dijous, 19 de gener del 2017

La crida de la venjança (XIV)

Anterior



CAPÍTOL 14

Obi-Wan va córrer per l'ample bulevard en direcció als edificis del Govern. Esperava ferventment no arribar massa tard.
Davant seu s'alçava l'edifici gris i pla de la central de Seguretat Mundial. A un costat hi havia un gran cèrcol amb aerolliscadors i barredores aparcats. A l'altre costat hi havia un mur de pedra que separava l'aparcament del carrer.
- Qui-Gon! -va cridar.
Qui-Gon es va girar i el va veure. Eritha li va tocar el braç, òbviament urgint-li a ignorar a Obi-Wan i a entrar a l'edifici. Obi-Wan va accelerar, va buscar en la Força i va saltar.
Quan estava a la part alta de la corba del salt, es van obrir les portes de la central de Seguretat. Guàrdies i androides de combat es van vessar per les escales, la Força va haver de prevenir a Qui-Gon, doncs abans que Obi-Wan toqués terra al seu costat ja tenia el sabre làser activat i a la mà. Qui-Gon va apartar a l’Eritha del perill amb una mà i va saltar cap endavant per cobrir-la.
En aquells moments, Obi-Wan ja estava prou a prop, com per parlar amb Qui-Gon.
-A ella no li faran mal. T'ha traït -va dir, situant-se al costat del seu Mestre.
Qui-Gon no va reaccionar. Va mantenir la mirada fixa en els guàrdies i en els androides que van rodar fins posar-se en formació.
-Hem d’acabar amb els androides -li va dir Qui-Gon-. No facis res als agents. Estic reclamat. Només fan la seva feina. Ens anirem quant caigui l'últim androide. Què em dius si prenem la iniciativa?
Qui-Gon i Obi-Wan van saltar junts en un sol moviment. Els androides van començar a salpicar-los amb trets làser. Els agents de seguretat no es van moure de darrere dels seus escuts de durimpacte, esperant que els androides fessin la seva feina.
Els sabres làser dels Jedi es van moure en equip, bloquejant trets i retornant-los contra els androides. Els agents de seguretat es van ajupir darrere dels seus escuts davant l'inesperat retorn dels trets.
Els androides es van obrir en una maniobra en ventall. Els Jedi es van separar. Obi-Wan a l'esquerra, Qui-Gon a la dreta. Es van obrir pas un a un per la línia.
Al principi, els agents es van mantenir darrere dels escuts. Però a mesura que disminuïa el combat, i el foc de làser escassejava, es van atrevir a intervenir. Alguns van treure les pistoles làser i van disparar.
- Ara, padawan! -va cridar Qui-Gon, desviant els trets.
Els dos Jedi van saltar sobre una línia de vehicles de Seguretat que, una fracció de segon més tard, van ser destrossats per trets làser. Un altre salt més i van aterrar a l'altre costat del mur de l'aparcament. Obi-Wan va tenir el temps just de veure l'expressió de ràbia a la cara de l’Eritha quan es van posar fora de perill. Això li va dir tot el que necessitava saber.
Es van internar en la foscor del parc. Obi-Wan va sentir el llunyà so d'un aeroexplorador en arrencar.
-Mestre, Eritha et va posar un rastrejador -va dir Obi-Wan-. Avui, en la Legislatura.
-Quan em va abraçar -va dir en Qui-Gon.
Es va palpar acuradament la pell i les vestidures mentre corria. Va trobar l'aparell a la part posterior del seu cinturó d'utilitats. El va llançar a la foscor, i tots dos van córrer en direcció contrària.
Els brillants focus de l'aeroexplorador va escombrar el parc, però van anar darrere del localitzador. Van sentir als agents de seguretat movent-se entre els arbres. Els atacants seguirien el rastrejador per un temps.
Els Jedi es van refugiar en arbres gegants en unes fulles que oferien cert grau de protecció. Estaven plantats tan a prop els uns dels altres que fins i tot les barredores haurien tingut problemes per maniobrar entre ells.
Qui-Gon corria en ziga-zaga pel parc, seguit per Obi-Wan, ajupint-se cada vegada que veia llums sobre ells i movent-se a continuació. Obi-Wan va notar que semblava conèixer bé el parc. Aviat van estar a l'altre extrem. Van saltar el mur i van córrer pels carrers foscos. Al cap d'unes illes va reconèixer la part en la qual estava. Qui-Gon els havia portat al sector Obrer.
Van parar per recuperar l'alè a l'ombra d'un carreró situat entre dos alts edificis.
-Gràcies, Padawan -va dir en Qui-Gon-. No vaig creure necessitar ajuda. I és obvi que sí la necessitava. Com vas saber que l’Eritha em trairia?
-Per instint. Alani m'ho va confirmar. No tenen por a res, i menys als Jedi. Alani va dir que ja no temien ser descobertes.
-Això vol dir que té la llista -va mussitar en Qui Gon-. Així que podem deixar de buscar-la.
-Em va fer la impressió per l’Alani que Balog no és l'assassí ni d'Oleg i ni de la Pleni. Va dir que estaves perseguint aire.
-Però el vaig veure just abans que matessin a l’Oleg.
-Potser no anava a per l’Oleg, sinó a per tu -va assenyalar Obi-Wan.
-Això és possible -va dir en Qui-Gon a poc a poc.
- On anem ara?
Esperava que el seu Mestre li deixés seguir al seu costat. Ja havia decidit que si li ordenava tornar amb Mace, es negaria.
-A veure a Mota -va dir Qui-Gon-. Ell té la clau.

***

Qui-Gon va activar el picador làser per indicar a Mota que tenia visita. Va semblar transcórrer molt de temps abans que la porta s'obrís. Mota va aparèixer al llindar.
-Està tancat -va dir-. Fins i tot jo necessito descansar. Torneu demà.
Qui-Gon va alçar una mà i va emprar la Força per mantenir la porta oberta. Mota va mirar la porta, després a Qui-Gon, i va arronsar les espatlles.
-Per altra banda, per què rebutjar un negoci?
Es va tornar i va desaparèixer al magatzem.
Els Jedi el van seguir. Coneixien el camí per la rampa fins als pisos inferiors en què Mota guardava les seves mercaderies per al mercat negre.
Mota els esperava allà. En comptes de l'unimico d'Obrer que duia per atendre el públic, vestia una túnica de dormir i portava les blanques cames embotides en unes sabatilles obertes.
- Què serà aquest cop, Jedi? Una altra sonda robot? Has perdut una altra? Tens la pitjor sort que he vist mai.
-Volem informació -va dir en Qui-Gon.
Mota el va mirar fixament.
-La informació també té un preu.
Obi-Wan va veure la frustració que bullia en el seu Mestre. Mai abans l'havia vist tan furiós.
-El preu serà que no destrossi fins a l'últim article d'aquest magatzem -va dir en Qui-Gon, avançant un pas cap a Mota.
Tot d'una, l'home vestit amb la seva camisa de dormir va semblar molt fràgil al costat de la grandària i la força d’en Qui-Gon.
-Va... Anem, calma, que som amics -va quequejar.
- No sóc el teu amic i no he vingut a calmar-me! -Tronà Qui-Gon-. He vingut a saber per què han reprogramat les meves sondes robot. I tu tens la resposta en això.
Mota va retrocedir fins a posar una taula entre Qui-Gon i ell.
-No sé el que vols dir.
Obi-Wan va parlar amb rapidesa, buscant concedir a Qui-Gon un moment per controlar la seva ira. Si podia controlar-la. Obi-Wan estava cada vegada més preocupat. Aquest Qui-Gon no era el que coneixia. Sempre havia controlat els seus sentiments. Quan li envaïa la ira, era en forma de llampegants fogonades que donaven pas a la serenitat.
-Sabem que van reprogramar les sondes robot, Mota -va dir Obi-Wan amb to calmat-. Mai van anar darrere d’en Balog. En comptes d'això van atacar a altres dos éssers. La qüestió és si ho vas fer tu.
Mota va empassar saliva.
-No vaig ser jo -va dir amb rapidesa-. No sé qui va ser. Algú va entrar en els meus arxius. Tinc un sistema d'alarma en ells, així que em vaig assabentar la següent vegada que vaig accedir a ells.
- Quan va ser? -va preguntar Qui-Gon.
-Unes hores després que marxéssiu -va dir en Mota-. No sé com ho van fer. Ni qui. Avui dia no es pot confiar en ningú.
- Com van saber les forces de seguretat que Qui-Gon havia comprat aquestes sondes? -va preguntar Obi-Wan.
-Em van preguntar -va dir Mota amb una veueta-. Totes les meves sondes estan codificades. Van seguir el rastre de les sondes fins a mi. Els hi vaig dir que les havia comprat el Jedi Qui-Gon. Vaig haver de dir-los la veritat. No pensaries que em ficarien a la presó per aquest motiu, oi?
Mota va intentar somriure. Qui-Gon el va mirar fixament, fent-lo retrocedir encara més.
-Ah, igual vaig haver de mencionar als agents que sospitava que havien reprogramat les sondes. Però quan es parla amb els de seguretat és millor no respondre a preguntes que no et fan. Podrien haver registrat tots els meus arxius i no hi hauria pogut protegir els meus clients. I hauria perdut el negoci. Ningú vol això. Per exemple, si tu volguessis una altra sonda robot...
-Volem accedir als teus ordinadors -va dir bruscament Obi-Wan-. Ara mateix.
-I tant, és tot teu -va respondre en Mota, assenyalant precipitadament a la seva pantalla-. Però no esborris els meus beneficis, he, he.
Qui-Gon va començar a teclejar i a accedir als arxius.
- Vas intentar rastrejar l'entrada?
-No -va admetre en Mota-. No sóc tan expert. Només sé controlar el meu inventari i els meus diners.
Qui-Gon va continuar examinant els arxius d’en Mota amb rapidesa sorprenent. Obi-Wan sabia que no li estava passant res per alt. Podia veure a la cara del seu Mestre el seu grau de concentració.
Qui-Gon va teclejar una manera de recerca que Obi-Wan no va reconèixer. Al cap d'uns segons va obtenir una resposta.
- Reconeixes aquest codi? -va preguntar, assenyalant la pantalla.
Mota es va inclinar més.
-És una direcció de dades dels Obrers. Ja la tinc en els meus arxius.
- Qui la fa servir? -va preguntar Qui-Gon.
La cara d’en Mota estava tenyida de blau per la brillantor de la pantalla.
-Irini i Lenz -va dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada