Tempesta (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

L'escotilla gairebé havia acabat d’equalitzar-se quan un esclat com el d'un impacte d'un meteor va ressonar a través del nucli del Falcó. El corredor es va enfonsar i Han va colpejar el sostre, o més aviat, aquest li va colpejar a ell. Un instant després es va trobar enganxat a la coberta sense cap record de deixar el sostre. El cap li feia mal i l'espatlla li bategava i les oïdes no li xiulaven, li rugien.

Han va rodar per posar-se de costat i es va quedar estès allà patint, intentant descobrir què havia passat, intentant posar en clar tot l'últim parell de mesos, de fet, com la Leia i ell s'havien vist involucrats en una altra guerra i què feia que aquesta fos pitjor que les altres, molt més dolorosa i confusa.

Llavors un tros de plastifí va passar donant tombs, rebotant al llarg de la coberta més enllà del nas d’en Han, i de sobte no importava què havia passat. El rugit no estava per a res a les orelles. Venia dels altaveus de l'intercomunicador i lentament, tot i que continuadament, estava elevant el seu to.

La pressió de la cabina estava caient.

Han va lluitar per posar-se dret i llavors va anar fins al panell de control al costat de l'escotilla i va silenciar a l'alarma d'emergència.

La veu de la Leia va arribar instantàniament per l'intercomunicador de la nau, seguida per un cor de timbres i brunzits que suggerien que els sistemes del Falcó s'estaven enfonsant més ràpidament que un estel en un forat negre.

-Han? Estàs bé?

-Sí, fins ara. –Comprenent que necessitaria dues mans per fer les reparacions, Han va intentar treure el braç del cabestrell... i gairebé es va desplomar pel dolor. Anava a necessitar ajuda-. Però no puc perdre el temps parlant d'això. Tenim una fuita de pressió en algun lloc.

-Una fuita? -va preguntar C-3PO, també parlant per l'intercomunicador de la cabina-. Capità Solo, té només un braç funcional. Mai serà capaç de...

-Me les arreglaré. -Han va mirar per la finestreta de l'escotilla i va sentir alleujament en veure que la Jaina i els seus companys estaven tots drets i tranquils-. Tinc ajuda en l'escotilla.

-Només ves amb compte -li va advertir la Leia. La coberta va continuar inclinant-se i saltant mentre la Leia portava al Falcó a través d'una sèrie de maniobres evasives-. Algun cervell de làser en un destructor estel·lar ens està disparant a l'atzar.

-Això és tot? -va preguntar en Han. Veient que la pressió de l'escotilla estava gairebé dins dels marges de seguretat normal, va prémer el botó per anul·lar la seguretat-. Vaig pensar que havies xocat contra un asteroide o alguna cosa així.

Una llum d'emergència centellejà dins de la cambra de l'escotilla i la porta es va obrir un moment després. Jaina i els altres (Zekk, Ben i un twi'lek estrany) van sortir amb la típica pressa post-EV per alliberar-se de la seva claustrofòbia induïda pels vestits d'emergència, llevant-se guants i obrint els anells dels tancaments. El cor d’en Han es va elevar veient la Jaina... i les seves entranyes es van estrènyer perquè ara ella corria justament tant perill com la Leia i ell.

Una vegada que el visor de la Jaina es va haver aixecat, ella es va girar cap al Han i va obrir els voluminosos braços del seu vestit de buit per abraçar-lo.

-No sé què esteu fent aquí, però sigui el que sigui és...

-Jo també t'estimo, nena -va dir en Han, aixecant una mà per aturar-la -. Però les abraçades hauran d'esperar. Tenim una fuita de pressió.

Els ulls de la Jaina van caure fins al cabestrell que penjava sobre el pit d’en Han i la seva expressió va canviar d’alleujada a comprensiva.

-És molt greu com ens han donat?

-Encara no ho sé -va dir en Han. Es va tornar de nou cap al panell de control i va teclejar en el teclat, demanant un informe de danys de tota la nau-. Però no pot ser tan dolent. Encara tenim...

Han es va interrompre quan una mà va aparèixer entre ell i el panell de la pantalla. Als seus ulls els hi va portar un moment concentrar-se, però quan ho van fer, va veure que la mà sostenia un parell de lligams per als canells Jedi.

-Què dimonis? -Han es va tornar, aixecant la vista sobre un braç en un vestit de buit fins a la cara del seu nebot.

-Realment ho sento, oncle Han -va dir en Ben-. Però quedes arrestat.

-Arrestat? -Han li va arrufar les celles al noi, intentant decidir si havia d'esclatar en rialles o de fúria-. Nen, tens un pèssim sentit del moment.

-Va amb les companyies que freqüenta -va dir la Jaina. Es va tornar cap a Ben amb foc en els ulls-. Aparta això abans que jo...

-No passa res, Jaina. -Zekk va allargar la mà cap a l'espatlla d’en Ben i suaument va empènyer cap avall la mà del noi-. Jo agafaré això.

Per a sorpresa d’en Han, Jaina merament va assentir i es va tornar de nou cap al panell de control, perfectament contenta amb deixar que Zekk s'encarregués d’en Ben mentre ella es concentrava en la fuita de pressió. Clarament, alguna cosa havia canviat entre els dos. Ella estava actuant com si realment li respectés.

-Però hi ha una ordre de Recerca i Captura contra ells -va protestar Ben-. Hem d’arrestar-lo!

-Estàs entrenant per convertir-te en un Jedi, Ben -va dir en Zekk-. Això vol dir que se suposa que has d’utilitzar el teu propi bon judici en aquestes situacions.

-Ho estic fent -va insistir en Ben.

-Espero que no creguis realment això. -Zekk va retirar la seva mà i després va dir-. Aparta això. En parlarem després.

Trobant-se en una posició que no li permetia discutir, Ben va tornar els lligams obedientment a una butxaca utilitària dins del seu vestit de buit i llavors li va arrufar les celles al Han.

-No és res personal, oncle Han. Però encara et portaré davant la justícia.

-El que tu diguis, nen -va respondre en Han-. Sortim d'aquesta primer.

Han es va apartar d’en Ben.

-No ho sé, pare -va dir la Jaina-. Aquesta fuita podria ser més del que podem manejar.

-Estàs de broma, oi? -va dir en Han-. Al Sector Corporatiu, Chewbacca i jo solíem posar pegats a coses així de dolentes totes les setmanes.

-No tan dolentes com aquesta.

La Jaina va apuntar al diagrama de danys que havia obert a la pantalla del tauler de control i el cor d’en Han es va enfonsar fins a les seves entranyes. La torreta del canó superior havia desaparegut, juntament amb una part substancial de l'armadura del casc circumdant, i la torreta inferior estava oberta com una flor florida, clarament feta trossos des de l'interior. El túnel d'accés que les connectava estava en vermell, indicant una pèrdua de pressió total i els compartiments adjacents estaven canviant ràpidament a rosa.

Jaina havia d'haver sentit el xoc d’en Han per la pregunta que va fer.

-Cakhmaim i Meewalh eren a les torretes?

-Sí, disparant els canons làser. –Les entranyes d’en Han s'estaven fent un nus per la pena. Atès el mal que havia vist en el diagrama, l'únic que quedava dels dos noghri eren els llocs que sempre tindrien en els cors dels Solo-. Li dec a qui vulgui que estigui al comandament d'aquest destructor estel·lar un sandvitx de detonita.

-Un destructor estel·lar us va disparar? -va preguntar en Ben. El seu sabre làser estava penjant d'un ganxo en el seu vestit de buit, però Zekk estava tenint cura de romandre al seu costat de totes maneres-. Què vau fer per merèixer això?

-Salvar-vos -va dir en Han agrament-. Sempre podem tornar a tirar-te fora, si creus que va ser una mala idea.

-Ens encarregarem d’en Ben més tard. -Jaina va agafar el braç d’en Han i es va dirigir cap a davant-. Just ara ens cal posar-vos a la mare i a tu en vestits de buit.

-Vestits de buit? Ni parlar -Han es va dirigir cap enrere-. En aquells moments, al Falcó no li quedarà pressió a la cabina.

-Pare, heu rebut un impacte de turbolàser al nucli d'accés. -Jaina es balancejà darrere d'ell en el seu vestit-. Podríem no ser capaços de posar pegats a tantes coses.

-És clar que ho farem -va replicar en Han-. Això és un YT-1300. El nucli d'accés no és tan important.

Ell va continuar cap a enrere, rebotant per les parets mentre el corredor s'inclinava i es movia d'un costat a un altre. Un sotrac de la coberta que es feia més profund assenyalava a una muntura del motor trencada, mentre que una serenata sostinguda de grunyits apagats suggeria com de ferotgement que la forma danyada del Falcó s'estava tensant sota les maniobres evasives de la Leia. I això li va fer preguntar-se quant temps tenien abans que un esclat metàl·lic dins de la nau en algun lloc portés l'esclat d'oïdes final de la descompressió.

Va girar la cantonada per trobar segellada l'escotilla de la mampara i un corrent d'aire xiulant a través d'un petit forat a la paret. Les vores del forat eren suaus i inflats, com si el duracer s'hagués fos en comptes de ser punxat.

-Això són males notícies -va comentar Ben des d'un parell de metres darrere d’en Han-. És una bretxa esquitxada.

-No és gran cosa -va dir en Han. Les bretxes esquitxades ocorrien quan una massa de metall esclatava en una esquitxada fosa, normalment després de ser assolit per un impacte de turbolàser. Eren notòriament perilloses i difícils de reparar perquè causaven tant de mal a molts llocs diferents-. No va encertar a res important o ja seríem morts.

Han va activar un panell de control, després va comprovar la pressió a l'altra banda de la mampara i va introduir el codi per anul·lar la seguretat. Les seves oïdes van esclatar dolorosament mentre l'escotilla es retreia i el xiulet de l'atmosfera que escapava es va convertir en un crit. Va entrar al celler posterior i es va tornar cap al so i el primer problema es va tornar aparent instantàniament.

L’esquitxada havia perforat un cercle d'un metre d'ample de duracer literalment amb centenars de petits forats fosos. El metall era tan feble que la pressió de l'aire estava corbant la paret cap a fora i Han va saber que no passaria molt temps abans que l'àrea simplement s’alliberés i succionés l'atmosfera del celler en un mortal Whoosh.

-D'acord, d'alguna manera és una cosa seriosa -va dir-. Jaina, tu i Zekk aneu a l’armari de reparacions i traieu els pegats i les tires de reforç. Ben, agafa al teu amic twi'lek i...

-En realitat no som amics -el va interrompre en Ben, sonant tan petulant com només pot ser-ho un jove adolescent en un moment com aquest-. I el seu nom és mariner de primera classe Sorzo.

-Bé. -Han va mirar per sobre d’en Ben cap al twi'lek-. Només feu una ullada al nucli d'accés i mireu si hi ha altres llocs així de malament.

El twi'lek, Sorzo, va rebre l'ordre amb una salutació i va marxar amb Ben a remolc. Han va passar els següents vint segons buscant en l'àrea immediata perforacions menys òbvies... i trobant-ne munts. Fins i tot si se les arreglaven per posar pegats en aquest grup, encara haurien de buscar dotzenes de petits forats fosos ocults en llocs com la sala de màquines i la badia mèdica. Això anava a significar segellar la cabina i passar hores en vestits de buit, però quina altra cosa podia fer? Abandonar el Falcó?

Un terrible cop reverberà des d'algun lloc sota de les cobertes i una estranya sensació d’esbufecs va començar a acompanyar els sotracs i salts bruscos de la nau.

La veu de la Leia va arribar per l'intercomunicador, tot just audible sobre els xiscles de l'aire que escapava.

-Han, què va ser això?

-Com vaig a saber-ho? -Han realment estava començant a sentir-se aclaparat pels problemes del Falcó i això mai passava-. No pot dir-t'ho C-3PO?

