CAPÍTOL 4
Quan van arribar a
les coordenades indicades per la sonda robot, van veure que aquesta no havia
arribat encara amb la posició d’en Balog.
Qui-Gon va detenir el
seu lliscant, que es va quedar surant sobre el sòl. Obi-Wan es va parar al seu
costat. Estaven molt allunyats de la ciutat, en una zona deshabitada. Era un
pla sec amb tan sols uns pocs arbres repartits aquí i allà. Al lluny
s'albiraven uns turons.
-Podríem esperar a
la sonda aquí -va dir en Qui-Gon a Obi-Wan-. O podríem continuar la recerca pel
nostre compte. Si ens equivoquem, haurem de donar la volta. Podria ser una
pèrdua de temps.
Obi-Wan va assentir.
-Llavors no podem
equivocar-nos.
Per la mirada del
seu Mestre, Obi-Wan es va adonar que aquella era la resposta que desitjava
sentir.
Van apagar els
motors i van saltar dels seus transports per examinar el terreny. Obi-Wan havia
après a rastrejar en el Temple, i a més acabava de realitzar un exercici
d'entrenament amb Qui-Gon a Ragoon-VI. Es va alegrar de tenir l'oportunitat de
posar en pràctica els seus coneixements.
-La sonda robot ha
informat que Balog està viatjant en un explorador de suspensió blindat -va dir
en Qui-Gon-. L'últim que sabem és que es dirigia més o menys a l'Est. Si podem
trobar empremtes de combustible, podrem seguir-lo. Un vehicle d'aquest pes
requereix una potència enorme. Té un patró d'acceleració predictible, i a més
deixa anar el combustible extra.
Obi-Wan va examinar
el terreny com li havien ensenyat, dividint-lo en seccions i fixant-se en cada
còdol, en cada remolí a la sorra. Es va ajupir per contemplar una pedra.
-Aquí -va dir.
Avançant un pas-. I aquí.
Qui-Gon es va ajupir
per observar el rastre.
-Sí. Ja veus com de
profund que s'han enfonsat les pedres. Aquí va ser on va accelerar. Anem.
Van tornar a muntar
en els seus vehicles i van arrencar. De tant en tant s'aturaven per examinar el
terra. Seguint el patró, van trobar restes de combustible en les pedres i al
terra. Sabien que seguien sobre la traça d’en Balog.
Els sols van
començar a baixar en el cel. Obi-Wan va contemplar l'horitzó i va veure una
silueta negra apropant-se cap a ells. Es va quedar callat durant un instant. Va
desitjar que fos la sonda robot, però no estava segur d'això.
La vista d’en Qui-Gon
era lleugerament més aguda.
-Aquí ve -va dir,
amb alleujament en la veu. Va detenir el lliscant, i Obi-Wan es va parar al seu
costat. Als pocs minuts, l'androide va tornar.
Qui-Gon va consultar
les lectures.
-S'ha detingut. Bé.
Potser puguem assolir a Balog a l'alba.
Qui-Gon va tornar a
llançar la sonda i es va dirigir cap al següent punt. Obi-Wan va accelerar al
màxim per seguir-li el pas. Balog ja estava al seu abast.
Van viatjar tota la
nit, la segona que Obi-Wan passava sense dormir. Les tres llunes es van alçar
al capdamunt del cel purpuri, i els crits llunyans de les criatures nocturnes
li arribaven ofegats. Quan el cansament intentava apoderar-se d'ell, recorria a
la Força per mantenir un estat meditatiu.
Estava prou despert
com per conduir, però també era capaç de permetre que el seu cos descansés
mentre avançava a tota velocitat per l'accidentat relleu. Qui-Gon no semblava
cansat en absolut.
En aquell planeta es
feia de dia ràpidament. L'horitzó es va tenyir d'un taronja vermellós, i el
flamejant to es va expandir pel cel morat mentre els sols s'elevaven. Havien
deixat enrere l'altiplà, per entrar en una zona de turons que cada vegada eren
més grans i costeruts. Els boscos eren espessos, i els Jedi van haver de tenir
cura per mantenir la velocitat.
-Ja estem a prop,
padawan. Anem a anar més a poc a poc. Balog podria estar aixecant el campament
-Qui-Gon va baixar la velocitat del seu motor, i Obi-Wan va fer el mateix-.
Hauríem d'anar a peu des d'aquí. El més probable és que estigui a l'altra banda
d'aquest pujol.
Obi-Wan va baixar de
la barredora, agraït. Tenia les cames rígides. Feia fred, i es va moure
ràpidament per escalfar els músculs.
Van pujar la pendent
en silenci. Havien d'assegurar cada pas, perquè, si relliscaven, podien
provocar el lliscament d'una pedra, i això podia avisar-lo de la seva
presència.
Ja estaven prop del
cim, i Qui-Gon es va posar bocaterrosa. Obi-Wan va fer el mateix. Es van
arrossegar fins al cim i van treure el cap a l'altre costat.
Només van veure una
plana deserta. Ni rastre d’en Balog, ni tan sols de lluny. Devia haver-se anat
feia molt de temps.
Qui-Gon va enfonsar
el cap entre les mans i es va quedar callat una estona. Obi-Wan es mostrava
decebut, però es va adonar que el seu Mestre estava destrossat.
Obi-Wan estava
cansat i famolenc, i tenia fred. En aquest moment, res li hagués agradat més
que habilitar la unitat condensadora per escalfar-se, menjar unes racions i
tombar-se a terra per fer-hi una bona migdiada d'unes quantes hores.
Però, en lloc
d'això, va col·locar la mà sobre l'espatlla d’en Qui-Gon i va parlar amb
suavitat:
-Seguim.
-Sí -va dir en Qui-Gon
amb posat orgullós-. Seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada