La crida de la venjança (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Qui-Gon no tenia cap dubte que l’Eritha enviaria darrere d'ells als androides de seguretat. Sabia que els Absoluts que esperaven davant estarien ben armats. Va dedicar als obstacles el mateix temps que dedicaria a un insecte molest. No va traçar cap pla. Es limitaria a carregar cap endavant, i guanyaria. Era tot el que sabia.

Qui-Gon va notar que Obi-Wan li mirava de reüll. Es va dir que no havia de desplegar el geni que havia mostrat a casa d’en Mota. El seu padawan estava preocupat per com de ràpidament que es deixava portar per la ràbia. Ell mateix estava sorprès davant la manera com la seva ira havia anat en augment. Sabia que estava alimentant-la en comptes de desfer-se'n. Això li va donar velocitat i enfocament.

Sabia que la seva actitud l'apropava perillosament al Costat Fosc. Sabia que podria dominar-se de tenir una oportunitat de meditar en calma i silenci. Però no disposava d'aquest luxe. Quan arribés el moment, hauria de confiar en la seva pròpia habilitat per controlar la ira.

El túnel passava sota la residència del governador. Feia anys que no es feia servir i era fosc i gens ventilat. Qui-Gon corria il·luminat pel seu sabre. Sabia que Obi-Wan anava darrere d'ell. El seu padawan li proporcionaria suport, però sabia que no el necessitava. Això era entre Balog i ell.

Les paraules de l’Eritha l'havien afectat, però les havia arxivat per a les llargues nits en blanc que l'esperaven. El seu objectiu era Balog.

El túnel acabava en una porta de duracer. Qui-Gon la va tallar i la travessà. Estava al soterrani del museu.

-Hi ha androides darrere de nosaltres, Qui-Gon -li va dir Obi Wan a cau d'orella-. Procedeixen de la residència.

Una molèstia. Haurien d'acabar amb ells abans de poder continuar.

Qui-Gon es va tornar quan els primers androides van creuar l'obertura, disparant els làsers. Van tenir sort. Estaven programats per avançar, no per formular estratègies. Es limitaven a prendre la ruta més directa cap la seva presa, i aquesta era creuar l'obertura de la porta, on els esperaven els dos Jedi.

Obi-Wan va desviar els trets mentre tallava als androides. Qui-Gon empunyava el sabre làser com si fos un pal. No tenia temps per ser elegant. Necessitava acabar amb tots els androides possibles en el mínim de temps.

Obi-Wan era una taca de moviment al seu costat. Qui-Gon estava agraït per la velocitat del seu padawan. Aviat el sòl va estar cobert d'androides fumejants.

Només en quedaven dos.

-Acaba amb ells -va dir a Obi-Wan, i es va allunyar corrent.

Va ser una sort que hagués fet la visita turística del museu a la seva arribada a Nou Àpsolon. Podia recordar cada pis i cada sala del lloc. Aquest pis es feia servir per a emmagatzematge, així que no l’havien recorregut. Les parets i el terra estaven nus i humits. Al pis superior es trobaven les cel·les i sales de tortura, a més de les oficines. No hi havia cap dubte que els Absoluts hi eren. Inclòs Balog.

Qui-Gon va prendre el turboascensor fins al següent pis. Va sortir al passadís per veure una figura davant seu. Era un home vestit amb una túnica blava. Un Absolut. Es va quedar congelat en veure a Qui-Gon. Llavors va donar mitja volta i va córrer per on havia arribat.

Qui-Gon va anar darrere seu. Sens dubte havia anat a donar l'alarma. Els Absoluts no s'esperarien visites, però oferirien resistència.

Va entrar a la sala just quan l'Absolut activava una filera d'androides de combat exposats. Per a sorpresa d’en Qui-Gon, els androides es van alinear immediatament. Estaven operatius. Els Absoluts havien armat aquells que s'exhibien al museu.

Tenien un armament més sofisticat que els androides de l’Eritha. Els trets làser eren erràtics i procedien del pit, el front i les mans dels androides. Podien rodar, maniobrar i doblegar-se per assumir posicions flexibles.

Qui-Gon es veia superat pel nombre, però es negava a considerar-se vençut. Els trets làser van volar cap a ell en ferotge andanada. Totes les parts del seu cos eren vulnerables. El seu sabre làser havia d'adequar-se al ritme del foc a discreció mentre iniciava accions evasives. Es va sentir atordit en adonar-se que igual hauria de retirar-se.

Va derrocar a dos androides, però els altres van seguir atacant. Alguns es van precipitar contra ell, disparant sense parar. Altres el van flanquejar, disparant-li mentre intentaven situar-se darrere seu. Va sentir que la suor corria pel seu front, coguin-li als ulls. Va emprar la Força per aixafar-ne un contra la paret. Però l'androide es recompongué i va tornar a atacar-lo. El va tallar en dos amb el sabre làser.

En la vida s'havia sentit més feliç de veure a Obi-Wan. El seu padawan va entrar d'un salt a la topada, agitant el sabre làser. Amb la seva ajuda, Qui-Gon va aconseguir refer-se i acabar amb els dos androides de la seva esquerra. Els dos Jedi es van separar i van atacar la línia d'androides pels seus extrems. Van derrocar-ne a dos cadascun, saltant després al centre de la línia per destruir-ne dos més al moment en què canviaven de posició.

El fum va brollar d'aquests, ofegant-los. Obi-Wan va acabar amb l'últim androide, i tots dos van sortir de la sala trontollant.

Obi-Wan es va recolzar i va prendre una glopada d'aire pur.

- On creus que està Balog?

La pregunta va tenir ressò en el cervell d’en Qui-Gon. Aquest es va adonar que no hi havia pensat molt en el parador d’en Balog. S'havia limitat a carregar cap endavant. Això no era propi d'ell. No penso amb claredat, es va dir. Estic reaccionant, no actuant.

Es va adonar que això significava que estava a punt de perdre el control. Però en adonar-se d'això, també es va adonar d'una cosa igual d’esgarrifosa: No li importava.

I de sobte va saber on podia estar Balog. Rememorant el recorregut turístic, va recordar que en aquesta planta hi havia un centre de control. Atès que molt poc temps abans Balog li havia robat la llista a l’Irini, segurament estaria davant d'una pantalla, estudiant-la. Amb tota seguretat no voldria perdre temps en esborrar el seu nom i buscar a qui denunciar primer.

Abans que pogués respondre a Obi-Wan, més androides van aparèixer darrere d'ells. Van sentir un avís de la Força abans que comencessin els trets. Un cop més, van haver d'emprar tota la seva concentració per derrotar als àgils androides. Els trets semblaven arribar de tot arreu.

Els androides s'interposaven entre ells i el centre de dades. El retard va augmentar la ira d’en Qui-Gon. Cada segon que passava era una oportunitat més perquè Balog escapés.

Va carregar contra els androides, agitant el sabre làser en un arc constant, notant tot just el brunzit dels trets en passar al costat de les seves oïdes, o quan estaven a punt d'encertar-li en un braç o una mà. Va atacar salvatgement als androides, destruint-los un rere l'altre. Obi-Wan va intentar protegir-lo el millor que va saber, però ni tan sols ell va poder igualar la ferocitat de l'atac d’en Qui-Gon.

El Mestre Jedi va travessar la línia d'androides, apartant a un d'un cop de peu i partint-lo en dos. Sempre havia cregut que cedir davant la ira el tornaria maldestre. En comptes d'això, se sentia precís. Poderós. La ira l’omplia de finalitat.

Els androides estaven derrotats, en trossos, fumejant al seu voltant. Va seguir corrent.

- Qui-Gon, espera!

Però va ignorar al seu padawan. No podia esperar.

Amb la seva nova agudesa mental, va recordar la localització exacta de la sala de dades. No va dubtar en obrir de cop la porta. Podia sentir a Obi-Wan a tot just uns passos darrere d'ell, i va sentir una punxada de decepció. Desitjava que Obi-Wan s'hagués quedat enrere.

Volia enfrontar-se sol a Balog.

L'home robust i fort s'asseia davant la consola d'un tècnic. Girà a la cadira, amb una mirada de sorpresa pintada a la cara. Així que l’Eritha no havia pogut contactar amb ell.

Qui-Gon va mirar de fit a fit els ullets negres, la petita boca, el cap rodó. Va concentrar el seu odi en aquest home. Allà hi havia l'home que havia vist com la salut de la Tahl es deteriorava lentament, en una lenta agonia dia rere dia, sense sentir res. Allà hi havia l'home que no s'havia adonat que aixafava lentament un esperit extraordinari.

Aquest petit i malvat homenet.

Semblant injustícia va fer que Qui-Gon trontollés. Aquest home estava viu. Tahl estava morta. La seva visió era borrosa davant l'emoció que rugia al seu interior.

Balog es va aixecar, apartant la seva cadira d'una puntada. Va buscar el làser de la seva cintura.

Qui-Gon va somriure.

Obi-Wan estava al seu costat, amb el sabre làser en posició defensiva, esperant que Balog fes el primer moviment.

Balog va allargar la mà per activar el comunicador de la consola del tècnic.

-Necessito ajuda en el centre de dades. Envieu androides d'atac...

Qui-Gon va enterrar el sabre làser en la consola amb un gest casual. Les espurnes van volar i el fum es va enroscar en elevar-se dels circuits.

Balog va disparar. Obi-Wan va saltar per desviar-lo.

Els trets làser no eren res per a Qui-Gon. Només una barrera momentània entre Balog i ell. Balog era la seva presa. Un munt de pell, músculs i ossos amb el que havia d'acabar.

El sabre làser es va moure com si fos una il·lusió òptica, tan ràpid que cada cop era un record. Era tan fàcil desviar els patètics trets d’en Balog. El pànic va sorgir als ulls d’en Balog i el va tornar maldestre. Va deixar anar la pistola. Va intentar córrer, però les seves cames van ensopegar amb la cadira que havia apartat abans. Va caure a terra amb gran estrèpit.

Per fi tenia al seu enemic als seus peus, tal com havia imaginat. Es va aturar sobre Balog, alçant el sabre làser, disposat a donar el cop que li produiria tanta satisfacció.

-No, Qui-Gon.

La veu semblava provenir de molt, molt lluny, però al mateix temps estava molt a prop de la seva oïda. Això el va confondre.

Es va tornar per trobar-se amb la mirada d'Obi-Wan. Va sentir que el mirava des d'una gran distància. La confusió es va apoderar d'ell.

Llavors va ser com si es buidessin els núvols, donant pas a la claredat. Va veure molt en un moment. A la mirada ferma del seu padawan va veure tanta por com compassió.

Ja no estava tan lluny. La distància es va comprimir i es va veure a la mateixa sala que ell. Va tornar al seu ser i va veure fins on havia arribat. El Costat Fosc aparegut a la seva sang. Ho havia sabut i li havia encoratjat. Tremolant, va desactivar el seu sabre làser i el va tornar al cinturó.

Havia estat molt a prop de prendre una vida per venjança. Només ell sabia quan a prop. No ho oblidaria mai. Mai es permetria oblidar-ho.

Balog va tancar els ulls, alleujat. Obi-Wan es va parar sobre ell i va buscar el seu comunicador en el moment en què Mace i Bant entraven a la sala.

Següent