Tempesta (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

El Falcó havia revertit a l'espai més profund i més fosc que la Leia havia vist mai. El grapat d'estrelles que podia veure a través de la coberta de la cabina eren mers centelleigs fantasmes i la freqüència amb què se seguien esvaint i reapareixent li va fer pensar que podria estar-s’ho imaginant.

-Qui va enfosquir el tintat per les explosions? -va preguntar Han, queixant-se més que preguntant-. Comprova el detector de centelleig. Ha d'estar en un parpelleig.

La Leia va treure una barra lluminosa del kit d'emergència al costat del seient del copilot i va apuntar una llum a la cúpula de la mida d'un polze que estava col·locada a sobre de la consola d'instruments. Les estrelles fantasmes es van esvair instantàniament mentre la coberta es va enfosquir.

-El detector de centelleig està bé -va informar ella-. Hem d'haver ensopegat amb un banc de les Boires Transitòries.

-Ensopegat no és com jo ho descriuria -va dir la passatgera, Nashtah. L'assassina estava arrepapada al seient del navegant, fent rodar una vibrodaga desembeinada entre els seus llargs dits. El seu pèl romania recollit en una poblada cua de cavall i encara estava vestida amb el seu mico sense mànigues-. Les boires absorbeixen la llum i bloquegen les lectures dels sensors de llarg abast.

-Ja veig -va dir la Leia-. Llavors estaves esperant això?

-Sempre és una bona idea encegar als teus perseguidors. -Els ulls envoltats de negre de la Nashtah es van tornar cap a la part posterior del cap d’en Han-. Podem prendre'ns el nostre temps per traçar el proper salt. No ens hi trobaran de moment.

-M'agrada com penses -va dir en Han, mirant el reflex d'ella en la coberta-. Després de la manera com van ser les coses en el palau, estarem liderant a una flota de dracs de batalla d'un costat a un altre de la galàxia si no anem amb compte.

Nashtah va arronsar les espatlles.

-No cal preocupar-se. Haurien d'estar just sobre nosaltres per seguir el nostre proper vector.

Ella va continuar arrepapada en el seu seient, fent rodar la vibrodaga entre els dits i esperant que els Solo comencessin a traçar coordenades de salt que no tenien. En el silenci que va seguir, la Leia va començar a pensar que podria no ser una idea tan bona intentar enganyar l'assassina perquè revelés la identitat de la líder del cop d'estat. Hi havia una fam freda en la presència de la Força de la Nashtah que suggeria que simplement estava buscant una excusa per plantar la vibrodaga al clatell d’en Han.

Quan el llarg silenci va començar a allargar-se d'incòmode a alarmant, la Leia va deixar anar el seu arnès de seguretat i es va aixecar.

-No sé vosaltres dos, però jo estic famèlica. -Li va donar una encaixada afectuosa a l'espatlla d’en Han i després es va tornar cap a la part posterior de la cabina. L'últim que volia era lluitar amb aquesta assassina, però si havia de passar, volia lloc per maniobrar-. Us porto res per menjar mentre vosaltres feu l'escombrat?

-Escombrat? -va preguntar la Nashtah.

-A la recerca de balises de posició -va dir en Han, seguint suaument l'exemple de la Leia-. Sempre fem una escombrada després d'escapar així. Un costum que vam agafar lluitant contra els imperials.

-Ah. -Els ulls enfonsats de la Nashtah van anar de la Leia al reflex d’en Han-. Molt llestos.

Han va semblar encongir-se una mica sota l'escrutini d'ella.

-Uh, sí. -Es va deixar anar l'arnès de seguretat i es va dirigir darrere de la Leia-. I compta amb mi per això d’endrapar. Tinc suficient fam per menjar-me un rancor.

-Sí, menjar estaria bé. -Nashtah va embeinar la seva vibrodaga i els va seguir, clarament determinada a no deixar als Solo fora de la seva vista, especialment junts-. Una bona baralla sempre m'obre la gana.

Van anar pel corredor d'accés a la cabina fins a la sala principal. Han va anar fins a la sala de màquines per escanejar a la recerca de senyals no autoritzades i la Leia va anar a la cuina. Els noghri romanien fora de la vista, encara que la Leia podia sentir-los a prop, un ocult just dins el compartiment davanter i l'altre arrossegant-se a uns quants passos pel corredor principal. Agraïdament, C-3PO era a la part posterior de la nau, supervisant una comprovació de rutina dels sistemes de suport vital per servei.

En comptes d'oferir-li ajuda a la Leia o al Han, Nashtah es va asseure a la taula, on estaria en una bona posició per vigilar-los a tots dos. Cap d'ells es va treure el cinturó d'armes.

Leia va demanar una llista d’allò que tenien emmagatzemat i després mig es va tornar cap a la Nashtah.

-Què t'agradaria? Tenim estofat brogy, fosos de gorba...

-Tens filets de nerf? -la va interrompre Nashtah.

-És clar -va dir la Leia. Els filets de nerf eren més per sopar que per dinar, però qui sabia quins horaris tenia la Nashtah? -. Com t'agradaria el filet?

-Els filets -la va corregir Nashtah-. En necessito tres. Simplement descongelats estaran bé.

-Tres? -va panteixar la Leia. No pretenia ser mal educada, però fins i tot la Saba tindria problemes per menjar-se tanta carn. I la Saba era una barabel-. Potser estàs acostumada a filets més petits dels que tenim. Aquests són peces de mig quilo.

Els ulls de la Nashtah van centellejar com si estigués insultada.

-Que siguin quatre -ordenà-. La meva espècie té un metabolisme... inusual.

-Crec que la paraula que estàs buscant és ferotge -va dir la Leia-. Que sigui descongelat.

Va introduir una ordre en el multiprocessador de la cuina, sol·licitant dos fosos de gorba per a ella i Han i els quatre filets per a la Nashtah. Després va tornar a la taula i es va asseure davant l'assassina.

-Quina és la teva espècie? -va preguntar la Leia, intentant sonar casual i educada-. Tens una aparença jove, però sento que has viscut ja una vida llarga i interessant.

-Ho sents? -La cara de la Nashtah va romandre tan severa i il·legible com sempre, però la Força al seu voltant va començar a escalfar-se amb ressentiment-. Ves amb compte amb el que sents, Jedi. El Costat Fosc pot ser contagiós.

La Leia va arrufar les celles, sentint-se de cop i volta més curosa i curiosa sobre l'assassina que abans.

-Estàs dient que eres una Jedi?

Nashtah va riure, un grall sec i sense humor, i llavors ràpidament va canviar de tema.

-Per què el capità Solo i tu no sabeu on anem?

-Em de prendré això com un «Sense comentaris» -va dir la Leia, aconseguint temps automàticament. Un sobtat canvi de tema podia ser tan efectiu per obtenir una resposta càndida com per evitar una i fins i tot sense el formigueig que baixava per la seva esquena, la Leia sabia que la seva següent resposta seria perillosa-. Significa això que tampoc vols parlar de la teva espècie?

-La meva mare era humana. El meu pare era un fantasma a la nit i dubto que fins i tot la meva mare conegués la seva espècie, però òbviament era una longeva. -Nashtah va retreure els seus llavis en un somriure indiferent-. Si alguna vegada descobreixo qui era, potser pugui perseguir-lo i matar-lo. -La seva mà es va moure cap a la cartutxera oscil·lant que portava en el seu maluc-. Llavors com és que el capità Solo i tu no sabeu qui és la nostra patrona?

El sentit de perill es va convertir en una sensació d'enfonsament.

-Han i jo no treballem per a la teva patrona. –Curosament va moure la mà cap a la empunyadura del seu sabre làser-. Som agents del govern corellià.

-Exacte -va dir en Han des de l'altre costat de la sala. Havia deixat de treballar i estava mirant d'enfront la Nashtah, amb la seva mà recolzada a la culata de la seva pròpia pistola làser-. El Primer Ministre Gejjen ens va demanar que anéssim al palau i arrosseguéssim a la Tenel Ka a una àrea pública. Això és tot el que sabíem sobre el teu pla.

-I vau estar d'acord? -va preguntar la Nashtah. No semblava preocupar-li que si la lluita anés a esclatar, es veuria atrapada enmig d’en Han, la Leia i els seus noghri, als que la Leia estava segura que l'assassina podia sentir vigilant-los -. La meva informació diu que la Tenel Ka és una amiga de la família Solo.

-Ho és... i està en el costat equivocat d'aquesta guerra. –La Leia va posar una mica de duracer en la seva veu-. He vist alçar-se un Imperi durant la meva vida. No vull veure alçar-se a un altre.

