Tempesta (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Era el moment que la Mara havia estat somiant, i tement, des de feia anys, la primera vegada que pare i fill entressin al Camp d'Entrenament del Temple Jedi amb sabres autèntics. Però mai va imaginar que seria així, amb Luke tan determinat a ensenyar més que a entrenar i amb Ben tan ressentit i espantat. Això li feia témer per tots dos i li va fer desitjar poder estar allà baix al terra en comptes d'aquí a dalt en una calorosa cabina de control plena de palanques lliscants, interruptors i botons de control.

La porta més llunyana del camp d'entrenament es va obrir i Luke va entrar. Caminant fins al centre de la sala, va aixecar la mirada fins a la cabina de control i li va dirigir a la Mara un somriure tranquil·litzador, i llavors es va quedar dret esperant a Ben. El Camp d'Entrenament era bàsicament una sala amb forma de bol plena de barres d'equilibri, diverses classes de gronxadors i boles mòbils que flotaven per repulsors i que es movien d'un costat a un altre. Les condicions interiors com ara la temperatura i la llum podien ser alterades des de la cabina de control i un camp de seguretat automàtic frenava a qualsevol que comencés a caure fora de control.

La porta més propera es va obrir i Ben va entrar, amb els seus ulls blaus escombrant la càmera, examinant tota la sala excepte al seu oponent. En contrast amb la simple túnica grisa amb la que Luke estava vestit, Ben portava un vestit d'entrenament fet d’una versió més lleugera i flexible de l'armadura de petxines de crancs vonduun que havia demostrat ser tan difícils de penetrar en les primeres trobades dels Jedi amb els yuuzhan vong.

Malgrat la seva òbvia aprensió, Ben va marxar directe cap al centre de la cambra i a la Mara li va sorprendre com de madur que s'havia tornat el seu fill de tretze anys. Portava el cabell pèl-roig molt curt a l'estil militar amb una única trena de pèl més llarg i la seva cara estava perdent la seva rodonesa. Però el canvi més gran era la seva barbeta alçada i les seves espatlles quadrades, en el seu pas resolt i la seva expressió orgullosa.

Ell es va inclinar formalment.

-L’aprenent Skywalker es presenta per a la instrucció de combat com vas ordenar, Mestre -va dir llavors.

Luke va aixecar les celles davant la utilització d’en Ben del títol aprenent, però no li va corregir.

-Molt bé. -Va estudiar l'armadura d'entrenament d’en Ben durant un moment i després va fer un gest cap al pectoral-. Treu-te’l.

Les celles d’en Ben es va elevar, però va deixar anar els tancaments dels costats. El pectoral i la placa de l'esquena van caure a les seves mans i ell els va col·locar a terra al seu costat.

A continuació, Luke va fer un gest cap als protectors de braços i cames.

-Tot.

Ben va perdre suficient bones formes com per deixar que es mostressin els seus sentiments i la Mara va començar a sentir a través de la Força com de nerviós que el seu fill realment estava per ser cridat formalment per a una sessió d'entrenament privat amb el seu pare. I com d’angoixant que trobava que se li ordenés que es tragués l'armadura. Però també podia sentir el seu coratge. Malgrat la seva confusió, Ben estava determinat a conduir-se bé, a deixar de banda la seva ansietat i a mostrar-se a si mateix digne de la confiança que s'havia dipositat en ell.

I això va fer que la Mara recordés perquè el seu nebot era bo per a Ben. Havia estat Jacen qui havia tret el seu fill de la petxina i li havia ajudat a abraçar la Força, qui li havia ensenyat a enfrontar-se a les seves pors i a mirar més enllà de si mateix.

Jacen li estava ensenyant a Ben responsabilitat i li estava donant el sentit de ser alguna cosa més que el fill d’en Luke Skywalker, Gran Mestre de l'Orde Jedi.

Ben es va treure l'última canyellera i la va col·locar a terra al seu costat. Llavors, mentre es tornava a redreçar, Mara va experimentar una profunda sensació de seguretat. Era tan poderosa com una visió de la Força, excepte que la seva font d'origen estava a deu metres sota ella, en la forma del seu propi fill.

La Força l'havia portat a ell fins a Jacen per una raó i si Luke i ella s'atrevien a interferir, seria un perill per a Ben.

