Llinatges (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Llevat que Corèllia reconsideri la seva intenció de tornar a fer operacional l'Estació Centràlia, contravenint les instruccions del Senat que tots els seus estats membres han de desarmar-se, no tinc més opció que autoritzar sancions contra Corèllia en forma de la interrupció del trànsit.

Un bloqueig naval a Corèllia començarà a les 0500 de demà a menys que s'ofereixin seguretats que Corèllia no la rearmarà. Això vol dir que a cap vehicle se li permetrà entrar o deixar Corèllia ni cap de les seves indústries orbitals.

-Cap d'Estat Omàs, al Senat i l'ambaixador corellià.

OCEÀ, NAU INSÍGNIA DE LA FLOTA DE L'ALIANÇA, SISTEMA CORELLIÀ, 0459 HORES, HORA DE CORUSCANT.

L’almirall Cha Niathal va comprovar el seu crono personal i després va aixecar la vista cap la mampara del pont per comprovar les lectures de la nau.

-Algun senyal?

Jacen no havia vist els ulls del Tinent de Senyals Vio deixar la consola de comunicacions durant una hora. Si Corèllia s'hagués fet enrere, ell ho hauria sabut.

-Cap, senyora -va dir en Vio.

-Llavors em prendré aquest silenci com un Perdeu-vos -va dir ella-. Suboficial, transmeti això a totes les naus. Les mesures d'interdicció estan ara en vigor. Corèllia està sota bloqueig.

Les naus havien pres posicions en dues zones distintives, una envoltant Corèllia a dos-cents mil quilòmetres i l'altra entre la superfície del planeta i els complexos de fàbriques orbitals i drassanes on descansava el cor industrial de Corèllia.

Corèllia estava ara aïllada del trànsit exterior i més significativament, de les seves pròpies factories i estacions d'energia.

Jacen va mirar el desplegament de les naus, des de destructors a naus de patrulla ràpida, a la pantalla tàctica que reproduïa la carta més gran d'operacions. Gairebé tres-centes naus petites patrullaven ara el cordó interior, a punt per aturar el moviment de trànsit des de la superfície de Corèllia cap a les indústries orbitals. Més enllà de l'anell orbital, destructors i creuers esperaven allò inevitable.

-Algú està fent apostes sobre qui serà el primer a venir en ajuda de Corèllia? -va preguntar Jacen a Vio. Sabia que les tripulacions no podien resistir-se a aquesta mena de coses.

En Vio no va parpellejar.

-Jabiim i Rothana són els favorits obvis...

-Rothana? -Jabiim sempre estava nedant contra corrent. El seu esport nacional era a intransigència-. Per què Rothana?

-Més per observar que per donar suport. Coses de les rivalitats entre les drassanes.

Niathal va mirar l’holocarta i va esperar. Hi havia un milió de vols diaris a través de l'espai corellià interior. La primera confrontació arribaria molt aviat.

-Anava a preguntar per què la Comandant Suprema és aquí fora i no en Operacions de la Flota dirigint l'espectacle des d'allà -va dir tranquil·lament Jacen.

-Per la mateixa raó per la qual el cap de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica està en primera línia. -Niathal va mirar la carta inusualment congelada que havia d'haver mostrat les icones dels transponedors de milers de naus comercials encarregant-se dels seus negocis-. Per ser vistos.

L’Oceà brunzia i bategava amb les veus mecàniques de mil sistemes i Jacen el sentia gairebé com una criatura viva. Era fascinant estar a prop d'una cosa que no tenia substància viva i no obstant això no era transparent als seus sentits de la Força. Ell només podia influenciar l'Oceà utilitzant la Força física. No podia sentir-lo.

Va buscar a Ben en la Força, amplificant la seva pròpia presència per tranquil·litzar-lo. El noi era a Coruscant, fora de perill sota la cura del capità Shevu. Hi havia volgut acompanyar-lo, però, com va apuntar Jacen, necessitava que el seu enllaç es quedés amb la Guàrdia. Ben estava gaudint del seu acabat de trobar estatus com a part d'un equip que respectava les seves habilitats i va ser necessari poc per persuadir-lo.

S'havia alliberat de l'ombra del seu pare per primer cop. Ben realment creia ara que era una persona per dret propi i no només el nen Skywalker. Jacen admirava la seva resistència: sabia el que era ser el fill de celebritats polítiques, però ser un Solo no era res comparat amb la sufocant expectació de ser el fill d’en Luke Skywalker.

-L’Ansta té contacte a cinc-cents mil klicks, senyora -va anunciar l'oficial de comunicacions.

La Niathal no va moure un múscul.

-Així que l'almirall Cheb té el primer mos.

Jacen podia sentir l'ansietat de la Jaina, moltes cobertes per sota, en l'hangar. Sabia que ella no podia sentir la seva, perquè ell s'havia retret de la Força, ocultant-se perquè no el detectessin. Durant un moment va considerar obrir-se a molts milers d'anys llum de distància, cap al Cúmul de Hapes per fregar suaument la presència de la Tenel Ka, però no es va atrevir. Intentava no pensar gens en ella. Fins i tot pensar-hi podria posar-la en risc de ser descoberta si ell no anava amb compte. Les habilitats en la Força de la Lumiya no calia donar-les per fet encara i la Tenel Ka i l’Allana estaven en una posició molt més perillosa que en la que ell estaria mai.

Era hora de deixar la seva impressió en els milers d'oficials i soldats de la força del bloqueig.

-Permís per posar l'Esquadró Murri en alerta 5, senyora.

-Endavant, Coronel Solo.

Les reputacions corrien com la pólvora a les naus. Jacen sabia quin volia que fos la seva: l'oficial que mai s'encongia davant la seva responsabilitat i que mai li demanaria a ningú que fes el que ell mateix no faria.

Això t’aconsegueix amics. Jacen sabia que necessitaria a tots i cada un d'ells en els mesos que estaven per arribar.

BLOC DE CEL·LES D'ALTA SEGURETAT, CASERNA GENERAL DE LA GUÀRDIA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, CORUSCANT.

Ben va comprovar el seu comunicador i va veure que ara tenia cinc trucades perdudes del seu pare. Quan estava amb Jacen, se sentia escudat del pes de la presència d’en Luke, però ara se sentia molt sol i perseguit.

Estava bastant segur que el seu pare podia sentir on era. Odiava això. Sentia que no tenia privadesa. Però fins ara les interferències eren merament trucades, encara que en Luke havia d'haver sabut que Jacen s'havia unit al bloqueig.

Ben es va concentrar en la tasca que tenia davant seu, que era aprendre del capità Shevu. Shevu estava cara a cara amb un altre capità, Girdum, tenint una d'aquestes discussions xiuxiuejades i enfadades que tenien els adults.

-Tenim regles -va dir en Shevu-. I fins que el Senat em digui que aquestes regles han canviat, visc sota elles.

-Sí, i ja veurem com assumeixes aquesta bonica postura moral quan algú sigui assassinat i haguéssim pogut evitar-ho.

-Els presoners tenen un descans de cinc hores de l'interrogatori cada quatre. Vols fer-ho de manera diferent? No durant la meva guàrdia.

L'home i la dona que havien detingut en el bloc d'apartaments estaven en cel·les de detenció diferents. L'home era un agent corellià d'estar per casa, possiblement anomenat Buroy o possiblement no, que havia estat identificat per la base de dades de l’INR. La dona era probablement kiffar, a jutjar pel seu tatuatge facial, i el seu nom era Ailyn Habuur. Shevu li havia tret un comunicador i aquest havia rebut tres missatges des que ella havia estat capturada, tots d'algú anomenada Mirta Gev.

Shevu es va sortir amb la seva. Girdun va marxar enfadat.

-No has de quedar-te -va dir en Shevu, introduint el codi de seguretat al pany de la cel·la.

Ben tenia por que si tornava a l'apartament, el seu pare el trobaria i s'hi enfrontaria, i que no tindria la voluntat de mantenir-se ferm. O això, o es barallarien i Ben odiava tenir baralles.

-Podria ser capaç d'ajudar.

Les portes es van obrir. Shevu li va dirigir una mirada dubtosa.

-Aquest és només un interrogatori regular, de la manera en què els fèiem a l’FSC. Si pots influenciar la seva ment, genial. Si no, no et preocupis.

-Sap que fem això?

-D’alguna manera no crec que això sigui informació classificada.

Ailyn Habuur estava asseguda en una taula, amb les mans sobre la superfície davant d'ella. Estava emmanillada i la seva cara encara portava les marques de la lluita quan va ser arrestada. El tatuatge que envoltava el seu ull esquerre era inquietant i ella era la dona d'aparença més dura que Ben havia vist mai: eixuta i sense somriure, amb braços prims i nerviüts que la feien semblar com si s'hagués passat la vida escanyant a la gent.

-D'acord, senyora -va dir en Shevu, asseient-se davant d’ella-. Té algunes males companyies.

-No és il·legal ser una caça-recompenses.

-Depèn del que estigui caçant.

-Tampoc és il·legal estar en el mateix bloc d'apartaments que els corellians, però veig que ja hi arribarà.

-Miri, senyora, així és com fem les coses. -Shevu estava tranquil i era educat-. Em dóna una bona raó de per què s'estava amagant amb un agent corellià i portava algunes armes serioses i per què va triar disparar contra els Nou Sis Set, i deixaré que se’n vagi. Altrament tendiré a pensar que és vostè una amenaça per a la seguretat. I en aquest cas, es queda aquí fins que es podreixi, si té sort.

Habuur va lliscar cap enrere en la seva cadira, freda, i llavors va mirar a Ben.

-Per què és aquí el nen?

