dilluns, 23 de gener del 2017

Tempesta (V)

Anterior



CAPÍTOL 5

El Saló especial de la Reina Mare estava equipat amb totes les comoditats modernes, des de dispensadors de beuratge de gust optimitzat fins a mobles d'automassatge i cabines d’holodrames participatius. Així que en Han no entenia per què l'únic cronòmetre de l'habitació era un antic rellotge de pèndol, de la classe que tenia un llarg i pesat braç que girava d'un costat a un altre i emetia un alt tock a cada segon. Segons la seva estimació, havia sentit aquest tock més de vint mil vegades ja i cadascuna semblava més alta que l'última.
-Un tock més i aixafaré aquesta cosa -va grunyir en Han.
-No crec que la Reina Mare es prengués això molt bé, capità Solo -va dir C-3PO. No per primera vegada, Han es va preguntar per què no li havien deixat en el Falcó amb Cakhmaim i la Meewalh-. És prelorellià, probablement d'un saqueig d'una nau colonial balmorrana pels mateix pirates que van abduir als ancestres de la Tenel Ka.
-Llavors ja és hora que la Tenel Ka aconsegueixi un altre. -Han va mirar els rars panells de rara fusta de byrle i les motllures daurades en forma d’S del saló, buscant les càmeres espies que simplement havien d'estar allà-. Per la pinta d'aquest lloc, hauria de ser capaç de permetre’s cosa una mica més silenciosa.
-Han! -Leia, que havia estat asseguda a terra meditant, va obrir els ulls-. Aquest rellotge val més que el Falcó. Molt més.
-Sí, i també fa més soroll.
Han es va posar dempeus, llavors va agafar la tapa de larmal que no tenia preu d'una taula i va començar a creuar l'habitació.
La Leia va saltar per bloquejar-li el camí.
-Han, què estàs fent?
-No puc suportar-lo més. -Li va dirigir a la Leia un mig gest de complicitat ràpid i després la rodejà-. Aquest tock m'està traient de polleguera.
-Ja ho veig. –La Leia va agafar-lo pel braç-. Però un acte de bogeria no ens aconseguirà una audiència abans. No estem sent vigilats.
-I tant que sí. Això és Hapes, recordes?
-És el Hapes de la Tenel Ka. –La Leia li va fer donar-se la volta perquè s'enfrontés a ella-. I ella ens respecta massa per espiar-nos.
Han va posar els ulls en blanc.
-Sí, és clar.
-Ella sap que ens adonaríem de la vigilància, així que, per què arriscar-se a insultar-nos quan no descobrirà res? D'aquesta manera, pot fer-nos saber que no importa les diferències que tinguem, encara ens considera els seus amics.
-Deixa'm veure si ho he entès. -Han va continuar sostenint la tapa de larmal sobre la seva espatlla-. Ens fa esperar durant set hores per assegurar-se que sabem que encara som amics?
-Exacte -va dir la Leia-. És la mateixa raó per la qual el control de vol va fer que aterréssim el Falcó a l'hangar Reial. Ella està fent-nos saber educadament que no podrà veure'ns.
L'estómac d’en Han es va enfonsar.
-Digues que aquesta no és una d'aquelles coses diplomàtiques en codi.
Leia li va dirigir un somriure de disculpa.
-Això em temo. Saps com reaccionaria Coruscant si ens donés una audiència. Omàs i Niathal creurien que està considerant la possibilitat de cridar les seves flotes, possiblement fins i tot que està considerant ajudar a Corèllia.
-Llavors com resulta que ella li va dir a Gejjen que ens enviés?
-Per aplacar els seus nobles, estic segura -va dir la Leia-. Necessitava aconseguir una mica de temps per maniobrar i ara nosaltres hem servit al seu propòsit.
-Així que ens ha utilitzat -va dir en Han-. Odio això.
-No era personal, Han. –La Leia va agafar-li la tapa de larmal de les seves mans i va utilitzar la Força per fer-la surar fins al seu lloc-. Simplement haurem d'esperar. A la llarga, ella trobarà una manera de veure'ns sense que ho sàpiguen els espies.
-A la llarga? -Han va anar fins al panell d'intercomunicació al costat de la porta-. Pot fer una cosa millor que això.
-Han, no pots tenir...
