Llinatges (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

A què està jugant? O està dirigint la Guàrdia o no ho està. Sé que està aconseguint resultats però ha de decidir si és un pilot de caces o un coronel de les forces especials. No sé si simplement li agrada jugar amb ales-X, o si està intentant guanyar punts amb els almiralls. Potser les dues coses.

-Capità Girdum, en un missatge per a la seva dona, sobre el coronel Jacen Solo.

BASE DE LA TERCERA FLOTA, CORUSCANT.

Era un somni: un somni real, esperava en Luke, del tipus causat per menjar massa prop de l'hora d'anar a dormir o suportar massa estrès, i no una visió de la Força.

Però li havia despertat d'hora. El seu fill Ben apareixia en ell, amb el cap entre les mans, plorant, sanglotant. I dient:

-És un preu massa alt. És un preu massa alt.

Això no sonava com la classe de coses que Ben podria dir, però Ben estava ara canviant fins a convertir-se en un home davant els seus ulls. Luke estava assegut a la sala d'oficials de la base terrestre de la Tercera Flota i va esperar la Jaina. Va deixar que la seva mirada descansés a la fila de les insígnies de les naus que penjaven pulcrament al llarg del panell de fusta de pleek darrere de la barra.

No, la disciplina militar no tenia res a veure amb ell. Però Jacen Solo si tenia a veure.

La Jaina va arribar portant encara el seu vestit de vol taronja i es va asseure a la cadira al seu costat amb molt de compte.

-Gràcies per venir, oncle Luke.

-Volia sentir el teu costat de la història. No crec que la Jaina Solo mai girés cua i corregués durant un enfrontament.

-Estic suspesa del servei.

No tenia sentit dir-li que la xafarderia ja havia arribat a tota la flota: ella s'havia negat a obeir una ordre d'atac. Era la classe de coses que li dóna a un pilot Jedi amb un currículum molt llarg molta atenció.

-Què va passar?

-No vaig creure que fos... realment necessari continuar atacant una nau civil quan s'estava retirant.

Luke sabia la resposta però ho va preguntar de totes formes.

-Qui et va ordenar fer això?

-Jacen.

-Hi havia disparat aquesta nau contra naus de l'Aliança?

-No, però va trencar la zona d'exclusió i havia fixat a Jacen com a objectiu. Jo vaig destruir els seus canons làser posteriors, però encara era capaç de disparar. Llavors es va retirar de la zona d'exclusió i Jacen em va ordenar que obrís foc sobre ella. -Fins aquest punt, la Jaina havia estat distant i professional, expressant-ho tot en termes militars. Llavors el seu arrufament de celles es va fer més profund-. Simplement estava malament, oncle Luke. Ell volia destrucció. Volia ensenyar-los una lliçó. Ho vaig sentir.

Luke va pensar en les complexitats de les regles d'enfrontament. Tècnicament, el vaixell de càrrega era una amenaça provada. Encara podia atacar naus de l'Aliança fins i tot si hi havia sortit de la zona d'exclusió. Tècnicament, Jacen tenia raó.

De no haver estat Jacen, Luke ho hauria atribuït a les decisions de dècimes de segons que la gent havia de prendre en la batalla i ho acceptaria tristament. Però havia estat l'ordre d’en Jacen, un incident més que li mostrava al Luke com de lluny en el Costat Fosc que el seu nebot havia anat. El Jacen que ell havia conegut s'havia anat. I Lumiya estava als voltants. Ella havia tornat i això presagiava una cosa dolenta.

Ella era aquí. Ell havia de trobar-la.

-Mare i pare s’avergonyiran de mi -va dir la Jaina-. Si us plau no els ho diguis. Ho faré jo mateixa quan estigui preparada.

-Ells saben la classe de persona que ets. -Luke va allargar el braç i li va agafar les mans-. Però per què no t'has defensat?

-Perquè si li hagués dit a tothom el que va passar, pensarien que estava ploriquejant. Ja saps, tots els altres han de fer el que se'ls hi diu, però la Jaina Solo creu que està per sobre de les ordres.

-Sé que tens raó, Jaina.

-Tu no hauries disparat, oi?

-Volia dir que sé que Jacen s'està tornant cap al Costat Fosc i que això està més enllà de qualsevol de les coses que tu o jo vam fer quan ens vam aventurar per allà.

-No vull tenir raó.

-Jo tampoc.

-Estàs discutint amb la Mara per això, oi? -va dir la Jaina.

-A vegades.

-Ella no pot veure el que ell sembla aquests dies?

-Ho veu, però té una altra explicació. I vivim en temps difícils.

-Sempre ho fem. Això no és una excusa.

-Llavors què faràs ara que ets a terra? -va preguntar en Luke.

-Fins que m’enfronti al consell de guerra... ni idea. Puc servir d'alguna cosa? M’aniria a trobar-me amb mare i pare, però no crec que això els ajudés just ara.

-Pensaré en alguna cosa. Com s'està prenent això Zekk?

-Està intentant ser comprensiu. Jo no vull que ho entengui. Només vull que aquesta bogeria s'acabi.

