Llinatges (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

MIRTA GEV A AILYN HABUUR

ESTIC TORNANT A CORUSCANT

NO HE REBUT LES TEVES RESPOSTES ALS MISSATGES PREVIS

SI US PLAU CONFIRMA EL PUNT DE REUNIÓ

TINC EL COR-DE-FOC

-Missatge de text del comunicador de la Mirta Gev per a la sospitosa Ailyn Habuur, interceptat per l'esquadra de comunicacions de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, passat al coronel Jacen Solo per a la seva avaluació.

APARTAMENT D'EN JACEN SOLO, ZONA DE LA ROTONDA.

L'única cosa amb la qual podies comptar amb els corellians si els hi colpejaves era que s'aixecarien una altra vegada i una altra i una altra.

Jacen havia estat massa ocupat amb les operacions antiterroristes per dedicar temps a sentir què podia estar fent Thrackan Sal-Solo des d'un punt de vista estratègic: Intel·ligència de la Flota semblava tenir això sota control. Però sabia que Centràlia seguiria sent un problema mentre no fos completament destruïda i aquest matí el seu oncle no el va decebre.

Jacen s'havia unit als bilions de coruscantins que començaven ara al matí encenent les notícies de l’HNE fins i tot abans de la primera tassa de caf per comprovar quant s'estaven acostant a la guerra.

L’HNE estava emetent una entrevista de les holonotícies corellianes amb Sal-Solo, en la qual ell anunciava que els treballs per tornar a l'Estació Centràlia a un estat operatiu estaven a punt de començar.

Jacen no estava segur de si Sal-Solo tenia la capacitat de fer-ho o quant podria portar-li aconseguir-ho, però era el moment perfecte. Si això no persuadia a l'Aliança a autoritzar el bloqueig de Corèllia, res ho faria. Atacar les indústries orbitals de Corèllia hauria aconseguit molt més i molt més ràpid, però sabia que un bloqueig podria aconseguir els mateixos fins amb el temps.

Temps significa vides. Temps significa més caos. Sempre pensem que el temps resoldrà les coses, però mai ho fa.

Es va oblidar del caf i l'esmorzar, va deixar a Ben dormint després de l'operació de la nit anterior i va anar directe al Senat. Niathal, que sempre s'aixecava d'hora, se li havia avançat. La va trobar a l'oficina de l’Omàs i va saber que l’almirall i ell tenien alguna cosa en ment.

Omàs estava veient l’holopantalla que ara tenia permanentment encesa a la seva oficina privada.

-La diplomàcia segons les holonotícies -va dir irritablement.

La Niathal va assentir a Jacen perquè s'assegués al seu costat, un petit desplegament psicològic d'unitat davant del seu reticent Cap.

-Creia que Sal-Solo agafaria el comunicador i li preguntaria si estava bé tornar a començar a treballar a Centràlia?

Jacen la va mirar discretament. Les expressions d'ella s'estaven tornant tan fàcils de llegir com les seves emocions. Estava satisfeta.

-No crec que tinguem elecció -va dir ell-. No podem ignorar això.

-Odio aquesta frase. -Omàs va baixar el volum de l'àudio-. Perquè normalment és veritat en aquests dies.

-Es necessitaran dues flotes per aïllar Corèllia -va dir la Niathal-. Li estic demanant autorització per portar de tornada a les Flotes Tercera i Cinquena de les maniobres en la Vora Exterior.

Omàs tenia una expressió de fatigada resignació, però el to de la seva veu deia una cosa diferent.

-Primer necessito autorització del Senat.

-Col·locar a dues flotes en posició per començar un bloqueig porta temps. Vostè comenci amb els procediments del Senat i nosaltres ens encarregarem de la logística necessària. Llavors estarem preparats per desplegar-les tan aviat com es doni l'autorització.

-Nosaltres? -va preguntar càusticament Omàs.

-La Força de Defensa -va dir rígidament la Niathal.

Bé, finalment ho has entès, Cap, va pensar en Jacen. Sí, hem triat bàndol i ella no està en el teu.

-No s'avanci als esdeveniments -va dir l’Omàs-. He de presentar això com una moció d'emergència. Hem de portar a la resta de l'Aliança amb nosaltres.

Però era una cosa inevitable en el que concernia a la Niathal. Jacen va seguir a l’almirall fins al corredor i fins a les seves oficines a la part més allunyada del pis. No van parlar fins que les portes es van tancar darrere d'ells i ella va pressionar un grup de tecles en el seu escriptori.

-Només per estar segurs -va dir ella-. Aquesta és una comunicació segura que no va per via del Centre de Comunicacions de la Flota.

-Està trucant a aquestes dues flotes, oi?

-No he de demanar-li autorització al Senat per moure recursos ja consignats a exercicis.

-Així que simplement les porta de tornada a casa per dur a terme exercicis... aquí.

-Gairebé. -Ella va prémer unes quantes tecles més-. No té sentit deixar que l'enemic es prepari per a un bloqueig o només es perllongaran les coses. He traçat plans per al bloqueig.

-Una zona d'exclusió total?

-No, dues zones d'exclusió total. Una és per evitar que Corèllia proveeixi Centràlia des de la superfície. Si confiem purament en aïllar Corèllia de l'exterior, llavors portarà anys que l'embargament sigui efectiu. Si no poden pujar material a Centràlia, llavors això fa la feina molt més ràpid.

Jacen va pensar en la massa d'indústries orbitals escampades al voltant del planeta.

-Això vol dir crear dues línies de piquets com a zones estèrils.

-Això és pel que necessito les dues flotes. Vaig a compartir el pla amb els comandants de les flotes. Llavors aquests es queden a un parell d'hores de salt de Corèllia i estan a punt per desplegar-se en el moment en que el Senat doni el permís.

-Està segura que pot confiar en ells?

-Tots dos són Mon Calamari. Sí, confio en ells.

-Omàs s'està cagant de por.

-Li pot donar tot el que vulgui, però Sal-Solo no només s'està negant a desarmar-se, s'està rearmant. Crec que això atraurà l'atenció de l'Aliança.

Jacen va sentir la veu de la Lumiya al seu interior, recordant-li la inevitabilitat de tot això i que si ell abraçava el seu paper, el seu deure, podria portar ordre a la galàxia.

Va pensar en els seus cinc anys d'estudi de cada escola arcana de filosofia de la Força i es va preguntar què més podia ensenyar-li la Lumiya per portar-li a l’estatus de Mestre Sith. No podia imaginar-ho. Així que simplement es va aferrar a les tènues idees i pensaments que brollaven en la seva ment, sense conèixer la seva procedència o validesa però ansiós per acceptar que la seva intuïció podria ser la clau.

Estava continuant per instint, no per l'intel·lecte.

Sent, no pensis.

Fins i tot els Jedi li van ensenyar això.

Veus?, ja no penses en tu mateix com un Jedi.

Jacen no tenia ni idea de a qui pertanyia aquella veu, si era seva, de Lumiya o d'una altra persona enterament, però es va rendir a ella.

-M'agradaria tenir un paper en el bloqueig –Va dir.

La Niathal va projectar una holocarta del sistema corellià sobre la paret i es va quedar d'esquena a ell per estudiar-lo.

-Vostè és pilot de caça, oi? Com la seva germana.

-M'agradaria tenir un comandament.

-Una nau?

-Un esquadró. Li estic confonent, oi?

-Vaig pensar que ja tenia un comandament bastant substancial com a cap de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica.

-M'agradaria demostrar que estic preparat per lluitar en primera línia -va dir en Jacen.

-Crec que tothom sap això pel seu historial de combat.

-Això no serà contra el planeta natal del meu pare.

-Ah, la prova definitiva de lleialtat -va dir la Niathal.

-Si és així com vol dir-ho.

-Molt bé. Pot tenir el comandament temporal d'un grup. Això inclourà l'esquadró que comanda la seva germana. És poc usual tenir un coronel sota el comandament d'un altre, però no és desconegut. Si això no demostra que la família Solo col·loca a la pàtria per sobre de la família, no sé què ho farà.

És més que això. He de tenir el respecte i el suport de més d'un almirall. Necessito també que els comandos i les tropes em vegin com un dels seus, només per si de cas no pots lliurar-me la seva lleialtat... o canvies d'idea pel que fa a mi.

-Gràcies, almirall.

L’almirall Niathal li va dirigir un somriure de llavis premuts i va moure les icones de les naus de batalla per la carta amb el moviment d'un dit.

-Llavors és hora que li posi fi als exercicis. –Les icones s'havien convertit en una xarxa tridimensional al voltant de Corèllia, separant el planeta de les seves instal·lacions industrials, que es trobaven completament en estacions orbitals molt per sobre del plaent planeta rural. El desig dels corellians de mantenir l’impol·lut paisatge lliure de l'expansió industrial els feia ara molt vulnerables-. Estic ordenant Fidex cinc dies abans. Els comandants saben ara què tinc en ment.

La Niathal va anar fins al comunicador de l'escriptori i el missatge que efectivament començaria una guerra era, irònicament, el que normalment detenia les maniobres.

Jacen va mirar la petita pantalla mentre el programa d'encriptació agafava el text en llenguatge simple i ho embolicava en un algoritme segur.

FIDEX FIDEX FIDEX

-Fi de l'exercici -va dir la Niathal-. I el començament de la guerra real.

ESCLAU I, EN RUTA CAP A CORÈLLIA.

-Què et passa? -va preguntar en Fett.

Mirta seguia mossegant-se el llavi. Era un costum molt discret, però Fett estava alerta els petits detalls. Els caçadors havien d’estar-ho.

-Cap a on ens dirigim?

-Corèllia.

-Vas dir Coruscant.

-No, tu vas dir Coruscant. -Fett va canviar la pantalla de navegació a una holocarta 3D de manera que ella pogués veure-la brillant per sobre de la consola davant del finestral-. Primer tinc negocis a Corèllia.

Ella va callar i, veient que de totes formes no havia dit gran cosa durant el viatge, ell no es va sorprendre. Però alguna cosa l'havia agitat.

Potser eren els missatges que seguia enviant a Coruscant. Ailyn no estava responent. Fett es va preguntar quan descobriria la Mirta que monitoritzar les transmissions amb origen i destinació des de l’Esclau I, fins i tot les realitzades per mitjà de comunicadors privats, era part del sistema de seguretat de la nau. Potser era hora de sacsejar-la una mica.

-He perdut el contacte amb el meu client -va dir Mirta a la fi.

Llavors tenia punts per l'honestedat.

-Podria no voler-te pagar. És només el penjoll o tens informació per a ella?

-També tinc informació.

-No vas ser prou estúpida per donar-li les dades pel comunicador, oi?

-No.

-Llavors pagarà.

-Estic... Estic més preocupada per la seva seguretat. Estava en un treball.

Ho sé.

-Sí, els clients morts no paguen.

-Exactament.

La veu de la Mirta va sonar petita i espantada per una vegada. Potser no era una caça-recompenses tan experimentada com aparentava.

Fett va decidir que l’Ailyn era una operativa massa astuta per arriscar-se a fer transmissions quan estava donant caça a algú com Han Solo.

Després de tot, era la seva filla: alguns dels seus gens havien d’haver-la convertit en el que era. I pocs caça-recompenses guanyaven els crèdits suficients per permetre’s la línia d’en Fett en equip de comunicacions segures.

Ella hi seria, en algun lloc.

Ell va obrir el seu propi comunicador. No importava si la Mirta sentia això.

-Beviin -va dir-. Beviin, tinc una feina que m'agradaria discutir amb tu.

A Beviin li va portar un temps respondre.

-Mand'alor?

-Beviin, Thrackan Sal-Solo vol que lluitem per a ell. Defensant l'Estació Centràlia.

-Sí, està per totes les notícies. Va estar aquest matí a l'HNE parlant sobre tornar a reconstruir-la. La guerra està a punt de començar. El fill d’en Solo és el cap de la policia secreta de l'Aliança i els corellians estan realment a'denla per això...

-Reuneix tants mandos com puguis. Reuneix-te amb mi a Drall en dos dies al Bar de Halin.

-Va tancar fa cinc anys. Intenta-ho al Zerria. Al mateix carrer.

He perdut el contacte. Massa temps a Taris.

-D'acord, que sigui a Zerria.

-Probablement pugui tenir mitja dotzena reunits per llavors. Gairebé tots els altres s'han dirigit de tornada a Mandalore.

Sis? Sis! Massa ocupats per complir el seu deure?

-Per què?

-És l'època de la collita. Bastants de nosaltres tenim granges.

-No se suposa que les dones s'encarreguen d'això? -Beviin tenia una filla adoptiva. Fett no podia recordar el seu nom, però estava segur que era prou gran per dirigir una granja-. Què va passar amb la força de resposta ràpida?

La veu d’en Beviin es va refredar perceptiblement.

-Si hi hagués una guerra autèntica en marxa, seríem bastant ràpids...

Fett gairebé es va distreure per la idea de les seves tropes mandalorianes fent una cosa tan banal com tenir cura de granges. Mai havia pensat molt en el que feien ells quan no estaven desplegats. Però tenien esposes i fills i vides.