-És clar que puc.
En Han va pressionar el botó de trucada i un moment després la cara irascible d'un dels secretaris socials masculins de la Tenel Ka va aparèixer a la pantalla.
-Capità Solo -va dir, òbviament exasperat-. Hi ha res que pugui fer per vostè?
-Sí -va dir en Han-. Pots dir-li a la Tenel Ka que estic cansat d'esperar.
L'expressió de l'home es va tornar cansada.
-Com ja li he explicat, la Reina Mare no està disponible. Ella va demanar que li assegurés que tan aviat com pugui escapar-se...
-Escapar-se? -va cridar en Han-. Se suposava que teníem mig dia amb ella. Ja hem estat aquí el doble d'això...
-Disculpi’m, capità -va dir el secretari-. Tenien la impressió que la Reina Mare els estava esperant?
-És clar que tenia aquesta impressió. Teníem una cita! -Han estava a punt per ficar-se per l'intercomunicador i ofegar l’home-. Si creus que hem vingut fins aquí des de Corèllia només per deixar-nos caure...
-Està dient que no ens esperaven? -el va interrompre la Leia, apropant-se per col·locar-se al costat d’en Han.
-I tant que sí -va replicar el secretari-. La Reina Mare va cancel·lar la conferència quan el Primer Ministre Gejjen va insistir que havia de dur-se a terme el mateix dia que la Desfilada de la Reina.
En Han va arrufar les celles.
-La Desfilada de la Reina?
-Per triar l'home més guapo del Consorci -va explicar C-3PO-. Després de l'Aniversari de la Reina i la Mascarada dels Sotjadors, és la festivitat més important de l'any.
-Precisament. -El secretari va assentir-. Per descomptat la Reina Mare no està disponible avui.
-No m'ho digui. –Han estava començant a tenir un mal pressentiment sobre la seva missió-. I sempre és el dia vint?
-L’últim dia de la tercera setmana -li va corregir C-3PO-. La tradició té més de quatre mil anys. Sembla que la primera Reina Mare va impulsar la desfilada original com una paròdia de les subhastes d'esclaus que una vegada va haver...
-Ja n'hi ha prou, 3PO -va dir en Han-. No necessitem la història de tot el cúmul.
-El seu droide té raó respecte a la història antiga de la tradició -va dir el secretari per l’intercomunicador-. Jo mateix li vaig explicar tot això al Primer Ministre.
-A Gejjen personalment? -va preguntar la Leia-. No als seus assistents?
-No té sentit fer-se el sorprès -esbufegà el secretari ofès-. Ell em va entendre molt bé.
Un núvol va creuar la cara de la Leia.
-Estic segura que és així. Si us plau, accepti les nostres disculpes. L'error és clarament nostre.
-Òbviament -va replicar el secretari-. Si us plau, siguin pacients. La Reina Mare els veurà tan aviat com pugui.
La pantalla de vídeo es va quedar en blanc.
-Que mal educat! -va dir C-3PO-. Ni tan sols ens va desitjar bona tarda.
-No ho hauria dit de debò. -Han va desactivar el seu costat de l'intercomunicador i es va tornar cap a la Leia-. Tens la sensació que això és un parany?
-Absolutament -va dir la Leia-. Però no entenc el que espera aconseguir Gejjen avergonyint-nos.
-No hi ha lògica que jo pugui veure en això -va dir C-3PO-. El capità Solo pot ser bastant enutjós per si mateix.
Han estava massa ocupat intentant descobrir el punt de vista d’en Gejjen per respondre.
Gejjen havia de saber que enviar-los a negociar en un dia de festa només irritaria la Tenel Ka i la tornaria fins i tot menys disposada a cooperar amb Corèllia... i això només podia significar que a Gejjen no li importava si irritava o no a la Tenel Ka.
Va començar a sentir-se preocupat. Amb els bothans i els hutts negant-se tots dos a una aliança oberta, Corèllia s'estava tornant més desesperada a cada dia que passava. I els governs desesperats feien apostes perilloses. Potser a Gejjen no li importava irritar a la Tenel Ka perquè esperava tractar amb una altra persona en un futur proper... en un futur molt proper.
Han es va tornar cap a la Leia.
-Què passa si no és a nosaltres a qui Gejjen li està tendint el parany?
