Llinatges (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Estem sota setge. L'Aliança Galàctica ha violat el nostre espai aeri, ha abandonat a la seva sort a treballadors civils a les estacions orbitals sense menjar ni aigua i ha obert foc contra les nostres forces de defensa. L'Aliança ha comès més actes de guerra contra nosaltres. Resistirem sols si hem de fer-ho, però convido a altres planetes a preguntar-se això a si mateixos: quin de vosaltres serà el proper objectiu de l'Aliança? Recolzeu-nos mentre encara podeu.

-Thrackan Sal-Solo en un discurs davant l’Assemblea Corelliana, emès en directe per l'emissora de notícies corelliana afiliada a l’HNE.

EDIFICI DEL SENAT: TERCER DIA DEL BLOQUEIG CORELLIÀ.

Un oceà de gent, potser mig milió, s'agitava i augmentava en els voltants de la plaça al davant de l'Edifici del Senat. Jacen podia veure una línia molt llarga de centenars d'oficials uniformats de blau de l’FSC amb escuts antiavalots i les viseres dels cascos baixades, formant una barrera defensiva a través de la façana de l'edifici. Era una protesta: no era exactament un disturbi de masses, donada la població de la Ciutat Galàctica, però tampoc era un comitè de benvinguda per als herois del bloqueig. A jutjar per la posició de les línies de la policia, semblava haver-hi dues faccions hostils cridant insults l'una a l'altra. Els coruscantins contra els grups pro-corellians. Coruscant i l'Aliança Galàctica eren indivisibles.

Jacen va poder sentir un càntic entonat per milers de veus.

-L-Imperi-ha-tornat! L-Imperi-ha-tornat! L-Imperi-ha-tornat!

Era difícil de dir, però Jacen va assumir que era una provocació dels dissidents i no dels coruscantins que gaudien de la perspectiva d'un govern ferm. Però les seves gestes havien calat molt bé en el cor de la zona de l'Aliança. Mantenia un ull en l’HNE i en els holozins de notícies.

-És una pena que no pugui mantenir-me en la línia del front -va dir la Niathal-. Això és el pitjor del comandament. T’encadena a un escriptori.

-Jo romandré actiu mentre pugui –Va dir en Jacen-. M'agradaria deixar-me veure en la línia del bloqueig. És bo per a la moral.

-Llavors té un càrrec en ment...

-No es preocupi. No és el seu.

-I he notat que no ha tornat a portar les vestidures Jedi.

Jacen es va sacsejar un filet del seu uniforme negre de la GAG.

-No li veig sentit a provocar l'oncle Luke o al consell Jedi. Sé que no gaudeixen amb que se'ls identifiqui amb les meves accions.

-És irònic, veient com l'Oficina de Relacions Públiques diu que les enquestes indiquen que la popularitat del consell Jedi s'ha incrementat una mica.

-Se suposa que els Jedi estan més enllà del populisme, almirall.

Mentre el lliscant aeri oficial de la Niathal va frenar per eludir la multitud, Jacen va mirar per la finestra i va notar la nova barreja d'espècies i aliances que s'estava formant a l'exèrcit dels que protestaven.

-Bé, vam tancar als corellians i ara els seus llocs estan sent ocupat per altres. –Identificà a diverses nacionalitats per la roba, els pentinats i per retalls de les seves converses-. Miri, no són aquests un parell de rodians?

-Mentre no veiem mandalorians...

Mentre més s'acostava el lliscant del vestíbul, pitjor semblava tornar-se l'humor de la multitud.

Un grup d'oficials de l’FSC va fer retrocedir a la multitud amb empentes gens suaus, emfatitzats amb les porres per deixar passar al lliscant. Jacen i Niathal van sortir i ell va prendre la precaució d'aixecar un escut de Força al voltant d'ells.

Jacen gairebé no sentia ara el perill, no en el sentit en què sempre l’havia sentit. Merament prenia en compte les circumstàncies i reaccionava d'acord amb elles. Mentre sortien del lliscant, una pluja de pedres, vells contenidors de menjar, ampolles i altres restes va volar cap a ells. Tots van rebotar sobre la barrera de Força i alguns d'ells van colpejar en els escuts antiavalots tornats cap amunt.

Jacen es va girar i es va acostar a la multitud: no gaudia exhibint els seus poders en la Força d'una manera tan vulgar, però hi havia vegades en què podien deixar les coses clares. Va mantenir les seves mans una mica separades a cada costat, va tancar els ulls i va pressionar cap a fora amb la seva ment mentre aixecava les seves mans.

Res violent. No ha de causar aixafades o una estampida. Gent innocent sortiria ferida.

La multitud més propera a ell va retrocedir uns quants passos, amb alguns d'ells mirant frenèticament al seu voltant per veure què els estava empenyent. Més míssils van ploure des de més enrere dels cossos pressionats, acompanyats per crits i empentes, però simplement van rebotar en l'escut de Força i Jacen es va quedar mirant amb calma a la massa de gent. Un silenci panteixant es va escampar des de la línia més propera a ell com una ràpida marea que envoltava la costa. Fins i tot alguns dels oficials de l’FSC van semblar quedar-se congelats en el lloc.

Tothom havia sentit parlar dels Jedi, però molt pocs els veien alguna vegada en acció. O els sentien en acció.

-Marxeu a casa -va dir en Jacen-. Només separeu-vos i marxeu a casa abans que jo hagi de fer alguna cosa.

Ells no van córrer, per descomptat, però ell havia deixat les coses clares. El respir li va donar a la línia d’FSC una oportunitat de tornar a separar els grups rivals i Jacen va seguir la Niathal fins a l'Edifici del Senat i cap a l'oficina del Cap d'Estat.

Luke Skywalker ja hi era, amb la Mara asseguda al seu costat, i no semblava complagut de veure’l.

-Encara no estem en guerra -va insistir l’Omàs, mirant per la finestra a les multituds-. El consell encara dóna suport al bloqueig?

-Com a única alternativa a una guerra a gran escala o a abandonar el desarmament, si. -Luke no estava mirant a Omàs. La seva mirada estava fixa en Jacen-. Quin impacte està tenint el bloqueig?

La Niathal va aixecar la vista del seu quadern de dades.

Jacen no estava segur de quant respectava ella al Luke. El seu oncle no apareixia en les seves converses.

-Hem interceptat o fet retrocedir al voltant del setanta per cent de les naus que intentaven entrar o sortir de les dues zones d'exclusió, però en termes de volum de càrrega i personal, això és gairebé el noranta per cent. Estem detenint a les naus grans però perdem algunes de les petites. Amb tot, ja està fent efecte.

-Hauríem de revisar la nostra política d'aturar els moviments de trànsit al voltant de les drassanes?

-És una manera no violenta de pressionar la població civil -va dir en Jacen-. Quan el pare no torna a casa quan deu de les drassanes, les famílies es concentren i les famílies pressionen els governs.

Luke es va posar dret i va mirar per la finestra amb Omàs.

-I què hi ha de tota aquesta gent, Jacen? Has pres mesures dures contra els corellians. Què passa amb tots els no corellians que veig allà baix?

La Mara li va dirigir a Jacen una mirada acurada de «no mosseguis l'ham». Ell va poder sentir la tensió entre ella i en Luke i va saber que tenia més a veure amb Ben que amb la política o els drets personals.

-Si algun altre grup d'una nació o espècie amenaça la seguretat de Coruscant o de l'Aliança, llavors també tractaré amb això.

-Dins de la llei.

-Sí, dins de la llei. M'adono que no aproves els meus mètodes, però algú ha de dur a terme la limitació de danys.

-Hem tingut una dotzena d'incidents terroristes en unes quantes setmanes -va dir en Luke-. Em sap greu que s'hagin perdut vides, però necessitem posar això en perspectiva quan es tracta de com tractem a bilions.

Això va aconseguir l'atenció de l’Omàs. Aquest es va tornar des de la finestra.

-Li convido a què li digui això al públic de Coruscant, Mestre Skywalker. El fet que ells no ho vegin d'aquesta manera és el perquè el terrorisme sempre és tan efectiu. I el Senat tampoc ho veu d'aquesta manera. El Consell de Seguretat i Intel·ligència té ara poders d'emergència totals per prendre decisions operatives en el maneig de la seguretat pública.

Luke es va mantenir en els seus tretze. Jacen havia pensat que era indecís i que tenia por de colpejar alguns caps, però quan adoptava una postura, era inflexible. Simplement era una pena que adoptés una postura en els assumptes equivocats.

-Encara em sento incòmode amb el fet que s'usi a les forces armades contra els civils.

-Llavors defineix a un civil amb una arma làser al qual no li agrada el govern -va dir en Jacen.

-El legítim govern ha pres una decisió. -El to d’en Luke era tranquil i controlador-. Només estic discrepant i, atès que els membres del consell Jedi no són representants electes del poble, llavors una opinió és tot el que és.

La Niathal estava veient l'intercanvi amb un feble interès.

-Aquesta és una exquisida discussió ètica, però just ara em preocupa més evitar que Corèllia repari una arma orbital que era capaç d'acabar amb els yuuzhan vong i que, si torna a estar operativa, li arruïnarà totalment el dia a l'Aliança.

Omàs gairebé es va crispar. El joc de poder era tan visible que era lluminós.

-Què preferiria fer, almirall? Decidim en destruir-la l'última vegada.

-Podem reduir un planeta a restes foses des de l'òrbita. No deixem de banda la possibilitat de necessitar fer això amb Centràlia. Fins i tot si seria millor preservar-la per defensar l'Aliança.

-Està habitada -va dir en Luke.

-Igual que les naus de guerra.

Omàs els va interrompre mirant el seu crono.

-No crec que això ens porti més lluny. Tinc una delegació de l'Autoritat del Sector Corporatiu que vindrà a veure’m d'aquí a poc. -Va assenyalar amb el seu polze per sobre de la seva espatlla en direcció a la protesta que hi havia a baix, que fins on Jacen podia veure, s'havia posat pitjor. Els oficials de l’FSC havien carregat amb energia amb les porres i el delator núvol de gas blanc d'un pot de gas dispersor disparat recentment omplia l'aire, aclarint un espai on els manifestants s'havien dispersat-. No se sorprenguin si les aliances planetàries que ocorren allà baix es veuen reflectides en la línia del bloqueig.

Jacen es va prendre això com una indicació sense paraules que se n'anés i la Niathal el va seguir. Mentre Niathal se separava per anar a la seva oficina d'estat, Luke va agafar el braç d’en Jacen. Va ser només un toc breu, res més. Però Jacen el va sentir sobresaltar-se com si hagués rebut una descàrrega elèctrica.

-Tens cinc minuts, Jacen?

Luke li va indicar una sala adjacent.

Jacen va somriure.

-Ah, caiem amb rapidesa en eufemismes comuns, oi?

-Perdona?

-És un codi per dir «Vine aquí i deixa’m que et llegeixi la cartilla», no?

-És un codi per dir «Volem parlar amb tu d’en Ben, en privat».

Jacen va inclinar el cap i va suprimir més els seus sentiments detectables de manera que presentés un tranquil desconcert per al Luke i la Mara. Les portes de la sala adjacent es van tancar darrere d'ells.

-On és en Ben? -va preguntar Luke.

-El capità Shevu li està fent una ullada en els barracons.

Mara va parlar per primera vegada. Havia estat desacostumadament silenciosa a l'oficina de l’Omàs. Era un signe precís que alguna cosa anava malament, perquè la Mara sempre tenia un punt de vista, encara que no coincidia amb el d’en Luke... especialment si no coincidia amb el d’en Luke.

-Jacen, Luke està preocupat perquè Ben vagi a aquestes batudes amb tu.

-Està perfectament fora de perill. Més fora de perill que quan el vas enviar a atacar Centràlia amb mi.

-En realitat, no és el seu benestar físic el que més em preocupa -va dir en Luke-. Em preocupa que en lloc que se li ensenyi a utilitzar les seves habilitats en la Força per al bé, les estigui utilitzant per tirar portes i aturar civils.

-Tot depèn de la teva definició del bé, oi?

-Vull que en Ben vagi a l'acadèmia i que es redreci durant un temps.

-Normalment et diria que és la teva decisió com el seu pare que ets, però ell és un Jedi i té una feina a fer en el que realment és molt bo: identificar amenaces.

-Té tretze anys, pel que més vulguis.

-I tu vas pensar que era prou gran per enviar-li en un atac de comandos. Odio qüestionar la teva lògica, oncle, però això no té cap sentit. -Endavant, digues-ho. Digues-me que creus que m'estic passant al Costat Fosc. Això és el que penses, no? -. No està utilitzant la violència. Per què està bé per a la Jaina, per a Zekk i per a mi volar en missions de combat que acaben amb les morts d'altres pilots, però no està bé per a Ben trobar terroristes i ajudar a arrestar-los?

Luke es va pessigar el pont del nas. La cara de la Mara estava cendrosa. Semblava tensa i tirant.

Jacen va decidir fer el seu moviment. Podia continuar sense Ben com a aprenent, però abans o després en necessitaria un i Ben estava progressant a passos de gegant. A ell li agradava el noi. Volia veure-li treure el màxim profit al seu potencial.

-No vull ficar-te al mig, Mara, però estàs d'acord amb això?

-Crec que necessitem parlar d'això amb Ben -va dir ella amb cura-. S'està calmant bé i crec que necessitem discutir això quan no estiguem tan cansats i irritables.

-En realitat, no -va dir en Luke-. Crec que hi ha una cosa que cal dir just ara. Jacen, et cal saber que Lumiya està a Coruscant. Saps qui és la Lumiya, oi?

Jacen va necessitar tot el seu control per mantenir la seva façana d'ignorància i utilitzar el temps passat, relegant-la a la història.

-Sí. Era una Jedi Fosca.

-Ha tornat. És aquí. Jo vaig tenir terribles somnis de la Força sobre una figura encaputxada que ens amenaçava a tots nosaltres i llavors la vaig sentir en algun lloc proper.

Sembla pacient, com si li estiguessis seguint el corrent.

-Què té això a veure amb Ben?

-Encara no ho sé. Però sento que té tot a veure amb Ben. No creguis que la Lumiya no ho prepararia tot perquè servís als seus propòsits.

-D'acord. -Jacen va fingir un mig somriure com si estigués avergonyit-. Estaré en guàrdia.

Luke va semblar lleugerament desinflat, com si li haguessin repetit les seves pròpies paraules i tingués dubtes sobre elles.

-Quan Ben acabi el que sigui que estigui fent avui, demana-li que vingui i em vegi. No està responent al seu comunicador.

No tenia sentit tenir una confrontació. Ben no escoltaria al Luke i Jacen podia sentir que la Mara tampoc ho faria.

-Sigui el que sigui el que Ben vulgui, jo estaré d'acord -va dir ell.

Jacen els va deixar i va sortir cap al vestíbul del turboascensor. Es debatia entre tornar al bloqueig i concentrar-se en el seu paper de seguretat, però l'últim era clarament més urgent. A fora, la protesta havia estat dispersada i les naus d'assalt de l’FSC estaven carregant a homes i dones emmanillats que havien estat arrestats. La situació anava a posar-se pitjor abans de posar-se millor. Era hora de tornar a la caserna general de la GAG i fer que en Shevu li posés al dia del progrés dels detinguts i especialment de la caça-recompenses que havien detingut.

Hi havia una altra tasca urgent, però. Va obrir el seu comunicador i va marcar el codi de la seva línia segura.

-Lumiya -va dir-. Necessito parlar amb tu.

CASERNA GENERAL DE LA GUÀRDIA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, QUADRANT A-89, CIUTAT GALÀCTICA.

Més revoltes havien esclatat en una de les zones comercials i un parell d'oficials d'intel·ligència de la GAG estaven absorts en l'estudi de les imatges que els estaven enviant per via de les càmeres integrades en els cascos de les esquadres antidisturbi de les FSC. Ben els va observar durant una estona, intentant aprendre com reconeixien les cares i seguien els moviments del que ells anomenaven «persones d'interès» per la ciutat. Quan un Jedi depenia dels seus sentits en la Força, mai aprenia a pensar com havia de fer-ho la gent normal per solucionar els problemes. Jacen sempre li recordava això, dient-li que no deixés que el seu cervell s'oxidés només perquè tenia els seus poders de la Força.

-Ara estem fent controls a les revoltes? -va preguntar en Ben.

Un oficial es va tornar cap a ell, però els seus ulls encara estaven fixos a la pantalla.

-Aquest és un problema de l’FSC. El que estem buscant són cares que nosaltres podríem conèixer de l'últim treball. -Els oficials d'intel eren ex de la Unitat Antiterrorista de l’FSC. Ell va apuntar a una figura emmascarada pels cossos pressionats-. Crec que tenim aquí a un vell amic que mai vam poder agafar-lo amb càrregues explosives.

Tots dos van semblar complaguts. Ben esperava amb impaciència acompanyar-los quan posessin casa seva cap per avall, com l'anomenaven ells. Era interessant aprendre quants terroristes tenien passats criminals bastant bàsics. La impressió que Ben tenia d'ells com a gent fanàtica amb una causa política no era la imatge completa. Semblava que gent de totes classes acabava estant involucrada i per tota classe de raons. Estava aprenent més a cada hora que passava.

-Ben? -Shevu va treure el cap per les portes obertes-. El coronel Solo ha tornat. Presenta't davant seu en el bloc de cel·les.

-Sí, senyor.

Ben es va trobar marxant pel bloc de cel·les avall, el que resultava ser la manera més ràpida i digne de moure’s sense arrencar a córrer. Va trobar a Jacen amb el capità Girdun, tenint una d'aquestes converses xiuxiuejades en habitacions tancades que mostraven que estaven enfadats l'un amb l'altre. Les paraules «resultats» i «inacceptable» van surar fins a ell. Jacen es va aturar i va fer senyals a Ben perquè s'acostés amb un dit encorbat. Girdun va ser clarament acomiadat en aquest moment.

-Vaig veure les notícies -va dir en Ben-. Bonic tret.

-Disparar mai és bonic. -Llavors Jacen va canviar d'enfadat a benigne en un instant-. Però de vegades és necessari. Mira, els teus pares volen veure't. Faràs el més diplomàtic i els visitaràs?

-Pare està furiós amb mi, oi?

-Què et fa dir això?

-Sempre ho està. Mai faig les coses bé per a ell.

-Està preocupat per tu i necessita tenir la certesa que no t'estic ensenyant res dolent. -Jacen va posar la mà a l'espatlla d’en Ben-. Ell preferiria que jo no t’ensenyés res, però a la teva mare li sembla bé. A la llarga, no puc fer que ell o tu feu res, però pel bé de tots, intenta no tenir una baralla amb ell.

Ben va sentir el significat prou clarament: l’enviarien a l'acadèmia. No podia enfrontar-se a això ara. Podria tenir molt a aprendre, però sentia que havia passat del punt en què podia tornar a entrenar-se amb el sabre làser i la meditació. Hi havia fet treball de debò, havia marcat una diferència de veritat i sabia que no tindria paciència per tornar a la teoria.

Potser Jacen podria ensenyar-li més diplomàcia.

Semblava ser gairebé tan útil com escoltar a la Força i disfressar la seva presència, les altres dues coses que Ben volia aprendre desesperadament.

-D'acord -va dir, ple de temor-. Els visitaré aquesta nit.

-Ara vegem el que Ailyn Habuur ha de dir.

La caça-recompenses havia estat en custòdia durant gairebé una setmana i aquesta era la primera vegada que Ben l'havia vist des que Shevu l'havia interrogat. No hi havia estat una dona glamurosa per començar, però ara tenia una aparença terrible.

Girdun no semblava haver cuidat bé d'ella en absència d’en Shevu. Hi tenia blaus a la cara. Estava inclinada cap endavant, amb els braços subjectats a taula, respirant amb dificultat.