-Jo també -va dir en Luke-. Anem. Vine i dina amb la Mara i amb mi. No et veiem molt aquests dies.

-Estàs en contacte amb mare i pare?

-Si vols dir si parlem... no gaire. Però sempre estic en contacte amb la Leia. Em temo que és el teu pare amb qui he perdut el contacte. -Luke podia recordar l'època en la qual els tres havien estat inseparables. Havia estat impossible imaginar llavors que mai hi hauria frecs o que estarien lluitant en costats oposats-. El trobo a faltar.

-M'hi jugo a què ell també et troba a faltar.

Luke va pensar en les simples batalles contra el mal i com mai havia pensat dues vegades en les àrees grises. També trobava a faltar això.

En el camí de tornada a l'apartament, les línies de trànsit semblaven més lentes del normal. El flux de lliscants aeris estava retrocedint. Luke va canviar al canal del trànsit de les holonotícies per descobrir on estava el retard i va sentir un nou acte de la vida diària a la Ciutat Galàctica: un nombre de línies del trànsit havien estat tancades i el trànsit desviat mentre els oficials de l’FSC anaven rere d’una batuda.

-Serà millor que ens acostumem a això -va dir la Jaina-. L'Aliança acaba de fer enfadar a un nou grapat de gent, igual que a Corèllia.

En algun lloc, Luke va sentir a Ben patint sobtadament i breument. No tenia problemes, no estava en perill, però sentia un dolor emocional. Era feble, gairebé com un record incomplet, i va tornar a desaparèixer com si se l’haguessin emportat per ocultar-lo. Ell es va preguntar per què no havia notat res abans. Alarmat, va obrir el comunicador i va trucar a la Mara.

-Amor, està Ben amb tu?

-No. -La veu d'ella es va endurir. Ell va sentir com pujava el to-. Què passa?

-Pots sentir-lo? Està bé?

-No puc sentir res. Cap signe d'ell.

Jacen. Luke sabia que el seu nebot podia desaparèixer de la Força quan volia. Potser podia emmascarar la presència d'altres. Ben estaria amb ell, això ho sabia. I no podia sentir gens ni mica a Jacen.

-Està bé, cor. Només ho estava comprovant. Vaig de camí a casa amb la Jaina.

Va tallar la comunicació i va buscar una altra ruta cap a casa. No tenia sentit buscar a Ben i tenir una altra baralla just ara. L'última vegada que havien parlat, Ben havia semblat a punt d'aclarir les coses per si mateix. Forçar a un Jedi a fer alguna cosa sempre era d'ús qüestionable, fins i tot si aquest Jedi era el teu nen petit.

-Has d’allunyar Ben d’en Jacen -va dir la Jaina espontàniament.

-Ho sé -va dir en Luke-. Estic intentant fer que prengui aquesta decisió per si mateix. Si el forço, convertiré a Jacen en un màrtir als seus ulls.

-M’equivoco pensant que això té a veure amb el meu germà?

-Què et diuen els teus sentits?

-Que d'alguna manera un dia em trencarà el cor.

-Sí -va dir en Luke-. Necessitem assegurar-nos que això no passi mai.

Però ja ha passat, va pensar ell. Ja ha passat.

APARTAMENT DELS SOLO, CORONITA, CORÈLLIA.

-Has de deixar-li això a Gejjen -va dir en Han-. Hi deu haver tingut tot això planejat.

Fett ja havia trobat una sortida ràpida de l'apartament malforjat i anònim dels Solo.

Des de la finestra podia veure les rutilants llums vermelles dels lliscants de la Força de Seguretat Corelliana corrent per la ciutat. Quan va comprovar el seu compte al banc, una d'elles, en qualsevol cas, ja tenia un milió de crèdits més. Gejjen pagava aviat amb tota certesa.

Mirta li va dirigir al Han una mirada recelosa.

-Oblida a Gejjen. Truca al teu fill.

Leia Solo, i malgrat la dècada que havia passat des que Fett l'havia vist per última vegada, encara la va reconèixer immediatament, tenia un comunicador pressionat contra una orella.

-Ho estic intentant. -Va mirar al comunicador amb exasperació i llavors el va tancar de cop-. No està responent. Intentem-ho a la manera Jedi. Això normalment atreu la seva atenció.

Ella es va agafar les mans davant d'ella i va tancar els ulls durant un moment. A Fett no li importaven els Jedi: eren una aristocràcia, guanyadors en una loteria genètica i hi havia quelcom en la manca de mèrit requerit que irritava als mandalorians. Però per tots els trofeus de sabres làser que mantenia com mostres de les seves recompenses per Jedi, Fett sabia que tenien les seves utilitats.

Tot el que m'importa ara és veure a l’Ailyn. Pel que fa a mi, Corèllia pot cremar.

-Estàs fent alguna cosa d'aquestes coses mentals Jedi? –demanà la Mirta.

La Leia va obrir els ulls i no va semblar divertida.

-M’estic obrint el meu fill en la Força per fer que s'adoni que necessito parlar amb ell. Ell sabrà que sóc jo.