Els ulls de la Leia es van estrènyer.
-Creus que ens està utilitzant per atraure a la Tenel Ka?
-O ens està posicionant perquè carreguem amb la culpa -va dir en Han-. Si la Tenel Ka és assassinada, qui vulgui que estigui a punt per substituir-la voldrà apuntar amb un dit a algú bastant kríffidament ràpid. Altrament, una investigació podria descobrir-los.
La Leia s’ho va pensar durant un moment i llavors va negar amb el cap.
-Possible, però la Tenel Ka està obligada a tenir un equip de seguretat de primera classe i, com a antiga Cavaller Jedi, és formidable per dret propi. Els qui vulguin que estiguin darrere d'això, són prou llestos per adonar-se que necessitaran un professional, i un de bo.
-És clar, però no veig on encaixem nosaltres -va dir en Han.
-Jo tampoc... encara. –La Leia va pensar durant un moment i llavors va preguntar-: Per què era tan important que arribéssim al dia de la Desfilada de la Reina?
-Oh! -C-3PO va aixecar la mà-. Crec que ho sé!
Han es va tornar cap al droide.
-Llavors escup-ho.
Els fotoreceptors de C-3PO van centellejar.
-Els droides som incapaços de salivar, capità Solo. Però el palau estarà ple avui de joves guapos i la majoria d'ells són desconeguts per als empleats. Seria el moment ideal per colar a un assassí en el palau.
-El que vol dir que la seguretat serà fins i tot més estricta del que és normal -va apuntar en Han.
-Que és pel que som importants -va dir la Leia-. Gejjen sap que la Tenel Ka trobarà temps per veure'ns... i que això interromprà la rutina de seguretat.
-Així que som l'esquer -va grunyir en Han-. Això realment em cabreja.
Han es va tornar cap a l'intercomunicador i va començar a allargar la mà cap al botó de trucada, però la Leia li va agafar el braç amb la Força.
-Han, no podem –va dir ella.
Han va arrufar les celles per la confusió.
-És clar que podem -va dir-. Estimo Corèllia, però la Tenel Ka és pràcticament una filla. Si penses que vaig a deixar que Gejjen l’assassini...
-Han, no és això el que estic pensant -va dir la Leia-. Però si el seu pla depèn d'un canvi en la rutina, han de tenir a algú proper a la Tenel Ka per alertar-la d'aquest canvi.
-Correcte. -Han va deixar caure la seva mà i va intentar amagar com de ximple que se sentia per no donar-se compte d'això mateix-. Això ho sabia.
-És clar que sí. –La Leia va somriure i li va donar un tranquil·litzador copet al braç-. I també saps que el seu informant simplement interceptaria la teva advertència i li faria saber a l'assassí que estem al corrent.
-Oh, sí -va dir en Han-. Això també ho sabia.
La Leia va assentir.
-Això pensava.
Ella va prendre aire profundament i va tancar els ulls, òbviament preparant-se per obrir-se a la Tenel Ka a través la Força.
Va ser el torn d’en Han d'agafar el braç de la Leia.
-Tampoc podem fer això, amor.
La Leia va tornar a obrir els ulls.
-No podem?
-Què hi ha del seu pla de reserva? -va dir en Han-. Saps que en tenen un. I en el moment que el seu informant vegi a la Tenel Ka actuant de manera estranya, l’activaran.
La Leia va sospirar.
-I destruirem qualsevol oportunitat que tingui la Tenel Ka d’atrapar-lo.
-Exacte -va dir en Han-. Així que, què farem?
Han es va acostar més i va obrir la capa de la Leia. Leia va aixecar una cella.
-Han, no crec que tinguem temps just ara.
Han li va dirigir un somriure murri.
-No et preocupis, això no portarà molt. -Va obrir una de les butxaques del cinturó utilitari d'ella i va treure un obridor de panys automatitzat-. I després podem anar a trobar la Tenel Ka. Això ha d'introduir una hidroclau en els seus plans.
Han es va apropar a les portes dobles tallades a mà a través de les quals el secretari social havia desaparegut després d’abandonar-los a la sala, després es va agenollar a terra i va lliscar la targeta d'entrada / sortida de la unitat en l'escletxa entre les portes. C-3PO va fer sorollets metàl·lics en moure’s fins a col·locar-se al seu costat.
