Tempesta (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Amb una feble il·luminació blava i el dolç rastre del fum de rekka en l'aire, la Cantina de l'Estació Telkur era la classe de lloc on els clients intel·ligents mantenien les seves esquenes enganxades a tantes parets com fos possible. El seu únic sostre era una xarxa desorganitzada de conductes de ventilació suspesos de les tenebres de més amunt i hi havia una entrada mig amagada en algun lloc al llarg de cadascuna de les seves vuit parets. Els parroquians estaven reunits en grups de tres o quatre, asseguts al voltant de taules d'acer corroïdes i estudiaven obertament al Han i les seves companyes.

-A què estem esperant? –preguntà la Nashtah des de darrere d’en Han-. Tinc set.

-Només m'estava assegurant -va dir en Han. Els clients de la cantina eren exclusivament humans i gairebé humans, sense droides i amb prou feines equilibrats entre homes guapos amb barbes brutes de tres dies i belles dones hapanes vestides per semblar dures però disponibles. C-3PO i els noghri estaven de tornada al Falcó, així que en Han va pensar que les seves dues companyes femenines i ell encaixarien bé dins, llevat que algú els reconegués a la Leia o a ell d'una vella emissió d’HoloNotícies-. No puc creure que la Seguretat Hapana no cobrís aquest lloc.

-Ho faran, però no hi haurà molts. -Nashtah va empènyer per passar més enllà d’en Han i es va dirigir cap a la barra-. Si ens causen algun problema, els matarem.

-Sí, aquest és un gran pla -va replicar en Han-. No voldríem causar alguna escena o res semblant.

Però la Nashtah ja estava a mig camí de la barra, sens dubte molt més conscient de les mirades furtives que seguien el seu progrés del que deixava veure. Havent rebutjat el suggeriment de la Leia que fossin tots disfressats, clamant que el seu contacte no apareixeria a menys que ella i els Solo fossin fàcilment reconeguts, ara semblava determinada a atreure l'atenció de l'estació sencera.

-No m'agrada -va dir en Han a la Leia-. Ens està posant a prova.

-Clarament -va dir la Leia-. Però és la nostra única pista. Què farem?

-Què hi ha sobre no seguir-li el corrent? -Han va agafar el braç de la Leia i es va tornar cap al llardós corredor d'accés-. Tornem al Falcó i deixem que ella vingui a nosaltres.

La Leia el va empènyer de tornada a l'entrada de la cantina.

-I córrer el risc que simplement desaparegui? -Ella es va alliberar de la mà d'ell-. No podem fer-ho. Massa depèn d'ella.

La Leia es va dirigir darrere de la seva companya. Han va maleir en veu baixa i després de mala gana va seguir a la parella cap a la barra. La cantina gairebé amb tota seguretat estava sent vigilada per la Seguretat Hapana i la Nashtah estava exposant deliberadament els Solo per a veure què passava. Si algú intentava matar-los o capturar-los, probablement acceptaria la seva història i els deixaria que la portessin la resta del camí fins a les seves patrones. D'altra banda, si no passava res, o si els esforços per capturar-los semblaven poc sincers, ella s’escapoliria silenciosament o intentaria matar-los ella mateixa. Han estava apostant pel fet de matar-los.

A la barra, un cambrer amb davantal, amb una barbeta fesa i ulls foscos es va acostar per prendre nota de les seves comandes. Han va sospitar immediatament de la constitució atlètica del company i la seva cara netament afaitada, però si era un agent hapani, estava ben entrenat. Va preparar el Barrinador de Boira de la Leia i fins i tot el Núvol Vermell de la Nashtah sense haver de consultar el quadern de dades darrere de la barra per a les receptes de les begudes.

Va col·locar les dues begudes al taulell, juntament amb una cervesa Gizer per al Han.

-Trenta crèdits -va dir llavors.

-Trenta crèdits? -va objectar en Han-. Ja veig perquè diuen a això una estació pirata.

El cambrer merament va apuntar al Núvol Vermell de la Nashtah.

-La sang no és barata.

-Sang? -Han va posar mala cara, però va treure un parell de xips de crèdits de la seva butxaca i els va deixar en el taulell-. En aquest preu, espero que sigui teva.

Es van asseure a la cantonada més propera, una taula tacada d'òxid que semblava com si no l'haguessin netejat en un mes. La Leia es va negar a posar-hi el seu got i fins i tot en Han es va refrenar per no descansar els colzes sobre la superfície. Si la Nashtah s'havia adonat de la brutícia, no ho va mostrar i simplement es va deixar caure al banc davant els Solo amb la seva esquena contra la paret, descansant enrere el seu braç al llarg de la taula.

Han va prendre un glop de Gizer i va arrufar les celles davant com d’insípida que era.

-Espero que no hàgim d'esperar molt. -Va mirar casualment a la cantina al seu voltant, intentant decidir si el contacte de la Nashtah era el paio de la roba nova o aquella morena que semblava tenir estil amb l'armilla de syntex-. No puc obligar-me a beure dues d'aquestes. Va ser fabricada quan la Ta'a Chume era Reina Mare.

Nashtah va arronsar les espatlles.

-Pot portar cert temps. Sou companyia inesperada, així que el meu contacte tindrà cura. -Va prendre un llarg glop del seu Núvol Vermell i després el va aixecar cap al Han-. Però sempre pots provar un d'aquests. Són frescos.

En Han va posar mala cara.

-No, gràcies. Preferiria beure aigua.

-D’aquí? –La Leia va mirar la taula llardosa -. No t'atreveixis.

Es van quedar asseguts durant un temps, esperant que un contacte que probablement no existia s'aproximés. Han i Leia Solo van prendre un glop de les seves begudes, Han perquè la seva Gizer amb prou feines feia gust a cervesa i la Leia perquè odiava els Barrinadors de Boira i només els demanava quan volia tenir una beguda per no beure-la sense haver de pensar-hi. Però la Nashtah bevia més ràpidament, buidant la meitat del seu got durant el primer quart d'hora.

Després d'un parell de minuts, es va inclinar a través de la taula cap a la Leia.

-Algú us està vigilant.

-Sí, jo també tinc aquesta sensació -va dir la Leia.

-Probablement un equip de vigilància hapani -va dir secament en Han-. Potser hauríem de sortir d'aquí abans que arribin els reforços.

La Nashtah va negar amb el cap.

-No sembla hapani. I el podríeu conèixer. Està intentant amb totes les seves forces mantenir-se fora de la vostra línia de visió.

Han es va tornar cap a la Leia, asseient-se a cavall sobre el banc com si anés a mirar-la de front... i li va fer una ullada ràpida a la cantonada a la qual Nashtah estava mirant. Va veure a un home d'espatlles quadrades amb una gruixuda barba i un serrell de cabells foscos que penjava sobre els seus ulls. El company es va tornar ràpidament cap a la paret per ocultar la seva cara, però va fallar en canviar la seva postura recta... o la precisió militar dels seus moviments.

-Saps?, Quelcom em sembla en certa manera familiar en ell -va dir en Han-. Està intentant ocultar-ho, però aquest paio és un soldat. I tinc aquesta boja sensació que el coneixem.

-L’hauríem de conèixer -va dir la Leia. Ella encara estava mirant a través de la taula cap a la Nashtah, però en Han podia dir per la seva mirada perduda que la seva concentració era en la Força-. Crec que gairebé es va casar amb la nostra filla.

-Què? -Han va parlar prou alt com per, tot i el brunzit ronc de la música scrak, atreure les mirades de diverses taules properes. Va baixar la veu i es va inclinar més a prop de la Leia-. Vinga ja. No pots estar dient-me que aquest és qui crec que vols dir.

-Jo tampoc ho entenc -va dir la Leia-. Però la seva presència se sent molt familiar.

-El coneixeu? -va preguntar la Nashtah-. Llavors hem d'anar a dir hola.

Abans que en Han pogués detenir-la, la Nashtah es va aixecar i va començar a creuar la cantina, fent gestos suficients com per suggerir que no era una actuació.

-Uh, oh -va dir la Leia-. Això semblen problemes.

Els Solo es van aixecar i es van dirigir darrere d'ella.

Han es va sorprendre davant la condició de la Nashtah. Independentment del que pogués ser, era clarament una assassina excel·lent i els assassins excel·lents no es permetien emborratxar-se durant una feina. I probablement tampoc en altres ocasions.

Van arribar a la taula de l'home amb barba just quan la Nashtah s'asseia al banc davant seu.

-... A mi per què estàs seguint als meus amics -estava dient ella- i la teva mort serà indolora.

-Hauràs de perdonar a la nostra amiga -va dir la Leia, lliscant al banc al costat de la taula de l'home amb barba-. Em temo que no aguanta molt bé el licor.

-Sí, probablement fallarà. -Han va lliscar al banc al costat de la Nashtah, posicionant-se prou a prop com perquè ella hagués d’empènyer-lo fora del camí abans que pogués agafar la seva pistola làser de la seva cartutxera de la cama-. Almenys la primera vegada.

-Llavors esperem que no s'arribi a això. –L’home amb barba va apartar de mala gana la mirada de la paret. Encara que el pèl penjant sobre el seu nas ocultava la cicatriu corba que pujava pel seu front, no hi havia manera d’equivocar-se amb aquests durs ulls verds-. Perquè jo mai fallo la primera vegada.

La Nashtah es va tensar, però en Han li va posar una mà a la cuixa, bloquejant el seu accés a la seva cartutxera, i va somriure a través de la taula.

-Jagged Fel! -Estava genuïnament complagut-. M'alegro que no et matéssim després de tot.

La Leia va arrufar les celles.

-El que en Han vol dir és que ens alegrem de veure't bé. Preguntem per tu moltes vegades, però l’Aristocra Formbi seguia clamant que el teu estatus era un secret militar.

-Perquè encara havia de ser rescatat. -La veu d’en Fel era educada, però reservada-. Després que vostès em fessin caure, em vaig quedar encallat durant dos anys.

-Dos anys? –La Leia Li va tocar l'avantbraç, provocant un encongiment visible fins i tot a través de la taula. Ella va retirar la seva mà ràpidament-. Jagged, ho sento. Abans que deixéssim Tenupe, l’Aristocra Formbi ens va fer creure que el teu rescat era imminent.

-Tenupe pot ser un planeta molt perillós, com sap -va dir ell-. L'equip de rescat es va esvair i es va prendre la decisió de no arriscar més vides pel bé d'un pilot.

-Ho sento, noi. Allò va ser una època dura -va dir en Han-. Llavors com vas sortir de la jungla?

-La meva família va contractar una companyia privada de rescat i un dels seus equips de recerca es va trobar amb una... -Fel es va aturar, escollint les seves paraules curosament-. Es van trobar amb una mort desafortunada. Jo vaig reparar un dels seus comunicadors i quan el següent grup arribà per buscar-los a ells, vaig ser capaç d'establir contacte.

-L’Estació Telkur està molt lluny de les Regions Desconegudes -va dir amb sospita la Nashtah-. Què estàs fent aquí?

-Buscant als Solo, per descomptat -va dir en Fel.

En Han va aixecar una cella.

-Nen, si això es tracta de la Jaina...

-No es tracta d'ella -va dir en Fel, una mica massa forçadament-. Jaina li ha causat a la família Fel suficients problemes per a una vida.

-D'acord -va dir en Han, encongint-se en el seu interior davant com de tallant que era la veu d’en Fel. D'alguna manera sempre li havia agradat Fel i hi havia hagut una època en què alegrement li hauria donat la benvinguda com a gendre, excepte per la part d’emportar-se a la Jaina a viure a l’Ascendència Txiss-. Només estava dient que si...

-Estic aquí a causa de l’Alema Rar -va dir en Fel interrompent-lo.

-Alema? –La Leia va arrufar les celles-. No ho entenc. Està morta.

-No més que jo -va dir en Fel.

En Han va mirar la Leia.

-Vas dir que alguna classe d’aranya-mandrosa se la va menjar!

-Vaig dir que estava bastant segura -li va corregir la Leia. Va mirar de nou cap a Fel-. Tenia la meitat del seu cos a la boca. No puc imaginar que s'escapés. Molt menys que sobrevisqués.

-Us ho asseguro, va fer les dues coses -va dir en Fel-. La criatura...

Va deixar la frase sense acabar quan el cambrer de sobte va aparèixer portant les begudes que Han, Leia i Nashtah havien deixat en la seva primera taula.

-Una taula cada vegada -va dir el cambrer. Va deixar les begudes i es va tornar cap a Fel-. Vas a beure o a marxar?

Els ulls d’en Fel van anar cap a la gerra de cervesa col·locada davant d’en Han.

-Beuré una d'aquestes.

El cambrer va grunyir la seva acceptació i va marxar.

Han va mirar els gots. La seva beguda i la de la Leia estaven encara plenes en tres quartes parts, però la Nashtah havia buidat gairebé tota la seva.

-El cambrer sembla bastant determinat a veure'ns acabar les nostres begudes.

-Jo no li donaria el gust, si fos vostè -va dir en Fel.

Nashtah va estrènyer els seus ulls.

-Per què?

-Perquè beure pot ser dolent per a la teva salut -va dir en Han, resistint la urgència de mirar al seu voltant. Ara estava bastant segur que el cambrer era part d'un equip de la Seguretat Hapana i volia sentir la resta de la història d’en Fel abans que comencés la lluita-. Ningú t'ho ha dit mai?

Nashtah es va tornar per mirar al cambrer, però no va dir res.

Fel va pretendre no adonar-se’n i tornà la seva mirada cap a la Leia.

-Em preparava per parlar-li de l’Alema -va dir-. Va matar la criatura abans que tingués oportunitat de menjar-se-la.

-Vas trobar el seu cadàver? -va preguntar la Leia.

Fel va negar amb el cap.

-Els cossos es descomponen amb rapidesa en la jungla.

Va ficar la mà dins de la jaqueta, causant que la Nashtah allargués de nou la seva mà cap a la seva cartutxera a la cuixa.

-Uoha, para! -va dir en Han, arreglant-s’ho per agafar el braç de l'assassina abans que ella pogués treure la pistola làser.

Nashtah el va mirar amb els ulls aclucats per la incredulitat.

-Com vas fer això?

-Un vell truc de contrabandista -va dir casualment en Han. Una cosa anava definitivament malament amb les seves begudes. Havia vist com de ràpid que era la Nashtah i mai havia d'haver estat capaç de detenir-la, ni tan sols en el seu millor dia trenta anys abans-. Jag no va a fer-li mal a ningú aquí. Simplement vol ensenyar-nos alguna cosa.

Nashtah va mirar amb els ulls mig tancats a través de la taula, però va apartar la mà de la cartutxera.

-No intentis res estúpid.

-No té res a témer de mi, li ho asseguro -va dir en Fel. Una vegada que va estar clar que ella no intentaria disparar-li, ell va treure un cordill de bandes de cuir trenades de l'interior de la jaqueta. El va sostenir davant de la Leia-. Sap què és això, assumeixo.

La Leia va assentir.

-Un cordill de records twi'lek. Un de llarg.

-Correcte. El vaig trobar a Tenupe, poc després que descobrís els cossos del grup comercial de recerca que vaig esmentar. -El va deixar a la taula-. Però la seva nau havia desaparegut i vaig seguir el rastre d'una dona coixa fins a una cova on ella havia estat vivint.

-I allà és on vas trobar això? -va preguntar la Leia.

Fel va assentir.

-La meva família va fer que ho investiguessin. La primera part sembla recordar com es va salvar en tallar la gola de l’aranya-mandrosa des de dins. Aquesta va mossegar just com vostè ho va descriure, però la criatura ja s'estava morint i no va fer tant de mal com li va fer vostè creure a l’Aristocra Formbi.

-El seu sabre làser estava activat quan la criatura la va agafar -va dir la Leia-. Simplement no vaig pensar que ella mataria a la cosa prou ràpid com per sobreviure.

-Gairebé no ho va fer -va dir en Fel. Va apuntar al següent grup de nusos-. Aquests descriuen les seves ferides i recuperació. El seu braç i sis costelles es van fracturar i va tenir diverses ferides profundes en el seu abdomen i la seva esquena. Afortunadament per a ella, i desafortunadament per a nosaltres, quan els kílliks van evacuar després de la batalla, van deixar milers de endarrerits enrere. Ella va ser capaç de cridar a un petit grup perquè la cuidessin.

-Espera un minut -va dir en Han. Estava fent tot el que podia per mantenir un ull discret en la resta de la cantina i fins ara l'equip de la Seguretat Hapana va semblar disposat a esperar que acabessin les seves begudes i es desmaiessin-. Estàs dient que els kílliks encara hi són?

-Ho dubto -va dir en Fel-. Eren descastats, just igual que jo. Vaig tenir, uh, trobades regulars amb ells durant el primer any. Però sempre eren de nius diferents i durant el segon any estaven començant a desaparèixer. Crec que van viure les seves vides i van morir.

-Això té sentit. Els kílliks tenen una esperança de vida curta -va dir la Leia-. Però un any hauria estat suficient per a tornar-li a l’Alema la salut.

-I tant. Ella va gravar cadascuna de les seves morts amb detall. -Fel va fer una pausa i després va indicar un grup de nusos que semblava repetir-se cada quatre o cinc centímetres-. Però aquests nusos són la raó per la qual sóc aquí. Semblen ser una llista recurrent de ferides rebudes a les seves mans i els nusos d’enmig semblen ser una llista de possibles venjances.

-A què estàs arribant? –preguntà en Han-. Estàs dient que aquesta puta boja ve a per la Leia?

-Els hi estic dient el que vaig trobar en la seva cova -va replicar tranquil·lament Fel-. El que vostès facin amb això és cosa seva.

Els ulls de la Leia van enviar amb un espurneig un advertiment al Han i després ella es va tornar de nou cap a Fel.

-Gràcies per dir-m'ho, Jagged. Després del que va passar a Tenupe, sé que no pot haver estat fàcil per a tu.

-Allò fàcil no importa. -La mirada d'en Fel es va tornar distant i potser una mica dura-. Vostè em va advertir que ejectés i jo tenia un deute a tornar. Ara ho he fet.

-Ja veig. –L’expressió de la Leia es va tornar trista-. Així que tornaràs a l’Ascendència?

Fel va negar amb el cap.

-No, els estaré vigilant a vostès.

Han hauria preguntat per què, excepte que va ser llavors quan el cambrer va tornar. Va deixar la cervesa d’en Fel a la taula i llavors li va arrufar les celles a la Nashtah, que estava asseguda pesadament a la cantonada amb la mateixa mirada desenfocada que la Leia assumia sovint quan entrava en un tràngol de la Força.

-Calba està bé? -preguntà-. No vull que ningú es mori aquí.

-Eshtà bé. -Han va pronunciar malament les seves paraules deliberadament, però realment s'estava sentint amb una mica de febre i letàrgic-. Shol se li va oblidar tancar els ullhs.

El cambrer va arrufar les celles per la sospita. Han va pensar que podria haver exagerat, però Fel va fer un aclariment en aixecar la seva pròpia gerra fins als seus llavis i beure un petit glop.

-Excel·lent. -Es va llepar els llavis amb un plaer exagerat, després va deixar la seva gerra sobre la taula i es va netejar la boca amb la màniga. Aplaca molt la set.

Han va arrufar les celles.

-De veritat? No creus que esh una mica insípida?

-Gens. -Els ulls d’en Fel es van apartar nerviosament-. Però quan es tracta de cervesa, els meus gustos no són molt refinats.

-Això ha sher. -Han va aixecar la seva pròpia gerra fins als seus llavis i va prendre un altre petit glop, després va assentir-. Sí, com més beus, millor shap.

El cambrer va grunyir i va tornar a la seva barra.

Una vegada que hi va ser, Han es va tornar de nou cap a Fel.

-Llavors, per què ens estàs vigilant?

-Perquè som l'esquer -va resumir la Leia. La seva cara estava una mica envermellida, però semblava estar prou alerta per acabar la conversa i córrer. Ella es va girar cap a Fel-. La teva missió és perseguir l’Alema i assegurar-te que no pot recomençar el Niu Fosc, oi?

-Aquesta és la meva intenció, sí -va dir en Fel-. Però no la meva missió. Ja no estic amb l'exèrcit de l’Ascendència.

En Han va arrufar les celles.

-Si no és la teva missió, què estàs fent aquí?

-No tinc res a amagar. -Fel va pretendre donar un altre llarg glop a la seva gerra-. Estic a l'exili.

-L’exili? -va preguntar la Leia-. Per què?

-Com sap, vaig garantir de paraula a Lowbacca a Qoribu. Quan ell va participar en l'atac al Dipòsit de Subministraments Thrago, la meva família es va convertir en responsable del dany que ell va infligir a l’Ascendència des d'aquest punt en endavant.

Una expressió de pena va aparèixer a la cara de la Leia i l'estómac d’en Han va començar a sentir una mica de buit. No hi havia estat ell qui va enganyar a Lowbacca i als altres perquè ataquessin el Dipòsit de Subministraments Thrago, sinó que havia estat el seu fill, Jacen.

-Com estic segur que sap, els wookiees poden causar molt de mal -va continuar en Fel-. Especialment els wookiees Jedi. Quan la meva família no va poder cobrir les despeses, em vaig veure forçat a deixar l’Ascendència.

La barbeta de la Leia es va enfonsar.

-Jagged, ho sento. Si hi ha alguna cosa que puguem fer...

-No n'hi ha -va dir en Fel una mica tallant-. No hi ha res que cap Jedi, o Solo, pugui fer que canviés el decret de les famílies governants.

-Sé que les coses ara tenen mal aspecte, però dóna-li una mica de temps -va dir la Leia-. Després que trobis a l’Alema, estic segura que l’Ascendència reconsiderarà...

-Llavors no coneix a l’Ascendència -li va etzibar Fel-. Trobar a l’Alema redimirà l'honor de la meva família i els donarà els mitjans per reconstruir la seva fortuna. Però la meva situació romandrà sent la mateixa. Si alguna vegada torno a l’Ascendència, tota la meva família serà deshonrada.

-Bé, qualsevol cosa que puguem fer. -A Han no li agradava el to que Fel estava emprant amb la Leia, però el noi tenia una raó prou bona per estar enfadat-. Utilitza’ns com a esquer tot el que vulguis. Tots els altres ho fan.

Va llançar una mirada significativa cap a la Nashtah, que encara estava pesadament recolzada contra la paret, mirant a l'espai.

-Els estic fent servir com a esquer. -Fel va empènyer la seva gerra fins al centre de la taula i va començar a aixecar-se-. I ara, si em permeteu...

-No tan ràpid. -Han va llançar una mirada ràpida al seu voltant i es va desanimar en adonar-se que mitja dotzena de parells d'ulls es van tornar en la seva direcció-. Hi ha una cosa sobre la teva història que em preocupa.

Jag no va tornar al seu seient.

-Això realment no és problema meu, capità Solo.

-Pels vells temps -va dir la Leia. Va agafar a Fel per sota del colze i, utilitzant la Força, va estirar-lo cap al banc-. Crec que en Han està dient que la teva explicació no té sentit.

-Sí -va dir en Han-. Això és exactament el que estic dient. No hi ha manera que ens trobessis per tu mateix.

-En realitat, no va ser gens difícil -va dir en Fel-. Les HoloNotícies estan plenes amb històries de la seva deserció cap a Corèllia.

-Això no és Corèllia -va dir en Han.

-És cert, però resulta que vaig veure un comunicat de l'almirall Bwua'tu. -Fel va mirar nerviosament al voltant de la cantina i després va continuar-: Ell estava convençut que el següent moviment de Corèllia seria un intent de persuadir Hapes que entrés en la guerra del seu costat.

-Estàs mentint -va dir en Han, amb més esperança que convicció. Malgrat la seva fúria deguda al fet que Gejjen els utilitzés per estendre un intent d'assassinat a la Tenel Ka, el seu cor romania amb Corèllia, i li alarmava pensar que l'Aliança Galàctica era prou bona per predir la tàctica desesperada d'en Gejjen-. Ningú veu aquesta classe de comunicats.

-Hi ha munts d'oficials en l'Aliança Galàctica que valoren l'honor tan altament com els txiss -va dir en Fel-. És massa creure que un d'ells m'ajudi amb la caça de l’Alema Rar? Especialment atès que és l'Aliança qui va assegurar que està morta?

-Aquí té raó -va dir la Leia al Han-. I no sento que estigui mentint.

Han va entendre el que ella estava dient: que podia sentir a través de la Força que Fel estava dient la veritat. Però ell seguia tenint sospites.

-Hi ha un llarg camí des d'aquest missatge a l'Estació Telkur.

-No tan llarg com creu, capità Solo -va dir en Fel-. Vostès dos han conegut a la Reina Mare des que era nena. A qui més anava a enviar Corèllia?

-El que et porta a mig camí d'aquí -va apuntar la Leia-. Però res del que has dit explica com vas anar de Hapes a l'Estació Telkur.

-Això és la part més simple de totes. -Fel mirà a través de la cantina-. El vaig seguir a ell.

Han va seguir la mirada d'en Fel fins al cambrer que estava pretenent netejar el taulell, però els estava vigilant a ells.

-I tant -va dir la Leia tranquil·lament-. La Seguretat Hapana.

Fel va assentir.

-El seu equip va partir del Palau de la Font unes quantes hores després del seu atac contra la Reina Mare.

-Això és cert? -A Han li molestava deixar que Fel cregués que la Leia i ell realment havien intentat matar la Tenel Ka (clarament, el nen ja havia arribat a la conclusió que cap dels Solo tenia honor), però en Han difícilment podia aclarir les coses amb la Nashtah asseguda al seu costat-. I tu simplement va resultar que vas posar la teva balisa de posició en la seva nau?