Luke va treure el sabre làser del seu cinturó utilitari i va aixecar la vista cap a la cabina de control.

-Comença amb obstacles bàsics -va ordenar en Luke-. Després ves pujant fins a un ambient de classe cinc.

-Fins perill complet? -va preguntar la Mara amb sorpresa. Fins i tot els mestres trobaven desafiants els ambients classe cinc-. Estàs segur?

-Estic segur -va respondre en Luke amb la seva millor veu de «Realment estàs qüestionant al Gran Mestre?». Va tornar a mirar a Ben-. De quina altra manera puc comprovar el que Jacen li està ensenyant?

-No et preocupis, mare. -Ben li va tornar tranquil·lament la mirada al seu pare, però la manera en què se li va trencar la veu va trair la seva aprensió -. Puc manejar-ho.

No és probable, va pensar la Mara. Però Luke també estaria allà i no anava a deixar que res terrible li ocorregués al seu fill, almenys no físicament.

-Si tu ho dius. –La Mara havia de deixar que Ben cometés els seus propis errors i aprengués les seves pròpies lliçons... i Luke també. No era això el que la Força li estava dient? -. Començarem amb gravetat variable i aniré afegint alguna cosa cada noranta segons. Preparat?

La cara d’en Ben va empal·lidir, però va treure el sabre làser del seu cinturó.

-Llest.

Mara va allargar la mà cap a l’interruptor lliscant del control de gravetat. Havien de confiar que Ben trobés el seu propi camí, que aprengués de les seves pròpies experiències. Si no ho feien, es tornaria ressentit i enfadat i es retrauria, i tot el que mai seria a la vida era el fill del gran Luke Skywalker.

Això era el que la Força li estava dient... no?

Luke va sentir tensar-se els seus genolls quan la Mara va pujar la gravetat a dos g. Podia sentir a través de la Força que ella dubtava que estigués fent el correcte, que ella creia que hauria de parlar amb Ben i ajudar-lo a veure com s'estava lliscant Jacen cap a la foscor. Però Luke havia intentat parlar-li, havia estat pacient i el seu fill encara sortia de batuda amb la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. Ben fins i tot havia matat un home en defensa pròpia i el fet que hagués estat exposat a tant perill només ho feia tot més angoixant. Luke no volia que el seu fill creixés creient que tals coses eren necessitats comunes per als Jedi. Havia arribat el moment de mostrar-li a Ben que hi havia un altre camí, un camí millor perquè algú fort en la Força utilitzés el seu poder.

-D'acord, fill -va dir en Luke-. Vegem com de bé que t'està entrenant Jacen.

Ben va portar l'empunyadura del seu sabre làser fins a una posició de salutació, però no va encendre la fulla.

-Saps que no vull fer això, oi?

-És difícil no adonar-se'n. -Luke va romandre on era, sostenint la seva pròpia arma al seu costat. Amb els ulls rodons i les galtes grassonetes, Ben encara li semblava un nen petit, com un noi jugant a ser un aprenent de Jedi-. Per què no?

Ben va arronsar les espatlles i es va negar a creuar la mirada amb Luke.

-Simplement no vull.

-Tens por que jo vagi a fer-te mal?

-Sí, és clar. -La veu d’en Ben era sarcàstica-. El major espadatxí de la galàxia trosseja accidentalment al seu propi fill. Com si això fos a passar.

Luke va haver de forçar-se a mantenir una expressió seriosa.

-Llavors tens por que tu vagis a fer-me mal a mi. És això?

-Potser. -Ben va assentir incòmodament-. Per accident.

Luke va esperar a què en Ben tornés a mirar-lo.

-No m'ho faràs -va dir llavors-. Tingues una mica de fe, d'acord?

Les galtes d’en Ben es van tenyit de vermell.

-La tinc -va dir-. Però encara tinc por. Sento com si hi hagués una cosa dolenta.

-Hi ha una cosa dolenta en això -va dir en Luke-. No hauries de sortir de caça amb Jacen, no hauries de ser un membre de la GAG i pots estar segur que no heu d’anar enderrocant portes i matant a gent. Ets massa jove.

La cara d’en Ben es va endurir, no amb el ressentiment que en Luke havia esperat, sinó amb resolució.

-Salvo vides cada vegada que vaig a una missió. No és això el que se suposa que fan els Jedi?

-Ben, tu no ets un Jedi -va dir en Luke-. Ni tan sols ets un autèntic aprenent. No has completat cap de les proves de l'acadèmia.

-He estat bastant ocupat agafant terroristes. -El to d’en Ben era càustic sense ser enfadat-. A més, Jacen diu que sóc més fort en la Força que qualsevol dels aprenents de l'acadèmia.

-Això no li correspon jutjar a Jacen. -Luke va estar alleujat de descobrir com de dur que era fer-lo enfadar. Això li va fer tenir l'esperança que potser la Mara tenia raó, que potser Jacen no estava portant al seu fill per un camí tan fosc després de tot-. Si vols continuar ajudant a Jacen i la GAG, hauràs de demostrar-me a mi que estàs llest.

-No dimitiré de la GAG -va insistir en Ben-. Jacen em necessita. L'Aliança em necessita.

-Llavors demostra’m que estàs llest.

Luke va portar el seu sabre làser fins col·locar-se en guàrdia, però no el va activar.

-Si he de fer-ho. -Ben va encendre la seva pròpia fulla i llavors va arrufar les celles quan Luke no va fer el mateix-. No vas a encendre el teu sabre làser?

-Quan ho necessiti -va dir en Luke-. Quan tu em facis engegar-lo.

Una llum d'entesa brillantor als ulls d’en Ben i ell va fer un pas endavant per donar un cop alt.

La doble gravetat va retardar el seu atac i Luke va tenir molt temps per contemplar el dubte que va veure en els ulls del seu fill. Ben no estava còmode combatent amb un espàrring. No ho havia fet prou sovint per confiar en si mateix perquè el seu company no resultés ferit... o perquè el seu company no li ferís ell. Luke va evadir l'atac deixant-se caure ajupit i després va estirar el peu per escombrar la cama davantera d’en Ben.

Ben es va estavellar contra el terra i llavors va aclarir l'àrea en moure la seva fulla en un cercle al voltant del seu cos. El noi podia no ser molt en un combat d'entrenament, però sabia com lluitar. De no haver-se llançat ja en Luke cap enrere d'un salt, l'atac li hauria tallat les cames pels genolls.

Va aterrar just més enllà del seu abast i va permetre que l'espasa d’en Ben passés, llavors va fer un pas cap endavant i insensibilitzà el nòdul del nervi braquial en donar-li a Ben una forta puntada sota el braç.

La mà d’en Ben es va obrir i la fulla del seu sabre làser va desaparèixer mentre l'empunyadura rodava per la càmera. Luke va fer una tombarella de tres metres d'alta per aterrar sobre d'una barra d'equilibri.

-Hauràs de fer-ho millor que això, fill -va dir. Encara que el seu to era suau, al seu interior s'estava encongint per com de durament que Ben havia xocat contra el terra. El camp de seguretat no permetria que ningú xoqués prou fort per patir cap dany real, però cap bon pare gaudia fent-li blaus al seu propi fill, fins i tot si això fes a aquest fill més savi i més fort-. No em forçaràs a encendre la meva fulla fent que em balancegi una mica.

La cara d’en Ben va enrogir més per la vergonya que per la irritació. Llavors es va aixecar d'un salt i va intentar agafar el seu sabre làser. Quan el braç que havia de sostenir l'espasa no es va elevar, perquè els nervis encara estaven insensibilitzats per la puntada d’en Luke, va estendre l'altra mà i va invocar a l'arma perquè tornés fins a ella.

Va activar la fulla i va donar uns quants talls de prova per assegurar-se que la seva adherència amb una mà era seca i ferma i després va aixecar la vista fins a la barra d'equilibris on estava Luke.

-No entenc per què estàs fent això.

-Sí, ho entens -va dir en Luke-. Necessito saber que pots defensar-te.

-Llavors per què sóc jo l'únic que ataca? –demanà en Ben-. Això no et dirà res.

-Em dirà molt. -Luke va apuntar a la bola mòbil que surava a prop i llavors la va utilitzar per llançar-la girant contra Ben-. Hi ha moltes classes de perill.

Ben es va ajupir davant el projectil i va fer un salt ajudat per la Força en l'aire. Luke li va llançar una altra bola mòbil i aquest cop Ben haver de bloquejar-la, movent el seu sabre làser d'un costat a l'altre per tallar la bola en dos. Va aterrar a la part més allunyada de la barra d'equilibri... i va ser llavors quan la Mara va connectar el vent.

El sobtat cop d’aire gairebé va ser suficient per fer caure al Luke de la barra, però Ben merament es va inclinar cap al vent i va començar a anar amb cura cap endavant.

Luke va arrufar les celles en direcció a la cabina de control, preguntant-se si la Mara havia utilitzat la Força per donar-li a Ben una petita advertència.

La idea tot just havia creuat la seva ment abans que sentís el toc de la seva esposa, assegurant-li que no ho havia fet, però urgint-li al fet que no fos massa dur amb el seu fill.

No obstant això Luke havia de ser-ho. Havia de saber quines lliçons li estava ensenyant Jacen a Ben.

Es va ancorar a la barra amb la Força i després va aixecar la vista cap a una altra bola mòbil i la va fer volar cap al seu fill des del darrere.

Els ulls d’en Ben es van obrir més mentre sentia el perill a través de la Força i es va deixar caure sobre la barra. Al moment següent va utilitzar una empenta de la Força per accelerar la pesada bola mòbil perquè s'estavellés contra el pit d’en Luke i l’enviés caient fins a terra.

De camí cap avall, Luke es va agafar al cable del suport d'un gronxador proper i va enganxar una cama sobre el seient. Llavors va veure a Ben descendint cap a ell en una sèrie de tombarelles, amb el seu sabre làser traçant un embull salvatge de llum. Aquest cop Luke no va sentir dubtes. Ben pretenia fer-li activar el seu sabre làser, fins i tot a risc de tallar-li alguna cosa.

Luke va deixar anar el gronxador i va caure cap a terra, tot just movent les cames a temps per aterrar dempeus, ajupint-se tant en caure que els seus genolls li van copejar el pit.

Ben va utilitzar la Força per ajustar la seva pròpia trajectòria, descendint de cap amb el seu sabre làser sostingut davant d'ell. Luke va girar cap enrere amb una tombarella, amb un esgarrifós formigueig a la pell explotant per tot el seu cos quan el camp de seguretat va reaccionar a la descontrolada baixada en picat d’en Ben.

Però el camp de seguretat no va evitar que el sabre làser d’en Ben foradés el terra. Un cruixit fort i elèctric va ressonar per la sala i de sobte l'aire era ple amb l'àcid pudor dels circuits fosos.

Va sonar un terrible cop i, quan Luke va completar la seva tombarella, va trobar al seu fill estès en un munt, mirant en la direcció oposada i gemegant.

El vent rugent va morir i la veu de la Mara va sortir pels altaveus.

-Ben!

Luke es va llançar corrent en pos d’en Ben.

-Ben! Digues alguna cosa.

Quan no hi va haver resposta, Luke va començar a agenollar-se... i llavors va sentir l'espetec-xiuxiueig familiar d'un sabre làser en encendre’s.

Ben va rodar recolzant-se en una espatlla i Luke va saltar cap amunt, llançant-se en un gir complet ajudat per la Força per aconseguir una mica de distància.

Quan va aterrar a cinc metres de distància, Ben encara estava agenollat ​​on havia aterrat, mirant al Luke amb sorpresa frustració.

Luke va somriure.

-Bonic moviment.

Ben va prémer els llavis escèpticament.

-No obstant això no va fer que encenguessis el teu sabre làser.

-Encara que gairebé ho va aconseguir -va dir en Luke-. Jacen et va ensenyar això?

Ben va posar els ulls en blanc.

-Vinga, pare. Fer-se el mort és una cosa bastant bàsica.

Luke va aixecar la cella.

-Va estar a prop d'agafar-me a mi per sorpresa.

-Només vaig utilitzar el teu amor paternal contra tu. -Ben va apagar el seu sabre làser i es va posar dret-. No estic segur que sigui just.

-Jo tampoc. -Luke va deixar anar una rialleta i després va apuntar al forat a terra-. I això tampoc és bo. Probablement has creat un buit en el camp de seguretat.

Ben va estudiar el forat durant un moment i llavors va tornar a mirar-lo.

-No pots culpar-me per això -va dir-. Vas ser tu qui no em va bloquejar.

-Ho faré la propera vegada, ho prometo. -Luke va assumir una postura de lluita i es va moure cap a davant-. Vinga.

La cara d’en Ben es va enfonsar amb abatiment.

-Per què? Ja sabem que no puc tocar-te i no estic aprenent res.

-Estàs segur d'això? -Luke va començar a lliscar lentament cap endavant-. Ben, no estic fent això per ser cruel. Si el teu combat amb un espàrring és un exemple, està clar que necessites dedicar més temps als teus estudis Jedi i menys a ajudar a la GAG.

-Combatre amb un espàrring no és lluitar -va dir en Ben-. Quan la meva vida està en risc, puc cuidar-me sol.

-Contra la majoria, si. -Luke va arribar fins a posar-se al seu abast i es va detenir-. Però recordes a la dona de la qual et vaig parlar? Lumiya?

Els ulls d’en Ben es van obrir més.

-La Sith boja?

-Aquesta -va confirmar en Luke-. Encara no sé quan va tornar o per què, però he descobert una cosa sobre ella. I he estat meditant sobre això. Estic convençut que si pot, m’atacarà a través teu.

-De mi? -Per primera vegada, Ben va començar a semblar espantat i Luke va començar a tenir l'esperança que realment podia arribar fins al seu fill-. Com?

Luke només va poder negar amb el cap.

-Tant de bo ho sabés. Però necessites preparar-te. I això vol dir que necessites que t’entrenin apropiadament.

-M’estan entrenant.

-No un Mestre i no bé. -Luke va fer una pausa, intentant escollir amb cura les seves properes paraules, per fer que en Ben fes el que els nois de tretze anys mai feien: pensar en el futur. Finalment, va dir-: Tens raó en una cosa, Ben. Jacen i l'Aliança et necessiten. Els estàs ajudant a salvar vides i això és una cosa bona.

Ben el va mirar amb cautela.

-Pare, seria realment bo si et detinguessis aquí.

-Ho sento, no puc -va dir en Luke-. El que no veus és que els Jedi també et necessiten. Necessitem que et preparis ara, perquè Jacen i l'Aliança i la resta de la galàxia van a necessitar-te demà fins i tot més del que et necessiten avui. Ben, necessites prendre un Mestre.

-Ja tinc un Mestre -va replicar en Ben-. Jacen m'està entrenant... i ell també em protegirà de la Lumiya.

Luke va negar amb el cap.

-Jacen no pot protegir-te tot el temps i ell no t'està entrenant. He estat l’espàrring de rontos que són millors que tu.

Tot i l'afront, ja que els rontos eren estudiants de l'acadèmia d'entre vuit i deu anys, Ben va romandre sorprenentment calmat.

-No estic segur de creure això. Estic bastant segur que sóc millor que qualsevol nen que encara està treballant amb punxes d'entrenament.

-Llavors demostra-ho -va dir en Luke-. Ni tan sols has de fer-me encendre el meu sabre làser. Només fes que mogui els peus.

En Ben va arrufar les celles, òbviament sospitant.

-Pare, vinga. Els dos sabem...

-Fes-ho! -va ordenar en Luke-. Si Jacen t'està entrenant tan bé, demostra-ho. Només fes que mogui un peu.

En Ben va arrufar les celles però es va col·locar en una postura de lluita i va començar a circular cap a la part del darrere d’en Luke.

Luke va tancar els ulls i es va concentrar en el ronc del sabre làser, seguint la presència d’en Ben tot el temps a través de la Força, esperant el centelleig delator de resolució que significaria que el seu fill estava atacant. Aquest no va arribar fins que Ben estava directament darrere d'ell, on Luke es veuria forçat a pivotar per veure l'atac.

Però Luke no necessitava veure’l. Merament va escoltar fins que el ronc del sabre làser va començar a canviar de registre i llavors va aixecar la mà lliure i va fer un moviment com per agafar alguna cosa, sostenint l'empunyadura de l'arma d’en Ben amb la Força i mantenint-la immòbil a dos metres de distància.

En Ben va grunyir per la sorpresa, però tenia recursos i era ràpid. Luke va sentir apagar-se el sabre làser mentre l'empunyadura era alliberada i llavors va sentir al seu fill volant cap al centre de la seva esquena. Va deixar caure el seu propi sabre làser i girà la mà de l'arma cap a terra, ancorant-la a través de la Força. Ben va xocar un instant després, colpejant-lo amb els dos peus en un intent d'enviar-lo volant.