-A qui vulgui que puguis aconseguir en dos dies, llavors.

Fett va tancar la comunicació. Mirta el va mirar, clarament atònita.

-Així que desaproves la lluita per Corèllia?

Ella va arronsar les espatlles.

-Estava pensant que no saps molt sobre el que està passant en el teu propi món, considerant que se suposa que ets el Mandalore.

-Ni tan sols he viscut mai allà.

-Els Yuuzhan vong van atacar al sector Mandalore tant com a qualsevol altre lloc, Fett. -Era la primera vegada que ella es dirigia a ell pel seu nom-. Tothom està encara reconstruint. Saps què vol dir el teu nom? «Granger». Vhett. És la paraula mando'a per a «granger».

-Això ho sé. -Pare venia de Concord Dawn. Deia que la seva família eren grangers de frontera. Llavors com va aconseguir un nom mandalorià? -. Jo sóc un home més de pistola làser i motxilla coet.

-Com pots governar una nació quan no tens ni idea sobre ella?

-No és una nació i jo no la governo. Sóc una figura decorativa quan no necessiten que lluiti i un comandant en cap quan ho necessiten.

-Un mercenari per a la teva pròpia gent.

-La ironia no se m'ha passat per alt.

-No ets conscient de la realitat. Més mandalorians estan tornant a casa.

A casa.

-No hi ha tants. I què és casa?

-No tens ni idea de quants mando'ade hi ha, oi? Molts. No només les teves tropes i els caça-recompenses. Gent que ha mantingut viva la seva cultura a través de tota la galàxia. La cultura es transmet just igual que al teu pare en ser adoptat per Jaster Mereel.

-Saps molt de mi.

-Òbviament, més del que tu saps sobre tu mateix. -Mirta estava realment enfadada. Fett no podia veure-li el color a les galtes. La seva veu s'havia endurit i s'havia elevat un to-. El meu pare deia que un Mand'alor havia de ser com un pare per la seva gent.

-No necessito sermons sobre la responsabilitat d'una nena.

-Bé, la teva filla volia matar-te perquè la vas abandonar a ella i la seva mare, així que m'ho prendré com que la responsabilitat no és el teu punt fort.

Fett estava acostumat a la por, la deferència o la basarda. No havia vist molt desafiament en la seva vida adulta, en tot cas, no durant molt de temps. A Mirta no semblava importar-li si ell la tirava per una escotilla.

La meva pròpia filla. Vaig tenir el que el pare volia tan desesperadament i la vaig deixar a un costat.

-Jo tenia setze anys -va dir ell-. Sintas tenia divuit. Les úniques dones que vaig conèixer quan era nen eren kaminoanes i una traïdora caça-recompenses. Això no t’equipa per a ser un home de família. Ho vaig intentar.

-Sí.

Fett mai es permetia enfadar-se. Per enfadar-se, havia d’importar-te. I l'única persona que li havia importat mai era el seu pare.

Però aquesta noia havia tocat un nervi.

-Potser hauria crescut fins convertir-me en un bon paio si un Jedi no li hagués tallat el cap al meu pare davant meu.

-És dur perdre a un pare.

-On són els teus?

-Pare va morir.

-La teva mare?

-No l'he vist des de fa temps.

-Et tornaràs tan amargada com jo, nena.

-Ja ho he fet -va dir la Mirta-. Ja ho he fet.

No hi havia res més a dir. Ell ja havia dit massa. I havia d’advertir a Beviin que no esmentés que tots sabien que l’Ailyn estava perseguint a Han Solo. Va fixar un curs cap a Drall i es va preguntar què li diria a l’Ailyn quan finalment l’atrapés.

Per primera vegada a la vida, sospitava que seria «Ho sento».

SALA DE L'ALT CONSELL, TEMPLE JEDI, CORUSCANT.

En Luke sabia que els successos havien arribat al punt on ell no podia fer res per fer desistir a l'Aliança d'una confrontació amb Corèllia. Només hi havia una limitació de danys. Un bloqueig era l'opció menys destructiva.

Hi havia decidit ja no pressionar a Cal Omàs perquè tornés de la vora de l'abisme. Ni tan sols estava segur que Omàs pogués fer-ho si volia. El Consell Jedi estava assegut en un ombrívol cercle, com havia d'haver fet moltes vegades a la vista de la guerra al llarg dels mil·lennis, i semblava mirar-lo a ell en la recerca d'una resposta.

