dissabte, 14 de gener del 2017

Mor l'esperança (XV)

Anterior



CAPÍTOL 15

Qui-Gon i Obi-Wan van esperar un moment i van sortir del túnel. Obi-Wan es va adonar que el seu Mestre estava alterat pel curs dels esdeveniments. Van mantenir una distància considerable entre ells i l’Eritha i els guàrdies, però sense perdre-la de vista. Els guàrdies la van portar a l'interior de la cova, fins a una altra entrada en un túnel. Un dels guàrdies va obrir el panell de seguretat i va introduir un codi. Després va acostar l'ull al sensor.
Quan la seva retina va ser escanejada, es van dur a l’Eritha a coll per l'entrada, a la profunditat del túnel.
-Potser tinguin aquí la Tahl -va dir l’Obi-Wan-. Sens dubte és on porten als presoners.
-És molt probable -va dir en Qui-Gon. Va contemplar l'entrada del túnel-. Però aquesta vegada no tenim tanta sort. Els sensors estan ben col·locats. No podrem entrar sense cridar l'atenció. Si els sensors salten, podríem posar en perill les seves vides. I els Absoluts no són idiotes. Probablement sospitin que l’Eritha no es va infiltrar sola a la caverna.
- Alguna altra idea?
-Crec que només podem fer una cosa -va dir en Qui-Gon-. Necessitem una distracció.
Van tornar sobre els seus passos, al túnel on estaven les armes. Utilitzant el mateix mètode, es van impulsar per sobre dels sensors i van entrar al túnel sense problemes. Després van córrer fins a la sala on s'emmagatzemaven els explosius.
Qui-Gon va llegir ràpidament les etiquetes dels diferents bidons.
-Hem d’anar amb cura -va dir-. Si ens passem, enderrocarem la cova. Però ha de ser suficient per crear caos i confusió.
Obi-Wan no era un expert en explosius. Va deixar que Qui-Gon triés el necessari. Qui-Gon li va donar un grapat de petits explosius.
-Haurem de posar-los lluny d'aquí -va dir en Qui-Gon-. Si ens quedem massa a prop, podríem causar una reacció en cadena.
Es va ficar més explosius i temporitzadors a les túniques.
-Amb això hauria de ser suficient. No hi pot haver ferits, però ha d'haver confusió. Això és tot el que necessitem. Quant les trobem ens dirigirem a l'entrada de la cova.
- I si ens veuen? -va preguntar Obi-Wan-. Segur que tots van cap a l'entrada.
-Haurem d’aconseguir una tecnoxaqueta per a la Tahl. I comptar amb el fum i la confusió.
Obi-Wan va recordar el que Lenz i Irini li havien explicat sobre la droga que s'emprava per paralitzar als subjectes captius al contenidor de privació. Estava preparat per al fet que la Tahl fos incapaç de caminar o de moure’s; però Qui-Gon no semblava voler tenir en compte aquesta possibilitat.
-Dóna’t pressa, Obi-Wan. Necessitem arribar a l’Eritha abans que li facin alguna cosa.
Obi-Wan va seguir a Qui-Gon l'interior de la cova.
Van dipositar una petita quantitat d'explosius més a prop de l'entrada, i una altra a l'entrada del túnel de control tècnic. Llavors van córrer cap al cobert dels vehicles.
-Programarem aquestes perquè saltin després -va dir en Qui-Gon-. Serà una petita explosió, però hauria de destruir la majoria dels transports. Per si de cas ens segueixen -Va agafar una altra tecnoxaqueta i la va amagar dins de la seva-. I ara tornem on es van dur a l’Eritha.
Obi-Wan havia vist al seu Mestre concentrat en alguna cosa moltes vegades. Però això era diferent. Hi havia determinació en la seva mirada, pensava cadascun dels seus moviments. Encara que Obi-Wan podia sentir l'ansietat d’en Qui-Gon, no donava mostres d'això en la seva forma de parlar o en les seves accions. Semblava totalment tranquil.
On era la seva desesperació? Obi-Wan admirava com havia controlat el seu Mestre els seus sentiments, i com s'havia adaptat a la disciplina i al propòsit. Era l'exemple perfecte de com havia d'actuar un Jedi.
Estaven a prop del desviament del primer túnel quan es va produir l'explosió inicial. La cova es va estremir per un moment, les parets i les roques van tremolar. Va començar a sonar una sirena, i, de sobte, els Absoluts van aparèixer als passadissos de la cova, corrent des de les diferents entrades i ramificacions dels túnels.
- És per aquí! -cridà Qui-Gon. Es van dirigir en aquella direcció, i Obi-Wan i ell van avançar un bon tros. Van deixar que la gent els seguís i després van començar a tornar sobre els seus passos.
El fum va començar a surar cap a ells. Llavors, Obi-Wan va veure una figura aparèixer i desaparèixer per davant d'ells, entre el núvol de fum.
-Crec que és Balog -va dir a Qui-Gon-. Es dirigeix ​​cap al túnel d'explosius.
Es van enganxar a la paret de la cova i van contemplar a Balog passant per l'escàner de retina. Es van afanyar a tornar al túnel.
- Hauríem de seguir-lo? -va preguntar Obi-Wan.
-Esperem aquí. Sabem que la Tahl no hi és. Quan torni, el seguirem -va dir en Qui-Gon.
Va sonar una altra explosió. El fum es va acostar cap a ells.
-Això deu ser el centre tècnic -va dir en Qui-Gon.
Tot d'una va aparèixer Balog, sortint a corre-cuita del túnel secundari. Obi-Wan va reconèixer el seu cos rabassut i musculós i el seu caminar autoritari. Sense mirar tan sols als que es dirigien cap a l'entrada de la caverna, ell va prendre el camí contrari.
Qui-Gon va assentir, ombrívol.
-Quan se't crema la casa, vas a buscar el que més valores.
» Què vols? -va preguntar Qui-Gon.
-Res de vosaltres -va dir Balog amb menyspreu-. Ja heu fet prou. Heu trobat aquest lloc. Bé, els vostres aliats Obrers no trobaran res aquí quan arribin. No quedarà rastre. Res a espiar, res a robar.
-Has programat el polvorí perquè exploti -endevinà Qui-Gon.
-Me n’aniré abans que això passi. Tenim molt suport a la ciutat. No necessitem aquests seguidors per aconseguir el que volem.
-Et dóna igual les vides que es perden en el camí.
-M’importa Àpsolon. El meu Àpsolon -va dir Balog, orgullós-. No l’Àpsolon que volen els Obrers. I vosaltres, Jedi, us interposeu en el meu camí -va donar un pas enrere i va obrir una porta que tenia a l'esquena i donava a un reduït espai que contenia un vehicle petit amb una espècie d'escafandre a la part de dalt. Hi havia una altra porta a la paret del fons, sens dubte perquè el vehicle pogués sortir al llac. La porta interior es tancaria i el compartiment quedaria inundat.
-Ara me'n vaig. Potser aconseguiu sortir d'aquí quan exploti el polvorí, però ho dubto. Sobretot perquè haureu d'arrossegar a la vostra amiga -Balog va assenyalar la Tahl amb la barbeta-. I creieu-me, no està en condicions de caminar. D'això n'estic segur.
Qui-Gon es va posar tens, i es va relaxar. Va fer tot un esforç de voluntat per absorbir la seva ràbia i seguir esperant l'obertura.
-Us deixo al vostre destí -va dir Balog, dirigint-se cap el seu transport. Els seus petits ulls foscos van lluir-. No us mogueu, cap dels dos. Veieu el meu dit al costat d'aquest botó? Si intenteu aturar-me i perdeu una mil·lèsima de segon, si ensopegueu, si em doneu un instant, el polsaré. Si us acosteu a mi, podria donar un bot i prémer-lo. Resumint, si una de les milers de coses que podrien sortir malament, surt malament, Tahl morirà.
Qui-Gon es va abalançar. Mai s'havia mogut més ràpid ni amb més seguretat. Sabia que Balog no va arribar a veure-li, que de sobte estava a uns quants metres, i al moment següent estava en l'aire, al costat d'ell. Amb precisió meticulosa, Qui-Gon va baixar el sabre làser, tallant netament el dit d’en Balog. El transmissor va caure a terra.
-Crec que ho has donat ni un bot -va dir en Qui-Gon.
Udolant de dolor i de ràbia, Balog va començar a caminar cap enrere, cap al transport, i va recórrer a la seva pistola làser. Obi-Wan va fer un salt endavant, mentre Qui-Gon anava a per la Tahl. Una altra explosió va fer que la cova s'estremís, aquest cop amb més força que abans. La potència de l'esclat va estar a punt de fer caure a Obi-Wan. El contenidor de privació sensorial començà a lliscar. Qui-Gon es va abalançar cap a ell i el va agafar en braços. El va estirar a terra amb delicadesa.
En lloc d'atacar a Obi-Wan, Balog va apuntar la seva arma cap al contenidor de privació sensorial. Qui-Gon va ignorar el tret làser que va passar a centímetres del seu cap. Sabia que el seu padawan hi era per rebutjar-lo. Es va iniciar una cadena d'explosions, i el fang i l'aigua es van desprendre del sostre de la cova. Obi-Wan va entrar corrent a l'habitació de contenció mentre Balog es ficava dins el vehicle.
- Deixa'l, Obi-Wan! -va cridar Qui-Gon. Va començar a treballar amb el seu sabre làser, tallant el contenidor de privació sensorial.
Balog va obrir la sortida. L'aigua va començar a entrar a la petita estada, colpejant a Obi-Wan als turmells. El seu sabre làser es va apagar.
Qui-Gon tenia altres preocupacions. La sala no trigaria a inundar-se.
- Obi-Wan!
El transport d’en Balog es va posar en marxa sota l'aigua, tremolant estrepitosament mentre lluitava contra l'impacte de l'aigua que sortia per l'obertura.
- Deixa que se’n vagi! -va cridar Qui-Gon-. Tahl s'ofegarà! -el contenidor de privació sensorial estava surant.
Qui-Gon va mantenir el sabre làser en alt. Si tocava l'aigua, també s'apagaria. Qui-Gon podia sentir l'impuls de la Força de la Tahl debilitant-se. Havien de treure-la d'allà.
Obi-Wan va lluitar per posar-se dempeus. L'aigua li arribava als genolls. Va sentir que la cama li feia mal mentre avançava cap a Qui-Gon, que havia obert una esquerda en un costat del contenidor.
-Crec que això últim ha estat el magatzem d'armament -va dir en Qui-Gon, ombrívol-. La cova podria esfondrar-se. Anem a treure-la d'aquí.
L'aigua els hi arribava ja a la cintura. Qui-Gon va desactivar el sabre làser i se’l va penjar al cinturó. Desesperadament, va treure-la del contenidor. Ella no va dir res; amb prou feines podia mantenir el cap dret. Veure-la tan feble va suposar una agonia per a Qui-Gon.
Van avançar amb prou feines per l'aigua, cap al buit que Obi-Wan havia obert a la porta.
Quan es van colar per l'obertura, van poder posar-se drets. L'aigua entrava pel forat, i la porta estava començant a grinyolar per la pressió, però al túnel l'aigua amb prou feines els hi arribava pels turmells. Van córrer per la incipient inundació i van arribar a la zona seca de la cova. El fum era espès i àcid, i els hi cremava els pulmons. La zona de la cova estava deserta.
Qui-Gon va posar la Tahl dreta, recolzada contra ell, però les cames li van fallar. La va tornar a agafar en braços i la va estrènyer contra si. Va haver de controlar la seva ràbia contra Balog per haver-li fet això. El que ella necessitava realment era que ell estigués tranquil.
-Tahl –va dir ell amb suavitat-. Anem a treure't d'aquí.
Una mà es va corbar al voltant del seu clatell. Va sentir el gest, la mà freda contra el seu coll, i se li va gelar la sang a les venes. Era el mateix gest que ell havia vist en la seva visió, el gest que li havia indicat el prop que ella estava de la mort.
Ella va somriure amb esforç.
-És massa tard per a mi, amic meu -va dir ella amb suavitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada