Llinatges (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Veure un Jedi alçar el seu sabre làser contra civils és sorprenent. Però veure al fill i al nebot del líder del consell Jedi fer-ho et trenca el cor.

-Mestra Cilghal, alt consell Jedi.

TANCA DEL PERÍMETRE, MICROTECNOLOGIES ARKANIANES: VOHAI, SECTOR PARMEL: 1600 HORES.

Com més gran es feia una companyia, més complaent es tornava la seva seguretat. Fett podia recordar quan Micro Arkanianes era una nou dura de trencar.

Es va agenollar sobre un genoll a l'empara dels arbustos i va utilitzar la mira telescòpica del seu rifle làser EE-3 per observar els empleats passar per la porta de seguretat.

-Podria ser útil -va dir la veu en el comunicador del seu casc.

-Mantingues-te fora d'aquest canal.

-Les dones poden aconseguir l'accés a llocs als quals els homes sovint no poden.

Mirta era persistent. Fett es va preocupar.

-Passaràs el viatge de tornada a les cel·les si no calles.

Ella encara estava tancada dins l’Esclau I, ocult en la coberta d'una sitja que no s'utilitzava a un quilòmetre de distància, confinada aquesta vegada en la secció de la tripulació. No podia activar els motors de la nau, però Fett havia deixat un parell de canals de comunicadors sense desar. Si ella era d'alguna utilitat, els trobaria. I si li estava tendint un parany, els utilitzaria i llavors ell sabria amb qui estava treballant ella. Fins ara tot el que havia fet era trucar-lo a ell.

-D'acord -va dir ella, aparentment sense immutar-se -. Estaré a l'escolta.

L'única persona en la qual Fett havia confiat mai era el seu pare. Cap d'ells era un jugador d'equip natural. Podria gestionar el comandament quan ho havia de fer, però li agradava treballar sol i la tasca actual era un bon exemple. Podia o obrir-se camí parlant fins Micro Arkanianes, o podia fer el que millor feia, que era observar, identificar el punt feble, infiltrar-se per la força... i prendre el que necessités.

Parlar no era el seu punt fort.

Els empleats entraven i sortien. Un guàrdia de seguretat a la porta i dos droides sentinelles escrutaven a cada individu en entrar i en sortir, escombrant-los amb sensors.

Arkanian Micro havia enterrat una vegada els seus laboratoris més sensibles al gel polar del planeta, però ara semblava preferir els suburbis més suaus i els parcs empresarials. Gros i mandrós. Era més barat construir a la superfície. Vohai no havia patit a mans dels yuuzhan vong i s'havia tornat complaent.

Això era just el que Fett necessitava.

No obstant això, li agradaven més les companyies amb una seguretat estricta, perquè proporcionaven una indicació útil de l'objectiu. No necessitaves protegir el que no valoraves gaire. Busquem unes quantes pistes.

Els kaminoans no sortirien passejant per les portes amb una carmanyola per dinar sota el braç. Als kaminoans els hi agradava la penombra freda i humida. Vohai estava confortablement assolellat la major part de l'any. Fett va obrir la vista aèria del complex de Micro a la pantalla integrada i va pensar on col·locaria ell una oficina per assegurar-se que no tenia llum natural. L'esquema, com es veia en la imatge que els escàners de l'Esclau I havien aconseguit abans d'aterrar, mostrava una dispersió d'edificis que eren essencialment un nucli quadrat amb molts braços fins sortint d'ell i molts patis. Als humans, i la majoria de les espècies, de fet, els hi agradava la llum natural per treballar.

Però tu no voldries una d'aquelles boniques oficines dels patis, oi, Taun We?

Així que, en algun lloc en el cor quadrat del complex, no a la perifèria o a la resta d'edificis que surten d'ell, hi havia un laboratori o una oficina en la qual un kaminoà se sentiria a casa.

Jo, també. No és tant la pluja com les parets planes i la falta de desordre. Va pensar en les joguines senzilles i la seva austera casa de la infància i va saber per què les possessions li semblaven una càrrega que realment no volia.

Ella probablement estigui aquí ara, construint més clons. Si dóna l'alarma quan et vegi, li dispararàs? Li dispararàs a algú que és vella i feble?

Va col·locar el seu visor en ampliació de màxim abast prement la placa de control del seu avantbraç esquerre, preferia això al sistema d'activació de la pantalla integrada pel parpelleig, i va intentar tenir una millor línia de visió de la cabina de seguretat de la porta. Ells estaven connectats per tenir algun sistema de repetició. Cada post de seguretat necessitava ser capaç de comunicar-se amb la resta.

Això significava que podria haver una indicació dels pisos sota terra.

Des de l'aire, només eren visibles edificis d'una única planta. Necessitava saber si s'enfrontaria amb un disseny més complex un cop dins. No era una bona idea quedar-se atrapat sota el nivell del sòl.

Fett necessitava un millor punt d'observació.

Va mirar al seu voltant, calculant l'angle d'elevació que necessitava per tenir una vista clara a través de la finestra de transpariacer. Si enviava un remot perquè s'acostés, el veurien. Faria això a la manera antiga. Retrocedint per sortir dels arbustos, va caminar cent metres fins al següent solar i va comprovar la línia de les teulades. Bé: munts de magatzems de teulades planes per triar. Va lliscar entre dos edificis, va agafar la seva línia de fer ràpel i llavors va decidir que un simple encès de la seva motxilla coet li estalviaria a les seves espatlles molt desgast. Estava sobre la teulada en menys de tres segons, estès tan llarg com era i fent una ullada per la mira d'un rifle làser per tenir una millor imatge de l'interior de la caseta de seguretat.

Hi havia una pantalla d'estat a l'escriptori del guàrdia, per descomptat. Es va moure amb cura sobre el seu estómac al llarg de vora més allunyada de la teulada i va pujar al màxim l'ampliació de la mira.

La imatge es va distorsionar, amb poca resolució en aquesta distància, però va poder veure una quadrícula de línies blanques sobre un fons blau, amb llums verdes parpellejant en punts al llarg de la graella. Probablement eren sensors d'intrusos. No hi havia res que indiqués múltiples plantes.

Un nivell. Fins ara, tot va bé.

El següent pas era descobrir com s'organitzava l'edifici i tot això requeria una mica de treball endevinatori recolzat per informació que normalment era pública. Fett va baixar de la teulada per la línia de ràpel, deixant que la politja rebés l'esforç, va tirar de la corda per alliberar-la i es va col·locar a l'abric dels coberts per emmagatzemar els fems per donar una ullada al directori del sistema de comunicadors locals en el seu quadern de dades.

Era fascinant veure tota la informació que podia reunir un només veient com organitzaven les companyies els números de comunicadors dels seus departaments. Noms i números es van desplaçar per la pantalla del seu quadern.

MICROTECNOLOGIES ARKANIANES...

LLIURAMENTS

SERVEIS DE PERSONAL

RELACIONS PÚBLIQUES I INVERSIONS

Va buscar més avall. Quina era l'especialitat de la Taun We?

CIÈNCIES EVOLUTIVES I EDUCACIÓ

Taun We era una experta en la psicologia humana. Sabia prou sobre els humans per assegurar-se que els que els kaminoans criaven sota les condicions més innaturals imaginables estiguessin prou condicionats per evitar que es convertissin en sonats.

Ella no estaria empalmant ADN. Hi havia portat la seva petita caixa de xips de dades amb ella com alguna classe de dot per al treball i Microtech s'hauria alegrat de tenir aquestes dades, però el seu treball diari, el treball que a ella li encantava fer, era assegurar-se que els clons no es tornaven bojos. Catalogació, proves, ensenyament avançat, socialització accelerada: donar-li als clons l'actitud adequada per ser eines útils.

Hola, Taun We. Espero que estiguis gaudint del teu nou treball.

Fett podia haver esperat a veure quan sortia, gairebé segur en un vehicle i probablement oculta de la vista, i haver-la seguit fins al lloc que ella anomenés llar. Però no era molt més difícil entrar caminant i trobar-la. Si es pogués acostar prou a l'edifici, podria utilitzar el penetrant sensor del radar terahertzs ​​del visor del seu casc per buscar un gran cos amb cavitats de teixit de baixa densitat, força distintiu del perfil del radar d'un humà. Aquest podia veure a través de les parets.

Els infrarojos no podien.

I havia passat molt temps des que s'havia colat en un laboratori per recuperar dades.

Un caça-recompenses havia de mantenir les seves habilitats al màxim.

CASERNA GENERAL DE LA GUÀRDIA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, QUADRANT A-89, CIUTAT GALÀCTICA: 0830 HORES.

Jacen va sortir de la sala de reunions de la GAG per trobar-se amb la Mara dempeus amb les mans als malucs com si ell fos qui l'hagués fet esperar massa. Ella semblava més controlada que relaxada: la seva expressió era acuradament neutral, però ell podia sentir la por en ella i va veure els cercles foscos sota els seus ulls.

Ella el va mirar.

-Quan vas començar a portar uniforme?

Jacen va baixar la vista cap a les seves robes negres, separant les mans del seu cos.

-Vaig haver d’haver-me canviat abans que portéssim a terme les batudes. Les túniques Jedi i les accions policials no encaixen bé.

-Digues-m’ho a mi. Luke s'està tornant boig. De fet, en aquest moment hi ha una reunió d'emergència de l'alt consell.

-Volia dir que tota aquesta tela solta és... no importa. -La reacció d’en Luke era predictible. Als Jedi no se'ls podia veure tacant-se les mans i amb certesa menys al seu fill-. Saps per què portàvem túniques originàriament? Per encaixar amb la gent ordinària. Així que ara estic encaixant, amb la meva gent.

La Mara va indicar la seva pròpia jaqueta de batalla.

-Perdona, Jacen. És que és simplement un xoc veure't amb aquest uniforme.

-Ara sóc coronel.

-No ho estic discutint. Només volia parlar amb tu abans que Luke et trobi. Ben està bé?

-Ho va fer molt bé. Vols veure’l? Està a la sala de reunions. Només estàvem comentant la fase final amb els líders d'esquadró per veure què farem diferent la propera vegada. I veient les notícies del moment, per descomptat.

La Mara s’ho va manegar per no aixecar una cella.

-Llavors hi haurà una propera vegada.

-Tu vas rebutjar el treball. Què pensaves?

-Que anava a ser brut.

-Ho és. Però anar d'una guerra a una altra perquè mai tractem totalment amb el malestar és molt més brut.

Les portes de la sala de reunions es va obrir i un cap del Comando 967, Lekauf, va treure el cap.

-Senyor, surt vostè una altra vegada! -va dir amb un somriure-. Ho sento, senyora. Notícies de l’HNE.

-No deixis que jo t’interrompi -va dir la Mara-. Només estava de pas.

Jacen la va agafar pel braç.

-Vine i coneix als meus homes.

Volia tranquil·litzar-la sobre en Ben. A diferència d’en Luke, ella no semblava voler que el seu fill fos la seva petita rèplica. Ella sabia com deixar-lo anar.

Ella va retrocedir visiblement davant la vista d’en Ben amb vestidures negres. Ell estava assegut a la taula amb Shevu i els sergents, amb una tassa de caf en una mà i un quadern de dades en l'altra, i fins i tot el seu llenguatge corporal s'havia convertit de sobte en adult. Estava copiant als homes adults al seu voltant sense ni tan sols adonar-se'n. Quan es va posar dret per saludar-la, a Jacen se li va ocórrer que Ben aviat seria tan alt com ell.

-Senyora -va dir en Ben, amb to greu de concentració. No mare: senyora-. No et vaig sentir arribar.

-Només em vaig deixar caure per dir que vaig veure les holonotícies i... volia veure com et senties -va dir la Mara-. Estàs bé... fill?

Sí, ja no és el teu petitó quan està d'uniforme, amb tretze anys o sense. Jacen va veure la interacció sense paraules entre ells i va detectar la preocupació fluint en tots dos sentits com una dèbil brisa, però qualsevol ansietat que la Mara hagués portat amb ella s'havia esvaït i havia estat reemplaçada gairebé completament per alleujament.

-A part d’aixecar-me a les 0-2-100, estic bé.

-T’estàs tornant tan militar. –La Mara se les hi va arreglar per posar un somriure-. Estàs segur que estàs bé?

-Per què no ho hauria d'estar? No va ser perillós, com l'assalt a Centràlia. El capità Shevu estava vigilant el meu sis.

Jacen va trobar commovedor que Ben hagués format un vincle amb el 967. Presagiava alguna cosa bona.

Shevu estava fent una bona feina en ofegar un somriure i les seves emocions, un cansat alleujament al final d'una operació i un agradable afecte pel Ben, probablement només eren obvis per als sentits de la Força ben afinats d’en Jacen.

-Allà hi anem... -va dir Lekauf i va pujar l'àudio de l’holopantalla de la sala de reunions.

A la imatge va aparèixer el titular BATUDA a la part inferior de la pantalla i els locutors de l’HNE van continuar amb una recapitulació de la batuda del matí a Ciutat Jabi. Quatre hores després de les batudes, l'èmfasi de les notícies havia anat del drama de les naus d'assalt surant i els comandos trencant portes a la reacció pública.

L’almirall Niathal va contribuir amb una defensa de les accions de la GAG de trenta segons, el Comando 967 era ara, després de tot, part de les seves forces d'operacions especials, però no semblava que aquesta defensa fos necessària.

Jacen, preparat per l'oprobi, es va desconcertar per les reaccions dels coruscantins als quals se'ls preguntava la seva opinió en els carrers i passarel·les de la Ciutat Galàctica.

-Ja era hora -va dir un home amb un vestit de negocis-. Crec que el coronel Solo va fer el que hauríem d'haver fet fa molt de temps. Teníem massa por de fer enfadar altres governs. Bé, a Corèllia ja no.

-Ooh, tens fans -va murmurar la Mara, dèbilment sarcàstica.

-No vaig planejar això...

-Ho sé.

-Espero que en Luke també ho vegi d'aquesta manera -va dir en Jacen, sabent que no seria així-. I l’almirall Niathal.

-Intentaré convèncer-lo a ell.

Jacen li va fer senyals perquè sortissin de la vista dels soldats, que estaven mirant fixament la cobertura de les notícies amb l'aire d'homes que sabien que la percepció del públic era una part de la guerra tan important com qualsevol arma que portaven.

-Digues-m’ho clarament, Mara. Encara estàs contenta que jo estigui entrenant a Ben?

Ella es va apartar un floc de pèl dels ulls d'una manera que suggeria que estava aconseguint uns pocs segons de temps per pensar. Fins i tot la Mara té recels que llegeixi les seves emocions.

-Crec que és difícil d'acceptar que el meu nen petit s'ha convertit en un soldat de la nit al dia, però això és una cosa que hauria d'haver vist venir quan vam voler que fos entrenat com a Jedi.

Jacen encara sentia una agitació de dubte al voltant d'ella.

-Sé que encara estàs preocupada per tot això.

-D'acord, deixa que et faci a tu una pregunta.

-Endavant.

Els ulls de la Mara estaven ara fixos en els seus.

-Hi ha algú en la teva vida que t’estigui causant dolor?

-No t'entenc.

Realment no ho feia.

-Una dona. Jacen, no estic tafanejant. Només necessito saber si estàs passant per un moment difícil.

Ell va pensar en la Tenel Ka i en l’Allana. Tot just s'atrevia a fer-ho aquests dies, en cas que la Lumiya sentís el seu secret i això les posés en perill. En més perill del que ja hi eren.

-Sí. -Era tan cert que feia mal-. Hi ha algú amb qui m'agradaria estar i no puc.

La Mara traspuava pur alleujament. Les línies d’arrufament entre les seves celles es van esvair i gairebé va somriure.

-Això és tot el que necessitava saber, Jacen. Sento que estiguis tenint problemes. No ho tornaré a esmentar, però si puc fer alguna cosa per tu, fes-m'ho saber, d'acord?

Jacen va assentir. No podia imaginar res que la Mara pogués fer, però era consolador saber que estava disposada a fer-ho.

-Gràcies, Mara -va dir-. Ets probablement la meva única amiga aquests dies.

Ella va arronsar les espatlles i va fer un gest discretament per acomiadar-se d’en Ben abans de desaparèixer a través de les portes. Jacen va poder endevinar què estava passant a la cambra del Consell sense utilitzar els seus sentits de la Força per escoltar. El deixaria en pau. Els Jedi no feien batudes a casa de la gent amb tropes d'assalt vestides de negre.

La feina d'un Jedi és solucionar problemes sense treure vides. Crec que avui vaig fer això. Quedar-me assegut i no involucrar-me mentre la gent és assassinada en un cicle sense fi de guerres, no compta com no tenir les mans tacades de sang.

Jacen va ser tret dels seus pensaments per una tassa de caf sent empesa davant d'ell.

-No crec que les coses estiguin tan malament, senyor.

Era el caporal Lekauf: jove, amb els cabells rossos com la sorra i sòlidament optimista. Jacen va acceptar el caf i tots dos es van quedar drets veient una altra vegada la cobertura de les batudes de l’HNE, l'enfurismada reacció de l'ambaixador i els senadors corellians i la imminent amenaça de tallar les relacions diplomàtiques.

-Mai estic segur de si tot això està dirigit per a Coruscant o per a l'Aliança -va dir en Lekauf.

-Separar als dos és realment un truc de màgia política.

-Preferiria veure més unitat que separació, senyor.

-Jo també. -Jacen va descobrir que gaudia de la companyia del 967. Tots ells tenien l'optimisme general del caporal-. Quant fa que està a l'exèrcit?

-Des que em vaig graduar, senyor. Quatre anys.

-Què li va fer allistar-se?

Lekauf va somriure, gairebé avergonyit.

-El meu avi va servir a les ordres del seu avi en l'Exèrcit Imperial, senyor. Sempre parlava sobre com Lord Vader es col·locava en primera línia. Significava molt per a ell, així que ho vaig fer.

Jacen li va donar uns copets a l'espatlla a Lekauf. Era humiliant veure com la lleialtat podia durar generacions. Fossin els que fossin els pecats que l’Ànakin Skywalker havia comès com Vader, encara hi havia alguns que reconeixien les seves qualitats com un comandant inspirador. Jacen va decidir que podria ser segur tornar enrere en el temps i veure’l una altra vegada.

No estava repetint els seus errors. Simplement estava desenvolupant les oportunitats perdudes de l'Ànakin Skywalker.

-Llavors fem que els nostres avis estiguin orgullosos.

CASA DE DUR GEJJEN, CORONITA, CORÈLLIA.

El noi Gejjen no va semblar tan complagut de veure al Han aquesta vegada.

-Vas a convidar-nos a entrar? -Han omplia la porta, amb la pistola làser sostinguda al seu costat i Gejjen la va mirar amb els ulls molt oberts-. Ens estem sentint en certa manera molt poc benvinguts aquí fora.

Gejjen va retrocedir, amb els ulls encara sobre la pistola làser mentre Han i Leia s’esmunyien fins a la seva entradeta. Han va col·locar el fiador.

-On han estat? -va preguntar en Gejjen.

-Vam ensopegar amb algú amb molt bons desitjos i vam haver escapar per peus -va dir la Leia-. I abans que pregunti, sí, sabem el que està passant a Coruscant.

-Sal-Solo s'ho està passant d'allò més bé amb això. -Dos nens petits van sortir darrere d’en Gejjen i ell els hi va fer gestos perquè tornessin a l'habitació-. El fill dels Solo empresonant corellians innocents. Titulars inspiradors.

En Han va esbufegar.

-M'alegro no sorprendre’m amb facilitat. Significa això que ha canviat el contracte sobre mi perquè digui extra mort?

-Sobre nosaltres -va murmurar la Leia.

Gejjen els va conduir fins a una de les habitacions del davant i Han va notar que les cortines estaven corregudes.

-On s'estan quedant?

Han no va seure tot i la silenciosa oferta d'una cadira.

-Aquest és el nostre petit secret.

-D'acord. -Gejjen no va semblar ofès. La paranoia semblava una part normal de la vida política-. Les meves fonts diuen que hi ha més d'un que ha acceptat el contracte.

-En Fett no juga bé amb els altres.

-Et vaig dir que no era Fett -va dir la Leia.

-Amb Fett o sense, capità Solo, l'amenaça és real. I mentre que estem espantats amb el que el seu fill sembla estar fent, Sal-Solo està seguint el seu camí per als seus propis fins, no per als de Corèllia, així que fins on ens importa, nosaltres encara tenim una causa comuna.

-Qui és nosaltres?

-L’Aliança Democràtica. Entenem com de dur que és per a vostè.

-Això creus?

-Està aquí, oi? Sabem que col·loca primer a Corèllia.

-Vaig a tractar amb Thrackan jo mateix, gràcies.

-No se'ns pot veure fer això, per descomptat, però probablement podem donar-li suport útil.

Vosaltres carregueu la pistola làser i jo la disparo.

Sí, pillo la idea.

-Únicament necessito horaris, localitzacions i accés.

Han era conscient de la Leia mirant la seva esquena, una mena de sisè sentit que no li devia res a la Força i tot a més de trenta anys de matrimoni. Es va tornar lentament, esperant veure un arrufament de celles cansat de desaprovació, i només va veure resignació en els seus ulls molt oberts. De vegades ella simplement tenia la mateixa aparença que la primera vegada que es va trobar amb ella.

-Només segueix donant-me informació sobre la localització d’en Thrackan -va dir en Han-. Els representants del teu partit tenen hi accés, correcte?

-Quan està prenent part en assumptes del govern, si. Itineraris, reunions, aquesta classe de detalls.

-Bé.

-Llavors quin és el seu pla?

Han li va dirigir un lent somriure previngut.

-Si t’ho digués, no podries negar la teva participació, oi?

Gejjen va anar fins a un escriptori a la cantonada de l'habitació i va agafar un xip de dades d'un calaix.

-Plànols de les plantes -va dir-. Edificis del govern. No són il·legals, només estan disponibles per a la inspecció a les biblioteques i les oficines cíviques. Podrien ser útils.

-Considera’m un bibliotecari.

-Dur -va dir la Leia-. Si Thrackan Sal-Solo fora a caure del poder, el seu partit estaria en posició de formar un govern d'emergència?

Gejjen estava ara totalment concentrat en la Leia: això era el que realment li interessava, fer-se amb el poder. Han va triar no ofendre’s.

-Amb els meus col·legues, el Front Liberal Corellià i aquells en el Partit Centràlia que els hi agradaria un canvi de lideratge, si.

Així que d'aquesta manera és com tenen lloc els cops d'estat. A la sala d'estar d'algun paio mentre els seus fills estan jugant en una altra habitació.

-Ei, li estàs dient a tothom que el meu cosí té els dies comptats?

-Si pensa que és la primera persona aquest any que té la idea de neutralitzar-lo, està molt equivocat -va dir en Gejjen-. Corèllia no vol seguir sent la seva caixa d'eines personal.

-Mantindrem el contacte al mínim -va interrompre’l la Leia-. I seguirem canviant el nostre codi de comunicador. Espero que la propera vegada que ens veiem sigui quan la crisi hagi passat.

La Leia va sortir amb Han al carrer i van caminar per un camí tortuós pel centre de Coronita, retrocedint sobre els seus passos per assegurar-se que no els seguien. Hi havia molt de trànsit aeri dirigint-se a l’espaiport i un brunzit general de tensió en la pròpia ciutat. Era com un món preparant-se per al pitjor.

Van arribar al bulevard principal on estava situada l'oficina de lloguers. Llogarien alguna cosa petita i anònima al centre de la ciutat, va decidir en Han. Alguna cosa en el que ningú esperaria que els Solo volguessin viure.

És just igual que en els vells temps. Sempre en perill.

-Creus que els companys d’en Gejjen me la estan jugant perquè els hi faci la feina bruta? -va preguntar ell.

-Què, que el contracte d'assassinat és un truc? –La Leia va negar amb el cap-. Ja vas sentir a Jacen, vas veure les holonotícies i hi ha el petit assumpte del paio que vam llançar per l'escotilla.

-Oh, sí, aquell.

-No t'estic animant a fer això.

-Però no m'has dit que no ho faci.

-No estic prenent les teves decisions per tu, Han. Sóc la teva dona, no la teva mare -va dir la Leia.

-Però també ets una Jedi...

-A mi em sona com un cas de defensa pròpia.

-No com un cop d'estat?

-Això és un assumpte a part.

-La diplomàcia és un esport fascinant per als espectadors -va dir en Han-. Es tracta de lluitar amb l'inevitable amb una pèrdua mínima de vides.

-Sí, les nostres.

Han es preocupava per Corèllia d'aquesta manera abstracte en què ho feia la gent quan la seva llar, fins i tot quan la seva llar infeliç, estava sent atacada per estrangers. Mai s'havia considerat un patriota. Simplement se sentia corellià fins a la medul·la. Però hi havia una cosa que li impulsava més que les altres, i era la Leia i els nens.

-Thrackan no té oportunitat d'acabar amb tres Jedi -va dir la Leia, com si fes servir una mica la telepatia per la seva part-. Ets tu per qui estic preocupada.

-Als Jedi se'ls coneix per fer-se matar.

-No és molt gentil de la meva part, però d'alguna manera desitjo que Jacen li hagués disparat després de tot.

-Tu i jo, tots dos.

L'agència de lloguer estava abarrotada quan Han i la Leia van arribar. Hi havia una cua de gent, alguns amb nens petits, alguns més grans, esperant amb bosses i maletes de diverses mides.

-Vostès també acaben d'arribar de Coruscant? -va dir la dona d'aspecte preocupat de l'escriptori principal.

-Bé... –Han no va tenir la impressió que ella li reconegués com a l'Enemic Públic Número U-. Sí, acabem d'arribar.

-Llavors vénen davant de l'allau. -Ella li va lliurar un quadern de dades-. Registri les seves dades. Només ens queden apartaments d'un dormitori. Els hi va bé?

En Han va mirar la Leia.

-Només volem un sostre sobre el cap -va dir ella a la dona.

-Tots estem sorpresos pel que està passant a Coruscant, senyora. Però ara estan fora de perill. Qui ho hauria pensat? El fill d’en Han Solo també.

-Sí, nosaltres també estem sorpresos -va dir en Han i ho deia de debò.

Van signar un contracte com Jay i Lora Kabadi i es van trobar disfressats bastant per accident com una simple parella en la primera onada de corellians que deixaven Coruscant per evitar l'internament. La ironia no se’ls hi va escapar.

-Bonic moment, fill -va murmurar en Han.

CAMBRA DEL SENAT, CORUSCANT: DEBAT D'EMERGÈNCIA PER A LA POLÍTICA DE DETENCIÓ.

Jacen estava assegut al costat de la Niathal a la plataforma dels delegats Mon Calamari i escoltava al senador corellià Charr sermonejant al Cap Omàs sobre l'abús dels drets humans a Coruscant i la manca de consulta al Senat.

-No tenim més opció que retirar al nostre ambaixador -va dir en Charr.

-És de Coruscant o de l'Aliança de qui estem parlant? -va preguntar l’Omàs.

Charr va dubtar.

-No són el mateix, Cap d'Estat?

-Crec que l'honorable representant de Corèllia entén que l'acció que vaig prendre va ser per assegurar la seguretat dels ciutadans de Coruscant, que és una responsabilitat que m'ha estat donada per l'autoritat local coruscantina i això no necessita l'aprovació del Senat. Així que, de quina entitat vol retirar la representació?

Hi va haver un murmuri general de suport però hi havia significatives tos d'alguns dels delegats de la Vora Exterior. Omàs es va mantenir al seu lloc. En aquest moment, els aliats de Corèllia eren minoria, però això canviaria tret que se'ls hi donés una bona raó per no alinear-se amb ella.

-Què pensa del bloqueig, almirall? -va preguntar tranquil·lament Jacen.

Les plataformes senatorials se separaven de les parets d'una enorme càmera i flotaven en el buit entre elles perquè els delegats donessin discursos apassionats però evasius contra el terrorisme i la necessitat d'unitat.

-M’està preguntant si podria muntar-ne un ara?

-Assumeixo que pot. Encara està a favor d'un?

-Sí, perquè aquesta és la posició més forta que puc persuadir que permeti el Senat. I els bloquejos són respostes molt flexibles -va dir la Niathal.

-Si es porta a terme en bé de l'Aliança, això és. Vivim en un món de línies borroses.

El debat va ser remarcablement suau, considerant la situació. Jacen començà a preguntar-se si les repercussions que esperava eren realment la seva por a l'opinió del consell Jedi. Si de cas, semblava ser... popular.

Això no li feia sentir-se còmode. Volia romandre aliè a qualsevol cosa que pogués influenciar-lo i fins i tot un Jedi podia gaudir d’agradar-li a la gent una mica més del compte.

Jacen i Niathal es van unir amb l’Omàs a la cabina del Cap d'Estat, on el senador G'Sil ja estava esperant-los. Omàs no semblava feliç i es va asseure a la capçalera de la taula amb incrustacions de lapis amb lenta deliberació.

-Bé, donem gràcies que els successos d'avui van anar tan bé com podien anar.

G'Sil va aixecar la vista.

-On estem albergant als interns?

-Només poc més de la meitat d'ells tenien passaport corellià al final, així que els vam posar en un vell bloc de barracons de moment -va dir la Niathal-. A la resta se li va permetre tornar a casa seva. La pregunta és fins on vam planejar anar amb això, perquè tenim molts ciutadans corellians residint aquí i si anem a internar-los a tots per la força, això serà un treball intensiu.

-Immigració informa d'un nombre creixent d'ells que busquen anar-se'n.

-Em sento molt incòmode amb això, almirall -va dir l’Omàs-. Les imatges de l’HNE podrien haver quedat bé per als elements fanàtics del patriotisme de Coruscant, però ens recorda a molts de nosaltres als excessos imperials.

-Vostè va autoritzar l'acció. –La Niathal va fixar en l’Omàs aquesta mirada de cap inclinat-. A què esperava que li recordés?

Jacen va interrompre-la. Niathal s'havia desfet de qualsevol pretensió de desinterès pel treball de l’Omàs en el moment en què havia estat nomenada Comandant Suprema. Anava a per totes.

-Estem fent simplement el mateix que els terroristes, excepte que no causem baixes serioses -va dir en Jacen-. Una petita acció creant un impacte desproporcionadament gran. Això és tan propaganda de guerra com qualsevol.

-Planejaven convèncer els corellians amb la por?

La Niathal va baixar la veu.

-No, planejàvem deixar clar que tractaríem amb les amenaces per a la població de Coruscant.

-I aquest és el perquè entra i fa el seu joc de mans, oi? -Omàs estava dirigint els seus comentaris a la Niathal fins i tot encara que havia estat l'operació d’en Jacen-. Una gran sobrereacció fa semblar com si tingués tota la situació sota control?

-Si així és com vol veure-ho, Cap Omàs, sí -va respondre en Jacen. És amb mi amb qui estàs tractant, no amb la Niathal-. Res de morts. Un públic tranquil·litzat. Una clara declaració per a qualsevol que vulgui matar i mutilar civils que no es tolerarà. Treure a individus realment perillosos dels nostres carrers. I també enviar el missatge que si es pot parar a Corèllia perquè no persegueixi un camí destructiu a costa del bé comú, llavors es pot aturar a qualsevol món. O preferiria deixar que els enemics interns soscavin la nostra societat? Aquestes són gent que s'alegren d'acceptar els beneficis de ser un resident a Coruscant, un ciutadà de l'Aliança, però no volen l'esforç de ser lleials a ella. Si això és el meu joc de mans, llavors dormiré millor aquesta nit.

Omàs va semblar a punt de parlar però simplement va baixar la vista cap a les seves mans com si fes un esforç conscient per no respondre. Era un polític massa astut per enfrontar-se a Jacen i Niathal davant d’en G'Sil. Si perdia, G'Sil ensumaria olor de sang.

-Si m’ho permeteu, he de parlar amb l'ambaixada corelliana. -Omàs es va posar dret i va caminar cap a les portes-. Agrairia que em donessin un calendari de les seves properes operacions per avançat.

G'Sil el va veure marxar.

-Sempre és una pena quan l’HNE no és aquí per gravar un discurs realment bo.

No, senador, aquest no és el joc al que estic jugant. No té ni idea, oi? No té cap idea.

-Podria sorprendre-li saber que deia seriosament cada paraula -va dir en Jacen-. Sé quina pinta té una guerra i vull que aquesta sigui l'última.

G'Sil va semblar prendre’s el seu comentari com sinceritat juvenil.

-Ara, això sí que és un desig amb molts significats -va dir-. Deixeu-me anar i calmar l’Omàs. Li està costant treball ajustar-se als Jedi que no són parts amables i eficients de l'alt consell. Té gràcia com podem atacar territori corellià sense despentinar-se, però perdem els nervis quan obrim unes quantes portes a puntades de peu al territori de la nostra llar. Mai vaig voler enfrontar-me al consell Jedi. Però ningú aquí pot veure res excepte en termes d'ambició personal.

-Anem tots dos darrere de la mateixa feina? -va preguntar la Niathal a Jacen.

Sempre era difícil dir si un Mon Calamari estava fent broma. Jacen va sentir que hi havia un matís de diversió en la ment d'ella, però no gaire.

-No vull ser un polític -va dir ell-. Vostè seria una bona Cap d'Estat, però jo no.

L'humor de la Niathal va canviar com el sol sortint i Jacen va sentir una bona voluntat relaxada i... respecte. Ell havia dit seriosament cada paraula. Ella s'ho havia pres com un tracte assolit entre ells.

-Quin treball vol llavors? El consell Jedi?

Oh, això no. Ella ja li veia com un rival per al Luke. Des d'un punt de vista polític, tenia la seva pròpia inevitabilitat, però ella no podia haver sabut que els Jedi no apareixien ni una mica en els seus plans.

-No sóc ni tan sols un Mestre. -Va tenir un moment de freda claredat en el que va veure exactament el que volia i es trobava fora d'ell, una visió per observar i no de la de ser part-. El que vull és que trilions de gent ordinària de la galàxia puguin seguir amb les seves vides sabent que aquesta està sent governada per una forma de govern estable. La vasta majoria de la gent simplement es veu aixafada per les conseqüències de les lluites de poder d'un grapat. Vull veure que això s'acaba. Vull veure al poder significant deure, servei, no un premi.

La Niathal es va ajustar la túnica i es va redreçar el tancament dels galons.

-Ben dit. Per algú en qui la família al complet és una elit, té una posició refrescantment militar sobre l'exercici del poder.

Jacen havia alliberat la seva afecció a una reputació heroica, però era consolador que li asseguressin que no estava enganyant-se a si mateix. Assaborir el petit moment d'alleujament i va somiar amb una galàxia segura per a la Tenel Ka i Allana.

Següent