sala del consell, sense que el veiessin... o això esperava.

El Temple, la reconstrucció li havia semblat a Jacen una declaració de poder innecessàriament cara, ara treballava a favor seu. Hi havia reunit el coratge per tornar a mirar al passat del seu avi i aquest era el lloc en el qual necessitava estar per fer-ho, en el lloc de la pròpia càmera on el destí d'Ànakin Skywalker s'havia decidit. Va lliscar per les portes i es va quedar dins del cercle.

El sòl de marbre incrustat es deia que era idèntic a aquell pel qual Ànakin havia caminat.

Jacen el va mirar, preguntant-se si podria veure el sòl a través dels ulls de l'Ànakin. Hi havia sentit les seves emocions. I havia vist a través dels ulls de la seva pròpia mare. Podria ser possible fer les dues coses alhora.

Escolta.

Va sentir les puntes de les seves botes convertir-se en part del marbre com si estigués creixent de les lloses polides com un arbre. El seu cap brunzia. Retalls de conversa van passar per ell fins que, com si escoltés el so del seu propi nom en una habitació sorollosa i plena de gent, va sentir Ànakin.

Va sentir com si frenés en un llarg descens d'un turó. Va sentir la sacsejada en la seva ment i els sons del seu cap es van tornar clars. No reconèixer les veus, però va poder endevinar fàcilment a qui pertanyien algunes d'elles.

-Així que, és l'Escollit?

-Qui-Gon així ho creu.

-Però què creiem nosaltres?

-Skywalker és excepcional, però ha superat l'edat de ser entrenat.

-Però és l'Escollit?

-Si ho és, llavors entrenar-lo es torna irrellevant. Trobarà el seu camí o no ho farà.

-Un argument lògic presentes, però direcció es necessita.

-Llavors qui l’entrenarà? Qui pot entrenar-lo? Potser ningú pot afrontar el desafiament.

-Però si no l’entrenem, rebutjar-lo devem.

-I cap de nosaltres pot prendre un Padawan i tenim assumptes més importants amb els quals tractar.

L'últim a parlar va ser en Mace Windu. Jacen el va reconèixer de les gravacions i el seu cor es va enfonsar davant la facilitat amb què havien abdicat la responsabilitat cap a l’Ànakin, considerant que era l'Escollit. Jacen va buscar paral·lelismes, més pistes sobre on havia anat desencaminat Ànakin en el seu camí per mostrar-li els perills a evitar.

Aquesta vegada necessitava veure el que havia passat.

Va tornar a fer callar els ecos del temps, de les veus, i va lliscar cap a una cantonada on pogués amagar-se si la seva invisibilitat en la Força fallava mentre caminava en el corrent cap al passat. L'esforç de mantenir totes les tècniques alhora li estava fent suar.

El seu cap martellejava i la imatge de la càmera es va fer borrosa durant un moment, però llavors es va aclarir i Jacen es va sentir com si s'hagués despertat de sobte. El Consell s'asseia en els seus seients cerimonials o apareixien com hologrames i un dels presents en carn i os era Ànakin Skywalker, ara convertit en un home jove i un de molt enfadat. Estava dret al centre de la càmera amb una capa negra, discutint amb Mace Windu i Yoda.

-A la lleugera aquest nomenament, el Consell no es pren. Pertorbador és aquest moviment del Canceller Palpatine.

-Estàs en aquest Consell, però no se’t concedeix el rang de Mestre.

-Què? Com podeu fer això? Això és indignant! És injust! Sóc més poderós que qualsevol de vosaltres. Com es pot estar en el Consell i no ser un Mestre?

-Seu, Jove Skywalker...

Jacen va mirar durant uns pocs moments i va sentir pena i va entendre a l’Ànakin, i va saber que ell no estava seguint el seu camí, gens ni mica. Pobre avi: dotat, excepcional, desestimat, tot just tolerat, en gran mesura sense entrenar, abandonat. No li estranyava que recorregués a la violència embogida i desesperada. D'haver rebut l'entrenament que havia rebut Jacen, si hagués estat capaç de perfeccionar els seus poders i experimentar tots els usos de la Força, fins i tot aquells que l'acadèmia Jedi evitava ensenyar, llavors la galàxia podria haver estat un lloc molt diferent.