-Capità Solo, puc preguntar què està fent?
-No.
L’obridor de panys va emetre un petit xiulet, anunciant que havia establert contacte amb el sistema de seguretat.
Abans que en Han pogués activar-lo, la Leia va allargar la mà cap a la seva cuixa i va cobrir el panell de l'instrument.
-Han, necessitem estar...
-No ens podem permetre esperar -va dir en Han-. La Tenel Ka és una bona noia. No va a mantenir-nos aquí asseguts...
-Anava a dir callats -el va interrompre la Leia-. Hi ha dos sentinelles a l'altra banda d'aquestes portes.
-Ai mare -va dir C-3PO-. Sembla com que el capità Solo ens avergonyirà una altra vegada.
-Està bé, 3PO. –La Leia va apartar al Han de la porta i va agafar l’obridor de panys de les seves mans-. De fet, necessitem que tornis al Falcó.
C-3PO va inclinar el cap.
-Que torni al Falcó? Per què?
-Només fes-ho, cap de xip -va dir en Han.
Un indignat harummph va sortir del vocalitzador del droide, però es va girar i se'n va anar per l'altra porta, que s'obria cap a l'hangar Reial. La Leia va retornar l’obridor al seu cinturó utilitari i va començar a picar amb els artells en alt. Van passar diversos instants abans que un brunzit electrònic se sentís i una de les portes s'obrís parcialment.
-Ho sento, princesa Leia -va dir una veu hapana-, però als guàrdies reials no se'ns permet conversar amb els convidats. Per obtenir ajuda...
-En realitat, no la necessito.
La Leia va utilitzar la Força per estirar el sentinella a través de la porta, al mateix temps que s'allargava una cama per atrapar-li els turmells. Ell va aterrar als peus d’en Han com una enorme marea de capa porpra que feia pudor de l’almescada colònia hapana.
Han va saltar sobre l'esquena del sentinella i va aixafar el casc de l'home contra el terra de pedra per desorientar-lo. El hapanià era extremadament gran per ser humà, gairebé de la mida d'un barabel i just igual de dur. Malgrat el repetit cop, el tipus s’ho va fer per aixecar-se sobre les mans i els genolls.
Adonant-se que tenia problemes, Han va enganxar les seves cames al voltant de la cintura del sentinella i va plantar els peus als genolls de l'home, i llavors va empènyer. El tipus va caure sobre el seu estómac una altra vegada. Han va aconseguir estavellar-li la cara ràpidament i això realment estaborní al hapanià prou per llevar-li el casc.
El sentinella va començar a aixecar-se de nou, allargant una mà cap enrere per agafar la cama d’en Han. Han va descarregar un cop de puny de martell a la base de la seva mandíbula. L'enorme hapanià va quedar immòbil durant un segon. I llavors els seus dits es van enfonsar a la cuixa d’en Han amb tanta força que en Han va haver de cridar.
Li va tornar a colpejar amb el puny com un martell i el sentinella finalment va caure a terra convertit en un munt immòbil.
Per llavors la Leia estava portant a l'altre guàrdia, també inconscient, a l'habitació. Tot i que el tipus era just igual de gran que el que s'havia encarregat en Han, les seves mans i peus ja estaven lligats i la Leia estava utilitzant només una mà per arrossegar-lo. Al Han li hauria agradat creure que ella estava utilitzant la Força, però sabia que no era així. Després de quatre anys d'entrenament Jedi a l'estil de la Saba, ella simplement era així de forta.
-Tot va bé? -va preguntar la Leia-. Necessites ajuda?
-Estic... Bé -va panteixar en Han-. Què et sembla una petita advertència la propera vegada?
-Per què? –La Leia va arrufar els llavis amb desaprovació fingida-. T'estàs fent vell o alguna cosa així?
-No. -Han va fer tires la capa del sentinella i va començar a lligar els canells de l'home-. Només que no estic acostumat a seguir-te, això és tot.
La Leia va somriure.
-Com pots dir això, estimat? -Ella va llançar a terra al seu sentinella al costat del d'ell, llavors es va inclinar, va agafar la targeta de seguretat de l'home i va besar al Han a la galta-. Colar-nos al palau de la Tenel Ka va ser idea teva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada