dilluns, 16 de gener del 2017

La crida de la venjança (IV)

Anterior



CAPÍTOL 4

-Suggereixo que busquem les nostres estances i ens refresquem una mica -va dir Mace, girant-se cap a la Bant.
-Hem fet un llarg viatge i no sabem quan tindrem oportunitat de descansar. Després anirem a la Legislatura Unida i donarem inici a la nostra missió.
Obi-Wan havia notat el desgrat d’en Qui-Gon amb la decisió de Mace. Sabia que la considerava una pèrdua de temps, però tampoc havia ofert un pla alternatiu...
Mace va arquejar una cella en mirar a Qui-Gon.
-Si tens alguna idea de quin és el parador d’en Balog, o alguna forma de trobar-lo, ho posposarem tot i et seguirem. Però, fins llavors, l'únic rumb d'acció que ens queda és obtenir informació.
Obi-Wan va mirar al seu Mestre. Aquest no havia mencionat a Mace les dues sondes robot que va enviar a buscar a Balog. Una cosa era infringir les lleis d'un planeta perquè hi havia un Jedi en perill immediat de mort, i una altra rastrejar a un ciutadà d'un planeta on les sondes robot eren il·legals. No estava segur de com reaccionaria Mace, motiu més que probable pel qual Qui-Gon no l'hi havia explicat. Els Jedi ja tenien prou problemes al planeta.
Mace i Bant van deixar la sala. La tensió no es va dissoldre. Qui-Gon es passejava d'un costat a un altre, meditabund i sense voler parlar.
L'androide de protocol d’en Manex va tornar a entrar surant.
-Em sap greu interrompre'ls. Tenen una altra visita. Diu conèixer-los, així que m'he pres la llibertat. Es diu Yanci.
- Yanci? Fes-la passar, si us plau -va dir Obi-Wan amb sorpresa a la veu.
Yanci era la metgessa Obrera Minera que li havia curat la cama quan se la va aixafar una roca. Els hi havia demanat ajuda per repel·lir l'atac dels Absoluts contra el seu poblat. Obi-Wan i Qui-Gon l'havien acompanyat, però ja era tard. Havien matat a tots els homes, dones i nens. A Obi-Wan encara li cremava a la memòria el terrible patiment de la Yanci.
Yanci va entrar a la sala, i Obi-Wan es va adonar de seguida de tot el que havia canviat en aquests dos dies. La massacre dels seus companys Obrers i la mort de l'home que estimava havien gravat el dolor en els seus trets. Els seus ulls eren diferents, es podia veure la pèrdua en ells.
Qui-Gon es va distreure per primera vegada des de la mort de la Tahl i va semblar concentrar-se de veritat en una altra persona. Va semblar que els dos s'havien reconegut de seguida com a companys en el dolor. Es va acostar a ella i li va agafar la mà.
-M'alegro de veure't -va murmurar.
Ella el va mirar a la cara.
-M'he assabentat d’això de la Dama Jedi Tahl. Té el meu més profund condol.
Ell li va estrènyer la mà i després la va deixar anar. Obi-Wan es va adonar que el seu Mestre no necessitava intercanviar paraules amb la Yanci.
Ella es va tornar cap a ell.
- Com tens la cama?
-Curada, gràcies a tu.
-I a tu. Sento un gran respecte pels poders de recuperació dels Jedi. Sento venir en un moment així. Ara visc a la ciutat, amb els Obrers –Yanci va baixar la veu-. M'he assabentat d'una cosa que podria ajudar-vos. És sobre un Obrer anomenat Oleg.
Els sentits d’Obi-Wan es van aguditzar. Oleg era l'Obrer que suposaven tenia una llista d'informadors Absoluts. Se l’havia vist amb la Tahl, la qual cosa va fer que Balog sospités que ella tenia la llista. I després d'això havia desaparegut.
-M'han dit que Balog busca a Oleg -va continuar dient la Yanci-. No sé per què ni necessito saber-ho, però conec aquest nom d'abans. Fa diverses setmanes, els Obrers Miners van ser contactats pels Obrers de la ciutat per si podien enviar-nos un Obrer que necessitava amagar-se. Era Oleg. S'havia infiltrat en els Absoluts i necessitava un lloc on amagar-se després de completar la seva missió. No estaven segurs de quan seria això. Vam acceptar, és clar. Després ens van dir que l'havien descobert i que ens l’havien d’enviar immediatament. Però no va arribar a aparèixer. Ens vam preocupar i vam registrar la zona per si s'havia perdut, però creiem que no va arribar a deixar la ciutat. I després ens van atacar. Com ja sabeu.
-Gràcies per acudir a nosaltres -va dir en Qui-Gon.
Obi-Wan va notar la decepció en la seva veu. Ell també estava decebut. La informació era interessant, però no ajudava molt. No els acostaria més a Balog.
-Això no és tot el que vinc a dir-vos -va afegir la Yanci-. Hi havia un motiu perquè els Obrers ens l’enviessin a nosaltres. Sabien que jo estic especialitzada en una malaltia específica que pateix l’Oleg. La va contreure sent pres dels Absoluts fa anys. És una malaltia provocada per la hibernació; és recurrent i necessita tractament. Jo podia proporcionar-li perquè diversos dels nostres Obrers Miners patien el mateix síndrome. A la ciutat hi ha molt poques clíniques que puguin tractar-la. Així que vaig pensar..., vaig pensar que seria una forma de trobar l’Oleg, si el buscàveu. Seria una forma d'arribar fins a Balog.
Yanci va buscar dins de la seva capa i va treure una duralàmina. La hi va lliurar a Qui-Gon.
-Aquesta és una llista de les clíniques.
Obi-Wan va sentir que s'animava. Si trobaven a Oleg, podrien arribar fins a Balog. Qui-Gon estava paralitzat, mirant fixament la llista de la mà.
- Creieu que pot ser-vos d'ajuda? -va dir la Yanci.
-Sí -va dir Qui-Gon-. Molt.
Qui-Gon va agafar la llista i la va mirar amb tanta ferocitat que Yanci va mirar de reüll a Obi-Wan, preocupada.
Aquest es va afanyar a agrair-li-ho.
-Ens ajudarà. Gràcies per venir. T'acompanyaré a la porta.
La va acompanyar fins a l'entrada i es va acomiadar d'ella. Va tornar a corre-cuita a la sala per decidir amb Qui-Gon el seu següent pas. Però en obrir la porta, el seu Mestre ja havia desaparegut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada