Llinatges (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Ke barjurir gar'ade, jagyc'ade kot'la a dalyc'ade kotla'shya.

Entrena als teus fills perquè siguin forts, però a les teves filles perquè ho siguin més.

-Dita mandaloriana.

BAR DE ZERRIA, DRALL, SISTEMA CORELLIÀ.

-Mand'alor! -va dir una veu que Fett no va reconèixer-. Gal'gala?

El soldat es va treure el seu casc mandalorià i li va dirigir a Fett un assentiment rígidament formal. L'empremta de la mà d'un nadó feta amb pintura de carbonet adornava el casc de la seva armadura gris blavosa i era un curiós contrast amb el rifle verpine que penjava sobre la seva espatlla esquerra.

-Aquest és Ram -va dir en Beviin-. Ram Zerimar. És el nostre franctirador estrella. Per a aquests treballs delicats.

Zerimar va assentir educadament. Fett va voler preguntar per l'empremta de la mà però no ho va fer.

Mirta li va dirigir a Fett una de les seves subtils mirades admonitòries. Ara s'havia adaptat a elles.

-I diu que vol convidar-te a una copa -va dir ella.

-Més tard. -Fett li va tornar l'assentiment a Zerimar. Ni tan sols els meus propis homes em veuen sense el casc-. Parlem primer.

No hi havia res com mitja dotzena de guerrers mandalorians completament armats per garantir-te una taula per a tu mateix en un bar ple.

Beviin els va presentar: Zerimar, Briike, Orade, Vevut... i Talgal, l'única dona, i una que semblava com si mengés yuuzhan vong com aperitius. A part d’en Beviin, cap havia lluitat amb ell contra els vong i no els coneixia. Va estudiar les seves cares mentre ells miraven sospitosament la Mirta.

-Caça-recompenses -va dir en Fett-. Mirta Gev. Pare mandalorià.

Ells es van estovar instantàniament. Fett va veure relaxar-se les seves espatlles. Tots van murmurar «su'cuy gar» com un cor. Era una salutació bastant lògica per als guerrers, aparentment: «Així que encara ets viu». Els guerrers no esperaven molt de la vida i freqüentment no l’obtenien.

-Llavors què us sembla això de defensar l'Estació Centràlia? -va preguntar en Fett.

Hi va haver un silenci desinteressat. Ell els va mirar mastegar-ho durant cinc segons i va sospitar que ho haurien escopit com carn podrida si ell no hagués estat el Mand'alor.

Orade, amb els cabells molt curts, el nas trencat i una escombreta de barba daurada en la seva barbeta, va creuar els braços sobre la taula i va fer una esgarrapada nova a la superfície polida.

-Què en pensa vostè?

-Crec que Sal-Solo és un mentider sàdic que només se serveix a si mateix, però la majoria dels meus clients ho són. També que perdrà i els perdedors no poden pagar. -En realitat, no puc preocupar-me per això. Tinc majors coses al plat-. Però l’escoltaré. Com us sentiu vosaltres sobre això?

-Poc entusiasmats -va dir en Vevut. Un altre estrany: tenia trenes llargues, negres i llanudes unides amb anells d'or, i la pell fosca de la seva galta esquerra estava marcada per una impressionant cicatriu. S'ha acabat la cervesa i va fer petar els dits en direcció al droide pròxim-. Potser que esperéssim i vegem abans de comprometre'ns.

-Si realment pensessis que val la pena, tindries als cent recolzant-te, Mand'alor -va dir en Beviin-. Però estic amb Vevut. Esperem i vegem. Les coses han canviat des de la invasió vong.

Vevut es va tornar a la seva cadira, amb l'armadura cruixint, per mirar significativament al droide de servei. Aquest va anar donant tombs fins a ell.

-Sí, no estem tan desesperats per aconseguir feina. Les granges ens mantenen bastant ocupats.

-Senyor! -va dir la veu del droide-. Sento haver-los fet esperar.

-Just a temps. M'agradaria una altra cervesa.

El droide va fer una pirueta, amb els reflexos de les ostentoses llums del bar reflectint-se en la seva cúpula polida, i va inclinar el cap com si saludés.

-Sóc Forri Musa, un droide artista, dedicat al seu entreteniment -va dir el droide.

-Preferiria tenir una altra cervesa -va dir en Vevut, en veu baixa. Els ulls de la Mirta seguien tornant-se cap a la porta. La visió perifèrica d’en Fett mai perdia de vista les seves mans-. Però quina classe d'entreteniment?

-Oh, és de la major qualitat intel·lectual, senyor -va dir en Forri Musa;. Puc llegir-li importants treballs d'al·legoria política, comentaris d'assumptes d'actualitat amb una perspectiva única, gran literatura, tot treball meu, per descomptat, i sagues. Què serà?

-Preferiríem sentir alguns acudits -va dir la Mirta.

-No explico acudits. Sóc un artista seriós.

Mirta va aixecar el seu desintegrador.

-Una pena -va dir ella i li va fregir el circuit de discurs amb un tret net i a boca de canó-. Ens vindrien bé unes rialles.

El bar es va quedar en silenci durant un segon mentre el bombolleig del curtcircuit es va obrir pas a través del murmuri de la conversa. Llavors tot el món va tornar a beure. Vevut i els altres van rugir amb les seves riallades. Mirta semblava haver passat la seva prova d'humor destructiu.

Fins i tot el cambrer dabi va semblar complagut.

Va tornar a organitzar els gots i va polir un a consciència mentre el seu altre parell de braços remenava en un calaix i treia un plastifí de reclamació a l'assegurança.

-M'alegro que fes això -va dir ell, gargotejant feliçment en la sol·licitud mentre també li treia brillantor al got-. Estava acabant amb el negoci. La companyia de droides no em tornaria els diners.

-M'alegro d’ajudar a l'economia local -va dir la Mirta.

-Cervesa gratis per a tothom.

-Ella m'agrada -va dir en Vevut.

-Llavors ensenya-li a jugar a Cheg -va dir en Fett. Va indicar cap a la taula de Cheg al centre del bar-. Vull parlar amb Beviin.

El Cheg era una activitat remarcablement sorollosa i violenta per ser un joc de taula. Fett va mirar durant uns moments com Mirta assimilava les regles més que massa de pressa, estomacant el petit disc per la taula amb els seus artells mentre ella carregava amb l'espatlla sobre Orada per aconseguir la seva possessió.

-Està bé, els hi vaig dir que no esmentessin l'assumpte de la recompensa d'Ailyn davant d'ella -va dir en Beviin-. Així que, com és que vas recollir a una rodamón? Mai vaig saber que fessis això.

-Es va oferir a portar-me fins a l’Ailyn perquè ha fet un treball per a ella.

-Pots trobar a l’Ailyn amb força facilitat per tu mateix. Solo ha estat vist a Corèllia. Tot el que has de fer és esperar.

-La nena té el penjoll de la meva dona. Vull descobrir com el va trobar. -Fett es va preguntar si ara era el moment de confessar-li a Beviin això de la seva malaltia, però va tornar a decidir de nou que això podia esperar-. I algunes coses personals en les que estic interessat.

-T’agrada aquesta nena.

-Hauria d’haver-la fet fora a l'espai. Es va passar tot el vol fins aquí piconant-me per ser un mal Mandalore.

-Així que no està cega.

-Tens problemes amb la manera en què faig les coses?

-Sí, i igual que els tenen altres ara. No m’interpretis malament. Ningú va darrere del treball. Ningú que jo sàpiga, en qualsevol cas. Però la guerra vong va ser un toc d'atenció. Necessitem més que un símbol.

-Els Mandalores no són administradors. Els mandalorians poden dirigir les seves pròpies comunitats, en qualsevol lloc. Només necessiten... un lideratge general quan es requereix.

-Bé, potser es requereix ara. Tothom esta encara en reconstrucció per tota la galàxia i seria hora que nosaltres també ho féssim.

Fett va seure amb les mans sobre la taula. Va poder sentir les riallades de riure i les exclamacions ocasionals en un llenguatge que ell havia d'haver entès, però que no entenia.

-Mandalore encara està d'una peça. Igual que la resta del sector.

-Amb prou ​​feines. I tu no passes molt temps allà.

-Molts mandos no ho fan -va dir en Fett.

-Ells no són el Mand'alor.

-Per què importa ara?

-La gent té una idea i comença a pensar de manera diferent. Aquesta s'escampa. Vam perdre a molta gent a la guerra. Això fa que la gent pensi més, això és el que fa.

-Vés al gra. No insinuïs.

-Vine a casa i ajuda a la nostra gent.

-Com?

-Shysa ens va unir una vegada. Ara és el moment que tu facis el mateix.

-Sóc un soldat. La guerra ha acabat. -I m'estic morint. Sóc jo qui podria necessitar trobar un nou Mandalore, no tu-. Necessiteu a algú que pugui dirigir l'economia.

-Llavors de què serveix ser el Mand'alor? Sense hereu, sense clan, sense sentit del deure. No ets mandalorià. Només portes l'armadura.

Era una rèplica perillosa, però a Beviin no va semblar importar-li. Fett ni tan sols s'ho va prendre com un desafiament, només com el punt de vista franc d'un mandalorià que se sentia amb total dret a expressar-se. Sempre hi havia hagut un Mandalore, cap de clans, el líder ungit per l'últim Mandalore o el que li havia arrabassat el títol, sempre en el seu llit de mort, el que era invariablement en combat. L'antiga màscara que era el símbol de la posició del Mandalore sempre estava en risc.

Potser és obvi que m'estic morint. Potser estan buscant a qui els dirigirà després.

-Estàs dient que hauria de ser un cap d'estat convencional. No tenim aquesta classe d'estat.

-Aquests dies podríem necessitar-ne un.

-Tenir burocràcia i seure en reunions i tornar-nos lents i fal·libles com tots els altres mons?

-És més que això i ho saps. -Era estranyament difícil enfadar-se amb Beviin-. Necessitem assegurar-nos que som guerrers amb una ciutadella que defensar, de manera que puguem triar les nostres batalles i no dependre dels capricis dels aruetiise. Estrangers. Com vaig dir, és l'esperit dels temps.

No sonava una bogeria posant-ho d'aquesta manera, però Fett sentia que no tenia res a veure amb ell. Els mandalorians es definien per la família per sobre de tota la resta i això era una cosa que havia estat buscant i mai havia trobat després que el seu pare fos assassinat. Ho vaig intentar: Sintas, els meus dies com a Protector de Viatgers...

Pensar en la seva estranya família era dolorós. Però recordar perquè havia estat exiliat de Concord Dawn era una cosa que no es podia permetre fer. Va tancar les seves emocions. La mort realment t'ha trastornat. Estava sol. Estava bé així.

Beviin va semblar esperar una resposta.

-I qui està dirigint aquest esperit dels temps? -va preguntar en Fett.

-Ningú en realitat -va dir en Beviin-. Però hi ha un paio anomenat Kad'ika al qual tots estan escoltant. Creu que és hora que tinguem cura de nosaltres mateixos, que realment tinguem cura de nosaltres mateixos. No només que ens reunim en els clans i ens unim quan estem amenaçats, sinó que convertim el propi Mandalore en una cosa nova. Mai he sentit això. I mai passo per alt la intel·ligència.

-Així que ell vol ser el Mandalore?

-No, diuen que vol que tu siguis el Mandalore.

-Llavors pot venir i dir-m'ho ell mateix.

Qui vulgui qui sigui.

El nom Kad'ika li deia alguna cosa a Fett. El sufix Mando'a-ika el convertia en un nom de nen, un diminutiu del nom Kad. Fett sospitava que un mandalorià que encara tenia un sobrenom de la infància i semblava prou confiat per portar-lo gairebé com una insígnia seria qualsevol cosa excepte petit. En el passat havia caçat a diversos objectius grans i perillosos amb noms trivials que desmentien els seus músculs i poder de foc. Semblaven treure partit de la ironia.

Ell els havia matat de totes maneres, però havien estat un desafiament.

Un professional no corria riscos i mai subestimava la tasca que tenia davant seu. Fett va afegir a Kad'ika a la llista de preses potencials que eren grans i perilloses fins que es demostrés el contrari.

-Vol dir «sabre petit» -va dir servicialment en Beviin.

-Que maco -va dir en Fett. Una complicació més, un misteri més. Cenyeix-te a les teves prioritats, Fett-. Em dirigeixo a Corèllia ara.

-Llavors hauràs de superar el bloqueig.

-Ho faré. Tots voleu en Gladiadors?

-Sí.

-Llavors formeu darrere meu i seguiu l'Esclau I. Vegem si l'Aliança recorda que vam lluitar contra els vong per ells.

Fett va decidir mantenir-se ocupat. Necessitava trobar la seva cura, necessitava veure a l’Ailyn i no necessitava viure en un passat infeliç.

Els problemes de Corèllia servirien per ara.

BLOQUEIG CORELLIÀ, ZONA INTERNA D'EXCLUSIÓ.

L'Esquadró Murri mantenia la formació darrere de l’XJ7 d’en Jacen mentre els caces patrullaven la zona d'exclusió al voltant de Corèllia. Portava cinc hores estàndard envoltar el planeta a màxima velocitat.

L'esquadró estava volant en un patró de cub al voltant d'un cúmul d'unitats orbitals que formaven una drassana, probablement un objectiu menys glamurós que Centràlia però un de significatiu, però.

I en algun lloc darrere de la seva ala de babord, suspicaç i enfadada, estava la Jaina. Potser era el seu instantani ascens a coronel. Ella havia treballat per aconseguir el seu rang. Ell podia sentir-la, un foc brillant de ressentiment i fúria. Zekk estava en el seu costat d'estribord. Durant uns moments l'esquadró va unir les seves ments en un agrupament de batalla, però no se sentia tan unit com ho va ser una vegada.

T'he perdut, Jaina. Al final, podria perdre a tots els que estimo, potser fins i tot a la Tenel Ka, però cal fer-ho.

Jacen es va apartar de la pena i l'esquadró es va separar en sis patrulles de parelles, desplegant-se en ventall cap a les òrbites de les estacions espacials industrials i les drassanes... i l'Estació Centràlia.

Quant podria acostar el seu esquadró abans que els corellians obrissin foc? Arribarien a disparar?

Si les estacions orbitals no tenien naus caça embarcades, i aquesta era sempre una possibilitat, llavors tot el que tenien eren els seus sistemes de defensa de rodalies, els que mai esperaven haver de fer servir. Jacen va canviar al comunicador principal d'operacions per sentir el trànsit de veus entre els pilots d'altres esquadrons i el Control Aeri Davanter.

-Transport de manteniment desarmat apropant-se a Centràlia. En camí per interceptar.

-Rebut.

-Contacte visual amb el transport. Confirmat que està desarmat.

-Interceptant-lo ara. Distància cinc quilòmetres.

-Manté el seu curs. Vegem qui parpelleja primer.

-Està frenant.

-I ara tens companyia. Un caça corellià a deu quilòmetres movent-se cap a la posició del vaixell de càrrega... amb rapidesa...

-El tinc a l'escàner... ara també en visual.

Era el primer test de voluntats.

-Retrocedeix, amic...

-Guau, això va estar a prop.

-Em té fixat.

-Permís per entrar en combat.

-S'està allunyant... el transport està alterant el seu curs.

Zekk va entrar en el circuit del comunicador d’en Jacen. Semblava que Jacen no era l'únic que escoltava la xerrada.

-No hauríem d'estar allà?

-Centràlia no és l'únic joc de la ciutat. Paciència, Zekk.

Centràlia podia haver estat el centre polític, però Jacen sabia que l'efecte de palanca estaria en les fàbriques i les estacions d'energia que orbitaven Corèllia. Hi havia un total d'un milió de treballadors en aquelles estacions orbitals, gent amb famílies en la superfície que es preocupava per ells.

-Contacte, acostant-se per vint quaranta segons les dades. –L’XJ7 d’en Zekk centellejà a l'escàner de bord d’en Jacen mentre es desplegava per investigar. Mirà mentre Zekk comprovava la nau amb els seus sensors. La pantalla compartida va dibuixar una nau gran i desmanegada que semblava ser un gran tanc-. D'acord, pel perfil sembla com una nau de proveïment: una bomba d'aigua i menjar. S'ha acabat el pànic.

-Llavors, fes que donin la volta.

-Què?

-Les ordres són fer que donin la volta totes les naus.

El comunicador d'en Zekk va deixar anar un lleuger «pop» com si ell l’hagués apagat durant un moment.

-Però només és aigua i menjar. No és industrial o militar.

Zekk no ho entenia a vegades. Jacen es va preguntar per què ell veia punts de vista que altres Jedi no veien.

-Aquestes estacions orbitals només poden reciclar i condensar certa quantitat d'aigua al dia. L'escassetat ha d'augmentar.

-Creus que això val la pena...

-La regla de tres.

-Què?

-Tres minuts sense aire, tres dies sense aigua, tres setmanes sense menjar. Això és el que un humanoide pot aguantar i la majoria dels que hi ha en aquestes estacions orbitals són corellians. Aquesta és la primera cosa que tot comandant ha d'aprendre sobre un bloqueig. Hi ha deu mil treballadors només en aquests drassanes orbitals i no se n’aniran a casa encara i no van a ser proveïts. Això farà suar a la gent.

El comunicador d'en Zekk va tornar a fer «pop».

Potser estava silenciant l'àudio per blasfemar durant un moment.

-Qui és aquest canviant i què ha fet amb Jacen? -va dir amb amargor.

-Simplement fes que la bomba d'aigua doni la volta, Zekk. No estic dirigint un concurs de popularitat.

-Molt bé, senyor.

El to d’en Zekk deia el contrari, però Jacen el va veure girar el seu XJ7 en picat i dirigir-se directe cap al tanc d'aigua.

La veu de la Jaina era gairebé un murmuri en el comunicador d’en Jacen.

-Aquest és el pla d'acció?

-Fer retrocedir a totes les naus significa fer retrocedir totes les naus. Tens un problema amb això?

-Només un d’humanitari.

-Això portarà a Corèllia a la taula de negociació molt més ràpidament sense que es faci un tret.

-Bé, vostè està al comandament -va dir la Jaina amb acidesa-. Coronel Solo.

Jacen es va preguntar si alguns dels altres esquadrons eren tan informals en la seva actitud cap a les ordres com el Murri. Ho dubtava.

Va ser una guàrdia llarga. Durant les següents tres hores l'esquadró va assetjar naus de proveïment i transports, fent retrocedir alguns simplement en volar incòmodament prop. Altres eren més persistents. Va fer falta que una andanada de míssils d'impacte detonés prop dels seus morros perquè alteressin els seus cursos i es dirigissin de tornada a la superfície. Per una vegada, es tractava que els XJ7 fossin visibles, notables i intimidants.

-Només hem de mantenir això durant uns quants mesos -va dir pesadament Zekk-. Pa menjat.

-Aquesta és la prova que va bé -va dir la Jaina-. Comprova el teu escàner. Tres caces d'assalt als nostres sis. Crec que el cosí Thrackan ja ha tingut prou amb nosaltres.

Jacen va girar el seu XJ7 perquè escalés, traçant un arc complet gairebé sense pensar en la maniobra i es va trobar mirant cap amunt a través de la seva coberta als caces corellians que s'aproximaven mentre ells creuaven per sota d'ell. Fins i tot amb les forces g normalitzades i cap sentit de l'orientació, Jacen encara tenia una sensació clara que estava per sobre d'ells, cap per avall, just igual que si volés en missions de combat en l'atmosfera d'un planeta. Podia veure i sentir a la Jaina, i veure a Zekk, volant lluny d'ell, més avall, amb les cobertes orientades cap a la seva. Havien girat en el mateix pla per apropar-se als corellians des del darrere, en comptes de pujar per sobre d'ells. Discutim aquest moviment? O simplement vaig pensar en ell?

