Llinatges (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Mare, pare, si us plau no ignoreu aquest missatge. Hem agafat a l'assassina d’en Thrackan perquè va cometre l'error de buscar-vos a Coruscant. El seu nom és Ailyn Habuur i no us molestarà més. Però podria tenir una còmplice femenina anomenada Mirta Gev. Això és tot el que sabem just ara, però manteniu-vos alerta. Mare, pare, us estimo. Si us plau intenteu entendre el que he de fer.

-Jacen Solo, missatge de comunicador encriptat per als seus pares.

APARTAMENT D'EN JACEN SOLO, ZONA DE LA ROTONDA.

-Vaig venir tan aviat com vas cridar.

La Lumiya l’estava esperant, semblant per a tothom com una venedora d'assegurances amb un gust per robes d'alta costura més que una adepta Sith.

-Ha estat un dia difícil -va dir ell i va agafar la seva bossa de viatge per guardar unes quantes coses. Aquesta part d'ell encara era Jedi: no tenia gairebé res excepte el kit que necessitava com a pilot i coronel-. Necessito discutir algunes coses amb tu.

-Vaig poder sentir la teva ansietat.

-Luke és conscient que ets aquí. No sap on ets exactament, però sent algun ressò de la teva presència.

-No hauries d’alarmar-te per mi. Però hem d'accelerar el teu progrés cap a un total coneixement Sith per si de cas en Luke em troba i evita que et guiï.

-Hi ha tècniques per ensenyar-me?

-No són tant tècniques com consciència. -Lumiya va obrir els seus braços i l'habitació va estar de sobte calmada i carregada amb energia fosca. Jacen va sentir com si estigués assegut en companyia d'homes perillosos en una oficina bellament decorada, un vernís de gràcia sobre el salvatgisme-. Les tècniques són per als aprenents. Saps tot el que cal saber. Està en el teu interior. Només has de ser conscient d'això i abraçar-lo.

-Fas que soni com el dolor.

-Ho serà.

-Llavors saps què és. Digues-m’ho. O adverteix-me.

-No, no ho sé. Només puc guiar-te cap a la consciència i animar-te a què creuis la línia. És un ritu de pas diferent per a cada un que ho intenta, perquè es tracta de trencar els propis límits personals.

L'habitació era tranquil·litzant, una il·lusió que era gairebé com una càmera de meditació. La llum al voltant d'ells era blava i fosca i distorsionada com si estigués filtrada a través de l'aigua. Jacen va pensar que era irònic que el poder i l'energia d'ella només poguessin trobar una expressió en la il·lusió, una il·lusió útil encara que només era això. Ella no podia canviar res permanentment.

No obstant això, ell sí podia.

-He mort a algú avui.

-Ets un soldat. Els soldats han d'estar preparats per matar.

-He mort d’una manera en què mai vaig pensar que podria fer-ho. Estic esglaiat pel que puc fer. No gaudeixo d’això.

-Si ho gaudiràs, Jacen, no series el destinat a convertir-te en Senyor Sith.

La lògica era seductora i horriblement veritable. Ara estava en un camí de dolor. Havia de fer el que més temia. Això era pel que s'estava tornant més fàcil cada dia, encara que fes tant mal. Era el correcte. Era exactament el que la Vergere li havia ensenyat quan estava en mans dels yuuzhan vong. Havia de patir per convertir-se en la «gloriosa criatura», l'arnombra que va haver de lluitar i omplir-se de terror per emergir forta de la seva closca, per a ser canviada en el que necessitava ser. Un Senyor Sith.

Mai hi havia hagut un camí fàcil destinat per a ell, perquè complís aquesta profecia. Vergere havia sabut això. Ella ho havia sabut, fins i tot llavors.

-Tu vas conèixer al meu avi. Va tenir ell de passar per això?

-Sí.

-Llavors per què no va tenir èxit?

-Ell volia poder. No poder polític, sinó el poder per donar forma a la realitat per a aquells als quals estimava. Això li va desviar i va fer malbé a un gran home. També mancava de la teva amplitud d'educació en la Força. Això és el que crec.