-Farem tot el que sigui necessari per evitar-ho -va dir en Han-. El meu propi fill està torturant corellians.

-Sembla estar seguint l'exemple del seu avi, oi? -Nashtah va mantenir els seus ulls fixos en la Leia i per primera vegada el seu somriure va semblar genuí-. Això t'ha de fer molt... infeliç.

-Infeliç no és la paraula que jo utilitzaria. -Malgrat el gaudi obvi que Nashtah sentia pel seu dolor, la Leia va respondre honestament. Si anaven a tenir alguna esperança d'enganyar l'assassina perquè revelés la identitat de la líder del cop d'estat, havien de guanyar-se la seva confiança-. Em terroritza.

Nashtah realment es va passar la llengua pels llavis.

-De veritat?

-Sí. –La Leia va agafar aire profundament i després va continuar-: Quan Han i jo ens vam casar, jo no volia nens perquè no volia córrer el risc que un d'ells creixés per convertir-se en un altre Darth Vader.

Han va arrufar les celles en direcció a la Leia a través de l'habitació, clarament infeliç que li revelés la seva vida familiar a una assassina.

-Llavors alguna cosa va passar que et va fer canviar d'idea -va resumir la Nashtah-. Difícilment em sembles del tipus descurada.

-No ho sóc -va dir la Leia-. Estàvem en una missió a Tatooine. Vaig començar a tenir visions de la Força i llavors algú em va donar el videodiari de la meva àvia. Quan vaig començar a veure el meu pare a través dels seus ulls...

La Leia va deixar la frase sense acabar, incapaç d'evitar preguntar-se si hi havia mal interpretat els successos feia tots aquells anys, si havia d'haver vist el futur fosc d’en Jacen en els ulls ardents de la visió de la Força que havia experimentat, si hauria d'haver sentit l'amenaça en el seu missatge de veu cruel: «meu... meu». Havia arribat a la conclusió en aquell moment que la Força estava intentant dir-li que ella li pertanyia, que necessitava confiar el seu futur. Però ara... ara no podia evitar preguntar-se si la visió havia estat una cosa més fosca, alguna maldat invisible reclamant al seu fill.

-vas canviar d'idea -va dir la Nashtah, acabant la frase de la Leia-. Vas començar a pensar que el perill no era real?

La Leia va assentir.

-I ara què penses? -Els ulls de la Nashtah estaven espurnejant pel delit-. Estava justificada la teva por?

-Espera un maleït segon. -Han va començar a creuar la coberta cap a l’assassina-. Si creus que desitgem no haver tingut mai fills...

La Leia va aixecar una mà i va utilitzar la Força per evitar que Han s'acostés més.

-Si Han i jo no haguéssim tingut fills, no hi hauria hagut un Ànakin Solo per a salvar els Jedi dels voxyn, no hi hauria hagut un Jacen Solo per a mostrar-nos el camí a la victòria contra els yuuzhan vong i no hi hauria hagut una Jaina Solo per a liderar la lluita. Així que el que crec que és que no és molt savi oposar-se a la voluntat de la Força.

-Ja veig -va dir la Nashtah-. Així que si és voluntat de la Força que el teu fill segueixi el camí del seu avi, no t'oposaràs?

-És massa aviat per dir com de lluny que anirà Jacen per aquest camí, però no li deixaré convertir-se en un altre Darth Vader. –La Leia va veure l'alarma que la seva resposta va elevar als ulls d’en Han, però donar qualsevol altra resposta hauria estat entrar en el parany de la Nashtah: admetre que les raons que havia donat per tornar-se contra la Tenel Ka eren falses-. Sigui el que sigui el que faci falta per evitar que això passi, ho faré.

Nashtah va continuar estudiant la Leia.

-Sigui el que sigui que calgui?

-Ja l'has sentit -va dir en Han. S'havia aturat al mig de l'habitació, amb la seva mà encara descansant a la culata de la seva pistola làser-. Tampoc és que a tu t'importi el que sentim sobre la manera en què van sortir els nostres fills.

-Podria importar-me, quan t'adonis que no pots manejar-lo per tu mateix. -Nashtah lentament va mirar de la Leia al Han-. Estic especialitzada en Jedi, ja sabeu. Això és pel que em van reclutar per a la Tenel Ka.

-Sí? -va replicar en Han-. Bé, deixa'ns les teves dades de contacte i ho pensarem.

El multiprocessador va xiular tres vegades, anunciant que l'esmorzar estava llest.

En Han va obrir de cop la corretja de seguretat sobre la seva cartutxera.

-Anem a menjar o què?

La mirada de la Nashtah va baixar fins a la mà d'ell i es va mantenir allà durant un moment. Llavors ella va deixar escapar un esbufec ​​de sorna i va apartar lentament la seva mà de la seva pistola làser.

-Menjar sona bé -va dir ella.

-Meravellós -va dir la Leia. Intentant mantenir el seu sospir d'alleujament relativament inaudible, va anar fins al multiprocessador i va preparar una safata amb els dos fosos de gorba d'olor apetitós i els quatre filets descongelats de la Nashtah-. Vols alguna cosa de beure, Nashtah?

-No cal -va dir l’assassina-. Però necessitaré un got buit.

Resistint la temptació de preguntar per què, la Leia va afegir el got buit a la safata, després va tornar a la taula i va distribuir el seu contingut.

Per sorpresa de la Leia, Nashtah va agafar un dels filets crus de nerf i el va enrotllar fortament. Sostenint-lo sobre el got buit, l'assassina va embolicar els seus llargs dits al voltant de la carn i va enfonsar les seves ungles esmolades en ella, llavors va prémer amb cura per treure-li tota la sang.

Tot d'una el fos de gorba ja no feia una olor tan apetitosa.

Nashtah va somriure davant l'òbvia mirada de revulsió de la Leia.

-Vaig veure al teu pare córrer un cop -va dir llavors.

-Córrer? -va repetir en Han. Encara que els seus ulls estaven fixos en com la Nashtah omplia lentament el got, estava empassant el seu sandvitx i va haver de parlar amb la boca plena-. Vols dir en una cursa de beines?

-Sí. Va ser la Clàssica de Boonta Eve. Era bo... molt bo.

-Això he sentit. –La Leia es va trobar sentint ressentiment cap a la Nashtah. Tot i quant odiava encara el record de Darth Vader, amb el pas dels anys havia arribat a pensar en el seu pare com el nen petit que havia vist a través del videodiari de la seva àvia i d'alguna manera semblava injust que aquesta assassina hagués estat allà en el moment àlgid de la seva vida quan tot el que la Leia havia conegut eren els moments baixos-. Va guanyar, segons crec.

-Exacte. Va ser quan es va guanyar la seva llibertat. -Nashtah va deixar a un costat l'arrugat filet, després va prendre un glop del vas i fer petar els llavis amb aprovació-. Saps què em va sorprendre sempre d'aquella carrera?

-Espera un minut. -Han es va empassar el fos de gorba que tenia a la boca-. Esperes que ens creguem que vas estar allà?

-Jo la crec, Han. –La Leia va deixar de banda el seu fos de gorba sense menjar i després va preguntar-: Què et va sorprendre, Nashtah?

-Que ell no va fer trampes -va replicar ella-. Tota aquella habilitat natural amb la Força i va córrer una cursa honesta en una competició que no té regles.

-On vols arribar? -va preguntar la Leia.

Nashtah es va beure el contingut del got d'un glop, després va agafar un altre filet i va començar a tornar a omplir-lo.

-Necessito arribar a alguna cosa?

-Sí. –Han va arrufar les celles-. Això ajuda a continuar amb la conversa.

Nashtah va arquejar el seu nas, fent d'alguna manera que fins i tot aquest gest simple semblés amenaçador.

-Llavors suposo que vull arribar en això. -El filet va fer un soroll suau com si es trenqués mentre ella premia més, forçant que sortís tot el suc a la vegada. Nashtah va tornar a mirar a la Leia-. El teu pare estava tan ple de sorpreses com tu. Suposo que crec la teva història.

-Bé. –La Leia va començar a allargar la mà cap al seu sucvita, després va veure el que hi havia al got de la Nashtah i s’ho va pensar millor-. Llavors espero que ens permetis portar-te a qualsevol lloc que necessitis anar.

Nashtah va assentir.

-A l'Estació Telkur.

-A l'Estació Telkur? -va preguntar Han dubitativament-. Esperes que ens creguem que un grapat de pirates et van contractar?

Nashtah va mirar fredament al Han.

-He dit jo que anàvem a reunir-nos amb els meus patrons?

Següent