-No hi ha indicació d'un nou problema en els informes de danys -va informar el droide-. Però també estem perdent energia en els nostres motors sublumínics.

-Maledicció! -Han va començar a colpejar amb un puny la paret, després va fer un altre cop d'ull al cercle de perforacions escampades i va decidir no arriscar-se -. Alguna cosa deu estar bloquejant una línia d'alimentació.

-Potser vostè podria alliberar-la -va suggerir C-3PO.

-Estic bastant ocupat apedaçant les fuites de pressió aquí -va respondre en Han.

-Això no ajudarà si rebem un altre impacte -va dir la Leia-. I si no podem maniobrar...

-Anem a rebre un altre impacte -va acabar en Han-. Ho sé. D'acord, deixeu-me fer un informe del flux i veure si puc localitzar el problema.

Va girar la cantonada i va trobar a Ben ja dempeus davant de la sala de màquines posterior, amb els ulls enganxats a la pantalla i els dits en el teclat. Pensant que el noi havia fet alguna cosa per causar la pèrdua d'energia, Han es va llançar cap al seu costat.

La pantalla no tenia res en ella excepte les dades d'una pantalla tàctica, que mostrava una situació confusa però que millorava prop del planeta Hapes. La flota de l'almirall Bwua'tu ja estava començant a colpejar als cuirassats corellians i una força d'atac de Dracs de batalla reials estava fent trossos a la segona flota de les usurpadores des de darrere.

Amb els Dracs de batalla reials hi havia un destructor estel·lar classe Imperial amb un símbol d'identificació que posava desconegut. Mentre que la nau estava dirigint la major part del seu foc cap a les usurpadores, havia dedicat una única bateria de turbolàser de llarg abast a atacar el Falcó.

-Em pensava que t'havia dit que busquessis fuites de pressió -va dir en Han, alleujat de no haver enxampat a Ben intentant realment sabotejar el Falcó-. Encara sóc el capità d'aquesta banyera i això vol dir que fas el que jo dic.

-Estic utilitzant el meu propi bon judici -va replicar en Ben. Va posar un dit a la pantalla, indicant al misteriós destructor estel·lar-. I això em diu que tenim grans problemes. La nostra única oportunitat de sobreviure és dirigir-nos cap a aquest destructor estel·lar.

-Estàs boig? -va preguntar en Han-. Ja ens està disparant!

-Només perquè esteu intentant escapar -va replicar en Ben-. Deixarà de disparar si us rendiu. Aquest és l’Ànakin Solo.

La boca d’en Han es va obrir.

-L’Ànakin què?

-L’Ànakin Solo -va dir orgullosament en Ben-. La nau d’en Jacen.

-La nau d’en Jacen? -Han realment va trontollar cap enrere i no només perquè la coberta s'hagués mogut una altra vegada. Se sentia com si un bantha li hagués donat un cop de peu a les entranyes-. Li van posar a un destructor estel·lar de la GAG el nom del meu noi mort?

-Bé, sí -va dir en Ben, clarament confós-. Ànakin era realment un gran Jedi.

-No m'ho puc creure! –Tement bufetejar a Ben en la seva fúria, Han es va girar i li va donar una puntada a la paret amb tanta força que va sentir esclatar els seus dits dels peus-. Els kríffids rodders!

Ben es va encongir i va començar a retrocedir.

-És un honor. Jacen va dir...

-Oblida el que va dir en Jacen -el va interrompre la Jaina, tornant amb Zekk i el subministrament de pegats-. Viu en la seva pròpia galàxia aquests dies.

En Ben va arrufar les celles.

-Però l’almirall Niathal també va pensar que era una bona idea.

-Llavors l’almirall Niathal és una peixota estúpida. -Han va arrencar les tires de reforç dels braços d’en Zekk i hi va assentir en direcció a la sala de màquines-. Crec que tenim una alimentació de combustible trepitjada. Mira a veure si pots obrir-la abans que els motors s'apaguin i ens convertim en una llanxa objectiu.

Sense esperar una resposta, Han va girar la cantonada. La pressió havia caigut ara prou com perquè l'aire comencés a refredar-se mentre s'expandia. Els hi quedaven menys de tres minuts fins que l'atmosfera es fes tan fina que respirar es tornés difícil. Va deixar caure les tires a terra davant de les perforacions escampades, llavors li va donar la volta a una i va tractar en va de llevar-li el plastifí posterior. No era una cosa que es pogués fer amb una mà, almenys no quan l'única mà que et funcionava tremolava de por.

-Oncle Han, rendir-nos és la nostra millor oportunitat de sobreviure -va dir en Ben seguint-li -. Tot el que he de fer és trucar a Jacen i dir-li que us porto a bord.

-De manera que pugui torturar als seus pares com als seus altres presoners corellians? –preguntà la Jaina. Es va agenollar al costat d’en Han i va agafar la tira de metall de la mà d'ell-. Estan millor fora arriscant-se amb el Falcó.

-Però nosaltres no -va replicar Ben-. Nosaltres no som traïdors a l'Aliança. Almenys jo no ho sóc.

-Oblidaré que has dit això... perquè si no ho oblido, tots dos anem a penedir-nos d'això. -Jaina li va treure la part posterior a la tira amb la seva estirada suau-. Vés amb compte amb com apliques aquestes, o simplement crearàs més succió. El pare t'ensenyarà.

Ella va sostenir la tira en direcció a Ben i va allargar el braç per agafar una altra, però ell estava negant amb el cap i la va ignorar.

-No, no fins que l'oncle Han prometi...

La tira va voletejar més enllà d’en Ben i es va pegar enmig de les perforacions escampades. El crit de l'atmosfera que escapava es va tornar cridaner i urgent i una arruga es va formar a través de l'àrea danyada.

El cor d’en Han se li va pujar a la gola.

-Uh, Jaina...

-Oh, kríffid! -Ella es va posar dreta d'un salt, llevant-li ja la part posterior d'una altra tira de reforç-. Ben, què passa amb tu?

-Res. Només estic complint amb el meu deure. -Ben va treure el seu sabre làser del ganxo utilitari del seu vestit de buit-. Si ajudem a fer reparacions, ells simplement escaparan.

-I si no ho fem, tots serem absorbits pel buit en uns trenta segons. –Sostenint la tira de reforç amb les dues mans, la Jaina es va acostar a la paret. Llavors es va aturar de cop i volta quan Ben va encendre el seu sabre làser. La boca d'ella es va obrir i ella va aixecar la mirada i va dir-: Si us plau, digues-me que no acabes d'apuntar-me amb el teu sabre làser.

-Em sap greu, Jaina -va dir en Ben-. Però no tens disciplina. Com diu Jacen, sempre segueixes les teves pròpies ordres en lloc de seguir les que t'han donat.

La Jaina va mirar a Ben durant un instant i llavors li va llançar la tira de reforç al Han.

-Aguanta’m això.

Ben es va retirar un pas, aixecant la seva fulla per sobre de la seva espatlla endarrerit.

-Jaina, no em facis... wbaaaargggh!

L'amenaça d’en Ben va acabar sorprenentment mentre Zekk lliscava per la cantonada i li agafava les mans des de darrere, retorçant-li els canells cap endavant i forçant-li a baixar la fulla del sabre làser cap a la coberta.

I va ser llavors quan l'ona de xoc d'un tret de turbolàser proper es va estavellar contra el Falcó. La coberta va saltar amb tanta força que els genolls d’en Han van cedir i ell va caure una altra vegada sobre la seva espatlla ferida. Crits de sorpresa van córrer per tot arreu i el seu cos va explotar de dolor.

-Com va la reparació d'aquesta línia d'alimentació? -va preguntar la Leia per l'intercomunicador. L'aire era tan fi ara que la seva veu estava començant a sonar petita i feble-. Si no puc accelerar, el vol només es tornarà més accidentat.

-Només mantingues-nos apuntats fora d'aquí. -Mentre Han parlava, va comprendre que algú proper estava grunyint amb un dolor terrible-. Estarem fora d'abast en algun moment.