Jacen va pensar en el seu sorprenent lapsus fallant en veure la simple veritat que Ailyn Habuur havia estat enviada a assassinar els seus pares, no a Cal Omàs.

Era la classe de cosa que hauria d'haver estat capaç de predir amb la Força a través d'un nombre de tècniques i en canvi no ho havia fet. No ho havia vist venir.

He estat encegat per preocupacions personals, per llaços familiars. Aquesta ha de ser la raó.

-El saber Sith ensenya que no hauríem d'evitar l'amor i la fúria -va dir en Jacen-. Com pot ser això veritat si va ser la decisió de l'Ànakin Skywalker?

-No has d’evitar-ho. Has de ser capaç de passar per ell i extreure fortalesa d'ell. Mira als Jedi d'ara, tots amb famílies i fills, tots encadenats per ells. La petita dona d’en Luke ignora el que sent sobre tu i busca una excusa per no creure-ho perquè posa la felicitat del seu fill primer. Luke no s'enfronta a tu perquè tem distanciar-se de la seva dona i fill. Si s'enfrontessin a aquestes pors i extraguessin fortalesa d'ells, bé podrien frustrar els nostres plans. Però no ho faran.

Jacen sabia que ella tenia raó.

-I Ben?

-Ben serà un bon aprenent per a tu una vegada que deixi de ser definit pel nom del seu pare i li tingui ressentiment. Ja està en aquest camí. –La Lumiya va baixar la veu com si tingués por de fer el següent suggeriment-. Has de convertir-te en Mestre Jedi.

-No és això el que no necessito?

-Ben necessita que siguis el seu Mestre de manera que se separi del control del seu pare. El consell Jedi necessita mostrar que valora el que fas per l'Aliança Galàctica si no vol que ho vegin com si estiguessin afeblint al govern, perquè sempre hi ha aquells que l'utilitzaran contra ells. -Va fer una pausa-. A més, per què no hauries de ser un Mestre? Si el que has après en els últims anys no et qualifica, què ho fa?

-Lumiya, si pressiono per aconseguir això, semblarà com una debilitat que puguin explotar.

-No ho has de fer, encara no. Deixa’m que formi l’opinió.

-Influenciar al consell Jedi? Au va, vinga...

-Tens aliats allà a part de la Mara Jade Skywalker. Deixa’m plantar la idea en uns quants llocs, fora del consell, és clar. Les idees prenen vida pròpia.

-Com les de l’almirall Niathal.

-Ella ja tenia ambicions. Merament necessitava no avergonyir-se de ser atrevida.

-Hi ha algú més a qui hagis influenciat per actuar?

-No he hagut d’influenciar molt. Aquesta és una galàxia que cerca ordre.

Jacen necessitava tornar a tocar de peus a terra. Tan atractiva com era la confiança de la Lumiya, ell confiava més en els seus propis sentiments. Tornaria al Temple Jedi aquesta nit i veuria per si mateix, escoltaria per si mateix, sentiria per si mateix, el que era i no era veritat.

I tornaria a arriscar-se a caminar en el temps fins als dies del seu avi. Havia d’enfrontar-s'hi.

-Estaràs llest per entendre quin ha de ser el teu pas final molt aviat -va dir la Lumiya-. Ho sé.

-I jo també -va dir en Jacen i va donar un copet a un esclat d'energia de la Força. La bella il·lusió d'estar sota l'aigua es va esvair com el gel que es trencava sobre un estany i va tornar a estar en el seu pobre apartament amb una maleta de fer i una guerra que guanyar.

APARTAMENT DELS SKYWALKER, CIUTAT GALÀCTICA.

Les portes de l'apartament es van obrir abans que Ben pogués prémer el botó d'entrada. Luke el va sentir venir, una confusió d'emocions en la Força.

És això el que li produeixo? Em té por?

Crec que preferia quan simplement ignorava tot el que li deia.

-No hi ha necessitat de semblar tan espantat -va dir la Mara. Va agafar a Ben per l'espatlla i el va conduir fins al saló-. Només estem preocupats per tu, això és tot.

Ella li va fer seure i li va dirigir al Luke una mirada d'advertència mentre ell entrava a l'habitació per intentar apartar el seu fill de la vora de l'abisme. Ben encara portava el seu uniforme negre, que en realitat no era més que l'uniforme estàndard de les forces especials però que d'alguna manera semblava moltíssim més sinistre. Amb tota certesa no semblava un Jedi.

Vas intentar forçar-lo a què fos el que no volia ser. Això és el que passa.

-Estàs bé, Ben?

-Sí, pare.

-No estic enfadat amb tu. -Luke va acostar una cadira-. Però veiem la classe de coses que Jacen està fent últimament i ens preguntem si tu hauries de formar part.

Ben simplement li va tornar la mirada. Luke havia vist aquesta expressió abans a la cara de nens, però havien estat refugiats, nens de zones de guerra que havien crescut més ràpid del que era raonable o decent i que mai tornaven a ser nens despreocupats una altra vegada.

-Estic aprenent molt -va dir en Ben.

-No estic segur que sigui la classe de coses que havies d’estar aprenent.

-Per què, senyor?

Ben sempre li havia dit «papa». Tot d'una s'havia convertit en «senyor». Luke va veure la reacció de la Mara, una petita ganyota sota el tranquil·litzador somriure que semblava fixat al seu lloc.

-És violent, Ben.

Ben va empassar.

-Els Jedi fem coses violentes. Volem en caces estel·lars amb canons làser. Utilitzem sabres làser. A quanta gent vas matar quan vas lluitar contra l'Imperi?

Luke es va aturar de cop. Es va trobar a si mateix formant les paraules.

-Però eren tots...

Tots què? Tots malvats? Tots gent que no importava? La majoria d'ells només havien estat arrossegats al costat equivocat (soldats, pilots, gent d'uniforme, fins i tot civils, només carn de canó) i havia estat fàcil distingir els nois bons i els paios dolents en aquella època. Ara no podia posar-se la mà al cor i dir que realment creia que només havia matat homes malvats.

-Vaig matar a molta gent -va dir Luke.

-I jo també -va apuntar la Mara-. I jo estava a l'altra banda.

Ben va semblar com si estigués mesurant les seves paraules. Hi havia adquirit un petit gest, un costum de mirar a terra, amb la barbeta sobre el seu pit, i pressionar els llavis, que era purament d’en Jacen.

-Però jo no he matat a ningú. Sé que he salvat un parell de vides en les últimes setmanes. Només perquè sembla dolent, no vol dir que ho sigui.

Luke no tenia resposta. L'instint de les seves entranyes i el seu somni recurrent de la figura encaputxada no havia canviat gens ni mica, però el seu intel·lecte li estava dient una altra cosa. Li estava xiuxiuejant hipòcrita. La Mara va creuar la mirada amb ell.

-Ben, com et sentiries si et demanés que anessis a l'acadèmia durant un temps? -va preguntar en Luke.

-Ara?

Luke havia esperat una erupció instantània d'indignació, no merament una pregunta d'una paraula.

-Això havia pensat, sí.

Ben va tornar a mirar cap avall, un ressò d’en Jacen.

-Vas a obligar-me?

-Preferiria no fer-ho.

-Llavors m'agradaria continuar a la Guàrdia una mica més. Hi ha coses que necessito entendre abans de tornar a estudiar. Coses que no puc solucionar en cap acadèmia.

La sensació en la Força d’en Luke li va dir que Ben volia dir exactament el que estava dient. No estava negociant per aconseguir temps o manipulant la situació.

-D'acord, fill -va dir en Luke-. Parlarem sobre això més endavant.

Van menjar junts, el seu primer menjar com una família en el que semblava com molt de temps i, durant un temps, Luke gairebé va poder pretendre que res anava malament. Ben es va preparar per anar-se'n.

-Podríem passar una mica més de temps junts quan tot aquest assumpte s'hagi calmat? -va preguntar en Ben.

Era l'assumpció d'un nen innocent que la situació es resoldria sola en una escala de temps que ell pogués imaginar: dies, setmanes, mesos. Luke va desitjar que fos cert.

-Això seria genial -va dir.

Quan Ben va marxar, Luke va esperar a la reacció de la Mara. Li va portar un temps.

-Ara mira’m als ulls i digues que Jacen està corrompent a Ben -va dir ella.

-Mai vaig utilitzar aquesta paraula.

-Tampoc li vas dir que volies que es mantingués allunyat d’en Jacen.

-D'acord, Ben ha crescut molt, molt ràpid.

-I el que diu té sentit. Ningú mai ha fet aquesta pregunta abans.

-Què?

-Com podem justificar el que tots dos hem fet en el passat. És fàcil per a mi mirar cap enrere i saber què vaig fer, però, què hi ha de tu? Ben té raó.

-Ets remarcablement tolerant aquests dies -va dir en Luke.

-Ara sóc molt més gran i estic més preocupada per la meva pròpia família que pels problemes de la galàxia -va dir la Mara-. Això suavitza a una noia.

Durant un moment, Luke va voler creure que hi havia sobrereaccionat sobre Ben i Jacen i que la Mara tenia raó. La seva ment deia que el que ell veia en la superfície era veritat. Però les seves entranyes deien el contrari. Deien que el que ell veia en els seus somnis era més real que les seves hores despert.

-M'alegro que poguéssim aclarir això sense una baralla i Ben sortint en tromba d'aquí -va dir la Mara.

Tothom creia el que volia creure. Si no hagués estat per aquest ressò de la Lumiya, i no podia haver estat equivocat sobre això, llavors Luke també ho hauria cregut.

PARC KEBEN, CORONITA, CORÈLLIA.

Farà que matin a la teva dona i els teus fills. Això és tot el que cal saber.

Han Solo no era un dels assassins naturals de la vida i ho sabia. Malgrat totes les vegades que havia fantasiejat sobre matar el seu cosí Thrackan, des dels seus anys adolescents fins fa unes quantes hores, ara es preguntava si podria realment apuntar-li amb una pistola làser a sang freda i prémer el gallet.

L'home ho mereixia. Però això no volia dir que en Han pogués fer-ho.

No obstant això, anava a intentar-ho. Jacen podia haver interceptat a Ailyn Habuur, però hi havia una altra assassina potencial aquí fora, aquesta dona anomenada Gev. I si no l'havia, llavors Thrackan simplement seguiria tornant de totes maneres, any rere any. Li havia arruïnat la vida al Han des que podia recordar.

Els plànols que Gejjen li havia donat al Han eren de la classe pública que qualsevol contribuent corellià podia examinar a la biblioteca pública. L'itinerari del President també podia canviar, així que això significava que en Han hauria de fer algun treball seriós de reconeixement abans que se sentís amb confiança per fer un tret. Per ser un sac d'escòria, Thrackan no semblava envoltar-se de la gran seguretat típica de la majoria dels dèspotes paranoics de mala mort. Però potser pensava que la gent l'estimava tant com ell es volia a si mateix i, veient com havia estat votat de nou per obtenir el poder una altra vegada després d'una carrera de corrupció i traïció que hauria avergonyit a un hutt, probablement tenia raó.

En Han va trobar un bon punt d'observació al parc que dominava les oficines governamentals i la residència presidencial. Les O.G., com l'anomenaven els corellians ara, era un gran complex, una petita vila de bon gust feta d'edificis de baixa alçada d'estil clàssic amb columnates situada enmig de jardins formals ben mantinguts.

El parc al voltant pujava suaument en un turó artificial que proporcionava un pendent segur per lliscar per ell en un trineu quan nevava. Han va trobar un seient a la part alta del turó i va treure alguns crutons per menjar, com qualsevol altre home normal menjant al parc. Fins i tot li va donar de menjar als gliders que es reunien a la recerca d'engrunes.

Necessitaré arraconar-lo en un espai confinat.

No sóc un franctirador.

Han es va preguntar si hauria d'haver deixat de banda les velles picabaralles i haver contractat a Fett després de tot. Almenys sabria que el treball es faria bé.

D'acord, avui té la seva conferència de premsa de totes les setmanes, el que significa que ha d'estar a la seva oficina a un dels costats d'aquesta obertura. Un bon llançador de granades. No, tindrà a empleats amb ell. No és culpa d'ells que el seu cap sigui un sac d'escòria.

Fos el que fos el que anava a fer falta per eliminar a Thrackan, anava a haver de ser de prop, personal i a boca de canó. I després hi havia l'assumpte de tornar a sortir.

En Han va trencar un trosset de crutò i el va fer molles entre els seus dits abans d'escampar-lo per l'herba davant d'ell per als gliders. Aquests van baixar en un remolí d'ales. D'acord, potser acabaré amb ell quan surti. Però això significa també un tret de franctirador. O disparar-li des d'un vehicle en marxa. O... no, tot això involucrarà a gent innocent que passi per allà. He d’agafar-lo sol a la seva oficina.

Si Fett es guanyava la vida així, llavors en Han entenia per què no era un tipus sociable.

Els gliders van aixecar el vol en una sobtada espiral com un sol animal i el van deixar mirant a una nevada de molles. Va acabar amb el pa i va caminar turó avall, calculant quan li donaria la següent visita pública de l'edifici l'oportunitat d'entrar i fer una ullada.

Si acabo amb Thrackan i surto de l'edifici, em lliurarà Gejjen?

No, aquest assumpte de caça-recompenses no era gens com lluitar com un soldat. Han va vagar per una avinguda d'arbres que portava més enllà de la construcció d'un nou estadi esportiu. El treball havia cessat. Havia d'haver molts llocs que s'estarien quedant sense materials ara que el trànsit entre les fàbriques orbitals i la superfície s'havia aturat majorment. Quan Thrackan estigués mort i enterrat, aquest seria el seu nou treball. Era boníssim travessant bloquejos. Podria ensenyar-li a aquests nens una cosa o dues.

Han s'estava preguntant si la Leia se les havia arreglat per posar-se en contacte amb la Jaina pel comunicador quan va sentir un xiuxiueig sostingut com d'un coet i va sentir com si algú hagués corregut darrere d'ell.

Es va girar i es va trobar cara a cara amb un visor mandalorià que coneixia massa bé.

-Fa molt que no ens veiem -va dir Boba Fett i Han es va llançar a per la seva pistola làser sense pensar-s’ho.

Fett va abatre a Han estavellant el seu avantbraç sota la seva barbeta i el va fer caure donant voltes. Han va assaborir la sang a la boca i va sentir un timbre en el seu cap tan alt que va estar convençut que el so era una cosa real i externa. Era molt més dur recuperar-te quan et colpejaven amb una placa d'armadura que amb un puny.

Va sacsejar el cap per aclarir-se’l i es va recolzar en un braç. Ara estava mirant a la boca d'un canó retallat d'un rifle làser EE-3.

-Cada vegada que et veig, aquesta cosa té més aparells nous afegits -va dir en Han.

-Fas que soni com si jo et perseguís.

-Em persegueixes.

-Els teus dies de glòria van acabar fa molt, Solo. -Fett el va animar a aixecar-se amb copet de la seva bota, amb el rifle encara apuntant-li, i va recollir la pistola d’en Han d'on havia caigut-. Ningú ha ofert un preu decent pel teu cap des de fa anys. Vaig darrere d’algú que importa.

-Té gràcia, vaig pensar que havies acceptat el contracte d’en Thrackan.

-Calla i deixa que descansi el teu ego.

-Llavors per què ets aquí?

-D’excursió. Vols una audiència?

