Tempesta (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Les siluetes en forma de pinça d'una dotzena de caces estel·lars Miy'til es van elevar per sobre del turó darrere de Vila Solis i després es van llançar cap al cel sobre pilars d'emissions blaves. La Jaina va estirar el seu coll, mirant en silenci mentre l'esquadró de caces traçava un arc cap a un grup de punts brillants que ja s'estaven movent-se a través del cel nocturn de Terephon. Estimà que el nombre de punts era al voltant de trenta i fins i tot mentre ella els mirava, s'estaven col·locant en una formació de diamant obert d'una flota de batalla desplegant-se per a un salt a l’hiperespai.

-Alguna cosa simplement no està bé respecte això -va dir ella, encara mirant a la flota. En haver-los estat denegat l'accés a l'hangar pel cap de vol, Zekk i ella havien aterrat fora de la porta davantera només una mica abans-. Se suposa que som nosaltres els que anem a lliurar les ordres de mobilització de la Tenel Ka. Per preparar una flota així de ràpid, la Ducha Galney hauria d'haver sabut sobre el cop d'estat abans que nosaltres deixéssim Hapes.

-Bé, la seva germana és la camarlenc de la Tenel Ka. -Zekk s'estava referint a la majestuosa Lady Galney, que havia semblat tan convençuda després de l'intent de cop d'estat que els pares de la Jaina havien participat en l’atac-. Potser Lady Galney va dir a la Ducha què va passar.

-Com? -va preguntar la Jaina-. Terephon està en les Boires Transitòries. Aquí no hi ha HoloRed, recordes?

Zekk merament va grunyir i es va tornar per estudiar les cúpules coronades d'espires que s'elevaven sobre la paret de la vila. Jaina no necessitava la Força perquè li digués que ell estava menys interessat en l'arquitectura simple de la vila que en evitar una conversa amb ella. Durant el llarg i complicat viatge des de Hapes, no li havia permès més contacte a través de la Força que el necessari per coordinar els seus salts hiperespacials i les seves úniques paraules fins ara havien estat sobre veure la Ducha.

La Jaina el va agafar pel braç i el va fer girar-se perquè la mirés.

-Mira, tenim una missió a complir. Així que sigui el que sigui que estigui retorçant la teva mànega d'aire... supera-ho!

Zekk va apartar el seu braç, però va parlar amb una veu suau.

-Crec que ho he superat.

-Bé -va dir la Jaina. Llavors va arrufar les celles, donant-se compte per primera vegada en anys que no tenia ni idea del que Zekk volia dir-. Has superat què, exactament?

-Jaina, para -Va dir en Zekk-. No et fas la innocent molt bé.

-La innocent? -Ara la Jaina estava realment confosa. Gairebé sempre podia dir el que Zekk estava pensant... almenys fins ara-. Zekk, no sé de què estàs parlant. Realment no ho sé.

Zekk la va estudiar durant un moment i llavors va arquejar les celles fosques.

-Apa ja. No estem tan des-Units. -Ell va negar amb el cap-. Has volgut això durant anys. Deixa d'amagar-ho.

Ell va assegurar el seu InvisibleX i es va dirigir cap a la vila, deixant sola la Jaina. Ella estava tan acostumada a l'aprovació cega d'ell que no podia creure completament que ell li estigués parlant com si fos una nena petita consentida. Ella va retornar la seva ment a l'última vegada que les coses havien semblat normals entre ells, poc després que haguessin arribat al Palau de la Font i haguessin descobert que els seus pares eren sospitosos d'estar involucrats en un intent de cop d'estat.

Zekk havia intentat consolar-la, suggerint que l'assassinat no era l'estil dels seus pares i ella li havia respost amb brusquedat. Ell s'havia col·locat a l'altra banda de l'habitació i, encara que havia continuat defensant als pares d'ella davant la Tenel Ka i l’Isolder, per a ella havia estat silenciós i retirat.

-Per la Força! –La Jaina va assegurar el seu propi InvisibleX i el va atrapar-. És això del que va tot això? Sobre el que vaig dir a la sala d'espera? Estava preocupada pels meus pares! No pots culpar-me per això.

-No ho faig -va replicar en Zekk-. És només que finalment vaig comprendre que... -Es va contenir i va suavitzar el seu to-. Mira, Jaina, vaig comprendre que has tingut raó tot aquest temps. Som millors com a amics del que mai seríem com amants. Sé que m'ho has estat dient durant anys, però crec que part de mi realment no ho creia fins ara.

La Jaina estava tan sorpresa que va deixar de caminar i simplement es va quedar allà mirant a l'ampla esquena d’en Zekk. Ella havia acabat amb el seu romanç quan eren adolescents i havia estat intentant que ell deixés de perseguir-la des de llavors. Així que, per què de cop i volta sentia com si hagués perdut alguna cosa?

Ara que entenia què havia passat, la Jaina es va adonar que encara podia sentir la presència d’en Zekk en el fons de la seva ment. Ell era fort i segur i independent... i havia acabat amb ella.

Finalment ell li havia concedit el seu desig.

I això era una cosa bona. Realment ho era.

La Jaina es va donar pressa per atrapar-lo de nou i després va caminar al costat d’en Zekk.

-Ja era hora –Va grunyir-. Ara potser pugui deixar d'esperar fins que t'adormis per donar-me les meves sanidutxes.

Zekk va riure.

-De tota manera no funcionava -va dir ell-. Seguia tenint aquests somnis...

-Sí? –La Jaina el va mirar per descobrir una espurna entremaliada en els ulls d’en Zekk, però ara que havia localitzat una altra vegada la seva connexió, sabia que ell li estava dient la veritat-. I no vas dir res?

Zekk va arronsar les espatlles i li va dirigir un somriure avergonyit.

-Vaig pensar que eren només... bé, somnis.

La Jaina va començar a acceptar la seva explicació i després va comprendre de sobte que ell s'estava burlant d'ella.

-Mentider! -Li va donar un cop de puny a l'espatlla-. Anem a lliurar el missatge de la Tenel Ka.

-És clar -va riure per sota el nas Zekk-. Això és el que he estat intentant fer.

La Jaina va allargar el pas, avançant-lo mentre creuaven els últims metres fins a la porta. Villa Solis era un grup d'edificis baixos i rodons, construïts amb gratenite blanc i localitzats al cor dels remots erms del planeta. Estava envoltada per dos-cents quilòmetres de pantans i l'única manera pràctica d'arribar-hi era per aire. Amb tot, era un dels recessos més aïllats i inaccessibles que la Jaina havia visitat mai, però suposava que aquest era l'assumpte. Lady Galney els havia advertit que l'única cosa que la seva germana la Ducha gaudia més que la privadesa era caçar i amb tota certesa hi hauria munts d'ambdues coses disponibles a Villa Solis.

Mentre s'acostaven, la Jaina va seguir esperant que un panell s'obrís a la desllustrada porta de cròdium de manera que un sentinella, o almenys un droide de seguretat, pogués llançar un desafiament.

Però la vila va romandre misteriosament silenciosa, sense res que s’agités excepte la humida brisa del pantà.

-Massa tranquil -va dir en Zekk-. Han de saber que som aquí.

-Sí -va dir la Jaina. Malgrat com eren d’esmunyedissos els InvisiblesX, fins i tot ells creaven un esclat sònic quan baixaven a través de l'atmosfera a moltes vegades per sobre de la velocitat del so local-. Potser els hem espantat.

Una vegada que es van haver detingut davant de les portes, un tentacle folrat de bronze va sortir disparat a cada costat d'ells. Jaina i Zekk van treure tots dos els seus sabres làser dels seus cinturons i van pivotar de manera que es van quedar esquena contra esquena i la Jaina es va trobar mirant a unes lents blau fosc i oscil·lants de la beina de l'ull d'un Serv-O-Droid porter.

-Tenen un minut per deixar la hisssenda. -La veu del porter, emesa per un petit vocalitzador ocult darrere de la beina de l'ull, havia estat fabricada a propòsit perquè sonés sibilant i amenaçadora-. Si no obeeixen se'ls tractarà amb severitat.

-Estem aquí amb un missatge per a la Ducha -va replicar la Jaina.

-No estan a l'agenda. -Va ser el porter al costat d’en Zekk el que va parlar aquest cop, amb una veu que era dolça i femenina-. Haurien d'haver demanat cita.

-Com? -va preguntar en Zekk-. L’HoloRed no arriba a Terephon.

-El nostre missatge ve de la Reina Mare Tenel Ka -va afegir la Jaina-. És important.

-Llavors hauran de demanar una sssita i tornar quan estiguin en l'agenda -va dir el primer porter-. La Ducha no està a la residència en aqueessst moment.

La Jaina va arrufar les celles.

-El Servei Reial d’Intel·ligència diu que sí -va replicar ella-. I no s'han equivocat sobre el parador de cap de les altres nobles que hem visitat.

Els dos porters es van retirar sobre els seus tentacles mòbils.

-Tenen trenta segonsss per marxar -va dir el primer.

-Procediments de terminació -va afegir la segona amb veu dolça- ja estan sota preparar...

La Jaina va activar el seu sabre làser en el mateix instant en què la fulla d’en Zekk saltava a la vida. Van fer un tall junts, no tant tallant a través de les beines d'ulls com incinerant-les i després van invertir els seus cops en un perfecte uníson, tallant els tentacles mòbils del sòl i pivotant per enfrontar-se a la porta.

-També som millors companys de missió del que seríem amants -va observar la Jaina.

-No em sorprèn -va grunyir en Zekk-. Realment hem estat junts en missions.

-Per què seria la Ducha tan reticent a sentir un missatge de la Tenel Ka? -va preguntar la Jaina quan l'atac amb el qual els porters havien amenaçat no es va materialitzar.

-No ho sé -va dir en Zekk-. Crec que li haurem de preguntar quan la trobem.

La Jaina va aixecar la mirada al cel nocturn, mirant als puntets brillants de la flota reunida de la Ducha.

-Crec que hi ha un parell de coses que necessitarem preguntar-li.

Ella es va obrir a la Força i es va sorprendre una mica de sentir només una única presència intel·ligent a l'altre costat de la porta.

-Obri! -demanà-. No estem aquí per fer mal a ningú.

No hi va haver resposta.

Després d'un moment, Zekk va mirar la Jaina i va aixecar una cella interrogativament. La Jaina va arronsar les espatlles i es va col·locar en posició darrere d'ell, preparada per contrarestar qualsevol atac que estiguessin a punt de provocar. Zekk va clavar el seu sabre làser en el lloc on la porta s'unia a la paret i llavors va començar a arrossegar la fulla lentament cap avall, tallant les barres internes del tancament.

Una veu apagada va sonar des de l'altre costat.

-Pari!

Van sentir un alt «clunk» i llavors la porta es va retreure dins de la paret amb un «Whoosh» pneumàtic. A l'altre costat hi havia una dona fornida amb cara de lluna que portava un llardós davantal de cuir sobre una túnica molt descolorida. Els seus ulls eren estrets i sortits, el nas era ample i pla i els seus gruixuts llavis estaven corbats en un permanent riure burleta. En resum, era probablement la hapana més lletja que la Jaina havia vist mai.

La dona li va arrufar les celles a la Jaina.

-No calia que fessis que el teu home tallés la porta de la Ducha -va dir ella-. Jo t'hauria deixat entrar.

-Llavors no hauries d’haver-te pres tant de temps per prendre la teva decisió. –La Jaina va desactivar el seu sabre làser, però va continuar mirant a la dona-. Quin és el teu nom?

-Entora -va replicar la dona-. Entora Zar.

-Bé, Entora -va dir la Jaina-, la propera vegada que una Cavaller Jedi es dirigeixi a tu, podries voler respondre.

Zekk i ella van entrar per la porta en una massa d'estructures de gratenite blanc, amb cúpules i que aclaparava la mirada, tan properes unes de les altres que a primera vista semblava impossible estrènyer-se per passar entre elles. Cada finestra tenia tirades les persianes, cada porta estava tancada i, a part de la lletja dona, no hi havia ningú a la vista.

La Jaina va estendre la seva consciència de la Força unes quantes dotzenes de metres més endins de l'edifici i només va sentir les presències furtives de criatures que eren feristeles.

-On és tothom? -demanà Zekk.

-S'han anat -va dir Zar. El vostre pobre pilotatge era un afront per a les sensibilitats de la Ducha.

La Jaina estava massa sorpresa per l'audàcia de la Zar per estar ofesa.

-El nostre pilotatge?

-El vostre angle d'entrada era massa pronunciat -va dir la Tsar. No vau poder desaccelerar prou ràpid per fer una aproximació elegant. Em sorprèn que no us arranquéssiu les ales.

-No estàvem intentant fer una aproximació elegant -va dir la Jaina a través de les seves dents premudes-. I no recordo haver-te demanat la teva opinió.

-Les nostres naus tenen característiques de vol úniques -va explicar en Zekk-. No es manegen com els XJ-7, especialment en l'atmosfera.

-Dubto que poguéssiu fer-ho millor amb un XJ-7 -va replicar la Tsar. Òbviament necessiteu més temps en el simulador en qualsevol cosa que piloteu.

Això va ser massa per a la Jaina.

-Escolta, rodder, vaig començar a volar XJS en combat abans de ser prou gran per signar els meus propis contractes. Quantes hores tens tu en bitàcola?

-En un XJ?

-No, en un cotxe de pedals! -va replicar la Jaina-. Per descomptat que en un XJ.

Tsar va apartar la mirada.

-Cap en realitat.

-Cap? –La Jaina no podia creure el que estava sentint. Cap pilot decent presumiria de saber l'angle d'entrada atmosfèrica apropiat per a una nau en la que mai havia volat-. Llavors què pilotes?

-Moltes coses diferents -va respondre la Tsar amb orgull-. El Reial Naboo N-1, el Marca 1 Caçacaps, el Xi Char DPS...

-Això són antiguitats, no caces estel·lars! -va objectar la Jaina.

-I el DPS era un caça droide -va dir en Zekk, arrufant les celles sospitosament-. On has estat volant aquestes naus?

Tsar mirà a Zekk, clarament ofesa que un mer home s'atrevís a qüestionar les seves credencials.

-En el mateix lloc en el que faig tots els meus vols –Va dir ella-. En el meu holosimulador. Sóc una instructora qualificada.

La mandíbula de la Jaina es va obrir per la sorpresa.

-Estàs boja? Hi ha un... –Va sentir una empenta de la Força d’en Zekk i va comprendre que s'estava permetent que la distraguessin pel que era com a màxim una irrellevància i com a mínim una tàctica dilatòria intencionada-. No importa. Només porta'ns davant la Ducha.

Però la Zar no estava llesta per acabar amb el debat de l’holosimulador.

-De fet, probablement sóc millor pilot que vosaltres, atès que la meva unitat...

-No ho ets -la va interrompre la Jaina-. Hem acabat amb la discussió.

La Jaina la va empènyer per passar per un costat i Zekk per l'altre, tots dos ignorant la protesta de la Zar sobre que no tenien permís. Com a filla d'una famosa dona d'estat, la Jaina havia après aviat que sempre era millor ignorar els jactanciosos i als idiotes.

No hi havia presències humanes en cap edifici proper, la Jaina va estendre la seva consciència de la Força més profundament en la vila i li va sorprendre no sentir tampoc res allà. Però quan es va obrir més enllà del propi complex cap a l'àrea que l'envoltava, va detectar a un grup de gent espantada en el més profund sota el turó, als voltants de l'hangar subterrani de la vila.

-Sents això? -va preguntar la Jaina a Zekk-. S'estan ocultant de nosaltres.

Zekk va assentir.

-Probablement és un refugi d'emergència sota el turó amb l'hangar.

-Això tindria sentit -va dir la Jaina-. Però per què tindrien por de nosaltres?

Zekk va arronsar les espatlles.

-M'imagino que haurem de preguntar-los-hi.

Ell no va treure a la llum la possibilitat de preguntar-li a la Zar i la Jaina no ho va suggerir. Una altra conversa amb la dona només els hi causaria més dilació i la Jaina dubtava que poguessin descobrir res útil. Tsar difícilment era el tipus de dona a la qual una sagaç noble hapana li confiaria alguna informació que no fos per enganyar.

Van continuar endinsant-se en la vila, amb Zar seguint-los i protestant. Una i altra vegada un droide ratolí creuava a gran velocitat per una intersecció propera i una vegada es van ensopegar amb un droide netejador que polia acuradament els blocs de gratenite que pavimentaven el passeig. A part d'això, l'interior de la vila romania tan desert com ho havia estat l'entrada.

Atès que els edificis estaven tots tancats i ells eren aquí simplement per lliurar un missatge, la Jaina es refrenà per no entrar a la força.

Però per les evidències que veia mentre passaven (marcs de portes esgarrapats, una braseria a l'aire lliure, l'olor agre de les tines per adobar el cuir), la vila amb certesa semblava ser la retirada favorita per caçar d'una noble molt rica. L'única part estranya era que la Ducha se sentís forçada a dur-se a tota la casa a un lloc ocult perquè dos Jedi haguessin arribat amb un missatge de la Tenel Ka.

Uns moments després, van arribar al turó a la part posterior del complex, on un penya-segat artificial indicava la font de gratenite que havia estat utilitzat per construir Vila Solis. Un parell de torres blanques s'alçaven contra el penya-segat, una a cada costat del gran forat. El forat estava envoltat per una paret que arribava a l'altura del pit i del seu interior s'elevava un feble pudor de putrefacció i almesc.

Després de confirmar que les dues torres estaven segellades tan fortament com ho havien estat els altres edificis, la Jaina va anar a inspeccionar el forat. Tenia al voltant de tres metres de profunditat des del peu de la paret, amb un fons fangós ple d'ossos aixafats i cranis d'animals. Marcades en el fi fang hi havia les impressions de dotzenes d'enormes peus amb forma de rems, sempre alineats per parelles a cada costat d'una llarga i serpentejant depressió.

La part posterior del forat s'estenia sota el penya-segat, creant una gran cova sota el turó.

En el més profund de la cova, la Jaina va sentir a un grup de presències mig intel·ligents.

Zekk es va col·locar al seu costat i va mirar per sobre de la paret i després va fer una ganyota davant l'olor.

-Espero que aquesta no sigui l'única manera d'entrar.

-No pot ser-ho. –La Jaina va apuntar a les estranyes petjades marcades al fang en el fons del forat-. No són peus de persones.

-I tampoc veig la Ducha arrossegant-se pel fang simplement per evitar-nos a nosaltres. -Zekk va tornar la seva atenció cap a les torres al costat del forat-. L'entrada ha d'estar en una d'aquestes.

Es va dirigir cap a la torre més propera, sostenint el seu sabre làser i pretenent clarament obrir-se camí cap a dins amb ell.

-Espera -va dir la Jaina-. No fem més mal del que haguem de fer. La Ducha Galney se suposa que és una de les més lleials aliades de la Tenel Ka.

Ella es va girar cap a la Zar, que finalment havia deixat de protestar però continuava seguint als dos Jedi a través del complex.

-Com entrem al refugi d'emergència? -va pregunta lar Jaina-. Pots ajudar-nos o pots explicar-li a la Ducha Galney per què vam haver d’obrir-nos camí tallant per entrar.

La Tsar va arrufar les celles per la confusió.

-Refugi d'emergència?

Tot just havia parlat abans que un cor de xiscles aguts se sentís des del forat. Jaina i Zekk es van girar per trobar a sis criatures, almenys aquest era el nombre de boques que va veure la Jaina, sortint de la cova en un poti-poti gris i ple de fang. Eren gairebé tan grans com motos lliscants, amb gruixos cossos tubulars, potes robustes i peus amb forma de rems.

Tan aviat com van veure a la Jaina i en Zekk, es van llançar contra el costat del forat. Van xocar amb la panxa i van esgarrapar frenèticament la roca, arrossegant-se cap amunt prou per treure els seus caps de morros rodons sobre la paret, volent mossegar i escridassant als dos Jedi.

Jaina i Zekk es van retirar un pas i van encendre els seus sabres làser. Llavors gairebé van caure mentre la Tsar empenyia per passar entre ells, col·locant-se entre els sabres làser i les criatures del forat.

-No! Si us plau! -Es va girar i va mirar de front als dos Jedi, estenent els seus braços per protegir les estranyes criatures-. Us diré tot el que vulgueu, només no li feu mal als meus nadons!

Les criatures van començar a cridar més excitadament que mai, amb els seus caps pujant i baixant darrere la Tsar mentre li llepaven les orelles i els braços, recobrint el seu cap i les espatlles amb unes fines baves grogues.

La Jaina va encongir el nas pel disgust.

-Els teus nadons?

-Són els murgs de caça favorits de la Ducha -va dir la Tsar-. Jo sóc la seva cuidadora.

Zekk va desactivar el seu sabre làser.

-No et preocupis -va dir ell-. No anem a fer-los mal...

-Mentre ens ajudeu -el va interrompre la Jaina. Ella va sentir la desaprovació immediata d’en Zekk, però es va acostar a la Tsar de totes maneres. De vegades Zekk era simplement massa kríffidament honorable per al seu propi benestar-. Per què s'està ocultant la Ducha de nosaltres?

-No s'està ocultant -va dir la Tsar-. Us ho vaig dir. Estava tan ofesa per la vostra arribada que va decidir anar-se'n.

-Va decidir marxar després que nosaltres arribéssim? -va preguntar Zekk-. Estàs segura?

-I tant que estic segura. -Tsar va continuar amb els braços estesos protectorament-. Després que els vostres esclats sònics interrompessin la seva serenitat, ella em va trucar i em va dir que ella i la resta de la casa marxarien. Jo havia de quedar-me i tenir cura dels meus nadons, dels murgs, i assegurar-me que no robéssiu res.

-Que no robéssim res? –La Jaina va començar a tenir una sensació incòmoda-. Sabia la Ducha qui érem?

-Va dir «els Jedi». -Els braços de la Zar van començar a tremolar i la seva mirada va caure sobre el sabre làser encara encès de la Jaina-. Si us plau no els facis mal als meus nadons. No és culpa seva.

-Ningú va a fer-li mal als teus murgs -va dir en Zekk. Li va arrufar les celles a la Jaina-. Oi?

La Jaina va desactivar la seva fulla.

-Suposo. –Per a la Zar, va dir-: Però has d’ensenyar-nos com arribar a l'hangar...

Un tronar va sonar des de la part més profunda de l'interior del turó. Un instant després la silueta amb forma d'ametlla d'un iot de luxe hapani va saltar a la vista i va començar a escalar cap al cel sobre un pilar d'emissions blau. La Jaina va expandir la seva consciència de la Força cap a l'hangar i només va sentir buit.

-Zar -va preguntar ella-, és costum que la Ducha se’n dugui a tota la casa quan es marxa de Vila Solis?

-Gens ni mica -va replicar la Tsar-. Al voltant de vint de nosaltres estem aquí tot el temps. Hi ha molt del que cuidar a part dels murgs.

-Em temia que diries això. –La Jaina v pronunciar una maledicció silenciosa i després va preguntar-. T'has adonat de la flota orbitant Terephon?

-Una bona pilot sempre manté un ull al cel -va dir indignadament la Tsar-. A més, han estat enviant esquadrons de caça per a ser proveïts tota la setmana.

-Tota la setmana? -va repetir en Zekk.

Tsar va arrufar les celles i va començar a comptar els dies amb els dits.

-Sí, tota...

-No hi fa res -va dir la Jaina. Es va tornar cap a Zekk-. Abans que pogués saber alguna cosa sobre l'intent de cop d'estat.

-Hi va haver un intent de cop d'estat? -va preguntar la Tsar-. Mai vam sentir res a Terephon.

Zekk va posar una mà sobre la seva espatlla i la va fer tornar cap a la torre més propera.

-Vés. Troba algun lloc segur.

La Jaina va arrufar les celles.

-Creus que la Ducha atacarà la seva pròpia vila?

-Sé que ho farà. -Zekk va fer un gest amb el cap cap a la Tsar, que fins ara s'havia negat a marxar-. Si necessites deixar un esquer darrere, qui seria?

-Jo? -Tsar va negar amb el cap enfàticament-. Mai. Sóc la companya favorita per muntar de la Ducha!

La Jaina va ignorar la protesta de la Tsar i va assentir en direcció a Zekk.

-Veig el que vols dir -va dir. La Ducha havia començat a mobilitzar la seva flota abans de l'intent de cop d'estat, el que significava que ella havia estat una de les seves arquitectes i aquest era un secret que valia la pena protegir, especialment atès que la Tenel Ka encara semblava pensar que la família Galney era lleial-. Però no sé si arrasaria la seva pròpia vila de caça només per acabar amb nosaltres.

-Som Jedi -va contestar en Zekk-. I saps el que significaria per a ella si escapem. Ha d'estar segura.

-D'acord. –La Jaina només va haver de recordar uns quants recomptes de l'HoloRed de miraculoses escapades Jedi per saber que Zekk tenia raó. La Ducha estaria aterrida que si sobrevivien a qualsevol intent de matar-los, advertirien a la Tenel Ka de la seva involucració en el cop d'estat. Ella es va girar per anar-se’n -. Tornem als...

La Jaina es va aturar quan dues formes voluminoses van sortir de darrere d'un edifici. Tenien torsos en forma de falca, enormes sistemes plens d'armes i una armadura de laminànium gris. Amb fotoreceptors vermells brillant en les muntures dels buits de les seves distintives cares de calaveres, no hi havia manera de confondre la fabricació dels droides.

-CYV’s! -El cor de la Jaina va saltar fins a la seva gola. Fins i tot els Jedi eren pobres iguals per a la punteria i el ferotge poder de foc dels droides de batalles CYV. Zekk i ella van encendre els seus sabres làser-. L'oncle Luke ha de tenir una xerrada amb Lando sobre a qui li està venent aquestes coses.

Tsar va arrufar les celles abans les seves fulles xiuxiuejants.

-No hi ha necessitat d'això, Jedi Solo. Només són droides guardians. -Va fer un pas endavant, bloquejant la línia de foc dels droides-. Vosaltres dos relaxeu-vos. Aquests convidats simplement se n'anaven.

-Negatiu. –El droide més proper va aixecar el braç que contenia el seu canó làser-. Si us plau, aclarida una línia d'atac. Els intrusos són objectius designats.

Tsar es va col·locar les mans als malucs.

-Jo decideixo qui són els objectius aquí, Dos-Vint. Sóc jo a qui la Ducha va deixar a càrrec.

-Uh, Entora -va dir la Jaina-. Potser hauries d’escoltar...

La Jaina va ser interrompuda pel ràpid retrunyir d'un canó làser i de sobte hi havia sang i llums calents per tot arreu. Sabent que no havien de permetre que els droides concentressin el seu ferotge poder de foc, Zekk i ella es van llançar en direccions oposades, voltejant-se en l'aire en una hèlix salvatge de girs i tombarelles, depenent de la Força per mantenir-se un instant per davant dels ordinadors d'objectius dels droides.

Un tremend cruixit va retrunyir pel complex mentre el foc dels canons va colpejar la paret al voltant del forat dels murgs, esquitxant resquills de roca i pols superescalfat en totes direccions.

La Jaina va baixar a quatre metres de distància i va rodar en una tombarella i llavors es va llançar en una llarga espiral corba. Hi havia tants trets que l'aire semblava a punt d'esclatar en flames i va haver d'utilitzar el seu sabre làser dues vegades per desviar atacs que s'acostaven tant que va pensar que la meitat de la seva cara es fondria.

Una cacofonia de crits ensordidors va sonar darrere d'ella, gairebé tan alts com els canons làser dels droides. La Jaina va colpejar el sòl rodant i va fer una tombarella per posar-se a cobert darrere de la paret del primer edifici que va poder trobar.

Girà per col·locar-se enfront dels seus atacants i es va sorprendre de veure un seguit de formes grises enfangades escalant a través de la fumejant bretxa de la paret del forat dels murgs. Els ulls de les criatures estaven molt oberts, estaven deixant llargues sèries de baves grogues i, donades les seves formes desmanegades i les seves potes deformes, s'arrossegaven dins el complex amb una velocitat que la Jaina només podia qualificar de sorprenent.

Una andanada de trets de canó va impactar sense miraments a l'edifici que ella estava utilitzant per cobrir-se... i de cop i volta va fallar per molt. Ella va treure el cap per la cantonada i va veure que el grup de murgs que fugia havia xocat de cap contra els droides de batalla. La majoria tenien les seves poderoses mandíbules tancades sobre una cama o un braç del droide i estaven lluitant per fer-los caure, però el més petit sostenia el que quedava del cos sense vida de la Tsar a la boca i circulava al voltant de la melé, aparentment intentant portar-la a un lloc segur.

La Jaina va mirar a través del pati en direcció a Zekk, que també estava ajupit darrere d'un edifici, estudiant la situació. Ella es va obrir a ell en la Força i va saber instantàniament que estaven pensant el mateix: Anem-nos mentre puguem.

Ella va treure el seu comunicador i va obrir un canal directe amb Esmunyedís.

-Encén ràpidament els motors! Tornem a corre-cuita i necessitem l'energia d'enlairament amb rapidesa.

La rèplica d’Esmunyedís va ser un xiulet irritat.

-No hi ha temps per explicacions. Només fes-ho! -li va ordenar la Jaina.

Encara que la Jaina no podia entendre realment el codi de xiulets, era bastant fàcil endevinar les objeccions del seu astromecànic. A causa de què s'estaven quedant sense combustible, Jaina i Zekk havien apagat els seus InvisiblesX sense cremar el subministrament de les cèl·lules de preescalfament. Encendre els motors ràpidament ara significava forçar al combustible fred a entrar a les cambres de combustió i això significava un arranjament complet, assumint, per descomptat, que els motors duressin prou per tornar a la base.

La Jaina estava a mig camí de tornada cap a la porta quan els murgs van passar com un raig per una intersecció adjacent, ara rient i clacant per l'excitació. Un moment després ella va sentir els xiuxiuejants servomotors i va saber que un dels droides de batalla l'havia trobat. Es va llançar darrere d'una corba, escapant tot just de la mort mentre una ràfega de trets de canó va fer un forat d'un metre d'ample a través de la paret de gratenite.

El droide de batalla va colpejar darrere d'ella, mentre el seu canó làser continuava fent estrelles negres a l'edifici a esquenes d'ella. Quan la Jaina va arribar a la següent intersecció, va utilitzar la Força per enviar una roca rebotant pel passeig cap a la porta, després va desactivar el seu sabre làser, es va ajupir darrere la banda oposada de l'edifici i va caure cap per avall sobre el fred passeig.

Al droide de batalla va semblar portar-li una eternitat arribar. A la Jaina va començar a preocupar-li que malgrat les seves precaucions, ell hagués detectat la seva signatura de calor amb un escombrat d'imatge termal o que potser hagués recollit el batec del seu pols en un anàlisi acústic. Va concentrar la seva respiració, intentant tranquil·litzar el seu cor amb un exercici de relaxació que rarament utilitzava.

Des de l'altre costat del complex li va arribar el so de la batalla d’en Zekk contra el seu propi perseguidor, amb el brunzit del seu sabre làser com apagat contrapunt del ràpid cruixir del canó làser del droide de batalla. Fins i tot més preocupant era la por i la inseguretat que la Jaina sentia a través de la Força, la creixent desesperació mentre el droide continuava pressionant el seu atac. Ella va començar a témer que Zekk no anava a aconseguir-ho. Que havia arribat l'hora de veure si podia escapolir-se del seu propi atacant i agafar al d’en Zekk per sorpresa.

I va ser llavors quan el distant rugit d'una entrada atmosfèrica va esclatar des del cel. La Jaina va estirar el coll i ràpidament va trobar una dotzena de ràpides cues d'emissions baixant des de les estrelles. Va pensar per un moment que la Ducha estava enviant a un esquadró de Miy'tils per donar suport als droides de batalla, però va comprendre que hi havia un altre objectiu més important per als caces estel·lars.

La Jaina va treure el seu comunicador, pretenent advertir al seu astromecànic que l’InvisibleX estava a punt de ser atacat i llavors va sentir els servomotors xiuxiuejant a l'altre costat de la corba, exactament com havia planejat.

Però el droide de batalla estava sent inusualment caut, prenent-se el seu temps per escombrar l'àrea amb els seus sensors, alerta a la possibilitat d'una emboscada. Jaina va contenir l'alè i es va pressionar més contra el terra, intentant mantenir-se calmada, intentant alentir la seva respiració i el seu cor. El droide probablement havia canviat d'una rutina d'atac a una rutina d'aguait i si ella no controlava les seves respostes corporals, aquestes la delatarien.

Durant els moments següents, la Jaina no va poder fer res excepte estar a terra i escoltar com es feia més fort el rugit dels Miy'tils. El so del sabre làser d’en Zekk va començar a esvair-se mentre la seva lluita es dirigia cap a la porta i ella va poder sentir la creixent desesperació d'ell a través del seu agrupament de combat. A hores d'ara, ell havia d'estar utilitzant la Força per seguir endavant. Aviat la seva pell començaria a arrugar-se amb els efectes d'extreure tanta energia de la Força... i llavors ell simplement pararia.

Zekk preferiria morir a arriscar-se a fregar el Costat Fosc i aquesta era una de les coses d'ell que frustraven a la Jaina. Per a ell, una cosa estava bé o malament, era bona o dolenta i això feia que cada elecció fos simple. O estimaves a algú o no ho feies. No hi havia lloc per a la inseguretat, no hi havia lloc per estar confusa sobre com et senties, per preguntar-te on residia la frontera entre una amistat de per vida i l'amor... o fins i tot si n’hi havia un.

Finalment un parell de petjades metàl·liques va sonar des de l'altre costat de l'edifici. La Jaina va romandre on era, treballant més durament que mai per fer callar el seu cor i la seva respiració. El droide estaria ara en una rutina d'emmagatzemar les dades i estaria alerta davant la possibilitat d'un atac.

Un altre trio de trepitjades van sonar des de l'altre costat de l'edifici i després tot un seguit d'elles. La Jaina es va aixecar tan silenciosament com li va ser possible, després va girar la cantonada sigil·losament i va veure el droide de batalla movent-se per un altre passeig cap a la porta.

Ella es va dirigir darrere d'ell, corrent tan silenciosament com va poder, amb el seu sabre làser encara desactivat però aixecat per atacar.

Gairebé havia arribat quan el droide va pivotar, presentant el seu flanc i fixant els fotoreceptors vermells a la cara d'ella. El braç d'ell va pujar i la gola de la Jaina es va constrènyer per la por quan es va trobar mirant al canó d'un canó làser.

Ella va caure relliscant i una ràfega de trets colorits va explotar en passar tan a prop que va sentir la seva pell cremar-se sota la seva calor. El droide va baixar el seu braç, obrint cràters de la mida de caps al passeig mentre intentava seguir-la. La Jaina va activar el seu sabre làser i va clavar la fulla al genoll d'ell amb tanta força com va poder.

La cama es va separar amb una pluja d'espurnes i fluid hidràulic i el droide se li va ensorrar gairebé a sobre, estavellant el canó de la seva arma contra el terra i volant-se el seu propi braç mentre continuava disparant.

Una andanada de metralla calenta va fer talls a l'esquena i el coll de la Jaina. Ella va continuar lliscant, utilitzant la Força per alliberar-se, després va apagar el seu sabre làser i es va afanyar a posar-se dreta un parell de metres més enllà del passeig. Va córrer per girar la cantonada just davant d'un mini míssil que va reduir una paret de gratenite de cinc metres a un munt de runes que s'esfondrava.

Un cop que les orelles de la Jaina van deixar de ressonar, ella va sentir alleujament en sentir el boom-boom-boom d'una andanada de granades que venia de l'altra banda de la vila. Es va obrir a Zekk a través del seu agrupament de batalla i va sentir la presència d'ell en algun lloc més endavant, prop de la porta. No hi havia manera de dir exactament què havia passat, però pel so ell també havia trobat una manera d'incapacitar el droide que el perseguia. Anaven a aconseguir tornar als InvisiblesX, després de tot.

Llavors una llarga sèrie d'esclats sònics van fer estremir a la vila i la Jaina va aixecar la mirada per veure els Miy'tils baixar com un llamp cap als InvisiblesX. Va treure el seu comunicador i va obrir un canal amb el seu astromecànic.

-Esmunyedís, aixeca els escuts. I digues-li...

Va ser interrompuda per un grinyol negatiu.

Per descomptat... amb tot aquest combustible fred congelat en el sistema, fins i tot un encès ràpid dels motors no els tindria encara a plena potència.

-D'acord, Esmunyedís. Només fes tot el que...

El trinat de comprensió de l’astromecànic es va esvair en l’eixordador esclat de la detonació d'un míssil. Un brillant centelleig va il·luminar el cel fora de la vila i després diverses detonacions més el van seguir, cadascuna més brillant que l'anterior i totes en l'àrea aproximada dels InvisiblesX.

Per quan les explosions es van aturar, la Jaina havia arribat al pati davanter de la vila. La porta havia estat tancada i els murgs estaven esgarrapant-la amb tant pànic que havien tallat el dur crodium. Zekk estava dempeus sobre la paret, mirant cap a fora cap a un plomall de fum negre. Fins i tot si la Jaina no hagués sentit la seva frustració, hauria sabut pel núvol enfurismat de la seva cara que els seus caces estel·lars havien estat destruïts.

Un rugit distant va sonar sobre el pantà i la Jaina va aixecar la vista per veure els Miy'tils donant la volta per a una altra passada. Va córrer cap endavant i va saltar amb la Força sobre el grup de murgs i després va aterrar sobre la paret al costat d’en Zekk. On havien estat els seus InvisiblesX, ara hi havia sis cràters fumejants.

-Serà millor que sortim d'aquí -va dir la Jaina. Va retornar la seva atenció al cel i va veure que els Miy'tils ja es llançaven de nou cap a la vila-. Tenies raó sobre la Ducha. Quan es tracta de Jedi, no creu que hi hagi alguna cosa com molt aniquilant.

-No n'hi ha -va dir obscurament Zekk-. I quan trobem una manera de sortir d'aquesta bola de fang, vaig a perseguir-la i a demostrar-li-ho.

En lloc de saltar fora de la paret i córrer per posar-se a cobert en els pantans, ell va tornar a caure dins de la paret i es va obrir pas a empentes entre els cridaners murgs cap als controls de la porta.

-Estàs boig? -li va cridar la Jaina des de dalt de la paret-. Aquests Miy'tils deixaran caure les bombes al voltant de cinc segons.

-Llavors ajuda’m a obrir aquestes portes!

La Jaina va començar a protestar i llavors va comprendre que només estaria perdent el temps. Independentment del més fora, Zekk era tan amable i valent com podia ser un Jedi i res anava a canviar això. Ni tan sols ella.

-Zekk, de vegades ets un autèntic mal al coll. -Ella va utilitzar la Força per apartar un parell de murgs del camí d'ell i ell finalment va arribar als controls de la porta-. I no puc creure que estigui dient això, però d'alguna manera m'està començant a agradar.

-I m'ho dius ara. -Zekk va treure l'obridor de panys del seu cinturó d'equipament i va començar a treballar en els controls de la porta-. Fes-m'ho saber quan ens quedem sense temps.

-Per què? –La Jaina es va tornar cap als Miy'tils que s’aproximaven-. Marcaria alguna diferència?

-En realitat no -va dir en Zekk. L’obridor de panys va sorprendre a la Jaina xiulant amb un senyal d'èxit després de només un parell de segons. Les portes xiuxiuejaren en obrir-se i els murgs van sortir disparats cap al pantà-. Però és bo saber que vas esperar.

 Següent