CAPÍTOL 20
Obi-Wan es va
asseure, amb el cap entre les mans. Tot d'una, es va redreçar. Va sentir una
pertorbació en la Força. Tot d'una, alguna cosa faltava en l'aire; una poderosa
energia havia caigut, deixant un buit.
Quan va sentir el
crit a l'altra habitació, en principi no va saber de qui procedia.
Llavors es va adonar
que era el seu Mestre.
Va escoltar soroll
de passos que corrien pel passadís de la sala d'espera. L'equip mèdic.
Va anar ràpidament
fins a la porta i la va activar, i va seguir els metges a l'habitació de la Tahl.
Dos dels membres de
l'equip comprovaven els monitors. Els metges estaven drets al costat del llit.
Ell no va fer res.
Llavors, Obi-Wan es
va adonar de veritat que la Tahl s'havia anat.
L'equip mèdic es va
apartar dels monitors. Ningú va intentar moure a un home de la mida d’en Qui-Gon,
inclinat sobre el cos al llit. El seu dolor era massa gran, massa íntim.
Tahl tenia els ulls
tancats i la mà dins de la d’en Qui-Gon. Encara somreia lleugerament. Ell
estrenyia el seu front contra la d'ella. Ell no va moure ni un múscul. No li va
deixar anar la mà.
Obi-Wan es va sentir
desolat pel dolor que percebia en aquella habitació. La mateixa postura d’en
Qui-Gon li indicava que estava sentint una agonia tan immensa que Obi-Wan no
podia ni imaginar-la. La protectora postura d’en Qui-Gon, la forma en què
reposava el seu front contra el de la Tahl. Tot d'una, Obi-Wan es va adonar que
no havia entès la profunditat dels sentiments del seu Mestre.
En veure-ho clar, el
seu cor es va partir en dos per Qui-Gon.
Va donar un pas per
acostar-se. Com podia ajudar al seu Mestre? Què podia fer?
Qui-Gon es va girar.
Obi-Wan va veure un rostre que havia canviat. Faltava alguna cosa, o sobrava
alguna cosa, no estava segur. Però ja no era la cara que coneixia tan bé. El
dolor l'havia marcat per sempre. Obi-Wan estava segur d'això.
Ell sentiria el seu
propi dolor per la Tahl. Però mai seria com el d’en Qui-Gon.
Es va acostar
lentament al llit. No sabia què dir. Res del que havia après en el Temple, res
del que li havia ensenyat Qui-Gon, li havia preparat per allò.
Va posar una mà a
l'espatlla del seu Mestre.
-Deixa'm ajudar-te,
Mestre.
Els ulls d’en Qui-Gon
estaven sense vida.
Qui-Gon va
contemplar el cos sense vida de la Tahl. Seguia agafant-li la mà.
-Només la venjança.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada