Tempesta (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

La Sala de Mestres era tan llarga i luxosa com totes les altres per les quals els Solo s'havien escapolit, amb la tapisseria vermell qashmel i algunes de les millors obres d'art de la galàxia penjant de les parets. Entre cada obra mestra, un ornamentat arc trevolat portava a un altre corredor igualment opulent, mentre que una escala d’àlabes blancs a cada costat del passadís portava a una torrassa voltat en els límits més alts de l'immens palau de la Tenel Ka.

-Ep, vaja -va dir en Han-. Per on ara?

-Bona pregunta.

En Han va arrufar les celles.

-No pots seguir simplement a la Força o quelcom així?

-Podria, si volgués que la Tenel Ka sentís que jo la busco. –La Leia va mirar la targeta de seguretat que li havia robat al guàrdia que havia deixat estès al Saló especial de la Reina Mare i llavors es va dirigir corredor avall-. Però tinc una idea millor.

Han la va seguir fins al final del corredor, on van trobar un petit terminal de dades ocult sota de l'escalinata. La Leia va inserir la targeta de seguretat i va seleccionar DESFILADA DE LA REINA: HORARI PÚBLIC DE SA MAJESTAT al menú que va aparèixer.

La Tenel Ka havia acabat el Judici preliminar de Músculs mitja hora abans i havia d'assistir a un banquet de convidats en dues hores, però no hi havia res en l'agenda per a aquest moment.

-Busca l'agenda privada -va suggerir en Han-. Això realment no ens diu res.

-És clar que ens ho diu -va dir la Leia. Va demanar un mapa del palau i després va apuntar a una àrea fosca marcada simplement com RESIDÈNCIA REIAL-. Aquí és on la trobarem.

-No vull semblar escèptic, però...

-Li portarà una hora vestir-se per al banquet -va dir la Leia-. I ha estat en el jurat de la desfilada tot el dia. On creus tu que passarà l'hora lliure?

-Amb la seva filla -va estar d'acord en Han. Hi hauria d'haver sabut que no havia de dubtar de la Leia. Havent crescut ella mateixa en un palau, tindria una comprensió instintiva de la vida de la Tenel Ka-. Així que, on és la sala de jocs?

-Bona pregunta. –La Leia va treure la targeta de dades del terminal i després va tornar la seva cara cap amunt i va tancar els ulls durant un moment-. Escala neta.

Han i Leia van ascendir l'un al costat de l'altre, passant una pintura rere l'altra dels ancestres reials de la Tenel Ka. L'escala era prou ampla per acomodar un lliscant terrestre, deixant lloc per als vianants, i semblava ascendir eternament.

Després d'un bon minut de pujar, un murmuri apagat va començar a sortir d'una porta invisible en un replà per sobre.

Pensant que necessitarien trobar un altre camí, Han va agafar el braç de la Leia i va començar a estirar-la escales avall.

-No hi ha temps -va xiuxiuejar ella-. Si la Tenel Ka va a veure'ns, serà després que visiti a l’Allana i abans que comenci a vestir-se per al banquet.

La Leia va acostar al Han a la paret i va continuar ascendint, lentament i silenciosament. Quan s'havien acostat a uns metres del replà, ella es va aturar i va apuntar al buit a l'altra banda de la barana. Un instant després un alt clunk va retrunyir per la torrassa, com si alguna cosa hagués caigut a terra del nivell més baix.

Un parell de guàrdies reials van sortir corrent al replà per investigar. Mentre miraven per sobre de la balustrada, Han i Leia van pressionar l'esquena contra la paret i van pujar lentament els últims esglaons en silenci i després es van esmunyir en una extravagant sala d'espera plena homes hapans amb molta colònia. Portaven elegants túniques de brillseda i bons gipons de tabella. Tots sostenien caixes de plasticlar que contenien orquídies procedents de tota la galàxia, algunes més exòtiques que boniques.

La Leia passà la seva mà al voltant del braç d’en Han.

-Probablement són pretendents esperant escortar a la Reina Mare en el banquet d'aquesta nit -va xiuxiuejar ella, portant-li a l'habitació-. A la Tenel Ka certament li agrada jugar amb els seus nobles.

-Mentre ells no juguin amb nosaltres -va respondre en Han-. Realment desitjaria que no m'haguessis fet deixar la meva pistola làser a bord del Falcó.

-Això se suposava que era una reunió amistosa.

-Llavors com resulta que tu portes el teu sabre làser?

-Això és diferent -va replicar la Leia-. Això és Hapes i jo sóc dona.

Mentre s'endinsaven més a la sala, els joves nobles es van tornar per estudiar-los, mirant amb menyspreu la jaqueta de vol gastada pels viatges d’en Han o arrufant les celles davant les vestidures Jedi de la Leia. Els Solo els hi van prestar poca atenció, sostenint les mirades dels cortesans prou per suggerir que pertanyien a aquí tant com qualsevol i el temps just per què la Leia reforcés aquesta idea amb un copet de la Força.

El truc havia d'haver funcionat, perquè per quan els Solo van aconseguir arribar al perímetre de la sala d'espera, els cortesans estaven tornant a les seves partides de sàbacc i les seves converses privades.

Han i Leia van serpentejar a través de la multitud cap a una font gran d’un rancor que llançava aigua que dominava el centre de l'habitació. A la banda oposada a la d'ells, una dotzena de guàrdies reials bloquejaven la boca d'un gran arc cerimonial, més enllà del qual hi havia un llarg corredor blanc.

La sala estava flanquejada per exposicions d'armes antigues i antigues armadures, però el seu tret més espectacular era una brillant llum d'aranya de cristalls de vent de la mida d'un caça ala-A.

-Crec que sabem on està la Residència Reial -va murmurar en Han, apartant la mirada dels guàrdies-. Però passar més enllà d'aquesta colla, requerirà d’alguna cosa realment gran...

Els dits de la Leia es van clavar al braç d’en Han.

-Han, ella és aquí.

-Aquí? -Han va mirar casualment a l'habitació i no va veure res fora de l'ordinari, només un parell de joves nobles discutint sobre les apostes en una partida de dejarik i un solter de mitjana edat sermonejant a un jove de pell clara sobre si era o no apropiat portar barrets de portes endins-. Qui està aquí?

-L’assassina.

La mirada de la Leia va anar cap el jove de pell pàl·lida i es va quedar allà. Amb una cara prima i sense barba i un cap calb coronat per un barret a la moda, encara que ridículament alt, tenia una aparença perillosa i no obstant això femenina. Els seus ulls eren foscos i enfonsats, el seu nas tan recte com un ganivet i la seva boca era una obertura petita i de llavis de robí. Portava un vestit malgirbat que havia de ser unes sis talles massa gran per a ell i tenia cura de mantenir les seves mans convertides en punys dins les seves butxaques exteriors, com si tingués por del que elles poguessin fer pel seu compte.

-Vols dir ell? -va xiuxiuejar en Han amb incredulitat-. És només un nen.

Els ulls del nen lentament es van apartar del que li sermonejava i van trobar els de la Leia. Quan ella no va apartar la mirada, ell li va dirigir una inclinació de cap petit i gairebé imperceptible i després va tornar a la seva conversa.

La Leia va agafar el braç d’en Han.

-Això no és un nen. -Ella el va empènyer cap als guàrdies que esperaven sota l'arc cerimonial-. De fet, ella és més vella que tu.

-Ella?

-Això no importa en aquest moment -va dir la Leia-. No està treballant sola. Necessitem advertir a la Tenel Ka.

Mentre s'acostaven a l'arc, un guàrdia de trets durs que portava les insígnies a les bocamànigues d'un sergent de la guàrdia reial es va avançar per trobar-se amb ells, bloquejant el pas amb un voluminós rifle làser d'energia hapana.

-La Sala dels Cristalls de Vent està tancada als visitants.

-I tant que sí. –La Leia va aixecar la seva mà en un d'aquells moviments circulars que utilitzaven els Jedi quan estaven fent un suggeriment de la Força i després va parlar tan suaument que el sergent va haver d'inclinar-se cap avall per sentir-la -. Però la Reina Mare està en perill. Necessita segellar la càmera.

Els ulls del sergent es van obrir per la sorpresa i ho va repetir.

-La Reina Mare està en perill. -No obstant, estava massa ben entrenat per reaccionar precipitadament, fins i tot sota la influència d'un suggeriment de la Força-. Quina és la naturalesa d'aquest perill?

-Ve de la gent d'aquesta cambra. -La veu de la Leia era impacient. Va fer un altre petit moviment circular-. La Reina Mare està en perill. Necessita segellar la càmera i fer sonar l'alarma ara.

El sergent va assentir.

-La Reina Mare està en perill. -Els seus ulls van mirar més enllà de l'espatlla de la Leia i després es va tornar per mirar de cara als seus subordinats-. Segelleu la càaamaggh...

L'ordre va acabar en un panteix escanyat quan alguna cosa llarga i blanca xiuxiuejà més enllà del cap de la Leia i es va plantar al costat del coll del sergent.

En Han cridar i va escudar la Leia instintivament, llançant-se contra ella. I gairebé perdent un braç mentre la fulla del sabre làser d'ella feia un xiuxiueig en encendre’s.

Tot just havien arribat a terra quan més dels estranys projectils xiuxiuejaren en passar per sobre, sortint de totes les cantonades de la sala i omplint l'aire amb un so semblant al de la roba que s'esquinçava. Un instant després la resta dels guàrdies van caure a terra entre una cacofonia de crits ofegats i sons de les armadures que entrexocaven.

La Leia va pressionar la mà contra el pit d’en Han.

-Han, has de deixar de fer això. -Ella va rodar per apartar-se d'ell amb sorprenent facilitat i es va posar de genolls i llavors va tirar de la capa-. Jedi, recordes?

-Ho sento. Les velles costums.

Han es va posar de genolls. La meitat dels pretendents a l'habitació, un parell de dotzenes, carregaven a través de la càmera, saltant i esquivant els mobles, sostenint un ganivet blanc per llançar o traient un altre de les seves mànigues. Ell es va girar, allargant la mà cap l'arma del sergent caigut i trobant a tota la unitat de guàrdies estesos en l'arcada, la majoria d'ells morts, però amb uns quants retorçant-se de dolor amb una empunyadura de plastoide sortint de les seves goles o de les seves cares.

Un nus fred es va formar al fons de l'estómac d’en Han. Els assassins estaven ben organitzats i ben entrenats. Va anar cap endavant a quatre potes i va agafar el voluminós rifle làser d'energia del sergent i després va començar a inspeccionar el sistema de seguretat poc familiar hapani.

-Maleïda sigui! No m'importa el que diguis, la propera vegada portaré...

El sabre làser de la Leia brunzí darrere d'ell, després l'olor de la carn cremada va omplir l'aire i un cos va caure pesadament a terra. La resta dels atacants ja estaven corrent cap a l'arc a cada costat dels Solo. La majoria no van prestar cap atenció al Han, agafant simplement les armes dels guàrdies caiguts i continuant corredor amunt a tot córrer. Però un, un home de mandíbula pesada i amb els cabells rossos, va mirar i va creuar la mirada amb Han.

-Estàs bé? -va preguntar.

-Uh, sí -va respondre en Han. Finalment va trobar el fiador del rifle làser d'energia, un petit botó dins de la guarda del gallet, i el pressionà-. Gràcies per preguntar.

Va prémer el gallet, cremant un forat de la mida d'un puny al centre del pit de l'home. El hapanià va ensopegar cap enrere, amb el seu nas elevant-se encara per la sorpresa.

Han es va tornar per trobar la Leia darrere d'ell, dreta al costat d'un hapanià mort i arrufant les celles en direcció a l'home que ell acabava de matar.

-Alguna vegada tens la sensació que no tenim ni la més vaga idea del que està passant? -va preguntar en Han-. No som els únics.

La Leia va ajudar al Han a posar-se dempeus, girant de nou cap a la sala d'espera en el procés. Una dotzena de joves homes hapans estaven al costat del solter de mitjana edat que havia estat sermonejant al «nen» de pell pàl·lida sobre el barret.

Altres quinze pretendents estaven mirant amb la boca oberta per la sorpresa mentre el «nen» s'ajupia i rodava cap a la mateixa porta per la qual els Solo havien entrat, esquivant un flux constant de foc làser dels guàrdies apostats allà. Ara que l'assassina havia deixat de banda el seu enorme abric, revelant un mico prim i un cinturó utilitari ple de ganivets per llançar, va ser molt clar que la Leia havia tingut raó sobre el fet que era una dona. I tenia pèl, almenys una mica.

El barret també havia desaparegut, revelant una espessa cua de cavall que la feia semblar salvatge, impredictible i molt perillosa.

Han va començar a pujar fins la seva espatlla el rifle làser d'energia, però la Leia va posar una mà al canó.

-Encara no -va dir ella-. És sensible a la Força.

-Sensible a la Força? -Han va entendre el que la Leia estava dient. La dona no seria fàcil de matar i ells no es podien permetre el fet de veure’s involucrats aquí-. Em diu algú, si us plau, què dimonis està passant?

-Potser després. –La Leia va pujar pel corredor darrere dels assassins-. Després que tingui temps de descobrir-ho.

Han va agafar un parell de cèl·lules d'energia de recanvi del sergent mort i va córrer darrere de la Leia. Per quan la va atrapar, estaven a dues dotzenes de metres dins el corredor de pedra blanca i sense guanyar-li terreny als seus objectius. Han es va aturar i es va agenollar al costat del corredor, cobrint-se darrere del pedestal que suportava un vestit blau brillant d'una antiga armadura de duracer.

-Necessitem frenar-los -va dir ell.

-Bona idea. –La Leia va continuar corrent-. Intenta no donar-me a mi!

-Ei! -va cridar en Han-. No és això el que volia dir!

Però la Leia s'havia endinsat bé endins del corredor, passant ja sota la gran llum d'aranya i accelerant. Han va maleir la temeritat d'ella, després va agafar aire profundament tres vegades i es va portar a l'espatlla el rifle làser d'energia.

Abans que pogués obrir foc, els assassins de sobte van deixar de córrer i van mirar insegurs cap a la Leia. Fins i tot sense la Força, Han va poder sentir la seva confusió. O havien arribat a un inesperat carreró sense sortida o no l'havien vist atacar als seus companys i no podien entendre perquè ella carregava contra ells.

Potser les dues coses.

-Què dimonis està passant? -va tornar a preguntar en Han.

Va fixar l'espiell al hapanià que anava davant i li va disparar entre les espatlles, després va moure el canó cap al següent home i va disparar de nou. Aquest va rebotar contra un pedestal de l'exposició, després va trontollar cap a la meitat del corredor i es va ensorrar.

Els assassins supervivents es van ajupir per posar-se a cobert, començant finalment a tornar el foc.

La Leia va arribar fins a la part posterior del grup i es va llançar en un atac amb el sabre girant, escudant-se darrere d'un cistell de llum safir i retornant trets làser cap a la seva font d'origen. Han va fer caure a un altre assassí i ella en va matar a tres. Han va donar a la cama d'un home i el va enviar fent una tombarella pel corredor. La Leia va utilitzar la Força per aixafar a dos més sota una pesada armadura voladora de plexoide.

Llavors l’ensordidor esclat d'una granada atordidora va retrunyir pel corredor. Han va ser encegat momentàniament per un brillant centelleig groc. La Leia va cridar per la sorpresa i l'aire va ressonar amb els penetrants xiscles del foc làser.

Veus hapanes van començar a cridar i abruptament es van quedar en silenci i els trets làser van volar corredor avall tan ferotgement que al Han li va portar un moment comprendre que la seva visió s'havia aclarit.

La Leia estava tornant cap a ell ajudada per la Força, fent tombarelles i retorçant-se a través de l'aire, traçant arcs d'un costat del corredor a l'altre, desviant cap als costats trets làser i escudant-se momentàniament darrere dels pedestals de l'exposició. Darrere d'ella, els assassins supervivents, si és que en quedava algun, no estaven a la vista i una paret de guàrdies reials estava carregant cap a la part més allunyada del corredor, amb els rifles làser d'energia disparant.

Han es va aixecar prou per mostrar les seves espatlles i el seu cap per sobre del pedestal que estava utilitzant per cobrir-se.

-Pareu, colla de rodders! -va cridar-. Estem en...

Una andanada de trets làser va detenir la seva protesta, fent que l'armadura exposada sortís volant del seu pedestal i enviant-li a ell a terra sota una allau de duracer que entrexocava.

-Han! -La veu de la Leia tot just era audible sobre els grinyols del foc làser i la pudor de la carn cremada pel foc làser del combat s'havia tornat tan espès a la sala que en Han es va sentir com si tingués nàusees-. Queda’t ajupit!

-Com si tingués elecció -va grunyir en Han, o hauria grunyit d'haver-li quedat prou aire en el seu pit per fer-ho.

Es va treure un pectoral de vint quilos de sobre de les seves espatlles i el seu cap i després va rodar per posar-se de genolls. Encara no tenia alè, però el dolor del seu pit era feble i general, suggerint que simplement s'havia quedat sense aire. La Leia era al costat oposat del corredor i una mica més endavant que ell, atrapada darrere d'un pedestal per un torrent de foc làser tan brillant i constant que semblava les emissions d'un motor d'ions.

Han va mirar cap als guàrdies reials, que ja havien avançat fins a la meitat del corredor.

-D'acord –va grunyir-. S'ha acabat, nois, quan li dispareu a la meva dona...

Es va tornar a ajupir darrere del pedestal, va apuntar el seu rifle làser cap al sostre i li va disparar al cor del llum d'aranya gegant. Només li va portar un grapat de trets fer caure l'enorme instal·lació en un cop sonor de vidres de vent i metall i el torrent de foc làser que baixava pel corredor va disminuir immediatament a una fracció del que havia estat. Ell va tornar a aixecar el cap i va veure que la llum d'aranya havia aterrat del tot a la meitat dels guàrdies que carregaven, deixant a la major part de la companyia escampats per terra, ferits, atrapats o simplement massa marejats per moure’s.

Però prop d'una dotzena de guàrdies havien estat prou avall pel corredor per escapar del llum. Estaven concentrant el seu foc en la Leia, fent-la retrocedir rere del pedestal cada vegada que ella intentava respirar una mica per arribar al costat del corredor d’en Han. I la Leia no estava ajudant molt en l'assumpte, desviant simplement els seus trets làser en comptes de tornar-los de nou cap als seus atacants. Clarament, ella estava intentant evitar ferir els hapans que encara eren lleials a la Tenel Ka.

Han va maleir els escrúpols d'ella, després va apuntar als peus dels guàrdies i va començar a llançar trets làser cap a terra. Més de la meitat d'ells van tornar immediatament la seva atenció cap al Han, però un, un home de celles enfadades amb la cara aguerrida d'un veterà, va tornar la cortesia dels Solo traient una granada d'impacte del seu cinturó d'equipament.

-No! -va cridar en Han, més per a si mateix que per algú altre-. No...

El guàrdia va prémer el botó d'activació i Han no va tenir més elecció d'apuntar al pit de l'home.

Abans que obrís foc, un enfilall de trets va volar corredor amunt des de darrere d'ell, encertant al guàrdia de ple i fent-li caure. La granada va caure de la mà del hapanià i va rodar lliure.

Han es va tornar amb sorpresa, o potser era amb por, i va tenir amb prou feines temps suficient per veure a l'assassina de pell pàl·lida dreta a l'arc, disparant amb un incòmode rifle làser d'energia hapani a cada mà.

Llavors la granada d'impacte va detonar darrere d'ell, omplint el corredor amb llum i tro i foc. L'assassina tot just va parpellejar. Simplement va continuar disparant amb una de les seves armes i va utilitzar l'altra per fer-los gestos als Solo per a què s'apropessin.

-Vinga!

Massa atordit per fer una altra cosa, Han va mirar a través del corredor cap a la Leia, que merament li va tornar la mirada i va arronsar les espatlles.

Uns quants dels guàrdies atrapats sota la llum d'aranya caiguda començaven a recuperar-se i van disparar de nou corredor avall, a l'assassina de la mateixa manera que als Solo. Ella va rodar de manera evasiva, després es va aixecar disparant i va reduir l'atac d'ells a gairebé res. Va tornar a fer-los gestos als Solo, aquesta vegada deixant el rifle làser d'energia apuntat en direcció al Han quan va acabar.

-Vinga -va repetir. La seva veu era alta però freda-. Si voleu viure.

Han mirà la Leia.

Ella va assentir vigorosament.

-Qui no vol?

La Leia es va aixecar i va córrer cap a l'arc girant i voltejant-se, retornant els pocs trets làser que venien en la seva direcció de tornada pel corredor.

Han va igualar el seu progrés, gatejant al llarg de les parets i escampant foc de supressió cap a la llum d'aranya. Encara no tenia ni idea del que estava passant aquí, però s'estava fent més i més aparent que tampoc ningú més la tenia. I quan això passava, l'única regla es convertia en la supervivència per qualsevol mitjà possible.

Mentre passaven per l'arc, la pàl·lida dona apuntà amb la seva barbeta cap a l'entrada per la qual havien arribat.

-Les escales!

-Per a mi val -va dir la Leia obrint el camí.

No van trobar resistència mentre creuaven la sala, perquè els pretendents que no havien pres part en l'atac s’ajupien amb por darrere dels mobles o s'encongien en les cantonades, poc disposats a arriscar les seves vides sense armes pròpies.

Pel que en Han havia vist de l'assassina fins ara, probablement era una decisió intel·ligent.

Al replà fora de la sala, els dos guàrdies estaven estesos i immòbils, igual que altres dos a un altre replà al costat oposat de la torrassa. Fins ara, no hi havia signes de més guàrdies, però en Han sabia que això canviaria d'aquí a molt poc. Ell va obrir el camí escales avall i al corredor que portava de tornada cap al saló que la Leia i ell havien ocupat abans.

L'assassina va cridar darrere d'ell.

-Espera!

Han es va aturar i va mirar cap enrere per veure-la agenollada a l'entrada de la torrassa. Estava apuntant amb dos rifles làser d'energia escales amunt, però mirant al Han i la Leia.

-On aneu? -preguntà.

-De tornada a l'hangar -va respondre en Han-. Hem de sortir d'aquí.

-No. -La dona pàl·lida va mirar de tornada cap a la torrassa i va començar a disparar escales amunt-. Tenim un contracte per acabar.

-Tenim? -va preguntar la Leia.

-Potser no us estigui pagant, però sou part d'això. -La dona va continuar disparant amb una arma, però va apuntar amb l'altra cap al pit d’en Han-. I no sembleu tan sorpresos. Aquesta tampoc és la manera en què jo esperava que passés.

Els artells de la mà de l'arma de la Leia es van posar blancs, però afortunadament va ser Han qui ho va veure. Els guàrdies reials havien arribat a la part superior de les escales i l'assassina estava ocupada intercanviant foc amb ells.

-Mira -va dir la Leia-. No sé...

-Òbviament saps qui som -la va interrompre en Han. Estava començant a veure per què la lluita havia semblat tan boja: els assassins els havia confós a ells amb la gent que se suposava que anava a ajudar-los a acabar amb la Tenel Ka-. Què et sembla tornar el favor?

L'assassina va apartar la mirada de les escales prou com per arrufar-li les celles a ell.

-No ho sabeu?

-No hem estat exactament al dia -va apuntar la Leia, comprenent l'estratègia d’en Han-. Acabem d'arribar de Corèllia.

Una ràfega de trets làser centellejà al corredor, gairebé arrencant el cap de l'assassina. Ella merament va rodar fora de la porta i va pressionar l'esquena contra la paret i llavors va mirar al sabre làser de la Leia.

-Per què no em dieu Nashtah? -Gairebé va semblar somriure-. Això m'agradaria.

Per alguna raó que en han no va entendre, el nom va enviar un sotrac per la seva esquena cap avall.

O potser era simplement el creixent flux de foc làser que sortia per la porta.

-D'acord, Nashtah -va dir ell-. En cas que no t'hagis adonat, algú ens ha tendit un parany.

-La Tenel Ka òbviament sap això de l'intent d'assassinat -va afegir la Leia-. I això vol dir que no tenim cap possibilitat d'acabar amb ella just ara. Tot el que pot passar és que ens atrapin i ens matin.

-No crec que sàpiga que nosaltres estàvem involucrats fins que això va començar -va dir en Han-. Però això ha canviat. Només tenim al voltant de dos minuts per tornar al Falcó. Si tenim sort. Després d'això, l'hangar estarà segellat tan bé que fins i tot un sabre làser no serà capaç d'obrir-nos pas a l'interior tallant.

Els ulls de la Nashtah van semblar tornar-se més foscos i més enfonsats mentre ella considerava aquesta possibilitat. De sobte es va ajupir, després va girar de tornada cap a la porta i va llançar una andanada de foc làser escales amunt. Va haver-hi un cor de crits angoixats.

-Aneu davant! -Nashtah es va aixecar i va fer un gest en direcció al corredor i llavors li va donar uns copets al braç de la Leia amb el canó del rifle làser tan calent que va marcar la tela de la seva capa-. I serà millor que no sigui un truc. No hi ha res que m'agradi més que matar Jedi.

 Següent