-Realment necessito saber a qui et van enviar a matar -va dir en Jacen, raonable, i vehement. Es va asseure a l'altre costat de la taula i li va indicar a Ben que s'assegués al costat de les portes-. Era al Cap Omàs?

-Només soc una cobradora de deutes. -Habuur no era tan desafiant com ho havia estat uns quants dies abans, però tampoc s'estava enfonsant-. No deixis que l'arma làser t’enganyi.

-Portaves suficient ferralla com per acabar amb un gran grup. Estaves amb un conegut agent corellià, així que sé quin govern et paga.

-Com he dit, cobrança de deutes... és un negoci competitiu.

-Si has vingut a Coruscant, estàs buscant un objectiu d'alt valor per a l'Aliança.

-Ja tens tot el que vas a aconseguir de mi. Puc trucar ara a un advocat?

Tot d'una el cap de la Habuur es va estavellar contra la taula sense advertència prèvia. Ben es va encongir abans del fort cruixit. Jacen no havia mogut un dit.

Habuur es va redreçar de nou, amb la sang gotejant de la seva barbeta. Semblava més sorpresa que ferida, tot i que semblava haver-se trencat una dent.

-Bonic truc, noi Jedi.

-Tinc molts d'aquests.

-M'hi jugo al fet que si.

-Intentem-ho de nou. Era Omàs el teu objectiu? I qui més està treballant amb tu?

Ben encara no es creia el que havia vist. Ho va creure al moment següent, quan Jacen va utilitzar la Força per colpejar el cap d'ella contra la taula una altra vegada.

-Jacen... -va dir en Ben. Això no estava bé. I no era en Jacen-. Jacen, hauries de...

-Després. -Jacen va mirar a Ben sorprès, com si de sobte recordés que ell era a la habitació-. Ves i espera fora.

Ben es va adonar que havia d'haver esperat lluny de la sala d'interrogatoris on no pogués sentir res, però sentia que havia de quedar-se a prop, com si el fet de distanciar-se massa d'alguna manera li permetés a Jacen fer coses pitjors que les que ja estava fent. Així que ell li fa mal a la gent. Jo vaig estar complagut que li disparés a un caça enemic, però aquell paio era mort. Així que per què em sento malament quan el veig fer-li mal a algú? Ben va agafar el seu sabre làser i va mirar l'empunyadura, intentant no escoltar l'interrogatori.

Això és una arma. Hi havia estat entrenat per utilitzar-la per defensar-se a si mateix, però també sabia que era una fulla formada de suficient energia pura com per tallar-li a algú el cap o fer un tall net a través d'una armadura.

Ell mai havia matat a ningú.

Per a què servia llavors un sabre làser, si no podies enfrontar-te al fet que matava a la gent?

Va intentar pensar en Jacen com si utilitzés una arma, els seus poders de la Força, per defensar l'Aliança Galàctica de gent com Ailyn Habuur, però tot el que va poder sentir era que Jacen, un home a qui respectava més que al seu propi pare, estava fent mal a una dona que no podia defensar-se sola.

Va sentir coses que sabia que cap nen havia d'haver sentit. Però no obstant això no va poder anar-se'n. Es va asseure allà durant una hora, després dos, mirant a les seves mans i escoltant les veus que pujaven de volum, després els cops i els crits ocasionals de dolor, i després tan sols la veu d’en Jacen repetint la mateixa pregunta una i altra vegada: qui et va enviar i a qui et va enviar a matar?

Ben no podia suportar-ho. Jacen, has de parar.

Girdun i Shevu van aparèixer per les portes dobles al final del corredor i li van fer una ullada a Ben abans de caminar vivament cap a la sala d'interrogatoris.

-Jacen està allà dins -va dir feblement Ben.

-Ep, noi. -Shevu li va donar un cop de colze a Girdun-. Anem, no podem deixar que això continuï.

-Ell és el comandant.

-Dun, tros d'idiota, va a matar-la. Així no és com fem les coses.

-És com nosaltres fèiem les coses.

-De veritat? No en la meva kríffida guàrdia. -Shevu va semblar haver perdut la calma. Ben mirava, sense voler detenir-los perquè sabia en el més profund que ell havia d'haver-lo detingut d'alguna manera. Shevu va anul·lar el pany i Ben va intentar amb totes les seves forces no mirar dins de la cel·la-. Metge! Que algú aconsegueixi un metge.

Jacen li va deixar anar a Shevu que sortís, però Girdun li trepitjava els talons i els dos oficials van deixar a Habuur a terra i van intentar reviure-la amb el boca a boca. Ben mirava mentre ells feien torns per bombar sobre el seu pit, amb les mans tancades en punys, comprovant la seva respiració i pressionant els dits contra la seva gola per intentar trobar el pols. Jacen va retrocedir.

-On és el kríffid metge? -demanà Shevu.

Gordún li va tocar el coll i després el canell.

-No hi ha pols.

-Ben, truca al metge.

Girdun va negar amb el cap.

-És massa tard. Està morta.

Ben va mirar ple d'horror. Habuur tenia una pinta terrible. Ell mai havia vist abans una persona morta, no d'aquesta manera, no amb el seu propi cosí dret sobre ella com si fos només un petit inconvenient per a ella que hagués mort abans d'ajudar-los.

-En què estava pensant, senyor? No podem manejar als presoners d'aquesta manera. Ha d'informar d'ells. Si no ho fa...

-He entrat abans en la ment de la gent i sempre han estat bé després d'això -va dir en Jacen. Semblava sorprès que la seva tècnica de la Força li hagués causat tant de mal a Habuur, però no semblava sentir-ho. Ben va notar això. Ben havia estat oblidat en el breu pànic, invisible un cop més per als adults que tenien una lluita-. Hem de saber amb qui estava treballant.

Shevu es va mantenir ferm. No semblava gens acovardit per Jacen.

-Hauria d’haver-me deixat això a mi, senyor.

-El temps és crític en els intents d'assassinats. Podrien ser-hi fora ara.

-Això ho sé i també sé que no deixes que els presoners morin durant l'interrogatori. He de informar d'això.

-Informi llavors, capità, però just ara jo he de descobrir darrere de qui anava ella i la meva única pista és una dona anomenada Mirta Gev.

-Està l'agent corellià, senyor -va dir en Girdun, posant-se dret-. No sap darrere de qui anava Habuur, només que la Intel·ligència Corelliana li va dir que li donés un pis franc i li proporcionés armes.

-Quin agent, si ha deixat anar tot això.

-Sóc molt persuasiu, senyor -va dir Girdun.

Shevu es va tornar contra ell.

-No volem un altre presoner mort.

Jacen mirà a través d’en Shevu com si ell no estigués allà.

-Posi’s a treballar, Girdun, només per si de cas.

He de fer alguna cosa. Ben no podia suportar pensar que algú més morís com havia mort aquella dona. Tenia una idea: treballar de nou en la informació, just igual que els antics homes de l’FSC li havien dit. Era estúpid, perquè Jacen era prou llest per haver vist qualsevol cosa útil i la xarxa de Ferals, espies esclavitzats, del Cervell Planetari en sabia molt. Si els seus poders de la Força no van poder treure-li la informació a Habuur, llavors Ben tenia poques possibilitats de fer-ho millor.

Però va decidir utilitzar els trucs que la gent normal havia d'utilitzar quan ordenava la informació.

-Puc veure el quadern de dades, si us plau?

Ben va lluitar per romandre calmat. Hi havia anat de la incredulitat al xoc. No sabia per què Jacen havia fet el que va fer, però havia de tenir una raó. Havia de ser que Ben simplement no l'entenia encara. Havia d'estar calmat. Però volia córrer a casa amb la seva mare i... sí, amb el seu pare.

No pots seguir fent això. Això no és un joc. Ara ets un adult. No pots fer les coses que fas i després córrer a casa quan t'espantes.

Jacen li va lliurar el quadern de dades, de sobte tot raó i preocupació.

-Estàs segur que estàs bé, Ben?

-Jo... Jo simplement no havia vist mai abans un cos mort com aquest.

-Està bé. Vols anar-te'n a casa? Vull dir a casa amb la teva mare. Està bé si vols anar-te’n.

-Estic bé.

Ben va agafar el quadern de dades i es va retirar a l'habitació buida més propera. Era l'estació del droide netejador. Es va asseure en una galleda que estava cap per avall i va intentar revisar les dades d'una manera sensible i racional, però era difícil quan havies vist al teu heroi fer una cosa terrible.

Aquí està. S'havia atrevit a pensar-ho. Jacen no era perfecte.

Va anar passant les imatges del quadern de dades, centenars d'elles, i totes eren imatges de naus, just com havia dit en Shevu. Va haver de desplaçar-les un bon nombre de vegades abans que la idea que se li estava passant en el fons de la seva ment es tornés de sobte clara i ell veiés el que hi havia a la majoria de les imatges. No en totes, però en la majoria d'elles. De vegades era només un detall i de vegades era gairebé mitja nau, però era la mateixa classe de nau.

Era un YT-1300, un vell model de transport corellià que encara era comú veure en els Mons del Nucli. Duraven una eternitat. El Falcó de l'oncle Han semblava a punt per durar tota l'eternitat.

Ben va tenir una espurna de comprensió.

Ben trotà corredor avall i es va aproximar amb precaució a Jacen, esperant tenir raó... i esperant que la informació pogués salvar a l'agent corellià de Girdun.

-Anava darrere de l'oncle Han, Jacen. -Ben li va lliurar el quadern de dades-. Aquesta és la nau que estaven vigilant. Està en més de la meitat de les imatges. Pensaven que ell encara era aquí. Ella estava buscant el Falcó.

Jacen va tancar els ulls durant un moment i va empassar.

-Vaig assumir que ella era al lloc correcte. Jo ho vaig assumir, Ben. Aquesta és una lliçó per a tots nosaltres. Mai assumeixis res. -Es va concentrar, amb els ulls tancats, sostenint el quadern de dades a la mà com si estigués visionant alguna cosa en la Força-. Tampoc se sentia concentrada en el pare.

Vaig pensar que podies fer qualsevol cosa amb la Força, Jacen. Per què vas passar això per alt? Què et va encegar?

Jacen va tornar a obrir els ulls, semblant tan sorprès per l'equivocació com ho estava Ben.

-Tens raó, Ben. El pressento. Ben fet. Igual que sento que aquesta Mirta Gev podria estar connectada. La dona que ha estat intentant contactar amb ella. –Palpà a la recerca del seu comunicador, inusualment trasbalsat-. Puc dir-li al pare que tenim a un dels assassins que Thrackan va enviar darrere seu. Ara tot el que ha de fer és anar amb compte amb aquesta Mirta Gev.

Jacen va abraçar a Ben amb genuí alleujament. Ben el va poder sentir embolicar-lo. Shevu va sortir de la cel·la i li va dirigir a Jacen una mirada completament neutra que Ben va poder dir que no encaixava gens amb el que estava sentint, però Jacen estava massa absort amb trucar a l'oncle Han per adonar-se'n.

Ben sabia el que Shevu sentia i ell també ho sentia una mica.

De vegades has de fer coses que no t'agraden i matar gent perquè ho has de fer absolutament.

Jacen tenia raó. Però així i tot era horrible i no creia que mai ho trobés fàcil. Va deixar a Jacen que truqués i va decidir que era hora d'enfrontar-se al seu pare.

EDIFICI DE L'ASSEMBLEA CORELLIANA, CORONITA: OFICINA DEL PRESIDENT CORELLIÀ.

Era una oficina terriblement gran i les oficines així de grans normalment significaven que les ocupaven homes de ments petites. Fett seguia alarmat per la facilitat amb què aquells que eren com Thrackan Sal-Solo tornaven des de la desgràcia, i fins i tot des dels càrrecs de traïció, per ocupar un alt càrrec, un cop i un altre.

-Llavors va superar el bloqueig -va dir en Sal-Solo, inclinant-se cap enrere en la seva esplèndida cadira d’apòcia i actuant com un rei davant els representants dels partits de l'oposició. Va somriure encantadorament a la Mirta, que no li va tornar el somriure. Aquesta noia no s’encantava fàcilment-. Com li agradaria treballar per Corèllia?

-Especifiqui les seves peticions respecte a Centràlia.

-L’Aliança la va sabotejar però jo m'estic embarcant en les reparacions i hauria d'estar totalment operacional en uns quants mesos. –Sal-Solo feia servir el pronom jo molt. Fett va escoltar en va a la recerca de la paraula nosaltres-. Una vegada que estigui a punt, l'Aliança no serà capaç de fer que ens desarmem. Mai més.

-Llavors per què necessita ajuda mandaloriana?

-Els equips de reparacions no han estat capaços d'aterrar a l'estació.

-Intenti contractar gent a Nar Shaddaa. Es necessita contrabandistes per saltar-se el bloqueig, no soldats.

-Però quan portem als equips, necessitarem algú per defensar l'estació. És l'objectiu principal de l'Aliança.

A Fett no li importava Sal-Solo. No li importava molt ningú, però aquest home era el que els mandalorians anomenaven a hut'uun, un covard, la forma de vida més baixa. Mirta li havia ensenyat unes quantes paraules triades en mando'a contra la seva voluntat, però semblava ser una bona llengua en què maleir.

-Quant?

Els ulls d’en Sal-Solo van parpellejar com si hagués de mirar als seus col·legues per algun mandat però era profundament infeliç per què el veiessin fent-ho.

-Un milió de crèdits.

-Per home.

-Sí.

-Per mes.

-Aquest és un preu ridícul.

-És un treball perillós.

-Estava pensant en una tarifa fixa. Només els hi portarà uns quants mesos.

-No acceptem contractes oberts. Els mesos es converteixen en anys en projectes de construcció. -Fett realment no volia la feina i sabia que els mandos no la volien-. I encara no hi ha data d'inici. Truqui’m una altra vegada quan posi a un equip a l'estació i en parlarem. Però és un milió per home i mes. Si ho fem, suportarem el pitjor dels atacs de l'Aliança i probablement facin farinetes primer a la seva flota, el que significa que estarem defensant els seus interessos sols.

-Quants homes?

-Aquesta cosa és més gran que l'Estrella de la Mort. Almenys cent.

Fett va veure enfonsar-se molt lleugerament l'expressió d’en Sal-Solo. Dos dels altres tres polítics semblaven ombrívols. El tercer, Gejjen, semblava perfectament feliç. Potser ell sabia alguna cosa sobre el pressupost de Corèllia que ells no sabien.

-Espero que no li importés que l’arrossegués fins aquí per a una reunió tan curta com aquesta -va dir en Sal-Solo, dirigint encara ocasionals somriures poc sincers a la Mirta-. Estaré en contacte.

-Sempre val la pena visitar Corèllia -va dir en Fett. Sí, sempre val la pena entrar en un edifici del govern i gravar els plànols i els punts febles. Sempre val la pena descobrir què volen els teus amics de l'oposició. Sempre val la pena localitzar a Han Solo i esperar que aparegui la meva filla-. Podria quedar-me uns quants dies.

Els polítics van riure educadament.

Però no massa temps. Necessito localitzar les investigacions de la Ko Sai i aquest clon amb guants.

-Té temps per ensenyar-me això? -va preguntar en Fett. Es va figurar que també podria gravar el que poguéssim-. Bonic lloc el que té aquí.

-Puc fer els honors, Senyor President? -es va oferir Gejjen.

Això no va sorprendre a Fett en el més mínim. Li va fer un gest a Mirta, que va caminar darrere d'ells amb esquerp desinterès mentre Gejjen li mostrava a Fett les millors sales, totes recobertes amb panells d’apòcia daurats, i les oficines oficials. Durant tot aquest temps, el casc i els sensors dels guantellets d'en Fett van construir un pla útil de tot el complex del govern corellià, fins i tot de les parts que Gejjen no li va mostrar. Aquest radar de terahertzs ​​penetrant havia estat una inversió molt bona.

Els sòls també eren bonics. Fett va avaluar l'alçada de les parets i la naturalesa de les patrulles de seguretat mentre admirava una filera d'arbres amb pàl·lides flors blaves amb unes copes que estaven podades en forma quadrada.

-Me n'adono que és un home ocupat, Fett -va dir en Gejjen-. Però, puc fer-li una proposició?

Fett va mantenir un ull en la Mirta, que també semblava estar comprovant els plànols del complex a jutjar pel moviment dels seus ulls. El seu pare mandalorià havia d’haver-li ensenyat el valor d'un casc.

-Em preguntava quan hi arribaria.

-El nostre president no gaudeix de la nostra total confiança. L’eliminaria per nosaltres?

Vaig pensar que mai m’ho demanaria.

-Com de permanent?

-Totalment.

-Qui paga?

-Tots els partits de l'oposició. Junts, podem superar els vots del Partit Centràlia i sense Sal-Solo poden ser bastant sensibles.

Fett va considerar el contracte. El temps era el problema. Volia perseguir les dades de la Ko Sai tan aviat com pogués. I després que vegis a la teva filla. L'última vegada que la vas veure, era massa petita per parlar.

-Quan?

Gejjen li va lliurar un petit xip de dades.

-Quan pot completar la feina?

-Quan ho hagi comprovat. -Fett va prémer uns botons a l'enllaç amb el seu quadern de dades del seu avantbraç. Sí, el xip era vàlid-. Un milió.

-La seva gent tracta en nombres rodons.

-Podria fer que fossin tres milions. Sí o no?

-Sí. -Gejjen va prémer tecles en el seu propi quadern de dades-. Aquí el té. Mig milió per avançat. La resta en acabar la feina. Podem oferir-li una habitació? Un lliscant que el porti de tornada a la seva nau?

-És un dia bonic -va dir en Fett-. Continuaré caminant.

Mirta va igualar els seus passos al llarg de l'ample bulevard que sortia de l'edifici del govern. Havia estat admirablement callada. No obstant això, estava agitada: va llançar una mirada furtiva al seu comunicador.

Ailyn encara no li ha respost.

-Digues-ho -va dir en Fett.

-Què?

-Que hauria de mantenir-me allunyat dels polítics corellians.

-Per un milió? Si tu no ho fas, ho faré jo. Sal-Solo em dóna calfreds. -Va tornar a ficar-se el comunicador a la butxaca-. Quan vas a fer-ho?

-Els negocis més urgents primer.

-Què és més urgent que un milió de crèdits?

D'acord, noia. És l'hora.

Ells estaven a Corèllia i també ho estava Han Solo. Solo era el seu esquer per a l’Ailyn. I una cosa que Fett sempre podia fer era trobar a Han Solo.

Ara gairebé podia pensar com l'home.

I s'estava cansant d'una noia que pensava que podia enganyar-lo.

-Estic aquí per trobar a Han Solo. -Podia veure l'expressió d'ella encara que no l'estava mirant directament. La pantalla del casc podia prendre imatges d'un ampli angle. Ella va parpellejar ràpidament, però la resta de la seva cara va romandre completament en el seu lloc-. Perquè l’Ailyn l’està buscant i quan el trobi a ell, la trobaré a ella.

Fett no va disminuir el seu pas. Les seves articulacions li feien mal i volia seure i descansar, però va seguir caminant.

-Així que no em pagaran –Va dir ella.

-Jo e pagaré perquè vaig dir que ho faria. Però no em prenguis per ximple.

Ella va arronsar les espatlles de manera poc convincent.

-Llavors dispara’m.

-Tot i això m’ets d'utilitat.

-Com saps que Solo és aquí?

-Conec en Solo. I les meves fonts són millors que les de ningú. És aquí.

-Ah -va dir la Mirta-. Ah.

A ella li pagarien. Fett no podia entendre què li estava preocupant. Ell sempre mantenia la seva paraula.

Següent