-En realitat no. -Fel es va tornar a posar dret-. Vaig escollir el seu equip perquè vaig sentir al tècnic de l'hangar dir que anava al forat de corrupció i degeneració més vil de l'espai del Consorci. Naturalment, vaig saber que vostès apareixerien abans o després.

-Podries voler anar amb més compte sobre com expliques això la propera vegada. -Han s'estava cansant de l'actuació d'amarg exiliat d’en Fel, però havia d'admetre que la lògica del noi era bastant bona. L'Estació Telkur era exactament la classe de lloc on una nau proscrita que es trobés en aquesta part del Consorci pararia eventualment a la recerca de subministraments-. Però gràcies per advertir-nos sobre les begudes.

-No hi ha de què. Encara que sospito que estaven vostès esperant problemes. -La mirada d'en Fel va lliscar fins a la Nashtah, que ara estava asseguda recta i parpellejant-. Ara, hauran d’excusar-me. Aquesta lluita realment no és cosa meva.

Fel es va dirigir cap a la sortida, deixant al Han i les seves companyes perquè localitzessin l'equip de seguretat. No va ser molt difícil. Eren els que estaven intentant massa intensament estar concentrats en els seus propis assumptes, semblant més interessats en les seves begudes o converses que en el que estava passant al seu voltant. Han ràpidament va comptar un equip de vigilància estàndard de sis agents, incloent al cambrer. Estaven escampats per la cantina prop de les sortides, amb una clara línia de visió dels Solo i estaven ben posicionats per tallar qualsevol intent de fugida.

No li va portar molt localitzar el líder del grup.

Han estava esperant que una dona estigués al càrrec i inicialment no va prestar atenció al prim company assegut en una cantonada de la barra. Però la segona vegada que va mirar, l'home estava estudiant el seu got mig ple i murmurant a la seva beguda.

-Acabem de quedar-nos sense temps. -Mentre en Han parlava, estava girant les seves cames per treure-les de sota la taula i estava deixant caure la seva mà cap a la cartutxera de la seva pistola làser. Si volia convèncer la Nashtah que la Leia i ell estaven del seu costat sense gaire vessament de sang, havia d'actuar ara-. Crec que estan enfadats perquè no ens agraden les begudes.

El líder va apartar la mirada i li va murmurar a la seva beguda més urgentment. Han va canviar l'interruptor d'energia de la seva pistola làser a atordir i després la va desenfundar i disparà dues vegades sense posar-se dempeus.

El primer tret només va passar fregant l'abdomen del líder, fonent una línia fosca a la part davantera de la seva túnica i causant que s’encongís pel dolor. El segon el va tocar de ple en el flanc, fent-li caure a terra en una massa convulsa.

En l'instant de sorprès silenci que va seguir, Han va pensar que el seu pla podia tenir èxit, que la Leia i Nashtah i ell realment podien desaparèixer en els intricats corredors de l'estació abans que l'equip de vigilància es recuperés de la seva commoció.

Llavors es va posar dempeus. Els seus genolls es van tornar febles i el seu cap va començar a donar voltes i va haver d’agafar-se a la taula.

-Han? –Traient el seu sabre làser de sota de la seva capa mentre es movia, la Leia es va aixecar i va començar a allargar la mà cap a ell... i llavors va haver de baixar la mà per subjectar-se ella mateixa-. UOA. És fort.

-Sí -va dir en Han. L'equip de seguretat ja s'estava recuperant de la seva sorpresa i estava traient les seves armes-. Realment et dona fort.

-Renatyl. El favorit d'un caça-recompenses -va explicar la Nashtah. Tot d'una semblava alerta i llesta per lluitar. Clarament era el resultat del tràngol en la Força en el qual havia entrat-. No t'adones d’ell fins que intentes posar-te dret. Llavors t'ensorres sobre la cara.

-Gràcies per l'advertència -es va queixar en Han, començant a sentir fins i tot més nàusees i amb més marejos.

La meitat de l'equip de seguretat, dos homes corpulents i una dona de mirada pètria amb galtes altes i celles primes, ja estaven traient pistoles làser per apuntar i cridant ordres als que els envoltaven. El sabre làser de la Leia es va encendre a la vida amb un agut espetec-xiuxiueig, però la Nashtah no va mostrar cap signe d'aixecar-se per anar-se'n amb els Solo.

Han li va arrufar les celles.

-Vens?

-Encara no. -Va treure una pistola làser de canó llarg de la cartutxera de la seva cuixa-. Odio que em droguin.

-Llavors serà millor que vinguis amb nosaltres ara -va dir en Han. Es va col·locar davant d'ella, estenent una mà com per ajudar-la, però intentant realment bloquejar la seva línia de foc-. Si creus que això és dolent, espera fins que els interrogadors hapans...

La Nashtah va aixecar la seva pistola làser i va prémer el gallet, enviant un tret de calor blau xisclant més enllà de l'orella d’en Han. Ell va cridar per la sorpresa, després es va girar i va veure al cambrer caient darrere de la barra. Una arma làser repetidora T-21 va sortir volant de les seves mans i un fil de fum s'elevava d'entre els seus ulls.

Han va deixar caure el seu cap.

-Realment desitjaria que no haguessis fet això. Ara les coses van a posar-se...

Abans que pogués acabar, la cantina va esclatar en un rugit de veus que cridaven i d'armes que xisclaven. El sabre làser de la Leia va rugir mentre ella girava la seva fulla per defensar-se.

-Han! -va cridar ella-. Una mica d'ajuda?

Han es va girar per trobar-la desviant frenèticament trets làser a plena potència, fent tot el que podia per no ferir a ningú dirigint els atacs cap a la xarxa de tubs que servien com a sostre de la cantina. Però el renatyl estaven tenint els seus efectes en ella, alentint els seus reflexos prou com perquè alguns trets rebotessin en una paret o a terra al seu lloc i un parell fins i tot van travessar la seva guàrdia i van passar xisclant més enllà del cap d’en Han.

Mantenint la seva pròpia pistola làser en atordir, Han va començar a tornar el foc, concentrant-se en un trio d'agents entre ells i la sortida. Va fer caure a un i la Leia es va dirigir cap a la sortida, vacil·lant i serpentejant.

Trets làser van començar a aparèixer des de darrere. Han va girar per escampar foc de cobertura, però la cantina balandrejar en un gir portat pel renatyl i ell no va poder veure res excepte taques giratòries de color. Va apuntar la seva pistola làser cap al flux de trets blaus i va prémer el gallet, després va cridar per la sorpresa mentre alguna cosa calenta va xocar contra la seva espatlla.

Han era a terra abans que sabés que s'estava caient, amb el seu nas cremant amb l'olor de la carn cremada, amb un costat del seu cos estremint-se pel dolor abrasador. Per a la seva sorpresa, encara sostenia la seva pistola làser, llançant foc làser cap a un parell de formes amorfes que ràpidament estaven assumint la forma de dos agents de seguretat que carregaven.

-Han? -va cridar la Leia-. Estàs...?

-Estarà bé! -va cridar la Nashtah. Decidint finalment ajudar, va lliscar fora del banc i es va agenollar al costat d’en Han. Va disparar dues vegades i tots dos agents van caure amb forats cremats en les seves cares-. Potser crec la vostra història després de tot.

-Massa... Tard -va grunyir en Han-. Si sortim d'aquí, està sola.

-Oh... Estàs enfadat? –La Nashtah li va donar uns copets a la galta i llavors es va girar per mirar en direcció a la Leia-. Què maco.

Ella va disparar una dotzena de vegades i de sobte l'únic so de la cantina era el brunzit del sabre làser de la Leia. En Han va rodar per posar-se de genolls, gairebé desmaiant-se pel dolor i el renatyl, i es va girar. La Leia estava dreta dos metres més endavant, sostenint el seu sabre làser al seu costat i mirant als cossos immòbils de diversos agents de la Seguretat Hapana.

Quan es va fer obvi que tots estaven morts, la Leia va desactivar el seu sabre làser i es va agenollar al costat d’en Han.

-Com de greu...?

-Viuré. Tenim altres coses de les que preocupar-nos. -Han va tornar els seus ulls cap a la Nashtah, que encara estava agenollada a terra al seu costat-. Això era només un equip de vigilància, però...

Han va fer una ganyota de dolor mentre la Leia el posava dempeus.

-... Han d'haver cridat demanant reforços en el mateix minut en què ens van identificar -va dir ella, acabant la frase d'ell-. Tens raó. Hem de sortir d'aquí.

-Abans que ens reunim amb el meu contacte? -va preguntar la Nashtah.

-Quin contacte? –preguntà en Han-. Només ens estaves posant a prova.

Però la Nashtah ja estava trontollant cap al fons de la cantina, clarament sentint els efectes del renatyl fins i tot més que els Solo. Encara que la majoria dels espectadors estaven evacuant tan ràpidament com era possible, una morena d'aspecte elegant amb una armilla de Syntex vermell estava dreta just dins de la sortida posterior, amb els ulls movent-se d'un costat a un altre nerviosament mentre la Nashtah s'aproximava.

L'espatlla d’en Han li estava matant, però ell estava començant a pensar que això podria haver estat més que una prova després de tot.

-Què en penses? -li va preguntar ell a la Leia.

-Crec que vam passar -va dir la Leia-. Estàs a l'altura d'això?

-Per la Tenel Ka, estic a l'alçada del que sigui.

En Han va obrir el camí darrere de la Nashtah, fent ganyotes al seu interior mentre la Leia i ell envoltaven espectadors ferits i agents de seguretat immòbils. Li posava malalt la idea que tanta gent morís només perquè la Nashtah era massa vaga per ajustar el botó d'energia de la seva pistola làser, però el que estava en joc era massa alt per deixar que es veiessin els seus sentiments. Les vides de la Tenel Ka i la seva filla depenien de trobar qui estava darrere del cop d'estat, igual que depenia l'estabilitat del Consorci de Hapes.

Per quan Han i Leia van arribar, Nashtah ja estava parlant amb la dona.

-... Vingut sola? -estava preguntant.

-Aquest era l'acord. -La dona va mirar als Solo i va arrufar les celles-. Per a ambdues.