Jo sóc la segona oportunitat.

El Consell Jedi va ficar la pota. I van pagar per això.

Jacen havia acceptat el seu destí Sith, però ara entenia no només que havia de passar, sinó perquè.

Tot en la seva vida li havia portat fins aquest punt perquè el destí d'Ànakin Skywalker havia estat subvertit i distorsionat per Mestres benintencionats però cecs, enviant-li en una tangent a fer la voluntat d'un deficient Palpatine en comptes d'adonar-se del seu complet poder.

Sóc més poderós que qualsevol de vosaltres.

Era l'expressió d'ira d'un noi, però era cert. I, com la història es repetia a si mateixa perquè no tenia altra elecció, Jacen era més poderós que qualsevol d'ells excepte Luke. I s'estava acostant a la fortalesa d’en Luke per dies.

Quan aconseguís el Mestratge Sith, li sobrepassaria. Encara no havia pensat en com coexistirien Luke i ell després que s'arribés en aquest punt. Durant un breu i temptador moment, Jacen considerà caminar a la Força cap al futur, com havia fet abans, però el seu instint li va dir que ho deixés estar per ara.

Poder. Poder era una paraula vulgar i personal, arrelada en l'ambició i la insignificant vanitat.

Convertir-se en Mestre era un pas polític necessari per aconseguir l'ordre últim. Més enllà d'això, no tenia significat, però Jacen encara el buscaria, purament com una eina.

Ja no podia mantenir-se per més temps fluint en el temps i la invisibilitat. Va sortir del passat i va mantenir la seva presència controlada prou per deixar la càmera i parar corredor avall per agafar aire.

Un treballador de manteniment va sortir d'un magatzem i el va mirar, sorprès.

-Bona nit, amic -va dir en Jacen i va esborrar la memòria de l'home mentre se n'anava.

ESCLAU I, PORT ESPACIAL DE CIUTAT CORONITA, CORÈLLIA.

-Com respires amb aquesta cosa? -va grunyir en Han.

-Intenta afaitar-te amb ella -va dir en Fett.

Han Solo es va ajustar el casc mandalorià amb dues mans. L'armadura de recanvi que Fett guardava a l’Esclau I com a reforç era just el que necessitava perquè tots s'apropessin prou a Sal-Solo. Les plaques no encaixaven, així que les van unir a la roba d’en Han sense massa problemes, però el casc estava fet a mida i estava lluitant amb ell.

-No puc veure -va dir en Han.

Fett va activar la pantalla integrada.

-Guau... Què és tot això? -Han va posar la mà a la mampara com si s'estigués caient-. No puc equilibrar...

-La pantalla de dades i la visió de tres-cents seixanta graus. -Fett va apagar la majoria de les entrades de dades i els controls que operaven pel parpelleig de manera que en Han veiés només el que veia amb els seus propis ulls. Li portaria dies acostumar-se al camp de visió de 360 ​​graus sense estavellar-se contra les coses. I no tenia sentit confondre’l amb la resta de la pantalla que canviava i centellejava constantment dins el visor. Si parpellejava en el moment equivocat o es volaria pels aires a si mateix o perdria bilions a la borsa. Ell només necessitava ser capaç de veure-hi -. Mai has portat un casc?

-Sí, però no recordo que els cascos dels soldats d'assalt fossin tan luxosos per dins.

-Vas patir les retallades de pressupostos de la llei de defensa. Intenta caminar.

Han es va passejar amunt i avall per l'estreta cuina de la secció de càrrega de l’Esclau I, tornant el cap a esquerra i dreta. Mirta el mirava amb freda indiferència. Però Fett havia arribat a conèixer-la prou bé com per adonar-se que les notícies de la captura de l’Ailyn havien estat un cop.

Potser hi havia una gran recompensa que depenia d'aquest penjant.

-D'acord, puc fer això -va dir en Han-. Puc veure prou bé per volar-li el cap. Així que explica-m’ho.

