La crida de la venjança (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

L'última cosa que volia Qui-Gon era una xerrada privada amb Mace Windu. Sentia tal dolor d'esperit que l'únic que va aconseguir fer va ser mostrar-se cortès davant el Mestre Jedi. El dolor del seu interior bategava i fluïa com una marea impredictible, augmentant a vegades de forma tan ferotge que li estripava les entranyes com si fos un animal salvatge.

Per què havia de ser Mace, de tots els Jedi, qui s'encarregués d'aquesta missió? Hi havia un gran respecte entre els dos, però Qui-Gon mai havia tingut molta intimitat amb el seu formidable col·lega.

La porta es va lliscar per tancar-se darrere d'ells. Fins i tot aquí, a la sala de recepció privada, Manex havia fet que els llums adquirissin un pàl·lid to blau. Això dotava d'una estranya brillantor a la llustrosa pedra negra que cobria parets i terra, donant un aspecte malaltís als lluminosos verds de seients i coixins.

- Desitges acompanyar al cos de la Tahl fins al Temple? -va preguntar en Mace-. Bant, Obi-Wan i jo podem quedar-nos i acabar la missió.

Qui-Gon es va adonar que Mace intentava ser amable. Hi havia una profunda compassió en la seva sòbria mirada. Va sentir un gran alleujament perquè Mace no li preguntés pels seus sentiments, ni voldria saber si hi havia alguna cosa més que amistat entre Qui-Gon i la Tahl. Sospitava que ja ho sabia sense necessitat de paraules.

No pensava renunciar a buscar a l'assassí de la Tahl, però havia d'anar amb compte. No podia dir a Mace que la necessitat de trobar a Balog li consumia per dins. La ira podia trair la seva veu o el seu rostre i fer que Mace pensés que no controlava la seva ràbia. No comprendria que el control d’en Qui-Gon era complet tot i la pena.

Perquè ha de ser així. És l'única manera en què puc seguir endavant.

-Gràcies per l'oferta -va dir-, però he de continuar la missió si vull honorar el record de la Tahl.

Mace va assentir, per alleujament d’en Qui-Gon. No pensava discutir amb ell. Tahl ho hauria fet. Sempre va saber quan intentava dissimular els seus sentiments. Una nova fiblada de dolor li va fer tancar les mans fins a formar punys. Si Mace es va adonar, no va fer cap comentari.

La llum situada sobre la porta es va il·luminar, i aquesta es va obrir a mitges. L'androide de protocol de Manex, recobert de plastoide negre molt polit, va flotar fins a l'interior.

-Manex ha tornat i vol parlar amb els Jedi -va dir.

Qui-Gon es va tornar cap a ell, alegrant-se per la interrupció.

-Si us plau, digues-li que passi.

Un moment després, la porta s'obria més encara, i entrava Manex, acompanyat d'Obi-Wan i Bant.

-Disculpeu la interrupció, si us plau -va dir Manex, passant-se la mà pel curt pèl arrissat: Qui-Gon es va adonar per primera vegada que començava a posar-se-li gris com el del seu germà-. Acabo de tornar de la Legislatura Unida i tinc notícies que crec haurien de sentir. M'alegra veure que ha arribat el nou equip Jedi.

-Jo sóc Mace Windu, i aquesta és Bant-. Manex va fer una reverència de benvinguda.

-Em sento honrat per tenir a casa meva a uns Jedi tan distingits. Em temo que les meves notícies no són bones S'ha filtrat entre els senadors la informació que la Tahl ajudava als Absoluts. Tenen una holocinta d'una reunió on parla d'enderrocar el Govern.

-Tahl treballava d'incògnit per descobrir als Absoluts -va explicar Obi-Wan.

-Els senadors no saben què pensar -va dir Manex.

- D'on ha sortit aquesta cinta? -va preguntar Mace.

-D’en Balog - van dir alhora Obi-Wan i Qui-Gon.

-És evident que l'ha filtrat ell -va continuar Obi-Wan-. Necessita desacreditar els Jedi per preparar el seu camí de retorn al poder.

-Això no importa -va dir en Qui-Gon-. Netejarem el nom de la Tahl quan el trobem.

-Si podeu trobar-lo amb rapidesa -va dir Manex amb gravetat-. Jo temo que pugi el poder i no puguem acusar-lo de res. Sabeu qui el pot estar recolzant? Sigui qui sigui, deu ser molt poderós.

-No estem segurs de res -va dir en Mace. Els Jedi no podien confiar Manex, que en teoria no sabia res de la traïció de l’Alani. Fins i tot podia ser un aliat d'ella.

-Tinc més notícies -va dir Manex-. M'han nomenat Governador Suprem en funcions fins que se celebrin les eleccions. No buscava aquesta posició, ni la desitjo. Sóc home de negocis, no polític. Però els senadors van apel·lar al meu amor pel planeta i el meu desig de pau. Creuen que el germà d’en Roan tindrà més possibilitats que qualsevol altre de mantenir al Govern unit. No hi ha dubte que el període d'eleccions serà molt volàtil. He doblat la seguretat i tancat el museu dels Absoluts. Volem mantenir al poble tranquil. I hi ha una cosa més. Com Governador Suprem en funcions faig una petició oficial als Jedi. Voldria que supervisessin els preparatius de les pròximes eleccions. Se celebraran d'aquí a tres dies. No ens podem permetre retardar-ho més. És l'única manera de mantenir la pau.

-Però no tothom confia en els Jedi -va dir Obi-Wan-. I segur que l’holocinta de la Tahl no ens ajuda molt.

-Hi ha els suficients que sí confien -va dir Manex-. I el nom de la Tahl quedarà net quant trobeu a Balog. Fins llavors, teniu tot el meu suport. He ordenat a Seguretat Mundial que us doni la seva cooperació.

Mace va assentir.

-Llavors l’acceptem.

Qui-Gon es va tensar. Mace ni havia mirat en la seva direcció ni li havia demanat la seva opinió. S'hauria manifestat en contra.

-Llavors, us deixo sols -va dir en Manex.

Va sortir de la sala amb la capa daurada voletejant al voltant de les seves suaus i polides botes.

Qui-Gon sabia que havia de parlar amb diplomàcia, però no tenia temps per mostrar tacte.

-Això és un error -va dir a Mace-. Supervisar les eleccions ens apartarà de la investigació de la mort de la Tahl. Hauríem de concentrar-nos en trobar a Balog.

Mace va reprendre el to greu d’en Qui-Gon.

-Discrepo. La situació política és part de la recerca de justícia per l'assassí de la Tahl. Tot està relacionat. Així ens trobarem a la posició ideal per a demanar informació. Sense oblidar que la nostra missió inicial era tornar l'estabilitat a Nou Àpsolon. Si el Conseller Suprem demana la nostra ajuda per a una causa legítima, els Jedi hem de donar-la.

Qui-Gon va prémer els llavis amb força. Sabia que no havia de continuar la discussió, però estava furiós per la decisió d’en Mace. Volia sortir d'aquesta sala, d'aquella casa, i seguir movent-se. Volia allunyar-se volant en un lliscant a tota la velocitat possible, encara que fos sense una direcció concreta. La frustració bullia al seu interior. Sentia que Balog s'escapava del seu abast a cada segon que passava.

Següent