-Aquests agents de seguretat van demostrar que els Solo estan del nostre costat -va dir la Nashtah, fent un gest cap als hapans morts-. I necessitava que em portessin. El seu pla d'assassinat era un parany.

-Això és impossible -va replicar la dona-. Si creu que el Consell acceptarà la culpa per la seva decisió...

Nashtah va col·locar una mà sobre la boca de la dona, després la va estavellar contra la paret i es va inclinar més a prop.

-No és qüestió de què acceptarà el Consell, Lady Morwan. -La veu de la Nashtah era freda i amenaçadora-. És qüestió de què faré jo.

Els ulls de la dona van lliscar fins la Leia com si busqués ajuda.

-Ella té raó, Lady Morwan -va dir la Leia-. Ens estaven esperant. Algú en el seu Consell és una espia.

Els ulls de la Morwan es van obrir per l'alarma i Han haver de forçar-se a no somriure. Havien descobert molt ja sobre el cop d'estat, però la Leia havia fet una cosa fins i tot més important: havia començat a sembrar la sospita i la discòrdia dins de la pròpia organització.

Després d'un moment, Morwan va assentir i la Nashtah va deixar anar la mà.

-Què pensa fer? -va preguntar la Morwan-. Amb espia o sense, el Consell li ha pagat el tresor d'un hutt. Elles esperen que es guanyi la seva paga.

-Ho faré, a la meva manera.

Morwan va considerar això durant un moment.

-Molt bé -va dir llavors-, però el Consell vol que s'encarregui primer de la Chume'da.

-La nena? -Nashtah va arrufar les celles-. Què hi ha de la Reina Mare?

-Després -va dir la Morwan-. Sempre serem capaços de trobar a la Reina Mare. Però ara que hem deixat clara nostres intencions, la Chume'da serà enviada a ocultar-se.

Nashtah ni tan sols va dubtar.

-Requeriré una altra paga.

-I tant, una vegada que hagi eliminat a la Chume'da -va dir la Morwan-. La seva primera paga serà el pagament per això.

Nashtah ho va considerar i després va assentir.

-Hi estic d'acord. -Va fer un pas enrere i va estirar l'armilla de la Morwan-. En quina classe de nau ha vingut?

-Un esquif Batag. –la Morwan va arrufar el gest, clarament confosa-. Les seves instruccions deien que vingués en alguna cosa petita i anònima.

-I ho va fer bé -va dir la Nashtah-. Doni’m el codi de seguretat.

Morwan va arrufar les celles.

-El codi de seguretat?

-Necessito transport. –La Nashtah va mirar al Han-. El Falcó no és molt anònim, fins i tot amb els codis falsos del microxip.

-Però com vaig...?

-Vostè no és el meu problema. –La Nashtah va clavar el seu polze a la laringe de la Morwan-. El codi!

-Alophon! -va panteixar la Morwan-. Aquest és el codi de l'escotilla.

Nashtah va afluixar la pressió sobre la gola de la Morwan.

-I el codi del pilot?

-Remela.

Nashtah va somriure.

-Va ser tan difícil? -Va abaixar la mà i es va tornar cap al Han i la Leia-. Confio que no ens trobem de nou... Sospito que seria més plaent per a mi que per a vosaltres.

-Això és tot? -va preguntar en Han-. Simplement te’n vas?

Nashtah va pensar durant un moment, després va aixecar el seu nas com si recordés alguna cosa.

-Ah... El problema amb el teu fill. -Va treure un xip de dades del seu cinturó utilitari i hi va passar al Han-. Instruccions de contacte. Deixa un missatge quan estigueu llestos.

Es va dirigir a la sortida, llavors es va aturar i va mirar cap enrere somrient.

-Espero que contacteu amb mi. Estic impacient per treballar amb vosaltres en això.

-Això no passarà -va dir la Leia, arrabassant-li el xip al Han-. Jacen és el nostre fill.

-I la Tenel Ka era la vostra amiga -li va rebatre Nashtah-. No obstant això aquí esteu.

Va desaparèixer per la sortida, deixant al Han i la Leia allà furiosos. Han va creuar la mirada amb la Leia i després va mirar la Nashtah, preguntant-se silenciosament si havien d'intentar acabar amb l'assassina ara. Leia li va dirigir una ràpida negació amb el cap. Amb ell ja ferit, Han ho sabia, les seves possibilitats eren poques.

A més, hi havia una bona possibilitat que la Tenel Ka i el seu equip de seguretat, sense esmentar la del destructor estel·lar, detinguessin la Nashtah per si mateixos. El que no serien capaços de fer, però, era descobrir qui era al misteriós «consell» de la Morwan.

Leia lliscà una mà sota el braç d’en Han.

-Anem, noi volador. Serà millor que et portem de tornada al Falcó i li fem una ullada en aquesta cremada de làser.

Ella el va girar cap al costat oposat de la cantina i va començar a allunyar-se, després de sobte es va aturar i va mirar cap enrere per sobre de la seva espatlla com si acabés de recordar alguna cosa.

-Perdoni la meva descortesia, Lady Morwan. Podem portar-la a algun lloc?

-Si us plau. -Morwan es va dirigir darrere d'ells, sense ni tan sols intentar ocultar el seu alleujament-. Tenia por que mai preguntéssiu.

Següent