Luke no es va moure i Ben va xocar contra el terra amb un altre sonor cop.

-Rodder!

Luke va romandre immòbil, però va obrir els ulls i va cridar al sabre làser d’en Ben fins a la seva mà.

-Significa això que abandones?

-No... Encara no.

Luke va sentir un altre centelleig d'excitació en la Força i llavors va mirar sobre la seva espatlla per veure a Ben invocant al sabre làser que en Luke havia deixat caure un moment abans.

Quan aquest va arribar, Ben va sospesar el seu pes un parell de vegades, llavors va arrufar les celles i va obrir la base.

Res va sortir.

Ben es va tornar cap al Luke amb sorpresa.

-No podies activar la fulla! –es va queixar-. No hi ha cèl·lula d'energia!

-No, no n'hi ha. -Luke es va girar per mirar completament de cara al seu fill-. La major arma d'un Jedi és la seva ment.

La cara d’en Ben va enrogir.

-Això he sentit. -Es va aixecar i li lliurà el sabre làser al Luke-. Gràcies per refregar-m’ho pel nas.

Luke li va tornar la seva arma a Ben.

-No és això el que estava fent.

-Sé el que estaves fent, pare. Havies de posar-me a prova. -Ben va retornar el sabre làser al seu cinturó utilitari i després va afegir-: Però no m'estic tornant fosc. La fúria no em controla... i tampoc ho fa la por.

Luke va assentir.

-Això puc veure-ho, Ben. I encara vull que prenguis un Mestre apropiat.

-Llavors converteix a Jacen en un Mestre -va replicar en Ben-. Ell sap més sobre la Força que ningú.

-Això no passarà, Ben -va dir en Luke.

Ben va considerar això un moment i llavors va parlar amb veu resignada.

-Crec que aquesta és la teva decisió, pare. Tu ets el Gran Mestre. -Va començar a recollir la seva armadura d’entrenament-. He de posar-me en marxa. Tenim una batuda a les vint zero zero.

-Ben, tant de bo tu...

-He de fer-ho, pare. Compten amb mi. -Ben es va posar dempeus i va començar a dirigir-se cap a la porta i llavors de cop i volta es va aturar i es va girar per mirar-lo -. Però em vindria bé practicar amb tu, si tens temps.

-És clar. -Luke estava tan sorprès per l'oferta de pau com encantat-. M'encantaria, un munt.

-A mi també. -Ben es va girar i després va parlar per sobre de la seva espatlla-. Però serà millor que portis una cèl·lula d'energia. La propera vegada, no t'ho posaré tan fàcil.

La Mara va entrar al Camp d'Entrenament per trobar al Luke agenollat ​​al centre del terra, mirant al forat que Ben havia fet, però sense examinar-lo realment. Podia sentir que ell estava més preocupat que mai, tot i que si era per l'entrenament d’en Ben o per una altra cosa, no podia dir-ho.

-Tant et preocupa realment? -va preguntar ella.

Luke va arrufar les celles.

-Què?

-Ben ha passant la teva prova -va dir ella-. Sigui el que sigui que estigui aprenent d’en Jacen, no li fa tornar al Costat Fosc. No vaig sentir fúria en ell.

-Tampoc jo. -La mirada d’en Luke es va tornar distant i pensativa-. Estava gairebé massa calmat.

La Mara va deixar escapar un sospir amb exasperació.

-Quan podria haver-lo preparat Jacen? -demanà. Luke havia cridat a Ben intencionadament en un moment en què Jacen estava atrapat en una reunió amb Cal Omàs i l’almirall Niathal-. I serà millor que no em diguis que no sentiries una actuació per part del teu propi fill.

-No, no estava actuant. -Luke es va posar dret i va obrir el camí cap a la sortida-. Però encara m'agradaria veure’l ensinistrat adequadament. El seu entrenament està patint.

-Això és veritat -va dir la Mara. Mentre que les habilitats d'autodefensa d’en Ben podien ser adequades, el seu combat amb un espàrring havia demostrat una manca de confiança en el seu control-. Però se t'ha ocorregut que Ben podria tenir raó? Potser hauries de convertir a Jacen en Mestre.

Luke es va aturar a la porta i va arrufar les celles en la seva direcció com si ella fos una ximple o una traïdora... o ambdues coses.

-Vinga, Skywalker -va dir la Mara-. No pots discutir el coneixement de la Força d’en Jacen. I ser un Mestre podria portar-li de nou a l'Orde Jedi. Podria donar-te algun control sobre ell. Almenys, tindries un mitjà formal per supervisar com està entrenant a Ben.

La desaprovació es va esvair de la cara d’en Luke.

-Hi ha una mica de raó en el que estàs dient, però simplement no puc fer-ho. Jacen no està preparat per ser un Mestre... i no crec que mai ho sigui. Mentre abans apartem a Ben d'ell, millor.

Ell va creuar la porta per dirigir-se cap als vestidors, però la Mara li va agafar pel braç.

-En realitat, Luke, no estic segura d'això. -Ella li va parlar de la profunda sensació de seguretat que havia experimentat abans, sobre de convençuda que estava de què la Força havia portat a Ben fins a Jacen per una raó-. Sigui el que sigui que està passant amb Jacen, necessitem ser curosos amb la nostra intervenció. Crec que el seu destí i el d’en Ben estan connectats.

La cara d’en Luke es va tornar més ennuvolada i la Mara va poder sentir que mentre ell no dubtava del que li estava dient, li costava molt acceptar-ho. Jacen estava caminant molt a prop del Costat Fosc, fins i tot la Mara havia d’admetre-ho, i no obstant això aquí estava ella, dient-li que el seu fill de tretze anys havia de caminar per aquesta línia amb ell.

-Sé que és molt demanar -va dir ella-. Però tot el que sento m'està dient que hem de deixar que Ben aprengui de les seves pròpies experiències, fins i tot si aquestes experiències involucren a Jacen. Si no ho fem, Ben es tornarà ressentit i a retreure’s una altra vegada, de nosaltres i de la Força.

Finalment, Luke va assentir, però la seva expressió va romandre ennuvolada.

-D'acord, mentre ell segueixi lluitant amb mi com espàrring.

-Això no hauria de ser un problema. Va ser idea seva. –La Mara va continuar mantenint-lo a la porta-. Però tinc la sensació que hi ha alguna cosa que no m'estàs dient.

Luke va arrufar les celles.

-No estic segur d'on encaixa.

-Però creus que podria fer-ho?

Ell va fer que sí.

-El meu somni s'està tornant pitjor.

-Ja veig -va dir la Mara. Des de feia algun temps, Luke havia estat tenint somnis sobre una figura sense rostre i embolicada en una capa que ell creia que era la Lumiya-. Defineix pitjor.

-Ella està asseguda en un tron ​​-va dir en Luke-. Asseguda en un tron ​​i rient amb la veu d'un home.

La Mara va empassar. No podia rebutjar el que Luke veia en la Força més del que podia negar la seguretat del que havia sentit just uns moments abans.

-Vas veure...? -La seva gola es ressecà i ella va haver d’intentar-ho una altra vegada-. Estava Ben...?

-No -va dir en Luke-. Ningú més hi era. Només ella, ell, això, el que sigui, mirant cap avall i rient.

-Però té alguna cosa a veure amb Ben? -li va pressionar -. És això pel que volies posar-li a prova avui?

-És pel que volia posar-li a prova, però no sé quant del somni té a veure amb ell -va dir en Luke-. Estic començant a sentir que això és més gran que Ben i Jacen.

-Bé, això és un alleujament... d'alguna classe -va dir la Mara-. Encara que no m'agrada aquest tron. Sona a imperi.

-I tant que sí -va dir assentint Luke-. Així que crec que és hora de treure el meu shoto.

La Mara va aixecar una cella. El shoto era un sabre làser especial amb una fulla la meitat de llarga que Luke havia construït després de gairebé perdre la vida el primer cop que es va trobar amb el fuet làser de la Lumiya. La fulla més curta li permetia lluitar amb l'estil Jar'Kai, amb una arma a cada mà, el que contrarestava l'avantatge de la naturalesa doble de les puntes d'energia i de matèria del fuet làser.

-Així que li anirà darrera? -va preguntar la Mara.

Luke va assentir.

-Crec que és hora de trobar la Lumiya i arribar al fons d'això.

-Llavors serà millor que jo també construeixi un shoto -va dir la Mara-. Perquè no vas a seguir-la tu sol.

Següent