Tempesta (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Luke va despertar amb el mateix esperit preocupat amb el que despertava cada vegada que somiava amb la cara, amb el pit oprimit pel pes d'un deure sense complir, amb l'estómac agitat per les premonicions de fallada. La cara sempre li arribava mig amagada sota una caputxa pujada, que només traïa un besllum de la seva aparença: una boca congelada en una ganyota torta d'angoixa, unes celles anguloses fixades en un arrufament permanent de desaprovació i un parell d'ulls negres que brillaven amb malícia perpètua. Mai veia prou de la cara per saber si era la mateixa cada vegada, però les emocions sempre arribaven en el mateix ordre: dolor, rebuig i rancor. Luke no tenia ni idea de què significava aquest patró, però estava segur que era un advertiment de tempesta.

Una xiulada de trucada va sonar en la part més allunyada de l'elegant cabina principal de l'Ombra de Jade, on R2-D2 estava al costat de l'escotilla, gronxant-se endavant i enrere sobre els seus braços de suport. Luke es va permetre la fantasia d'utilitzar la Força per empènyer al petit droide de nou fins al corredor i tornar a tancar els ulls. Des que va descobrir la relació de la Lumiya amb la GAG, havia estat tan preocupat per Ben que amb prou feines havia estat capaç de dormir i fins i tot quan ho feia, estava tan preocupat pels somnis que mai despertava sentint-se refrescat.

R2-D2 va deixar escapar un bram impacient i llavors va estendre el seu braç de descàrregues elèctriques i va començar a creuar l'habitació.

-D'acord... No hi ha necessitat de la pica per rontos. -Luke va baixar els peus i es va asseure a la vora de llit-. Estic despert.

R2-D2 va emetre un xiulet dubtós, però es va aturar i va retreure el seu braç de descàrregues elèctriques quan Luke es va posar les botes. El repic constant de la coberta suggeria que l'Ombra havia sortit de l'hiperespai i estava desaccelerant molt fort, presumiblement en la seva aproximació final cap al planeta Hapes. Luke podia sentir la impaciència de la Mara a través del seu vincle en la Força, encara que no podia sentir la causa. Potser ella estava tenint problemes per aconseguir el permís d'aproximació de les forces de defensa hapanes, o potser simplement estava ansiosa d'apartar a Ben de qualsevol influència que la Lumiya pogués estar exercint sobre Jacen o la GAG.

Una vegada que les seves botes van estar cordades, Luke va agafar la seva capa i es va dirigir cap endavant a través de la sala d'observació. Les cares plenes de cràters de dues llunes platejades lliscaven més enllà del finestral d’estribord de l'Ombra. Per l'altre costat es veia les cues d’ions de mitja dotzena de naus estel·lars que s'arrossegaven pel vellut puntuat d'estrelles. En la distància penjava un disc blanc i immòbil, sens dubte un dels dracs de batalla que estaria escudant Hapes després de l'intent d'assassinat contra la vida de la Tenel Ka.

Luke va continuar cap endavant fins a la coberta de vol, on el disc clapejat de núvols del propi planeta penjava just davant. Els seus rutilants oceans i les illes boscoses eren tan bells com sempre, però Luke estava més interessat en la falca de la mida d'una ungla girant lentament cap al centre de la coberta. En lloc del blanc acostumat, el casc del destructor estel·lar era negre mat, amb la traça de la cúpula d'un generador de pous de gravetat sobresortint sota el seu ventre i un con de camuflatge elevant-se a mig camí del seu llom.

Era la primera vegada que Luke havia vist el nou destructor estel·lar de la GAG. A ell no li agradava molt i realment no li agradava que l’haguessin anomenat Ànakin Solo, pel seu nebot mort.

Una secció de la coberta es va tornar opaca fins a convertir-se en un mirall i la cara de la Mara va aparèixer en el reflex, semblant concentrada i preocupada.

L'Ombra tenia un timó en una coberta baixa, amb el pilot assegut més a baix al morro de la cabina, així que ella havia d'aixecar lleugerament el cap per creuar la mirada amb ell.

-Acabem de rebre una hologravació molt interessant -va dir ella.

-D’en Jacen?

Mara va negar amb el cap.

-D’en Han, transmesa per l’HoloRed des del Temple Jedi.

-De veritat? -Luke va aixecar la cella. Abans de deixar el Temple Jedi, els havien informat de la «participació» dels Solo en l'intent d’assassinat-. Explicant com havien estat suplantats per clons i ni tan sols estaven a Hapes quan algú va intentar matar la Tenel Ka? Perquè això és l'únic que té sentit.

-No exactament -va dir la Mara-. I només es torna més confús. Han i Leia estan espiant als que van conspirar per donar el cop d'estat.

-Espiant? -Luke va arrufar les celles, intentant descobrir el curs dels esdeveniments que portarien als Solo de Corèllia a l'intent d'assassinat i a convertir-se en espies per a l'Aliança Galàctica-. Tens raó, és confús. Però sigui el que sigui que Han i Leia fan sempre ho és. Quin és el missatge?

-Han descobert la identitat d'una de les líders -va dir la Mara-. Han vol que li passem la informació a la Tenel Ka el més aviat possible.

Luke va mirar cap a fora davant de la coberta, on la silueta de l’Ànakin penjava ara davant de l'Ombra.

-Llavors per què ens dirigim cap a l’Ànakin?

-Vaig intentar transmetre-li el missatge a la Tenel Ka. El meu senyal va ser enviat al príncep Isolder. Ell va suggerir que tornés a intentar-ho després que estiguéssim a bord de l’Ànakin.

-De l’Ànakin? -Luke va tancar els ulls i va expandir la seva consciència de la Força cap al destructor estel·lar. No li va portar molt temps trobar la presència familiar i discreta de la Tenel Ka-. Què està fent ella allà?

-Protegir a l’Allana, estic segura. Dubto que necessités que en Han li digués que hi havia una traïdora entre la seva gent. O que la seva filla és tan objectiu com ella.