Va rodar per posar-se de genolls i va veure a Zekk fet un cabdell sobre la coberta, amb les seves mans prement sobre un tall ennegrit al costat del seu vestit de buit. Ben estava agenollat ​​al costat d'ell amb una expressió d'horror a la cara, sostenint encara un sabre làser encès i negant amb el cap per la desesperació.

-No hauries d’haver-me agafat -va dir ell-. Per què vas haver d’agafar-me, Zekk?

-Perquè estaves actuant com un mal imitador de Jedi -va dir la Jaina, apropant-se a ell per darrere-. Dóna'm això.

Ella va prendre el sabre làser de la mà d’en Ben.

Ell va aixecar la mirada cap a ella.

-No va ser culpa meva.

-Llavors de qui va ser la culpa, cervell de làser? -Ella va apagar el sabre làser-. Només espero que no ens hagis matat a tots. Ara creix, vés a ajudar al teu oncle i jo...

-No, Jaina. -Han va ficar un grapat de tires de reforç en el seu cabestrell i es va tornar cap a l'àrea danyada-. Has de treure a Zekk i a Ben d'aquí.

-Treure’ls d'aquí? -va preguntar la Jaina.

-Aneu a les càpsules d'escapament. -Sense treure la part posterior de la tira, ell va aixecar una cap a la vora del cercle de perforació i va permetre que el buit la succionés fins a col·locar-se en el seu lloc-. Zekk necessita ajuda mèdica i jo realment no vull que ens encolomis al mocós.

-Però què hi ha de...?

-El Falcó només té capacitat en les càpsules per a quatre persones en aquest moment -el va interrompre en Han-. I fins i tot si en tinguéssim més, la Leia i jo no ens anem a rendir. -Han li va dirigir a Ben una mirada que podria haver fos el fràsium i llavors va afegir-: Ni davant Jacen, ni davant cap altre.

Va sostenir una altra tira a la vora del cercle i va deixar que el buit la succionés fins posar-la al seu lloc. Seria com a molt un pedaç temporal, però podria aguantar prou per salvar-los. Va col·locar una altra tira i llavors va mirar cap enrere per trobar la Jaina agenollada al costat d’en Zekk. Tenia els dits d'una mà pressionats contra la gola d'ell, prenent-li el pols. Però els seus ulls estaven fixos en Han i hi havia llàgrimes corrent-li per les galtes.

Ella va fer que sí, després va connectar amb la barbeta una palanca en el seu coll i va parlar pel micròfon de la unitat de comunicació del seu vestit.

-Sorzo, torni aquí. Tornem a abandonar la nau.

-Bé. -Han mai havia estat més orgullós de la seva filla. Podia veure a la cara de la Jaina quant volia quedar-se a bord del Falcó amb la Leia i amb ell, però era una tripulant experimentada que sabia que no havia de qüestionar les ordres d'un capità a bord de la seva pròpia nau-. No et preocupis per la teva mare i per mi. Fins que posem els pegats el Falcó, serà bo no tenir a tants nassos respirant l'aire, però estarem bé. Hem estat en munts de reparacions més dures que aquesta.

La Jaina les hi va arreglar per somriure, encara que la seva por pels seus pares seguia sent òbvia.

-Ho sé, pare. He vist els holovídeos. -Li va fer un gest a Ben cap a l’escotilla posterior i va utilitzar la Força per aixecar a Zekk de la coberta, després es va acostar al costat d’en Han i li va donar un petit petó a la galta-. Fes-me saber com va... i que la Força us acompanyi.

-Sí. -Sense voler que ella veiés les llàgrimes que brollaven dels seus ulls, i comprenent que tenia por que aquest pogués ser el seu adéu final, Han no la va mirar mentre ella va marxar darrere d’en Ben-. I a tu també, nena.

Es va tornar cap a l'àrea danyada i va començar a col·locar la resta de les tires de reforç al seu lloc. Per quan va haver acabat, Jaina tenia a tothom a bord de les càpsules d'escapament i estava fent sonar l'alarma de partida. Els trets de turbolàser simplement seguien arribant. El Falcó s’estava encabritant i saltant com un ronto salvatge i la pressió de la cabina havia caigut fins al punt que en Han s'estava estremint i començant a perdre l'alè.

No va sentir anar-se'n a la càpsula d'escapament. L'alarma de llançament simplement va guardar silenci i ell va tenir la sensació que alguna cosa s'havia trencat i s'havia quedat perduda en el seu interior.

-Han? -Fins i tot per l'intercomunicador, la veu de la Leia sonava com si s'estigués trencant-. Encara hi ets?

-És clar que sí. -Han es va dirigir cap a davant, segellant la mampara darrere ell-. No et vas a lliurar de mi tan fàcilment.

-Res és fàcil amb tu, noi volador. -El to de la Leia era de broma, però una mica forçada i espantada-. Només volia fer-te saber que estem preparats per saltar.

Una altra ona expansiva es va estavellar contra el Falcó, fent rebotar al Han contra la paret i provocant un xiscle metàl·lic de mal de la vella nau.

En Han va empassar aire profundament pensant que podia ser l'última vegada i després es va sorprendre d'estar encara d'una peça quan va arribar a la mampara davantera del corredor.

-A què estàs esperant? –Va introduir un codi per desactivar el fiador del panell de control i llavors va sentir l'impacte de la pressió mentre s'obria l’escotilla-. Mentre abans saltem, millor.

-Què hi ha de la pobra Lady Morwan? -va preguntar C-3PO-. Encara està tancada al celler davanter!

-I està més fora de perill que nosaltres -va replicar en Han, travessant la mampara.

Va tancar l'escotilla darrere d'ell i es va afanyar a creuar la cabina principal fins al corredor d'accés a la coberta de vol. L'alarma de salt va sonar, amb un to més alt del normal en l'aire fi, llavors els llums es van fer més febles i un alarmant ronc es va elevar des dels compartiments del motor a la part posterior de la nau. El Falcó va començar a esbufegar i a frenar i la veu de la Leia va baixar pel corredor, maleint i cridant com un contrabandista d'espècia aqualish en un mal dia.

Han es va inclinar per apropar-se a la paret.

-Vinga, vella amiga -xiuxiuejà-. No estàs llesta encara per a l'abocador, oi?

El ronc es va intensificar fins a un ploriqueig de to alt, després els llums es van encendre de nou i Han gairebé va tornar a perdre peu mentre el Falcó va saltar a una gran acceleració.

Ell va somriure i li va donar a la mampara un copet afectuós.

-Jo tampoc.

Va segellar la mampara i després es va obrir camí fins a la coberta de vol, on el ploriqueig del motor s'havia tornat tan alt que ja no era audible per a les oïdes humans. Els sotracs del Falcó s'havien convertit en una vibració que feia petar les dents i C-3PO estava en el lloc del navegant comprovant les seves coordenades de salt.

La Leia era al seient del pilot, sense res davant excepte la llibertat fosca i buida.

Han va anar fins al seu costat i va veure pels ulls vidriosos d'ella que no hi havia necessitat d'explicar-li els successos d'allà darrere. Ella probablement havia sentit les morts de la Meewalh i en Cakhmaim a través de la Força i la Jaina l'hauria trucat per al permís de partida de la càpsula d'escapament. Pel que fa a Ben i Jacen i l’Ànakin Solo, ja hi hauria temps suficient per explicar-ho més tard... i si no n'hi havia, seria just igual de bo que ella mai ho sabés.

Han es va inclinar cap avall.

-Tot estarà bé Princesa. -Ell li va besar a la galta i després va lliscar al seient del copilot-. Encara em tens a mi.

La Leia va deixar escapar un esbufec ​​sorprès, després va somriure i va mirar.

-Això crec. –Allargà la mà i li va prémer el braç-. Hauràs de servir.

L’hipermotor finalment va saltar cap endavant i les estrelles es van allargar fins a línies una vegada més.

Següent