Corran Horn, corellià, tossut i impassible, hi era. Almenys Jacen tenia la decència de no rondar a un Mestre Jedi de major rang en les seves purgues.

-Crec que hem esgotat la diplomàcia -va dir en Luke.

-Un bloqueig simplement cohesionarà a altres mons a la causa de Corèllia -va dir Horn-. I no crec que estigui dient això com una fantasia feta realitat perquè sóc corellià. Simplement estic llegint l'estat d'ànim com tots els altres.

-Atacar a Corèllia directament no aconseguirà res diferent. I deixar que Corèllia se surti amb la seva encoratjarà a tots els altres governs a seguir el seu exemple.

-Llavors l'única pregunta és saber quin paper jugarà el Consell Jedi en això.

-El mateix que ha jugat sempre -va dir en Kyle Katarn-. Buscar una solució pacífica, però estar preparats per lluitar per l'Aliança si fa una crida.

Cilghal els va interrompre.

-Amb tot el meu respecte, Mestre Skywalker, hi ha una qüestió que semblarà que no estem disposats a esmentar.

-Quina és?

-Les accions d’en Jacen Solo.

Luke va evitar mirar la Mara. Ella estava asseguda a un costat, mirant intensament al seu quadern de dades a la taula enfront d'ella, i no va utilitzar el seu lloc com a secretària del Consell per demanar-li a la Cilghal que posés la qüestió formalment sobre la taula.

La Mara mai havia estat partidària de l'adherència servil als procediments.

-Si vols presentar això, siguem específics. -Luke va lluitar contra el reflex de tornar-se cap a la Mara i dir: «Veus? Ells també s'han adonat!» Sabia perfectament bé el que veia. L'única raó per la qual no estava fent res era per l'interès de la seva pròpia família, per la seva pròpia necessitat de pau amb Ben i la Mara. I això no és prou bo-. Crec que tots hem notat la prominència d’en Jacen en successos que impliquen a la comunitat corelliana.

-Atès que ets prou franc per dir-ho, llavors puc preguntar si tens algun recel sobre que Jacen actuï contra civils d'aquesta manera. –La Cilghal es va retorçar visiblement, però Luke la va admirar pel seu coratge per enfrontar-se a ell quan ningú més semblava disposat a apuntar que el seu nebot s'estava comportant malament sota els estàndards Jedi... sota qualsevol estàndard-. Amb el teu propi fill acompanyant-lo.

Sóc el Gran Mestre. Tinc un deure. Ho sento, Mara.

-Estic profundament preocupat per això.

Hi va haver una inhalació col·lectiva d'aire.

-Això és tot? -va dir en Kyp Durron.

-No tinc control sobre Jacen. Ell existeix fora de l'Orde Jedi, i no és el Mestre d’en Ben, i Ben no és el seu aprenent.

Luke va poder sentir, i veure, onze parells d'ulls girant-se cap a la Mara. Luke sabia que era injust exposar una discussió familiar a l'escrutini de l'alt consell, però això ja no era un desacord de parella sobre l'educació del seu fill. Jacen s'està tornant fosc. He de tenir el coratge de seguir les meves conviccions.

La Mara va aixecar la vista i la seva expressió era dura com el permacret amb una calma neutral.

-No estic segura que hagi de prendre part en aquesta discussió. He de declarar un interès.

-Posem-ho d'una altra manera -va dir en Katarn-. És una vergonya per a l'Orde Jedi veure el fill i el nebot del Gran Mestre donant-li cops de peu a les portes amb els nois de negre.

-Però acceptes que la Guàrdia de l'Aliança Galàctica està actuant legalment?

-Desagradablement però legalment, si. -Katarn i la Cilghal havien format ara un front d'atac definit però respectuós, com si se sentissin alleujats que no ho estiguessin imaginant tot-. És la implicació dels Jedi amb el que nosaltres estem més incòmodes.

Ah. Nosaltres. En Luke es va fer trossos en aquest moment: havia d’humiliar a la seva dona o enganyar l'alt consell a causa de les seves pròpies pors personals. No importava que la seva paraula fos la llei aquí.

Sabia que estava sobre gel trencadís.

-Jo també -va dir per fi-. Li demanaré a Ben que es mantingui allunyat de les operacions amb la Guàrdia.

-Té tretze anys -va dir en Durron-. Hauries de dir-li-ho simplement.

La Mara no va dir res, però Luke va poder sentir com bullia al seu interior. Sabia el que passaria quan la reunió acabés. Però ella va tenir la gràcia de no discutir amb ell davant de l'alt consell.