-Així que es va tornar cap a Jacen -va dir en Luke. Se sentia afectat, com se sentia tan sovint, per com de solitària i trista que s'havia tornat la vida de la Tenel Ka, quant estava sacrificant ella per assegurar un govern estable i humà per al poble del seu pare-. Crec que això té sentit.

La Mara va assentir.

-Quan no pots confiar en els teus nous amics, vas amb els vells. -Ella va callar durant un moment i després va afegir-: Especialment si un d'ells resulta ser un amic molt íntim.

Luke va aixecar la cella.

-Creus que Jacen i Tenel Ka són amants?

-Ell s'escapoleix per veure algú cada pocs mesos -va dir la Mara.

-Tenel Ka? -Luke va arrufar les celles, intentant imaginar la Tenel Ka tenint cites secretes amb algú tan perillós per al seu tron ​​com Jacen i llavors va negar amb el cap-. Si no fos Reina Mare, potser. Però no hi ha futur en això.

-I creus que això els detindria?

-Potser a Jacen no -va dir en Luke-. Però un amant Jedi li causaria massa problemes a la Tenel Ka. Ella no correria un risc tan estúpid. No importa el que sentís per ell.

L'expressió de la Mara va romandre dubtosa.

-Tenel Ka ha de tenir alguna cosa per a ella mateixa. Està donant-li tota la resta al Consorci.

-D'acord, és possible -va dir en Luke. No entenia per què trobava la idea tan alarmant. Era merament a causa de les seves pors respecte a Jacen? O els seus recels eren més profunds que això? Potser li feia témer que la corrupció de la Lumiya s'estigués estenent més ràpidament del que ell la podia contenir-. I aquesta és una raó més per la qual no hauríem d’especular. Podríem estar posant en risc la vida de la Tenel Ka.

-D'acord -va dir la Mara, comprenent la seva raó-. Però no sents ni tan sols una mica de curiositat sobre l’Allana?

-I tant -va admetre en Luke-. Però Jacen no pot ser el pare. El temps simplement no encaixa.

La Mara va fer un petarrell que semblava completament fora de lloc en la seva cara forta.

- Aixafatxidinkalus.

-Només estic dient que és impossible. -De sobte Luke va sentir la necessitat d'exposar el seu raonament, potser perquè ara la Mara el tenia preguntant-se per la paternitat de l’Allana-. Durant sis mesos després de la Batalla de Qoribu, Jacen va estar confinat a l'acadèmia d'Ossus, juntament amb la resta dels Cavallers Jedi involucrats. I és llavors quan Allana va haver d'haver estat concebuda. Si Jacen s'hagués escapolit per veure la Tenel Ka, ho hauríem sabut.

Mara va deixar escapar un exagerat sospir de decepció.

-Poca-solta.

-D'acord, d'acord. –Donant-se compte ara que la Mara s'estava ficant amb ell, Luke va somriure i va aixecar les mans-. Em rendeixo. Estic segur que podem pensar en una altra explicació. Sabem que va visitar la Tenel Ka quan li va demanar la flota que ella va enviar a Qoribu. Potser la gestació de l’Allana va portar tot un any sencer.

La Mara va fer una ganyota d’empàtic malestar.

-Ara simplement estàs sent cruel. -Ella va desviar la seva mirada cap al reflex de la cadira del copilot-. Seu. Sembla com si haguessis estat lluitant amb rancors en els teus somnis.

-Tant de bo. -Luke va lliscar al seient del copilot darrere d’ella-. Va ser una altra vegada la cara.

L'expressió de la Mara es va tornar seriosa.

-Jacen?

Luke va arronsar les espatlles.

-Potser. Mai la veig amb prou claredat.

-Llavors no pots estar segur.

-Era masculina -va replicar en Luke. Podia sentir a través de la Força com de preocupada que estava Mara pel Ben, el alarmada que estava per la relació que havien descobert entre la GAG i Lumiya, així que no entenia per què encara es negava a veure què li estava passant a Jacen-. Qui més podria ser?

-Aquesta és la qüestió, Luke -va dir la Mara-. No ho sabem. Fins ara, l'única connexió que tenim entre Jacen i Lumiya és alguna evidència que suggereixi que ella ha estat treballant amb la GAG.

-I no trobes això alarmant?

-Com un gundark en un zoo de mascotes -va replicar la Mara. Va retornar la seva mirada de nou a l’Ànakin Solo, que creixia gradualment en el centre de la coberta-. Però hi ha una gran diferència entre les sospites i els fets. Què passa si la Lumiya no estava treballant per a la GAG? Què passa si algú a la GAG està treballant per a ella?

-Creus que ha subvertit a un dels subordinats d’en Jacen?

-Crec que necessitem estar oberts en aquesta possibilitat -li va corregir -. No t'agrada el que Jacen està fent amb la GAG, així que estàs predisposat a assumir el pitjor. Tot el que dic és que no podem deixar que l'emoció acoloreixi el nostre judici.

Luke es va quedar en silenci durant un moment i llavors va deixar sortir un llarg sospir.

-Tens raó. Potser estic assumint el pitjor perquè no m'agraden els mètodes d’en Jacen. Però el teu consell és bo per als dos, ja saps. Crec que et cegues a tu mateixa al que està passant amb Jacen perquè és ell qui va convèncer a Ben perquè no s'amagués de la Força.

La Mara va assentir.

-Sóc culpable com el dimoni -va dir ella, mantenint els seus ulls cap endavant-. Això és pel que hem de treballar junts en això, Skywalker. Necessitem fer que l'altre sigui honest... i si no ens agrada el que descobrim, anem a necessitar-nos l'un a l'altre més que mai.

El seu to va fer que Luke arrufés les celles.

-Què estàs dient?

-Saps el que vull dir, Skywalker -va replicar ella-. Si tens raó, si Jacen ha estat burlant-se de mi, no serà fàcil de manejar. Farem falta tots dos.

Luke va aixecar la cella, sorprès per la fredor en la veu de la Mara.

-Què passa amb aquest sentit de seguretat que vas experimentar en la Sorra d'Entrenament? Vas dir que havíem de deixar que Ben seguís el seu propi camí, que pensaves que la Força li havia portat fins a Jacen per una raó.

-Encara ho penso -va dir la Mara-. Però nosaltres també tenim un camí a seguir. Potser aquí és on tots els nostres camins convergeixen, on el camí d’en Ben finalment s'uneix al nostre.

-Només el d’en Ben? -va preguntar en Luke. Estava començant a sentir una mica de la vella crueltat de la Mara, un altre dels seus vells instints d'assassina i això li esglaiava -. Què passa amb Jacen?

-Si estic equivocada, Jacen no tindrà camí -va dir la Mara-. Nosaltres haurem de posar-hi fi.

-Ara crec que ets tu qui està assumint el pitjor -va dir ell-. Estic preocupat per Jacen, però no estic preparat per matar-lo.

-Llavors no estàs sent realista -va dir la Mara-. Si està treballant amb la Lumiya, no tindrem elecció. No deixaré que porti a Ben per aquest camí amb ell.

-I tant que no. Però sigui el que sigui allò en el que Jacen s'ha convertit, es deu al que li va passar després que fos capturat pels yuuzhan vong. I sóc jo qui el va enviar en aquella missió. -Luke va fer una pausa, lluitant encara amb la decisió que li havia costat la vida al seu nebot Ànakin i tants altres joves Cavallers Jedi, preguntant-se encara què més podria haver fet per salvar els Jedi-. No abandonaré a Jacen només perquè hagi perdut el seu camí. Si ha caigut sota la influència de la Lumiya, vaig a portar-li de nou sota la meva.

La mirada de la Mara es va desviar de nou cap al reflex d’en Luke en el panell emmirallat.

-Per què no em sorprèn això?

Luke li va llançar un somriure innocent.

-Per què estàs acostumada a veure’m fer l'impossible?

La Mara va sospirar.

-Alguna cosa semblant. -Ella va tornar a mirar l’Ànakin, que ara era una llunyana silueta contra les rutilants aigües d'un oceà hapani-. Però serà millor que no intentis redimir també la Lumiya. Poso el límit en les ex-núvies.

-No et preocupis -va dir en Luke-. Ni tan sols jo sóc tan càndid. Lumiya caurà.

El canal de comunicacions clacà mentre un controlador de trànsit emetia el permís d'aproximació per a l'Ombra. Durant els minuts següents, mentre la fosca massa de l’Ànakin continuava creixent en el finestral davanter, ells es van mantenir ocupats fent correccions de curs i proporcionant verificacions d'identitat. Un parell de XJ5 PerseguidorsX van volar per confirmar les seves identitats visualment i després van irritar a la Mara en fer rínxols per caure a la zona de tir directament sota l'Ombra.

Finalment, quan l'Ombra s'havia acostat tant que no podien veure res excepte els foscos nivells de la robusta superestructura del destructor estel·lar, el controlador de trànsit els va donar permís per atracar a l'Hangar de Comandament. Mara es va deixar caure sota el cel de duracer negre que era el ventre de l’Ànakin i després es va inclinar cap a popa en direcció a una petita badia de llançament defensada per dues torretes de canons làser quàdruples.

Va utilitzar els impulsors de posició per elevar-se a través de l'escut de la barrera fins a l'hangar, on un grup de llums de senyalització la van portar fins a l’amarrador designat.

Tan aviat com l'Ombra es va haver posat, una guàrdia d'honor de vint soldats de la GAG va sortir d'una escotilla d'accés. Es van col·locar en dues columnes i es van posar ferms els uns enfront dels altres, i un moment després Jacen va aparèixer i va caminar a grans gambades pel passadís entre ells.

Una capa negra onejava des de les espatlles del seu uniforme negre de coronel.

-Oh, nen -va dir la Mara, deixant-se anar les corretges de seguretat-. Sap a qui s'assembla?

-Ho sap si es va preocupar de mirar-se en un mirall. -Luke estava decebut de veure que el seu fill no acompanyava a Jacen, però no li sorprenia. No hi havia sentit la presència d’en Ben quan s'havia obert per veure si la Tenel Ka estava a bord de l’Ànakin-. Només espero que aquest no sigui el cas. També podria ser un holo per reclutar terroristes corellians.

Mentre apagaven l'Ombra, Luke va expandir la seva consciència de la Força a tot el destructor estel·lar, buscant alguna pista que la Lumiya estigués a bord. Va sentir una segona presència prop de la Tenel Ka que semblava ser molt forta en la Força (la seva filla, Allana, va sospitar ell) però res prou fosc per ser la Lumiya. Per descomptat, això no significava molt. Jacen estava just allà davant d'ell i Luke tampoc podia sentir la seva presència.

Una vegada que tots els sistemes van haver estat col·locats en espera, van anar cap a popa i van trobar a Jacen esperant al final de la rampa d'entrada. La seva cara estava grisenca i arrugada i els cercles porpra sota els seus ulls suggerien que no havia estat dormint bé, si és que havia dormit alguna cosa. Ell va inclinar el cap primer davant la Mara i després davant Luke.

-Mestres Skywalker, benvinguts a bord de l’Ànakin Solo. -La veu d’en Jacen sonava genuïnament càlida, tot i que era impossible llegir els seus autèntics sentiments-. Quina agradable sorpresa.

-Podries voler reservar-te el judici d'això -va dir la Mara-. Necessitem parlar.

-I tant. -Jacen va romandre als peus de la rampa d'entrada, sense fer cap moviment que els permetés anar més lluny a bord-. Alguna cosa va malament?

-Pots estar segur que és així -va dir en Luke-. On és Ben?

-En una missió -va replicar Jacen-. En aquest moment està en una zona de bloqueig de comunicador, però si és important, podria despatxar...

-Parlarem d'això més tard. En privat. -Luke va haver de lluitar per mantenir la seva veu tranquil·la. Amb Lumiya solta, no li agradava la idea que Ben estigués en una missió en cap part-. Primer necessitem parlar amb la Reina Mare. Tenim un missatge urgent per a ella.

Els ulls d’en Jacen es van obrir per la sorpresa.

-Tenel Ka?

-Ara, Jacen -va dir en Luke-. I caldrà un holoprojector.

Jacen va deixar escapar un sospir.

-Molt bé. -Es va fer a un costat i els va deixar a ells i a R2-D2 anar pel passadís entre la guàrdia d'honor-. Sento haver dubtat, però ella em va demanar que mantingués la seva presència a bord de manera confidencial. A part de la camarlenc que va portar, el príncep Isolder és l'únic hapanià que sap que ella està a bord.

Van passar a través d'una escotilla fins a un petit vestíbul on quatre soldats de la GAG estaven de guàrdia al costat d'un grup de tubs d'ascensors. La majoria dels tubs tenien petits rètols al seu costat enumerant els seus destins com ara ENGINYERIA o COMUNICACIONS, però a la part més allunyada del vestíbul un tub prou gran per a cinc persones romania sense nom.

-Descendeix fins al Centre de Detenció -va explicar Jacen, donant-se compte aparentment del que Luke estava mirant-. Vam descobrir que els presoners estan menys disposats a resistir-se si no s'adonen que han arribat al final del seu viatge.

-Molt... Pràctic -va dir en Luke, intentant no alarmar-se per com de competent que s'havia tornat el seu nebot en l'art de l'empresonament i l’interrogatori-. Assumeixo que això resulta en menys presoners ferits.

Jacen va assentir.

-Això també.

Un sotrac de revulsió va baixar corrent per l'espina dorsal d’en Luke, però si la Mara estava alarmada per l'aparent indiferència d’en Jacen pel benestar dels seus presoners, no ho va demostrar. Ella merament el va seguir pel vestíbul fins a un ascensor retolat com a pont, després va entrar en el tub i es va elevar fora de la vista. Jacen es va tornar cap al Luke.

-Després de tu.

Luke va fer un gest a R2-D2 perquè entrés a l'ascensor davant d'ell i després el va seguir sense replicar.

El seu estómac es va enfonsar mentre les parets del tub es van convertir en una taca en passar. Un moment després es va aturar i va sortir a una avantsala de transpariacer, on una altra unitat de sentinelles de la GAG estava de guàrdia davant diverses escotilles que portaven a un laberint de corredors blanc-i-blaus.

Una única paret de transpariacer, l'única sense obertures en ella, dominava la coberta de vol que estava un nivell més baix. La majoria dels oficials encara portaven els uniformes blaus i grisos de la dotació normal d'un destructor estel·lar de l'Aliança Galàctica, però Luke no va poder evitar adonar-se de la sensació d'orgull i propòsit que radiaven en la Força. Fossin els que fossin els altres defectes d’en Jacen, clarament era un bon líder.

Jacen va sortir de l'ascensor després d’en Luke i li va parlar a un soldat de pell de banús que estava just enfront d'ells.

-Sergent Darb, porti una unitat d'escorta fins a la Sala de Situació i informe a la Reina Mare que als Mestres Skywalker els hi agradaria parlar amb ella. Li estarem esperant a la Sala de Reunions.

-Molt bé, coronel.

El sergent va saludar enèrgicament i va marxar per obeir. Jacen es va apartar de la coberta de vol, portant a R2-D2 i als Skywalker per un corredor curt fins a una sala de reunions que era una obra d'art amb una enorme unitat d'holocomunicacions en una cantonada d'un podi enfonsat. L'àrea estava envoltada per un cercle de cadires flueixformes, cadascuna amb un panell construït en un braç per controlar unitats de comunicació, pantalles de vídeo i fins i tot dispensadors de caf individualitzats.

Jacen va anar cap a una cadira al costat més allunyat de l'oval i llavors es va girar per enfrontar-se al Luke i la Mara.

-Em temo que passaran uns quants minuts abans que el sergent Darb arribi amb la Reina Mare. Després de l'intent contra la seva vida, estic insistint en protocols de seguretat de Nivell Cinc fins i tot a bord de l’Ànakin.

-Això per descomptat no farà mal a ningú -va dir la Mara-. Encara que pel que he sentit fins ara, la teva tripulació sembla excepcionalment concentrada i alerta. Gairebé fanàtica. És difícil imaginar que un assassí romangui sense detectar prou com per derrotar la seguretat.

-Gràcies. Venint de tu, tia Mara, m'ho prenc com un gran compliment. -Ell es va asseure i va fer un gest als Skywalker cap a un parell de seients propers-. Hi ha un menú de refrescos a la pantalla de la cadira, si voleu beure alguna cosa.

Luke va romandre dret.

-Gràcies, però no tenim set.

-Ja veig. –L’expressió d’en Jacen va canviar de complaguda a decebuda i ell es va moure de lloc fins a la vora de la seva cadira-. Llavors per què no traiem a la llum el que sigui que t'està preocupant? Sé que desaproves meus mètodes, però l'hostilitat que sento és més profunda que això i em fa mal. Ben i vosaltres sou l'única família que em queda.

-Això difícilment és cert -va objectar la Mara-. Què hi ha de la Jaina i els teus pares?

-Sabeu com de tirant que han estat les meves relacions amb la Jaina -va dir en Jacen-. Em temo que la seva insubordinació a Corèllia finalment la va trencar. No parlem i sospito que les coses seguiran d'aquesta manera.

-Potser les coses serien diferents si no haguessis presentat càrrecs contra ella -va apuntar en Luke.

-Què hauria d'haver fet? Mirar a una altra banda perquè és la meva germana? -La veu d’en Jacen s'estava trencant, però la seva expressió va romandre confiada i la seva mirada va seguir calmada-. L'Aliança Galàctica no pot sobreviure si els seus líders segueixen demostrant favoritismes. Aquesta classe de coses és pel que Corèllia pensa que no ha de viure sota les mateixes lleis que la resta de l'Aliança. Les regles s'apliquen a tot el món o a ningú.

Luke no va necessitar la Força per sentir la convicció darrere de les paraules del seu nebot. Irradiava d’en Jacen com la calor d'una estrella, banyant a tots els que estaven prop d'ell amb la seva brillantor. I sens dubte cremant als que s'acostaven massa.

-Què hi ha dels teus pares? -li va preguntar la Mara-. Els estàs tornant l'esquena perquè no comparteixen les teves creences?

-Ni de bon tros. Els estic tornant l'esquena perquè van intentar assassinar la governant d'un estat membre de l'Aliança, algú que sempre ha estat una amiga seva. -Jacen es va posar dret-. Els meus pares són escòria terrorista i això és pel que els he tornat l'esquena.

El foc en els ulls d’en Jacen era tan angoixant com intens i Luke finalment va començar a comprendre com de sol que realment estava el seu nebot. Havia perdut al seu germà menor durant l'última guerra Pangalàctica i havia renunciat a la seva germana i als seus pares en un intent d'evitar una altra i, en la seva ferma batalla contra el mal que veia que amenaçava la galàxia, clarament també estava disposat per retre la seva relació amb la seva tia i el seu oncle.

Com els yuuzhan vong que una vegada li havien tingut captiu, Jacen s'havia tornat capaç de qualsevol sacrifici, i simplement era igual d'intolerant amb aquells que no compartien el seu compromís. Jacen Solo hi havia caigut no perquè fos egoista, va comprendre Luke, sinó perquè era abnegat.

-Jacen, sé que les accions dels teus pares són confuses -va dir la Mara-. Però necessites confiar en els teus...

-Deixa que Jacen jutgi als seus pares per si mateix -la va interrompre Luke. La seva única esperança de portar a Jacen de tornada era sorprendre’l, deixar que descobrís per si mateix com d'equivocat que estava-. En aquest moment estic més interessat en on està Ben.

-Està a bord d'un esquif de reconeixement -va replicar Jacen-. M’oferiria a trucar-lo per l’holocomunicador per a vosaltres, però estan en les Boires Transitòries.

-Què està fent Ben en les Boires Transitòries? –preguntà la Mara.

-Buscar la Jaina i en Zekk -va respondre Jacen-. Van anar a Terephon per lliurar un missatge de la Tenel Ka i encara no han tornat. Vaig enviar un esquif de reconeixement per investigar-ho i Ben va anar per veure si podia ajudar a trobar-los a través de la Força.

La veu de la Mara es va tornar tallant.

-Sol?

-I tant que no. Com us he dit, està a bord d'un esquif de reconeixement. Amb una tripulació excel·lent. -Un arrufament de celles de preocupació va aparèixer a la cara d’en Jacen-. Què passa?

-No et vaig advertir que la Lumiya havia tornat? -El to d’en Luke era just igual de tallant que el de la Mara-. De què estava preocupat que ella vingués a buscar-me a través d'ell?

-Sí -va dir en Jacen-. Però això va ser a Coruscant. No crec que hi hagi cap raó per preocupar-nos aquí fora.

-Per què no? –preguntà la Mara-. Perquè estàs segur que la Lumiya no està interessada en ell?

L’arrufament de celles d’en Jacen es va tornar indignat.

-Com ho puc saber això?

-Jacen, hem trobat l'apartament de la Lumiya -va dir en Luke-. Sabem que ha estat treballant per a la GAG.

Els ulls d’en Jacen es van obrir per la sorpresa. No era una reacció irraonable, donat l'assumpte, però Luke encara desitjava que el seu nebot no fos tan bo en amagar els seus sentiments en la Força.

-Podries creure que l'has estat utilitzant per als teus propis fins -va continuar en Luke-. Però t'estàs enganyant a tu mateix. Lumiya sempre te una agenda...

-Treballant per a la GAG com? -el va interrompre Jacen-. Amb tota certesa no l'he vist d'uniforme.

-No ens insultis negant-ho -va dir la Mara-. Estava vivint en un pis franc de la GAG i ha estat accedint als arxius de la GAG sobre el Partit de l’Autèntica Victòria.

-Llavors és ella qui ha estat assassinant als bothans? -va preguntar Jacen-. Per què? Què podria haver de guanyar en estendre la guerra?

-No et lliuraràs d'aquesta canviant de tema -li va dir en Luke. Era impossible dir si la sorpresa d’en Jacen era genuïna o fingida, així que Luke va assumir que era fingida-. Sabem que va venir amb tu. Ella va deixar el seu apartament el mateix dia que l’Ànakin va deixar Coruscant.

-Creus que ella ens va seguir? -Jacen es va deixar caure a la cadira i va prémer un botó-. L’Ànakin necessita romandre aquí per donar suport a la Reina Mare Tenel Ka, però agafaré un esquif personalment...

-Portarem això nosaltres mateixos -va dir la Mara-. Ben tornarà a Coruscant amb nosaltres després que això acabi.

-Creieu que això és intel·ligent? -La llum del comunicador al braç de la cadira d’en Jacen va parpellejar, però ell el va ignorar i va continuar parlant amb la Mara-. Això només interromprà l'entrenament d’en Ben i si la Lumiya està intentant agafar-lo, li serà més fàcil sotjar-lo a Coruscant.

-Ben ha acabat amb la GAG -va dir en Luke-. Encara no entenc per què la Lumiya està relacionada amb la GAG, però sé que ho està. La meva decisió és definitiva.

La cara d’en Jacen es va enfonsar.

-Molt bé. –Desactivà la unitat de comunicacions i llavors es va compondre i va continuar-. Hi ha una estació de proveïment a Roqoo, just fora de les Boires. Podeu reunir-vos amb ell allà.

-Gràcies -va dir la Mara.

Jacen va assentir absentment.

-Espero que almenys compartiu els detalls de la vostra investigació -va dir llavors-. Si algú sota el meu comandament està utilitzant la Lumiya com a agent, necessito saber-ho.

-I tant. Tresina Lobi ha estat intentant seguir-li la pista a la Lumiya des de fa algun temps. -Luke li estava donant una versió lleugerament alterada dels successos, en part a causa que volia descobrir quant sabia Jacen sobre la relació de la Lumiya amb la GAG-. Aparentment, va tenir èxit, perquè hem trobat el seu cos a la Plaça de la Comunitat el matí en què vas marxar a Hapes.

-La Plaça de la Comunitat? -Aquesta vegada, la sorpresa d’en Jacen era real. Luke la va sentir a través de la Força-. La Mestra Lobi està morta?

-Correcte -va dir la Mara. Encara que les seves respostes eren casuals, Luke va poder sentir a través del seu llaç en la Força que ella estava estudiant a Jacen molt de prop-. Ja havia trucat al Temple per donar la direcció de l'apartament de la Lumiya.

L'informe dels fets de la Mara era fins i tot menys precís que el d’en Luke i que distreia molt més l'atenció d’en Jacen, qui merament se les hi va arreglar per respondre amb un murmuri.

-Què... Desafortunat.

Luke estava intentant decidir com procedir millor, com mantenir millor a Jacen amb la guàrdia baixa de manera que poguessin continuar pressionant, quan la porta de la sala es va obrir. La Tenel Ka va entrar, portant un vestit de vol d’electrotex prou estret com per suggerir que el seu entrenament físic seguia sent tan intens com sempre. Ella va travessar la sala en direcció al Luke i la Mara, amb el seu radiant somriure xocant de front amb l'aura de tensió i preocupació que li rondava en la Força.

-Mestre Skywalker! Gràcies per venir. –Abraçà al Luke i després va fer el mateix amb la Mara-. La vostra arribada és inesperada, però molt benvinguda. Necessitem tota l'ajuda que puguem trobar.

-Gràcies, Majestat -va dir en Luke-. Desafortunadament, estem aquí per un assumpte diferent.

-Però tenim un missatge que estic segura que resultarà útil -va afegir la Mara.

-Espero que inclogui quan arribaran els reforços de l'Aliança. -La dona que va dir això encara era a la porta de la sala, anant mitja dotzena de passos per darrere de la Tenel Ka. Era alta i d'aparença pretensiosa, amb un nas llarg i una boca amb unes comissures que estaven permanentment voltes cap a baix-. Després de prestar tantes de les nostres flotes a l'Aliança Galàctica, els nostres enemics ens tenen en un desavantatge terrible.

La cara de la Tenel Ka va enrogir, però es va tornar i va fer un gest educat a la dona perquè s'acostés.

-Mestres Skywalker, permeteu-me que us presenti al meu camarlenc, Lady Galney, la germana més jove de la Ducha Galney de Terephon.

Luke va notar que el nom era el mateix que el del planeta al qual havia estat enviat Ben, però merament inclinà el cap davant Galney i no va comentar la coincidència.

-El Cap Omàs i l’almirall Niathal estan reunint una gran flota de defensa -va dir ell-. Podria ser capaç de marxar de Coruscant en una setmana.

-Una setmana! -va esclatar Lady Galney-. Per llavors les usurpadores hauran minat les línies hiperespacials i estaran atacant el propi Hapes.

-No hi ha necessitat de preocupar-se per les mines, Lady Galney -va dir la Mara-. Les flotes de l'Aliança estan ben equipades per tractar amb elles. Una vegada que la flota de defensa estigui de camí, les usurpadores no duraran molt.

-I tant que no. -La veu de la Tenel Ka tenia més confiança de la que Luke va sentir-hi a través de la Força-. És aquest el missatge que vas esmentar?

-En realitat, no -va dir en Luke-. Aquest missatge és perquè només ho sentiu vós.

Ell va llançar una mirada discreta en direcció a Lady Galney, però ella merament va somriure afectadament i va romandre on era.

-Sóc la consellera de més alt rang de la Reina Mare. Per complir apropiadament amb el meu deure, he de sentir el que ella senti.

-Llavors estic segura que ella li informarà més tard. -Mara va agafar a la dona pel braç i es va dirigir cap a la porta-. Però les nostres instruccions van ser explícites.

Jacen es va aixecar.

-En aquest cas, potser seria millor que marxés mentre...

-No, tu et quedes. -Luke Ll va fer un gest perquè tornés a asseure's-. Necessites veure això més que la Tenel Ka.

Jacen va aixecar una cella, però va tornar a la seva cadira.

Mara va empènyer a Lady Galney fora de la porta, donant-li instruccions al sergent Darb perquè l’escortés a les seves habitacions.

-Em sap greu tot això, Majestat -va dir en Luke a la Tenel Ka-. Però és possible que algú proper a vós sigui un traïdor.

La Tenel Ka va assentir.

-Sí, he estat tenint premonicions d'això jo mateixa. Encara que no crec que sigui Lady Galney. -Ella va somriure-. Encara puc sentir quan algú em menteix, ja saps. Ella és ximple, però és una ximple honesta.

-Això no vol dir que se li puguin confiar els vostres secrets -va dir la Mara, tornant al costat de la Tenel Ka-. Qualsevol amb tant interès en els assumptes d'una altra persona no els mantindrà en secret.

-Compto amb això. Amb l’Ànakin Solo en òrbita al voltant de Hapes, necessito algú amb mi que informarà els xafarders que no he estat dormint amb el seu comandant Jedi. –La Tenel Ka va mirar en direcció a Jacen i va tornar a somriure-. A més, la seva germana, la Ducha Galney, és una de les meves nobles més devotes. Serveix als meus propòsits el fet de conrear la il·lusió d'una relació especial amb Lady Galney.

Luke va esbufegar amb estupefacció.

-La vostra vida és un embolic, Majestat. No sé com la viviu.