A la paret, una holopantalla mostrava un presentador de notícies d'aparença turmentada donant la notícia que el president havia estat assassinat. El vicepresident, Vol Barad, apropiadament respectuós, retia homenatge a Sal-Solo i deia que havia estat convocada una reunió d'emergència amb els líders de tots els partits polítics per «acordar una manera de seguir endavant».

-És la primera vegada que se li permet aparèixer en públic des que Thrackan va arribar al poder -va dir en Han-. Ha de pensar que aquest és el seu dia de sort.

-Vinga, Jacen -va murmurar la Leia.

Han, fix a la pantalla, va esbufegar amb desdeny.

-Oh, aquí esta el nostre petit amic ara...

Fett es va girar per veure a Dur Gejjen sent entrevistat. Estava consumadament calmat i amb cara trista i parlava de la seva sorpresa per la notícia.

Era bastant convincent: un jove perillós, va decidir en Fett, i un que tindria una bona carrera política. Es menjaria viu a Han Solo. Potser la Leia fos capaç de manejar-li.

-Està parlant sobre un govern de coalició... -va murmurar en Han.

-Dividint el botí -va dir en Fett.

-Thrackan havia d'haver enfadat a més gent de la que vaig pensar. No em vaig adonar que el seu propi partit l’odiava tant.

-Potser et construeixin una estàtua, Solo.

-Ei, és la teva petita companya feliç la que el va matar, amic.

Mirta havia començat a passejar amunt i avall de l'apartament, mirant ara a les portes i les finestres. La Leia va obrir el seu comunicador.

-Intentem-ho de nou...

-Thrackan va dir que encara hi havia altres assassins allà fora -va dir tranquil·lament Han.

Fett va arronsar les espatlles.

-No ara que saben que ell és mort.

-Estàs segur?

-Si no se'ls pagarà, per què voldrien matar-te?

Han va arrufar les celles lleugerament.

-Suposo que aquesta és la lògica d'un caça-recompenses.

Fett es va preguntar si havia d'apuntar-li que tenia més a témer d’en Gejjen i els seus amics que d'un honest assassí a sou, però en Han havia d'haver pogut arribar en aquesta conclusió per si mateix. Qualsevol que pogués contractar un assassí contra un rival polític no tindria remordiments per fer-li el mateix a Han Solo.

Fett es va alegrar de treballar en un negoci on les regles eren correctes i clares.

Llavors la Leia va parlar.

-Jacen! Jacen, això és urgent...

I tota l'habitació va quedar en silenci. Fett va apagar el so de l’holopantalla. Mirta el va mirar, insondable. Escoltar una part de la conversa era agonitzant. Quin aspecte té ella ara? Està casada? Té una família? Com faré que m'escolti? I què vaig a dir-li?

-Jacen -va dir la Leia-. Thrackan està mort... no preguntis... no, això pregunta-li al teu pare...

-Ailyn -va interrompre-la Mirta-. Pregunta-li per l’Ailyn.

La Leia va assentir emfàticament.

-Jacen, això és important. Vas dir que vas arrestar a una caça-recompenses anomenada Ailyn Habuur. El teu pare va fer un tracte sobre Thrackan... no, escolta, Jacen, necessito que m'escoltis... ara que Thrackan és mort, la dona no és una amenaça i el seu pare vol veure-la molt desesperadament... Jacen?

Fett va sentir la suor reunint-se en el seu llavi superior tot i els controls d'ambient del seu casc.

-Jacen, repeteix això...

La mirada de la Leia es va fixar a mitja distància i després va parpellejar com si hagués sentit una rèplica que no estava esperant.

-Jacen, el seu pare és Boba Fett.

Fos el que fos el que Jacen havia dit, la Leia estava tenint problemes en entendre-ho. Ella va tancar el comunicador i es va passar una mà pels cabells, sense mirar-lo a ell o la Mirta.

-Ho sento -va dir ella-. No sé com dir-vos això, però Ailyn Habuur va morir... durant l'interrogatori.

No. No. Jo anava a parlar amb ella. Anava a arreglar les coses...

Fett es va dir a si mateix que no li importava res ni ningú i que l’Ailyn era una estranya, però era mentida. El fet que l'hagués vist l'última vegada quan era un nadó i que ella hagués intentat matar-lo no canviava res just llavors: ella era la seva filla. Ell s'estava morint i volia veure-la.

Ell va trontollar. No tenia resposta. Va mirar a la Mirta Gev i ella li va tornar la mirada i la seva cara estava afligida. No hi havia una altra paraula per a això.

Llavors ella va aixecar la seva arma làser cap a ell. Instintivament ell va allargar la seva mà cap a la seva i la següent cosa que va veure va ser un tret de foc blanc venint cap a ell gairebé amb moviment lent i a la Leia Solo allargant les dues mans com si pogués agafar la mateixa energia amb elles.

La pistola làser de la Mirta va sortir volant cap amunt en l'aire i va ressonar sobre el sòl enrajolat.

Següent