-Jacen és clarament popular per al públic -va afegir amb cura Durron-. I més d'un dels que estem en aquesta habitació ha arribat a alguns extrems i ha tornat bé, així que potser hauríem d'estar fent un esforç per ajudar-lo a identificar-se més amb l'Orde.

-Què vol dir això? -va dir en Luke.

-És hora que es converteixi en Mestre. Tots sabem el que pot fer.

Luke va veure una sobtada imatge del seu pare. La seva sensació de déjà vu era consoladora, perquè el seu pare havia estat redimit, i aterridora, aterridora perquè Vader també havia estat una vegada un prodigi Jedi, un jove decent, però el Costat Fosc l’havia reclamat de totes maneres. I podria molt bé reclamar a Jacen. Luke podia assaborir-ho.

No és frustració per no ser un Mestre. S'ha tornat Fosc. I ell no és l'única foscor que puc sentir.

Luke es va preguntar per què havia tornat la Lumiya i va saber que no era per veure com el seu planeta natal havia canviat des que va marxar.

Però no era el moment d'esmentar la Lumiya. Va tornar la seva ment cap a l'estatus d’en Jacen en l'Orde.

-Deixeu que pensi en això -va dir en Luke.

La reunió va acabar poc després. Mara no li va dir res al Luke fins que van estar ben lluny d'oïdes indiscretes, asseguts en el seu lliscant aeri en el camí de retorn a l'apartament.

-Vull a Ben lluny d’en Jacen -va dir en Luke a la fi.

-Amor, hem discutit això...

-Em sap greu que sortís a la llum en la reunió, però no puc seguir mirant cap a un altre costat per més temps. S'acaba ara. Ningú de tretze anys hauria d'anar a les batudes de la policia secreta d’en Jacen.

-O fins i tot amb Jacen, correcte?

-Mara, tots ho veuen.

-Està tenint un mal afer.

-Un mal afer? Està empresonant corellians! Has sentit la Cilghal. No m'ho estic inventant. Has parlat amb la Leia? Amb Han? -No mencionis la Jaina-. No he sabut res de la meva germana i del meu millor amic des de fa dies. Si genuïnament creus que no hi ha res estrany o preocupant en Jacen en aquest moment, llavors obre aquest comunicador i truca a la Leia i pregunta-li a ella que en pensa.

-D'acord, i si diu que sí, que el seu fill s'està tornant Palpatine, què fem? Arrosseguem a Ben lluny d'ell picant de peus i cridant?

-Sí és el que cal, si.

-Quan vas parlar amb Ben per última vegada?

Fa massa.

-Quan va tornar després de ser gasejat.

-Bé, jo parlo amb ell gairebé tots els dies i és un noi canviat. És feliç, és respectuós, s'està calmant. Ha crescut, Luke. Jacen va fer això.

-Bé, bé pel Jacen. Però encara no vull que el nostre nen sigui entrenat per ell.

-Llavors pots dir-li tu a Ben que torna a estar a la casella de sortida.

-Ho faré.

-I després pots resoldre qui va a escollir-lo.

-Potser jo hauré de fer-ho durant un temps.

-Oh, això funcionarà...

I això era pel que havien arribat en aquest punt: perquè no hi havia ningú més que pogués manejar a Ben com podia fer-ho en Jacen. Luke no era capaç de fer molt més. Però podia demanar-li a Jacen que no el portés en les seves batudes.

Pel que fa a Jacen sent vist com el Jedi que li donava puntades de peu a les portes... no podia tocar-lo. La gent se sentia més segura amb la seva línia dura. I fins i tot si l'Orde Jedi el feia fora, per qualsevol mecanisme que poguessin tenir per apartar-lo, Jacen encara seria un usuari de la Força massivament poderós, i res podria arrabassar-li això.

Era millor probablement tenir-lo dins de la tenda de campanya que fora tirant pedres. D'ara endavant, en tot cas.

La Mara no era estúpida. Així que, per què no admetia que Jacen era perillós?

-Hi ha alguna cosa més que has de saber, amor -va dir en Luke-. I no és bo.

-No pot ser pitjor que això.

-Podria ser-ho. -Era el moment. Luke no podia guardar-s'ho per més temps. Estava agraït per la navegació automàtica en les línies de trànsit aeri de Coruscant, perquè dubtava que pogués haver volat recte sense ajuda just en aquest moment-. Lumiya ha tornat. No sé on, o com, però ha tornat.

Següent