-Perquè vaig ser ben entrenada, Mestre Skywalker -va dir solemnement la Tenel Ka-. I et dono les gràcies per això tots els dies.

Luke realment va enrogir, però va romandre prou compost per respondre.

-I tu sempre m'has fet sentir molt orgullós, Tenel Ka.

-Encara que estem decebuts de no haver conegut encara a l’Allana -va afegir la Mara severament-. Confio que això canviarà abans que marxem avui.

Jacen va començar a envoltar les cadires, clarament alarmat.

-Això no serà...

-Potser -va dir la Tenel Ka-. Però, com Jacen estava a punt de dir, Allana ha estat molt espantada per l'intent d'assassinat, particularment des que hi havia Jedi involucrats. Podria ser millor si ho deixem per a un altre moment.

Luke i Mara van intercanviar mirades confuses.

Potser Allana realment s'havia traumatitzat per l'atac, o potser els rumors de deformitat eren reals. En qualsevol cas, no tenien més opció que acceptar l'excusa de la Tenel Ka.

-Em sap greu sentir això -va dir en Luke-. Esperava ansiosament el fet de conèixer-la.

-Però el missatge pot aclarir unes quantes coses sobre la participació de la Leia. -La veu de la Mara tenia només una resta de petulància, com si sentís que la Tenel Ka hauria d'haver sabut que era impossible que els Solo realment intentessin matar-la.

Ella va utilitzar la Força per baixar a R2-D2 a la zona dels oradors.

-Reprodueix el missatge d’en Han -va dir llavors.

R2-D2 va rebre l'ordre amb un refilo, després va anar fins a la unitat de l’holocomunicador i va inserir el seu braç de la interfície en el buit de dades. Un taca rosàcia va aparèixer sobre el panell de projecció i va prendre la forma de la imatge de la cara d’en Han. La seva pell estava pàl·lida i com la cera per la sorpresa i la seva boca penjava en una ganyota torta pel dolor.

Luke va sentir immediatament una fiblada de preocupació. Mara no li havia advertit que Han estava ferit. Però quan va mirar al seu nebot, els ulls d’en Jacen eren durs i entretancats.

-Escolta, nen. -La veu d’en Han era baixa i rasposa, com si estigués intentant evitar que algú li sentís d’amagades-. No tinc molt de temps. Tenim a algú a bord que no pot saber res d'això. Però necessito que lliuris aquest holo a la Tenel Ka... i només a la Tenel Ka. Algú proper a ella és una traïdora i les coses podrien posar-se lletges per a nosaltres si aquest missatge arriba a la gent equivocada.

La imatge va canviar cap al perfil d'una bella dona hapana amb llargs rínxols bruns i galtes altes.

Semblava estar inclinada sobre alguna cosa. Luke va pensar que podria ser un banc o una taula, fins que la va veure traient un tub d'ungüent de bacta d'un calaix a la badia mèdica del Falcó.

La veu d’en Han va continuar.

-Aquesta és una dona anomenada Morwan, però això podria ser un àlies. Era una cirurgiana de vol a bord del Kendall durant la Batalla de Qoribu. Estem bastant segurs que està al servei de la família AlGray de la Llunes Relephon, i és el contacte entre el Consell de l'Herència, que és com les nobles darrere del cop d'estat es diuen a si mateixes, i l'assassina que va escapar amb nosaltres.

La imatge de la dona va canviar fins a mostrar tota la seva cara, i va semblar fins i tot més espectacular, amb llavis carnosos i suaus ulls ametllats.

Han va seguir parlant.

-Li vam sentir dir a l'assassina que s'encarregués primer de l’Allana-. La imatge de la dona es va esvair i llavors va reaparèixer la cara d’en Han, semblant fins i tot més angoixat que un moment abans. -Luke, la Tenel Ka necessita prendre’s aquesta amenaça molt seriosament. El nom de l'assassina és Aurra Sing...

Luke estava tan sorprès que temporalment va apagar la veu d’en Han. Coneixia el nom d’Aurra Sing dels arxius del vell Orde Jedi que havia reunit i estudiat al llarg dels anys.

-... Creu que podria haver estat alguna classe de Jedi fa al voltant de vuitanta anys -estava dient Han-. Això és tot el que sabem, però hi ha alguna cosa més. Tingues els ulls oberts per si apareix Alema Rar. Ens vam ensopegar amb Jag Fel a l'Estació Telkur i...

Han es va aturar i va mirar per sobre de la seva espatlla i llavors la seva veu va caure fins a un murmuri.

-He de marxar. Digues a la Tenel Ka que sentim l'embolic al seu palau. Gejjen ens estava utilitzant per tendir-li un parany i no ho sabíem.

L’holograma es va esvair, deixant-los allà dempeus en silenci. Encara que en Luke estava intrigat per les mencions de l’Alema Rar i Jagged Fel, no va pensar molt en això. Estava més interessat en la reacció del seu nebot davant el que acabaven de veure.

Jacen estava mantenint la seva presència en la Força soterrada i il·legible, però estava arrufant les celles en direcció a terra i prenent aire lentament. Luke va resistir la temptació de suggerir que havia estat malament dubtar dels Solo en primer lloc. Si Jacen anava a trencar el control del Costat Fosc sobre ell, havia de redescobrir per si mateix que un Jedi confiava en els seus sentiments tant com en els seus ulls.

Després d'uns quants moments de silenci, la Tenel Ka va parlar.

-Gràcies per mostrar-nos aquest missatge. Per descomptat és més fàcil creure que els Solo estaven sent utilitzats que creure que m’estaven intentant matar.

Jacen va sorprendre al Luke dir:

-I explica les declaracions contràries d'alguns dels testimonis que vas esmentar -va dir-. Si els meus pares estaven sent utilitzats per Gejjen, una vegada que es van adonar del que estava passant, haurien intentat evitar l'atac.

Una càlida sensació d'alleujament es va elevar dins d’en Luke. Jacen no només estava obert a la idea que els seus pares eren innocents, estaven buscant raons per creure que ho eren. Luke va confiar fins i tot més en què seria capaç d'apartar-lo del Costat Fosc, fos quina fos la relació del seu nebot amb la Lumiya.

-Odio ser un aixafatxidinkalus -va dir la Mara-. Però per a mi, que això fa olor com si estiguessin intentant convidar-nos al banquet d'un hutt.

Luke va baixar les celles.

-Què estàs dient? -Volia dir-li que deixés de sembrar dubtes en la ment d’en Jacen, però va sentir a través del seu llaç en la Força que la Mara només estava intentant assegurar-se que Jacen entenia el seu error, que només volia assegurar-se que Jacen creia amb el cor que els seus pares no només eren innocents d'ajudar en l'intent d'assassinat, sinó que eren incapaços de fer-ho -. Que això podria ser informació falsa?

-Estic dient que aquest missatge és convenient. –La Mara va dirigir els seus comentaris a Jacen-. Si estiguessin involucrats, el missatge seria una bona manera de treure’s de sobre les sospites... i de donar-nos informació falsa.

Els ulls d’en Jacen es van obrir per la sorpresa.

-Em sorprèn sentir-te dir això, tia Mara. -Hi havia una nota de ressentiment, potser fins i tot de fúria, en la seva veu-. Vaig pensar que tenies millor opinió dels meus pares.

La mirada de la Mara no va vacil·lar.

-Tinc una alta opinió d’en Han i Leia... que és pel que hem de considerar la possibilitat que ens estiguin enganyant. -Va fer una pausa i llavors, en el moment oportú, es va tornar cap a la Tenel Ka com si estigués rebutjant l'opinió d’en Jacen-. Això és una guerra i els Solo estan lluitant a l'altra banda. Hem de ser curosos.

-També hem de considerar qui són -va dir en Jacen, tornant-se també cap a la Tenel Ka-. Coneixes als meus pares. No són assassins. Crec que hem de confiar en aquest missatge.

El cor d’en Luke es va omplir d'alegria. Clarament, Jacen romania en contacte amb les seves emocions i això significava que encara hi havia una esperança de guiar-lo de tornada cap al Costat Lluminós.

Després de pensar-ho un moment, la Tenel Ka va assentir en direcció a Jacen.

-Jo també ho crec. -Ella es va tornar cap a la Mara amb un aire de disculpa-. No sabeu les discrepàncies en les declaracions dels testimonis, però hi havia cert dubte sobre amb qui estaven lluitant els Solo durant l'atac. El seu missatge ho aclareix.

-Bé, és la teva decisió. -Tot i la resposta de la Mara, Luke va poder sentir que estava tan contenta com ell amb els resultats-. Només volia estar segura que havíeu considerat la possibilitat.

-I t'ho agraeixo. No pot haver estat fàcil. –La Tenel Ka es va tornar cap a Jacen-. Òbviament, això vol dir que tots dos necessitem cancel·lar les ordres concernents als teus pares.

-Ordres? -va preguntar en Luke.

-De Recerca i Captura -va explicar Jacen. S’ho va pensar durant un moment i després va negar amb el cap-. Però no podem fer-ho. Si tenen raó respecte al fet que hi ha una traïdora a la teva cort...

-I això sembla obvi -el va interrompre la Tenel Ka.

-... Llavors cancel·lar les ordres els descobrirà -va acabar la Mara-. Heu de mantenir les ordres.

Jacen va assentir.

-Qualsevol altra cosa podria ser una sentència de mort.

-Molt bé. Han demostrat ser bastant bons en eludir-nos fins ara. –La Tenel Ka va callar durant un moment i després va dir-: Ara hem de considerar què fem amb AlGray i el seu Consell de l'Herència.

-Només Ee pot fer una cosa -va dir en Jacen.

-Exactament. –La Tenel Ka va anar fins al seu costat-. No tinc dret a demanar-te que facis això...

-I tant que sí ho tens -li va replicar Jacen-. No saps en quins comandants de la teva pròpia flota pots confiar, el Consorci de Hapes és un membre lleial de l'Aliança Galàctica i és el meu deure ajudar-te de qualsevol manera que pugui. Però em temo que l’Ànakin Solo no serà suficient. Segons recordo de l'arxiu d'intel·ligència, la Casa AlGray té dotzenes de dracs de batalla propis.

-Correcte. I et proporcionaré una flotilla prou gran per assegurar-te la victòria -va dir la Tenel Ka-. Però no és això del que estava parlant.

-No ho és?

-No. –La Tenel Ka li va agafar la mà-. He de quedar-me aquí per comandar la Flota Llar. Amb Aurra Sing venint a per l’Allana, però, la vull lluny de Hapes. Fins que això acabi, estarà més segura amb tu a bord de l’Ànakin.

-Estàs segura? -li va preguntar la Mara-. Jacen pot estar-se dirigint a una batalla.

-I jo aniré a una batalla -va replicar la Tenel Ka, gairebé tallant-. AlGray no està sola en aquest «Consell de l'Herència». Quan anem contra ella, les altres aniran contra mi. I Hapes es convertirà en un lloc molt més perillós per l’Allana que l'Ànakin.

Mara va fer que sí, una mica desconcertada pel to de la Tenel Ka.

-I tant. No pretenia qüestionar el teu judici.

-I tant que sí ho pretenies. -El to de la Tenel Ka es va suavitzar-. I t'ho agraeixo. No és una cosa a la que estigui molt acostumada aquests dies. A més, Jacen no veurà molta batalla. Tindrà una flota el doble de gran i moltes més armes, així que ell és la meva millor opció. -Ella es va aturar, com si se li acabés d'ocórrer una idea-. Llevat que el Mestre Skywalker i tu torneu directament a Coruscant.

-Ho sento -va dir la Mara-. Allana no estarà més segura amb nosaltres.

-Em temo que hem de seguir-li la pista a Ben -va explicar en Luke-, i després encarregar-nos d’alguns assumptes pendents amb la Lumiya.

Següent