-Entrenament.

-Inicieu als vostres sequaços joves a Coruscant.

Shevu va deixar el comunicador i el quadern de dades de Habuur a la taula davant d'ella. Ben va mirar-la, sentint com d’estressada que estava ella. Hi havia quelcom desenfocat en ella, com si la seva hostilitat i la seva ansietat estiguessin dirigides a alguna cosa que no estava a l'habitació.

-Li agraden les naus espacials per alguna raó?

Habuur va arronsar les espatlles.

-Són millors que caminar.

-Té moltes imatges d'aquesta en el seu quadern de dades. -Shevu va encendre el quadern i les hi va mostrar-. A qui té sota vigilància?

Habuur simplement li va tornar la mirada. Ben va allargar el coll per fer una ullada a les imatges del quadern, però des d'aquest angle eren només una taca.

Shevu va continuar, encara amb aquest to de paciència avorrida.

-Simplement estalviï’m el poodoo i digui per què és aquí. Si és només a un pocapena a qui li han enviat a vaporitzar, estic massa ocupat per preocupar-me d'això.

-No tinc dret a un advocat?

-Sota els poders d'emergència que se m'han concedit, no. No té dret a res.

-Llavors estarà colpejant-me el cap contra la taula d'aquí a molt poc.

-Vol que truqui a la seva amiga?

-No en tinc cap.

-La que segueix contactant amb vostè.

-Qui?

-Mirta Gev -va dir en Shevu.

La cara de la Habuur estava completament immòbil, però Ben va sentir el petit centelleig d'emocions fortes, por, abatiment, enyorança, brollant d'ella i envoltant-la com un camp d'energia.

Shevu també va reaccionar davant d'això. Ben es va preguntar com era que els qui no eren usuaris de la Força podien sentir coses tan ben ocultes.

-Estava recuperant una joia per a mi. -I això va sonar com la veritat. El timbre de la seva veu i la sensació de la Força al seu voltant va canviar-. El penjoll de la meva mare.

-Sembla que ho va aconseguir.

Habuur no va dir res i va romandre aparentment relaxada a la cadira de duracer malgrat que fins i tot els músculs de la mandíbula havien començat a tenir espasmes. Shevu es va aixecar i li va fer un gest a Ben perquè li seguís fora.

El capità va tancar les portes.

-Vés i troba a Girdun per mi. Vull tornar a comprovar a aquesta Mirta Gev. Si està de camí cap a aquí, m'agradaria donar-li la benvinguda a la capital personalment, especialment si va armada com la senyora d'aquí.

-Està content amb deixar-la amb Girdun?

En Shevu va arrufar les celles lleugerament.

-Aquesta és una pregunta molt madura.

-Sento que ell és força brut.

-Això és un judici de la Força, oi?

-Sí.

-Has donat en el clau. És un antic oficial de la Intel·ligència de la Nova República. Està acostumat a regles diferents de les que havíem de seguir com a policies. -Jacen havia reunit un grup molt heterogeni d'homes i dones per al Comando 967. Ben trobava alguns d'ells atemoridors i podia veure les diferències de cultures, com les anomenava Shevu, entre aquells que procedien del Servei d'Intel·ligència, la policia i l'exèrcit -. Però no s'atrevirà a portar-me la contrària en això.

-D'acord. -Shevu estava al comandament, fins i tot si els dos homes tenien el mateix rang-. Ara mateix hi vaig.

Shevu va tornar a la sala d'interrogatoris i Ben va anar a buscar al capità Girdun, intentant caminar vivament i no trencar a córrer. Va trobar l'home al gimnàs dels barracons. El 967, en estar recentment format, no tenia un quarter general apropiat encara i havia ocupat un centre d'entrenament de la Reserva de la Flota.

Girdun, que mai semblava tranquil amb el seu uniforme negre, estava dret parlant amb un parell de sergents. D'alguna manera, li va portar a Ben uns quants segons veure les files de gent que hi havia més enllà d'ell, asseguts a terra amb les cames creuades, les mans sobre el cap i els dits enllaçats. Alguns d'ells semblaven com la classe de gent que Ben evitaria a tota costa i alguns semblaven bastant ordinaris. La majoria eren homes.

-La darrera batuda -va dir el sergent-. Bonica delació, nen.

Ben llavors va escanejar el gimnàs, silenciós excepte per la pesada sensació de la gent que respirava nerviosament, de la manera en què ho faria algú que sentia que havia de reconèixer a un dels presoners.

I el va reconèixer.

La seva mirada es va aturar de cop i volta sobre un noi ros uns quants anys més gran que ell. Barit Saiy estava assegut a les files de corellians arrestats durant la nit, mirant a Ben amb una expressió de complet odi.

-Sí, gran delació -va dir en Girdun distret-. Què vols de mi?

Ben va saber en aquell moment que mai tornaria a ser un nen. I va desitjar poder tornar a ser-ho més que res.

Següent