No, era el costum silenciós de reforçar-se amb el llaç de bessons. Jacen temia que era l'últim que realment compartiria mai amb la seva germana, però aquest era un dolor més al que havia d’enfrontar-se.

Ella no podia seguir-lo pel camí que estava prenent més del que podien seguir-los els seus pares.

Va assaborir el residu final de l'autèntica comprensió entre ells i va accelerar cap a un gir per caure darrere dels tres caces, es va anivellar i va passar a tota velocitat a uns metres sobre les seves cobertes. Els tres caces van trencar la formació i es van separar. Sense cap ordre verbal, els tres pilots Jedi es van enganxar als seus objectius individuals, amb Jaina i Zekk prou a prop de les cues dels seus per mostrar petits remolins de gas ionitzat sobre els escuts dels morros dels seus ales-X. L'objectiu d’en Jacen semblava tenir la impressió que l’estava perseguint a ell.

Els corellians eren excel·lents pilots, però no eren Jedi. La diferència marginal en la velocitat de reacció i l'orientació obria golfs més grans en el rendiment a grans velocitats. Jacen es va aprofitar d'aquest avantatge. Va deixar que el caça s'acostés a la seva cua durant un parell de quilòmetres i llavors va caure en picat, allunyant-se d'ells, perfectament conscient de la seva pròpia posició relativa en l'espai respecte a ell i a la Jaina i Zekk, que també estaven ocupats en els seus respectius jocs de persecucions.

Només era un entrenament. Aquest era un joc d'acovardir. Un joc de maniobres i contramaniobres per provar els nervis de l'altre. Un joc per mostrar que si s'arribava als trets, l'Aliança guanyaria.

Jacen va pensar en això just en el moment en què va veure en el monitor de la seva pantalla parpellejar un punt vermell amb l'advertiment que el corellià l’havia fixat amb un míssil. Va sentir qualsevol cosa excepte un farol.

Realment vas a disparar, oi?

El corellià va disparar.

Jacen no es va sentir en perill. Tenia deflectors, el robust fuselatge de l'XJ7 i les seves pròpies habilitats.

També tenia contramesures per utilitzar. Instintivament, va disparar el petit esquer en la seva cua i aquest es va fragmentar en peces que semblaven, per a un míssil, com un objectiu.

Però si vols baralla, l'has trobat.

El míssil va explotar en la seva cua i la pluja de fragments va cosir a trets el seu casc. El caça corellià encara li seguia de prop i ara anava de debò. Jacen també sabia que el seu oponent apuntaria el següent míssil manualment, anul·lant la seva guia intel·ligent per travessar més contramesures.

Això és el que faria jo, en qualsevol cas.

Jacen podria haver enviat lluny al corellià girant inofensivament, utilitzant la Força per donar-li la volta a les ales. Podria haver-li parat els motors i haver-li deixat a la deriva. Però aquest pilot era un recurs més que estava disposat a acabar amb les seves vides. Ell i el seu caça havien de ser eliminats permanentment.

Tu ho vas començar, amic meu.

Jacen va llançar l’XJ7 en un angle de noranta graus i aquest va sortir disparat verticalment cap amunt mentre el corellià desapareixia sota ell i fallava el tret. Jacen estava de nou darrera de la seva cua, mirant als dos halos blancs dels motors i escurçant la distància fins que va estar prou a prop com per disparar el canó làser. El caça va explotar en una bola de llum blanca.

Jaina? Zekk?

Els va sentir serpentejant entre els dos caces corellians que quedaven i llavors va veure a les naus enemigues separar-se i sortir disparades cap al planeta. No va creure que s'estiguessin retirant. Sospitava que s'estaven reagrupant per avaluar una ràpida escalada del conflicte.

Unes quantes hores més tard en el bloqueig, els trets ja havien començat.

-Enhorabona. -La veu de la Jaina pel comunicador era tranquil·la i indiferent, encara que no se sentia gens d'aquesta manera en la Força. Jacen la va sentir com resignada-. Has escrit als llibres d'història. Vas fer el primer tret de l'autèntica guerra.

ESCLAU I, ENTRANT A LA ZONA D'EXCLUSIÓ CORELLIANA, CORDÓ EXTERIOR.

-Nau de guerra Oceà trucant a nau no identificada -va dir l'Aliança. Fett va escoltar en silenci. El perfil que l'Esclau I presentava en un escàner era gairebé el indetectablement termal i la signatura magnètica d'una motojet. Era, en realitat, invisible... tret que algú fos prou afortunat com per aconseguir una visual d'ell-. Identifiqui’s.

-Aquí la nau mandaloriana Beroya. -La veu d’en Beviin traspuava alegre camaraderia-. Necessiten un cop de mà?

-Per què la necessitaríem, Beroya? Tenim a dues flotes desplegades aquí.

-No eren tan primmirats quan van necessitar que lluitéssim amb els yuuzhan vong.

Fett es va preparar per a una maniobra que o li portaria a través del bloqueig d'una peça o solucionaria totes les preocupacions sobre la malaltia terminal, perquè si calculava malament, seria vaporitzat juntament amb l'Esclau I.

I també ho seria la Mirta Gev, per descomptat.

-Fes-ho -va xiuxiuejar la Mirta.

-Espera... -va dir en Fett, amb els dits descansant al panell encastat que llançaria l'Esclau I mitjançant l’hiperespai-. Només m'estic assegurant que la trajectòria està clara.

Hi va haver una pausa momentània de l'Oceà. Va sentir empassar l'oficial de comunicacions.

-Des de quan és Mandalore part de l'Aliança? Planeja passar-nos la factura per això?

-Només estava sent amistós -va dir en Beviin-. Però estrictament parlant, no podríem ser part de cap aliança fins i tot si volguéssim, perquè...

Bonica diversió, va pensar en Fett. Si Beviin començava amb la seva teoria de l'estat mandalorià, l'oficial de comunicacions de l'Oceà estaria immobilitzat durant dies. Era ara o mai.

-Ara!

Va prémer el control de salt a l’hiperespai un cop i ho va tornar a prémer gairebé immediatament un instant després.

En un segon, l'Esclau I va accelerar d'uns quants milers de quilòmetres per hora fins a la meitat de la velocitat de la llum i després va desaccelerar de nou. Fett se sentia com si el seu estómac s'hagués deixat anar del seu cos.

Va ser l'equivalent d'estavellar la nau contra una paret de roca, però hi havia perforat el bloqueig amb l'Esclau I amb suficient rapidesa com per aparèixer en un escàner com res més que un breu esclat d'energia. Les enormes forces van fer que l’Esclau I s'estremís i grunyís, i Fett va trobar la superfície de Corèllia sorgint amenaçadorament a la pantalla. Ho havia fet prou bé.

No podia corregir l'angle d'aproximació abans que la nau xoqués amb l'atmosfera. Va lluitar per corregir el curs de vol, tancant els motors i donant-li al casc de l’Esclau I una càrrega més d'estrès impossible.

-Sempre tens tanta sort? -va preguntar la Mirta.

La seva veu era forta i tensa. Fett no la va mirar. Si ella tenia una mica de sentit comú, estaria rígida per la por. Ell, per descomptat, ho estava. Només els idiotes no sentien por.

-Vegem-ho -va dir ell.

Por, si. Però la por no li paralitzava.

Només li tornava més perspicaç.

L'Esclau I va xocar amb l'atmosfera i la temperatura del sensor del casc va pujar fins al vermell. L'ordinador d'emergència es va connectar, corregint-se el millor que va poder, però ara era simplement cosa d'esperar a veure si el casc de l'Esclau I, i el seu fuselatge, podien aguantar la pitjor reentrada possible.

Mirta, dit sigui a favor seu, estava completament en silenci. Fett no l'hauria culpat si ella s'hagués permès un crit o dos.

-Has fet això abans? -va preguntar ella amb veu tremolosa.

-Una vegada.

-Això és encoratjador.

Corèllia va omplir el finestral davanter de l’Esclau I.

Donava que pensar el fet de notar el poc d'un planeta que cobria una nau quan desaccelerava. Estaven sobre Coronita. Fett va reconèixer la ciutat. El gran parc que estava dividit en dos per l'autopista de lliscants no havia canviat. Els sensors del casc havien tornat a la zona groga i, a part d'algun sinistre cruixit, l'Esclau I havia frenat prou com per fer un aterratge vertical normal amb els seus propis motors d'aterratge.

-CTA de Coronita a Firespray no identificat, li tinc en visual... és un poc gran per ser una motojet, no?

-Aquí l'Esclau I -va dir en Fett. Ups. Va desconnectar el sistema d'esquer i la nau va reassumir els seus perfils normals-. El seu escàner ha d'estar tenint problemes.

-Simplement no podem aconseguir empleats de manteniment aquests dies. Té permís per aterrar a les badies de prioritat. Seguiu les llums vermelles.

-Està bé sentir-se benvingut.

-El president Sal-Solo li envia un lliscant.

L'Esclau I es va posar en els seus amortidors i Mirta va deixar escapar un sospir prou alt com perquè el sentís Fett. Però ell mai es permetia aquest grau d'alleujament. Un perill havia passat i ara simplement anava cap al següent: mantenir a Sal-Solo a la distància d'un braç, tornar a sortir de Corèllia, trobar aquest clon i fer que li lliurés els seus secrets.

I enfrontar-se a l’Ailyn, el que de cop i volta sentia que era més perillós que res que hagués fet mai en la seva vida.

De tota manera, per què es preocupa per estavellar-se un home que s'està morint?

-Anem -va dir ell-. Ajuda’m a assegurar la nau. No confio en Sal-Solo més enllà de fins on puc escopir.

-Estàs deixant que vagi amb tu?

-No vaig a deixar-te asseguda a l’Esclau I durant uns quants dies. -Fett va fixar les contramesures per intrusos i aquest cop va incloure l'autodestrucció. No confiava en ningú, però sempre hi havia una escala de desconfiança i Sal-Solo estava en el més alt juntament amb els hutts-. Només fes el que et digui.

-Això és perquè sóc útil o perquè vols mantenir-me vigilada?

-Perquè no vull haver de perseguir-te i disparar-te abans que em diguis què li va passar a la meva dona -va dir ell. No estava segur de si ho deia per espantar-la o perquè ho sentia. De qualsevol manera no havia d’importar-li-. Jo l’estimava. Simplement no sabia com ser part d'una família.

Ho dic de debò? Sí, crec que realment ho dic de debò.

Fett no va deixar que la Mirta veiés tots els codis que convertien l'Esclau I en un parany explosiu per a qualsevol que estigués prou boig com per intentar entrar-hi, però la noia va aprendre les rutines bàsiques ràpidament. Per quan van sortir fora per l'escotilla davantera, hi havia un lliscant aeri esperant a la pista d'aterratge de permacret i tres homes amb vestits davant d'ell amb expressions esperançades.

Un corellià va fer un pas endavant, un jove de pèl fosc, però amb un aire de ser de mitjana edat, i va allargar la mà durant uns pocs segons estranys abans d'adonar-se que Fett no anava a estrènyer-la.

-Benvingut a Coronita, senyor -va dir-. Representem als tres partits polítics principals de l'Assemblea Corelliana. Esperem que pugui ajudar-nos.

Així que Sal-Solo hi havia enviat als seus subordinats. D'acord, això era comprensible. Fett va comprovar l'estat de les seves armes a la pantalla integrada, només per si de cas les coses no anaven totalment com s'havien planejat, va empènyer la Mirta cap a la part del darrere del lliscant i després es va asseure davant amb el conductor.

Això va semblar sorprendre al seu comitè de benvinguda.

-Per cert, sóc Dur Gejjen -va dir el corellià jove i vell, admirablement impertèrrit-. M'alegro molt de conèixer-lo.

Gejjen donaria problemes. Fett podia sentir-ho.

Següent