-Simplement entrem i demanem veure al teu cosí. Llavors l'agafem a soles. Després el matem.

-Després jo el mato.

-Vaig estar d'acord a matar-lo i ho faré. -Fett no tenia temps per això-. Tu també pots disparar si això et fa sentir millor.

-I ell simplement et deixarà entrar?

-Sí. Va demanar una mica d'ajuda mandaloriana. Vaig dir que ens ho pensaríem. Ho he pensat.

-Quina classe d'ajuda?

-Per defensar Centràlia.

-Però vas acceptar un contracte per assassinar-lo -va dir en Han.

-Gejjen em va fer una oferta i vaig acceptar. No vaig acceptar la de Sal-Solo. Sóc un home de paraula. Un contracte és un contracte.

-Així que ens fem passar pels teus companys mandalorians.

-Voldrà veure'ns.

-Com trobarem el camí? Aquestes oficines són un laberint.

-Ja està fet el reconeixement i s'han gravat les dades. -Fett va projectar els holoplànols de les oficines presidencials a la mampara de la badia de càrrega. El penetrant radar havia construït una imatge tridimensional detallada dels passadissos-. L’entrada és fàcil. Els següents dos passos són agafar-lo a soles, perquè no m'agraden els danys col·laterals, i tornar a sortir.

-No pot Gejjen ajudar-te amb això?

-I com explicarà llavors un president mort?

Mirta va aixecar la mirada.

-Culparà a l'Aliança, perquè això és molt convenient per a ell.

-És bona -va dir en Han.

-De totes maneres, sortirem ràpid. Suggereixo que sortim per aquesta ruta cap al seu búnquer, que porta a aquest túnel que surt al parc. -Fett va seguir la il·luminada carta transparent amb el dit del seu guant i va considerar com de dolent que podria posar-se un tiroteig si quedaven atrapats en aquest túnel. Mirta només tenia amb ella una petita bossa: això significava que no tenia massa equip, que no tenia prou equip-. Vols un casc, noia?

-No.

-Llavors serà millor que siguis ràpida.

Han va mirar la carta, semblant més còmode dins dels confins del casc.

-Thrackan té un búnquer?

-El Centre d'emergència civil. Té accés directe des de la seva oficina.

-Tu tampoc confies en ell.

-No té honor. Però això és irrellevant.

-No crec que arribi a entendre't mai, Fett. Mates sense parpellejar i no obstant això estàs assumint un risc terriblement gran per trobar una filla que va intentar vaporitzar-te.

-És tot cor en realitat -va dir la Mirta.

-He de ser-ho, perquè tu encara estàs viu -va dir en Fett.

Han es va treure el casc i va agafar aire profundament.

-I jo tampoc et vaig demanar mai que treballéssim junts.

-No estem treballant junts -va dir en Fett.

Però Mirta tenia els seus usos i mai abandonava.

Això li agradava.

-Em necessita com a llast -va dir la Mirta amargament.

Fett va comprovar la càrrega de la seva arma làser. L'adrenalina de dur a terme un treball d'aquesta manera en l'impuls del moment li havia fet oblidar la seva malaltia per un temps, i li va deixar amb una agradable sensació d’omnipotència. El dolor del seu estómac i articulacions, una sensibilitat persistent que de vegades pujava fins a una sensació gairebé com un mal de queixal, ara sempre hi era, però malgrat tot la podia relegar a un segon pla sense necessitat de calmants. Es va preguntar durant quant de temps seria capaç de fer això.

Ningú va sobreviure mai al sarlacc, però jo ho vaig fer. Si vols prou alguna cosa i et forces a tu mateix prou, pots fer qualsevol cosa.

Fins i tot sobreviure contra tota possibilitat.

Fins i tot restaurar un imperi.

Fins i tot guarir una desavinença amb la teva única filla.

Sí, ell podia fer qualsevol cosa. Ell era Boba Fett.

Era allò en el que l'havia convertit el seu pare, i era en un supervivent.

-Oya -va dir la Mirta.

-Què vol dir això? -va preguntar en Fett.

Mirta va comprovar la seva arma làser.

-Anem de caça.

OCEÀ, NAU DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, TERCERA FLOTA DE L'ALIANÇA, ZONA D'EXCLUSIÓ CORELLIANA: SISÈ DIA DEL BLOQUEIG.

-Bé, això va a fer més interessant la vida d'Omàs -va dir l'holograma de l’almirall Niathal.

Una línia de naus, alguns vaixells de càrrega, algunes naus de guerra individuals, alguns caces estel·lars i algunes amb uns patrons que no encaixaven amb res que Jacen hagués vist mai, havien format en línia a popa d'un creuer corellià, el Marquesdesang, a 50 quilòmetres del piquet de l'Aliança que bloquejava l'Estació Centràlia. La tripulació de la sala d'operacions de l'Oceà mirava els immòbils rangs de llums a l'escàner. El comandant de la Tercera Flota, l'almirall Makin, un altre mon cal amb una aproximació sense reticències a les hostilitats, estava dret al costat de l’holograma de la Niathal amb els braços creuats.

-Jo dic que aquest és un classe Matxet bonadanià... un parell de caces fondorians... i aquest és un vaixell de càrrega atzerri -va dir l'oficial d’armament-. Han estat en posició durant la passada hora.

Makin es va tornar per enfrontar-se amb la imatge de la Niathal.

-Tinc confirmació de les ordres, senyora?

-Mantenir la zona d'exclusió i denegui l'accés a totes les naus -va dir la Niathal-. I si es dispara contra alguna nau de l'Aliança o se li amenaça d'una altra manera, llavors pot procedir.

-Coronel Solo -va dir en Makin-. Posi l'Esquadró Murri en alerta cinc.

-Esperant les seves ordres, senyor.

-Vegem qui parpelleja primer aquesta vegada.

Jacen es va obrir camí fins a la coberta de l'hangar on es trobaven una fila d’XJ7s amb les cobertes de les cabines obertes i tècnics de terra fent comprovacions de prevol. Jaina i Zekk estaven recolzats a una mampara parlant en veu baixa i Jacen va triar no utilitzar els seus sentits en la Força per escoltar.

Jaina el va saludar amb una mirada hostil i una sensació definida d'apartar-lo de cop en la Força.

-Que amable de la seva part deixar-se caure per aquí, coronel Solo -Va dir ella. L'ascens automàtic d'ell realment li havia irritat-. Qui està cuidant la botiga en la Caserna General de la Policia Secreta?

Zekk el va saludar amb una inclinació de cap.

-Ja, Jaina. Tenim a una estrella convidada. Sigues amable.

Jacen va triar no ofendre’s.

-Reunió per a la missió, gent-. No hi fa res. Passo d’això-. Altres flotes han aparegut en favor de Corèllia, algunes d'elles naus civils. S'han alineat, desafiant-nos a què intentem fer-les trossos.

-Hem estat veient el repetidor de l'escàner. -Zekk va assentir en la direcció de la mampara, on una gran holopantalla repetia la informació tàctica de la sala d'operacions-. Això es posarà complicat. Un moviment equivocat...

-... I ens veurem involucrats amb molts més enemics. –La Jaina va completar la frase d'en Zekk, un vestigi de la seva època com a Units-. Tenim ordres d'entrar en combat?

Jacen podia sentir la desconfiança i la pena d'ella. Era una autèntica debilitat en un esquadró si els pilots havien perdut la fe en el seu comandant, però no era el seu judici militar el que ella qüestionaria.

Era la seva moralitat.

-Només si ens disparen o ens col·loquen sota una amenaça seriosa.

-M'alegro que tinguem permís -va dir la Jaina. Va recollir el seu casc del banc, se’l va col·locar al seu lloc i es va lligar la corretja a la barbeta-. Anem simplement a passar-los fregant o tractem de fer-los tornar?

-Just ara cap està a la zona d'exclusió. Si això canvia, els fem tornar.

-M'encanta rebutjar-los -va dir Zekk-. Estan deixant ja que entrin els subministraments en les drassanes orbitals?

-No. Zona d'exclusió total significa zona d'exclusió total.

-Fins i tot en espai corellià.

-No és el nostre problema, Zekk. La legalitat d'això li correspon discutir-la al Senat més endavant.

D'acord, hora d'anar-se'n i cremar les naus.

Tres XJ7s no constituïen una gran confrontació, però Jacen tenia clar com de lluny que permetria que arribessin les coses. Aquest era un altre joc que podria fàcilment escalar. Els tres caces estel·lars van pujar més enllà de la línia de naus variades i van fer un gir per prendre posicions entre elles i les naus del piquet de l'Aliança que envoltaven Centràlia per la part exterior. Movent-se per interceptar a través d'aquesta enorme corba d'aliatge i duracer significava una passada ràpida, però això era per al que els XJ7 estaven fets.

Jacen va mirar la pantalla de la consola de la seva cabina a la recerca de moviment. Es va obrir amb cura a la Força per provar l'estat d'ànim de la Jaina.

Estava, com sempre, centrada en la tasca que tenia davant seu, però una persistent ondulació d'hostilitat, no hi havia una altra paraula per a això, tintava els lents remolins.

Ell va sentir una forta empenta en la seva ment.

Surt del meu cap. Va poder entendre el significat tan clarament com si ella pogués compartir paraules amb ell. Fora.

Jacen es va preguntar si Zekk també podia sentir-ho. No va intentar provar el sentiments d’en Zekk, però en el seu lloc va compartir una emoció amb ells dos: va enviar-los calma.

Van esperar, en silenci, mirant les seves pantalles.

Un dels caces fondorians va maniobrar suaument per sortir de la línia i anar més enllà de la Marquesdesang. Va avançar lentament cap a Zekk, que estava mantenint la seva posició al costat de l’ala d'estribord d’en Jacen.

-Tranquil -va dir en Zekk.

El fondorià va frenar fins a gairebé aturar-se i llavors de cop i volta es va enlairar cap a un costat. Zekk va igualar la seva maniobra instantàniament i el va atacar durant deu quilòmetres a curt abast fins que aquest es va girar i es va dirigir cap a la línia darrera de la Marquesdesang. Ara totes les naus van anar cap endavant per formar una línia al nivell del creuer corellià.

-Van a fer-ho, Zekk -va dir la Jaina.

-Sí, puc sentir-ho...

-Allà hi anem.

Jacen no va dir res. La Marquesdesang no es va moure, però les naus a cadascun dels seus costats ho van fer. Es van separar més i durant un moment ell es va preguntar si simplement anaven a intentar apartar les naus de l'Aliança.

Però les naus del piquet a la seva esquena tenien ordres de romandre al seu lloc. Els seus canons làser podien molt bé cobrir totes les badies d'accés de Centràlia i Jacen estava segur que el comandant de la Marquesdesang ho sabia. Això era un gest. Això era una provocació.

-Quedeu-vos quiets -va dir en Jacen.

Llavors el vaixell de càrrega atzerri va prendre velocitat i va venir directe cap a ells. Jacen el tenia ara en visual. Era una vella nau i poc armada per dissuadir la pirateria. Però estava prenent velocitat.

-Ve directe cap a tu, Jaina -va dir en Jacen-. Si no ha canviat d'idea a dos quilòmetres, recorda-li qui està al comandament aquí.

-Li faré una passada rasa.

-Vés amb compte -va dir en Zekk.

El vaixell de càrrega no va mostrar signes de frenar. Venia de front cap al piquet i el seu curs semblava passar entre els XJ7s i a tres klick d'un dels destructors de l'Aliança. L'única pregunta era quan era prudent bloquejar el seu camí.

-Això és bastant a prop -va dir la Jaina i es va dirigir cap endavant per passar fregant el casc del vaixell de càrrega, gairebé arrencant-li l'antena. El vaixell de càrrega no es va apartar.

-Necessita un altre recordatori -va dir en Jacen i es va llançar darrere de la Jaina per bloquejar el camí del vaixell de càrrega.

-Un creuer bonadan separant-se en la part més allunyada. -La veu d’en Zekk era un murmuri-. Deixeu-me això a mi.

El Resolut, un dels destructors del piquet, va parlar pel comunicador compartit.

-Els canons làser estan fixats, Murri Tres, només per si de cas se li ocorre fer alguna cosa.

El creuer era un objectiu legítim. Era una nau de guerra armada. El vaixell de càrrega atzerri, però, necessitava manejar-se amb més cura. Disparar contra una nau civil era un risc polític, no militar. Jacen va fixar un curs directe cap als grans panells dels finestrals del vaixell de càrrega col·locats al llarg de l'ample del seu morro. La Jaina havia tornat amb un tirabuixó i estava fent una segona passada per bloquejar la nau.

-Parpelleja... -va dir en Jacen.

El vaixell de càrrega va mantenir el seu curs.

-Vinga... Parpelleja.

Estaven en un curs de col·lisió. No era a gran velocitat, però a l'espai fins i tot una col·lisió a velocitat baixa podia ser desastrosa.

-No juguis a això amb mi, amic -va dir en Jacen.

Ara podia veure les figures movent-se al pont del vaixell de càrrega brillantment il·luminat. Estava prou a prop per veure el color dels seus abrics.

-Encara no. Vermell, blau, uns quants verds. Humans, tots ells. Encara no.

Trenta segons més en aquest curs i s'estavellaria contra el finestral.

Tranquil...

Si no pujava en vint segons, estaria mort.

Ja no era conscient de la Jaina, o d’en Zekk, només de la nau rovellada amb la seva banda de llum blanca que ara omplia el seu camp de visió. Va tornar a convertir-se en pilot: no en un Lord Sith de servei, o en un Jedi amb tot el coneixement de generacions, sinó en un pilot que era un amb el seu caça.

Deu segons...

Jacen es va rendir a l'instint. Va tirar dels controls i l’XJ7 va escalar alt i ràpid mentre el vaixell de càrrega es va submergir en l'últim segon sota el pla de col·lisió. Jacen sabia que no havia donat al casc per metres. Quan va arribar la part alta del seu ascens va mirar cap avall i va veure que els ports de la part posterior del vaixell de càrrega s'havien obert. Petits canons làser li estaven apuntant. No totes les naus tenien el seu armament muntat cap endavant.

Els vaixells de càrrega esperaven de vegades ser perseguits en les línies espacials infestades de pirates.

-Et tinc -va dir la Jaina-. Jacen, estic apuntant als seus canons...

Hi va haver un intercanvi entretallat de raigs blancs i blaus de foc sota Jacen mentre ell es llançava cap avall i tornava a pujar després de la Jaina. El vaixell de càrrega va disparar de nou i llavors la Jaina va estar lliure dels llamps i tornava per a una altra passada. Jacen va veure trencar-se una de les muntures dels canons i esclatar en una pluja de brillants partícules, i tot seguit va veure l'altra seguir la mateixa sort.

El vaixell de càrrega va frenar i va començar a girar. Jacen va enviar un missatge d'una paraula a la Jaina a través de la Força: Foc.

Ell la va sentir resistir-se.

Va canviar el seu comunicador al canal privat de la Jaina.

-Acaba amb ell, Jaina.

-He inhabilitat dos canons. S'està allunyant.

- Obrirà foc. Fes-ho.

-Jacen, la nau està danyada i s'està retirant. No puc continuar amb l'atac.

-Coneixes les regles d'enfrontament.

-No ho faré. És un vehicle civil i just ara no representa una amenaça...

-És una ordre.

-Està fora de les RDE.

-És legítima. Repeteixo, acaba amb ell.

-Coronel Solo, em nego a obeir aquesta ordre.

Jacen va alinear les icones de la seva consola i va enviar una ràfega de cinc torpedes contra el vaixell de càrrega.

-Jacen, què...?