Fett el va empènyer cap al caos de maons i duracer que havien quedat on l'havien deixat i cap a una oficina portàtil, una d'aquestes cabines temporals que podien aixecar-se i traslladar-se a una nova posició sobre els seus propis repulsors. Fett va anul·lar el pany amb alguna cosa que tenia en el seu guantellet i li va fer un gest perquè entrés amb la seva arma làser.

-Així que, què puc fer per tu? -va preguntar en Han, asseient-se en una cadira coberta de pols de permacret-. Necessites una altra taula de caf de carbonita per als teus amics hutts?

-Si et volgués mort, podria haver mirat a una altra banda quan vas tenir aquell petit problema amb els vong. -Encara no havia enfundat la seva arma-. Et necessito com a esquer.

-Fantàstic.

-No hi ha risc per a tu.

-És la paraula esquer de la qual tendeixo a adonar-me'n.

-La meva filla va acceptar el contracte d’en Sal-Solo sobre la teva família. Jo no hauria de ficar-me en el camí d'un company caça-recompenses, però necessito trobar-la i tu ets la millor manera de fer-ho.

-No pots trucar-la com un pare normal?

-Va jurar matar-me.

-És una estella del vell pal, això segur.

-Així que m’asseuré a sobre teu fins que ella aparegui. Pots fer-ho de la manera fàcil o de la difícil.

-Recordo la teva manera fàcil.

-Pots fer que sigui mort si t’és més fàcil.

-L’has de voler veure molt desesperadament.

Fett es va recolzar en la vora de l'escriptori entre Han i la porta, amb una bota descansant al seient d'una cadira. Va mirar cap a la porta com si esperés que algú aparegués. Han va calcular si seria capaç de carregar contra qualsevol que entrés i sortir corrent abans que Fett disparés i es va adonar que no podria. Llavors va sentir unes petjades ràpides, massa lleugeres per ser d'un home, i es va preguntar si la Leia tornaria a rescatar-lo. Normalment la seva elecció del moment era genial.

Però no era la Leia.

Una noia molt jove amb el cabell castany curt, ulls freds i foscos i una cara seriosa i sense sentit de l'humor es va ficar a la cabina i va tancar les portes.

Portava una armadura. No una armadura completa com la d’en Fett, però de tota manera era una armadura i això significava una altra caça-recompenses.

-Encara no respon -va dir la noia. Mirava al comunicador que tenia a la mà com si estigués a punt de fondre’s-. Si no sap que Solo és aquí, no vindrà.

-Normalment no treballes en equip. -Han estava començant a preocupar-se ara. Fett fent coses que no anaven amb la seva forma de ser li espantava més que l’alternativa-. Ara necessites contractar ajuda?

-Això no és un equip -va dir en Fett-. És un acord.

-D'acord, si t'ajudo, què guanyo jo?

-Què vols?

Valia la pena intentar-ho. Fett era el mestre d'aquesta classe de coses.

-Ajuda'm a assassinar a Thrackan Sal-Solo.

Han podria haver jurat que Fett realment va sospirar.

-Massa tard. Un dels seus rivals polítics ja em va reservar a mi per fer la feina.

-Bé, això és simplement genial. Qui? No, deixa’m endevinar. Un home amable de cabells foscos? Dur Gejjen?

-Podria ser.

-Em va donar unes quantes informacions sobre com despatxar a Thrackan a mi també. Sembla que no està segur que jo pugui fer la feina.

La noia va mirar al Han com si hagués de treure-se'l de les botes abans o després.

-Pots?

-No és tan fàcil com sembla, oi?

-Ho és -va dir en Fett-. Ara, la meva filla.

Han va pensar en el missatge de comunicador, que havia llegit diverses vegades però que no havia respost. El dels caça-recompenses era un món molt petit. Va aprofitar l'oportunitat.

-La teva filla per casualitat es diu Mirta Gev?

La mà de la noia va baixar fins a la seva pistola làser mentre fixava la seva mirada sense parpellejar en Han.

-Jo sóc Mirta Gev, avi.

Així que aquest era l'assumpte. Era l'engany d’en Fett després de tot. Estava treballant per a Thrackan.

En Han es va decidir.

-És la meva kríffida sort...

Va sortir de cop de la cadira, amb el cap baix, i va carregar contra la noia. Era molt més dura del que semblava i aquesta placa de l'armadura del seu pit realment va fer-li mal, però ni de prop tant com la culata del rifle d’en Fett contra la part de darrere del seu cap. Va caure de quatre grapes i la noia va pujar el genoll per colpejar-li a la cara mentre ell queia cap endavant. Això també va doldre molt.

-Solo, has oblidat unes quantes coses des de l'última vegada que ens vam veure. -Fett el va posar dempeus d'una tirada i el va empènyer de nou cap a la cadira-. No ataquis a dos caça-recompenses alhora. Ara, com és que coneixes el nom de la Mirta?

-Per què hauria de dir-t'ho?

-Perquè vaig a matar el sac d'escòria del teu cosí. Mostra una mica de gratitud.

Fett ho deia de debò. Han no podia entendre què estava passant, excepte que ell encara no era mort i que Fett no era l'home que es complaïa amb llargs discursos per delectar-se abans de reclamar la seva recompensa.

-El meu fill diu que van agafar a una assassina a la Ciutat Galàctica anomenada Ailyn Habuur i això...

-Osik! -va xiuxiuejar la noia. La seva cara es va posar instantàniament blanca i sorpresa.

-... I si tu ets Mirta Gev, llavors les dues podríeu anar darrere meu i la meva família.

-No t'estic caçant, vell. -Mirta estava enfadada: això estava clar-. Jo estava buscant a Habuur. -Va prendre aire-. Vaig recuperar algunes coses per a ella.

-Ha de deure’t molt, a jutjar per l'expressió de la teva cara -va dir en Han.

Ell va mirar a Fett, però un home amb un casc no deixava veure res. Només estava tot tibat.

-Ailyn és la meva filla -va dir tranquil·lament, en una veu que sonava com si pertanyés a un home totalment diferent-. El seu nom real és Ailyn Vel. Així que el teu fill la té, no? Crec que sé la classe de treballs que fa.

-Ella va disparar i està llesta per matar-me, amic.

-Necessito veure-la.

-Bé, deixa que me’n vagi i arreglar això d’en Thrackan i li parlaré bé de tu al meu noi. Potser ell pugui organitzar els drets de visita.

-I potser jo li digui al teu noi que pot recollir al seu pare en una bossa per a cadàvers si li posa un dit sobre la meva filla. Potser acabi el treball per ella, perquè ara ja no em serveixes com a esquer.

Mirta estava mirant a Fett com si no estigués segura de què estava passant. Amb tota certesa, ell havia dit alguna cosa que ella no estava esperant.

-Sembla que tots estem encallats -va dir en Han.

-No hi ha Sal-Solo, no hi ha contracte contra tu.

-Bé, aquesta és una situació en què tots guanyem, si és que alguna vegada he sentit parlar d'una d'aquestes.

-Fes que el teu fill Jedi deixi anar a la meva filla.

-Si em deixes rebentar a Thrackan -va dir en Han.

-No vaig a repartir la recompensa.

-Només deixa que jo li parteixi el crani.

-Tracte fet.

-D'acord. Tracte fet.

Fett va allargar la seva mà cap a la Mirta perquè li lliurés el seu comunicador.

-Truca a la teva dona i digues-li que t'has ensopegat amb un vell amic i que arribaràs tard a casa.

-Sentirà que alguna cosa va malament. Té aquest sentit de perill Jedi.

Mirta va aixecar la seva pistola làser i la va sostenir al costat del cap d’en Han.

-També pot portar a la gent d'entre els morts?

-D'acord, ho he entès. Faré que soni convincent.

-Mou-te -va dir en Fett-. No em vull perdre la conferència de premsa del president. Serà l'última.

 Següent