Això va ser tot el que Jacen va sentir d’en Zekk. Una bola de llum daurada va florir en el costat d'estribord del casc del vaixell de càrrega i després una altra i una altra i de sobte la meitat del seu flanc eren fragments i colpejaven les naus al seu costat. La línia flanquejant a la Marquesdesang es va trencar i es va escampar. A la pantalla, Jacen va veure les imatges dels punts de petites naus salvavides sortides del creuer per anar en ajuda del vaixell de càrrega: la meitat de la nau havia explotat.

-Esquadró Murri, apartin-se ara. -Va interrompre el comandant del Resolut-. Estem obrint foc. Surtin d'aquí.

Jacen va caure immediatament sota l'arc de foc del Resolut i es va dirigir de tornada a l’Oceà, recollint a Zekk i la Jaina mentre se n'anava. Va poder sentir la fúria de la Jaina mentre li seguia en silenci.

Zekk va obrir el comunicador.

-Algú em vol dir què ha passat allà darrera? Jaina, per què et vas separar?

Jacen va respondre per ella.

-La Coronel Solo es va negar a obeir una ordre directa -va dir amb cura. Li va trencar el cor, però no tenia elecció. La meva germana. Ara realment l'he perdut. Per què no veurà el que s'ha de fer? -. Ara està suspesa del servei.

OFICINES PRESIDENCIALS, CORONITA, CORÈLLIA: 1830 HORES.

-Seu –va dir Thrackan Sal-Solo-. No esperava veure't una altra vegada tan aviat.

Les portes de l'oficina estaven obertes i un parell dels empleats de Sal-Solo estaven asseguts a la sala adjacent. Fett va seure a la vora d'una de les cadires bones entapissades de brocat i va fer un gest al Han perquè s'assegués. Mirta simplement es va quedar dreta cap a un costat, amb els braços creuats. Sal-Solo no va semblar esperar que li presentessin al nou associat d’en Fett.

Ho descobriria bastant aviat.

-T’ho has pensat millor? -va preguntar Sal-Solo.

-Només busco un aclariment -va dir en Fett. Va notar la posició de la porta que portava al búnquer d'emergència-. Podem discutir això en privat?

-Com de privat?

-És aquesta habitació a prova de sons?

-Sí.

-Llavors tanqui les portes i delegui als seus empleats la resta de la tarda lliure.

Per a un home com Sal-Solo no era una petició inusual. Fett estava comptant amb això; no li havien pagat per silenciar a un transeünt qualsevol. Les portes es van tancar i es van quedar tan a soles amb Sal-Solo com anaven a estar-ho mai.

Hi havia un panell de comunicadors a l'escriptori. Fett estava bastant segur que un d'ells seria un botó de prioritat per a demanar ajuda. També estava segur que Sal-Solo portava més d'una pistola làser.

No facis un nyap d'això, Solo. Un tret net. Mai hauria d’haver de deixar que vinguessis, però ara ets el meu bitllet cap a la meva filla.

-Digui'm de nou què té en ment per a Centràlia.

La seva pantalla integrada li va mostrar que no hi havia ningú a les oficines adjacents. Més enllà de dues habitacions el radar de penetració es tornava menys eficient. Per què donaré ara qualsevol cosa per veure a l’Ailyn després de cinquanta anys? És sorprenent el poder que la moralitat té sobre la teva ment. Va descansar la seva mà sobre el seu rifle làser. Sempre el sostenia més que portar-lo al muscle; Sal-Solo no va semblar pertorbar-se per això.

Mirta no apartava els seus ulls d'ell. Han estava en silenci però visiblement tens. Fett podia veure-ho en les seves espatlles.

-Una vegada que les forces corellianes trenquin el bloqueig, podem proveir l'estació amb equipament tècnic i reactivar-la. Esperem posicionar als teus homes dins per aturar futurs sabotatges. És una gran estació per fer-la a prova d'intrusos.

D'acord, mira’m amb molta atenció...

-Com vaig dir, un milió de crèdits per home i mes.

Fett va comptar els segons. Han es va estremir.

-Més barat que un exèrcit, suposo -va dir en Thrackan a la fi.

-Cent mandalorians és un exèrcit -va dir en Fett.

I llavors en Han va saltar des de la vora de la cadira i es va llançar sobre l'escriptori d’en Sal-Solo, fent-lo xocar contra la paret i bolcant la seva cadira. Sal-Solo va treure una pistola làser oculta de la jaqueta mentre lluitaven i Han li va donar un cop de cap. La pistola làser va sortir volant.

Tros d’imbècil. L’has fumut. Han es va treure el casc amb una mà i va sostenir al seu cosí per la gola.

-Tros d’escòria...

Fett es va llançar a través de l'escriptori i va immobilitzar a Sal-Solo.

-Només fes-ho -li etzibà-. Mata’l. O ho faré jo. Això no és un esport.

Mirta va cobrir les portes amb les seves pistoles làser. Almenys la noia sabia el que estava fent.

-He esperat això durant anys, Fett.

-Llavors, que sigui ràpid. -Fett va assumir que en Han volia fer patir al seu cosí abans de matar-lo, la qual cosa era una falta greu, però les disputes familiars sempre tenien massa càrrega emocional-. Recorda que vas estar d'acord.

Han agafava la gola de Sal-Solo de manera que li estava estrangulant. Els ulls de l'home es van inflar.

-Mai més, tros de sac d'escòria. -Li va enfonsar els dits a la pell-. Mai tornaràs a ficar-te amb mi o amb la meva família.

Sal-Solo va trobar una veu desafiant i estrangulada.

-Creus que la caça-recompenses que vaig utilitzar com a esquer per a tots vosaltres a Coruscant és l'única que et persegueix?

-Què vols dir? -Fett va agafar el canell d’en Han per evitar que estrangulés a Sal-Solo abans que respongués-. Quin esquer?

-Jo els hi vaig donar la informació sobre ella. Estaven massa ocupats seguint-la a ella per preocupar-se pels altres. Ja vénen, Han, i no saps quants. Mai seràs capaç de tornar a dormir tranquil.

Ailyn. Li vas tendir un parany a l’Ailyn. Vas utilitzar a la meva nena petita.

-Retrocedeix, Solo. És meu -va dir en Fett i va sostenir la seva arma làser contra el cap d’en Sal-Solo.

-No, és meu -va dir la Mirta i va rodar sobre l'escriptori per disparar tres trets al front de Sal-Solo.

Hi va haver una dècima de segon de silenci total i després dos segons de caos. Han estava maleint i dient que li havien enganyat. Fett va disparar dues ràfegues a Sal-Solo per a assegurar-se que havia acabat amb ell. I això és també per l’Ailyn.

-Hauries d’aprendre a disparar primer, Solo -va dir en Fett-. Ara fica't ràpidament per aquest passatge. Corre per ell.

-Però jo volia acabar amb ell. Per tot el que m'ha fet a mi.

-Endavant, llavors. Dispara-li unes quantes vegades. Cobra’t la teva venjança. Després calla i posa't en marxa.

L'habitació podia estar feta a prova de sons, però el soroll del foc làser podia arribar molt lluny. Fett no estava segur que en Han pogués fer-ho. Però Sal-Solo era mort i Han ja no havia d’enfrontar-se a disparar-li a sang freda. Al final va disparar. Fett el va agafar i el va empènyer a través de la porta en direcció cap al passatge mentre la Mirta recollia el casc de recanvi.

Era una noia llesta. Fins i tot si havia fet un tret que no havia d'haver fet.

Van baixar corrent per un únic tram de graons i van entrar en un llarg passadís il·luminat per llums d'emergència grogues. Els sensors del casc d’en Fett van captar moviment dues habitacions més amunt. Peus que corrien. Algú venia. Va treure totes les fulles de seguretat de la seva butxaca i va col·locar el seu patró d'interferència per bloquejar tots els comunicadors excepte el seu propi. Aquest no era el moment de deixar que algú truqués als reforços.

Llavors va empènyer al Han davant d'ell i el va forçar a córrer. El molt ximple estava encara mirant cap enrere, cap al cos del seu cosí.

-Ara la meva part del tracte, Solo -va panteixar en Fett mentre corrien-. La meva filla. He de veure a la meva filla.

Següent