La crida de la venjança (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

El matí següent, Qui-Gon va començar a actuar molt d'hora. Hi havia passat la major part de la nit de caf en caf, intentant recollir informació. Com més tardana era l'hora, més soltes es tornaven les llengües, però no va poder descobrir res que el posés darrere de la pista d’en Balog. Es tafanejava molt sobre el fet que l’Alani es presentés al lloc de Governador Suprem, i Manex cada vegada tenia més partidaris.

Cap de les dues coses l'ajudava.

Va passar la resta de la nit al banc d'un parc d'herba, esperant impacient l'arribada de l'alba. Podia sentir a Balog movent-se en algun lloc, maniobrant, intrigant, planejant el seu següent moviment. Sentia l'absència de la Tahl amb un dolor tan profund que no podia tractar-lo de forma directa. Pensar en els seus últims dies, en tot el que l'havia fet patir Balog, el forçava a moure’s, a aixecar-se i caminar pel parc fins a aconseguir un pensament que li impedís pensar en la fosca venjança que cremava al seu interior. Hauria de dominar-se... d'alguna manera. I va acabar esmussant la seva ment amb el cansament, com a única forma de seguir endavant. No va trigar gaire a haver dibuixat camins del gran parc urbà. Podria haver dibuixat un mapa del lloc amb els ulls embenats.

Els sols van sortir, i la gent va començar a sortir als carrers. Qui-Gon va veure amb alleujament l'arribada del matí. Va anar fins a un caf situat davant la Legislatura per prendre un esmorzar lleuger, i va observar i va esperar que els edificis oficials s'omplissin de persones que començaven la seva jornada laboral.

Seguia portant una capa de viatger sobre de la seva túnica. Esperava no ser identificat com un Jedi i va decidir fer-se passar per un home de negocis que buscava noves oportunitats a Nou Àpsolon.

Just quan estava a punt de marxar, va sentir una conversa a l'esquena. Dos assistents acabaven de saludar-se. Va sentir el nom de "legisladora Pleni". I després el de "Qui-Gon Jinn".

Es va inclinar cap endavant, simulant beure el seu te mentre filtrava el soroll del caf i es concentrava en la conversa que tenia lloc darrere seu. Llavors va rebre la desagradable sorpresa de descobrir que el buscaven per l'assassinat d'un legislador.

La qual cosa dificultava més del que esperava els seus plans d'obtenir informació en els edificis oficials de la Legislatura.

Qui-Gon sentia un gran respecte pels agents de seguretat de Nou Àpsolon. Estava segur que fins a l'últim d'ells tindria una detallada descripció seva. I els despatxos de la Legislatura estaven vigilats per guàrdies de seguretat.

Qui-Gon va envoltar amb les mans la seva tassa de te, però va haver de portar-les a la falda. El desig de trencar la tassa a trossets era massa gran. Li semblava que cada vegada que intentava donar un pas endavant, li feien retrocedir d'un cop de peu.

Va expulsar l'aire pel nas, respirant de forma reposada i regular. No pensava com un Jedi. Havia de controlar la frustració. Sempre hi havia una manera de fer les coses.

Els carrers seguien plens de gent, però necessitava moure’s. També necessitava una disfressa millor que una simple capa. No podia dissimular la seva alçada, però sí disfressar-se d'alguna manera. Qui-Gon va deixar el caf i va anar de compres.

Al cap de mitja hora s'havia transformat en un home de negocis d'ulls foscos vestit amb una túnica veda. Portava els llargs cabells ocults per un turbant com el que utilitzava l'elit del planeta Rorgam. L'havia trobat en una petita botiga d'objectes usats. Fer-se passar per un ciutadà de Rorgam, planeta compost per immigrants de molts mons diferents, seria una bona tapadora.

Qui-Gon es va dirigir a les sales de la Legislatura. Que Nou Àpsolon fos el centre tecnològic d'aquesta part de la galàxia feia que allí es signessin molts acords. La creixent inestabilitat del planeta causava cert frenesí en l'ambient.

En el primer control hi havia un guàrdia de seguretat. Qui-Gon no tenia més remei que creuar-lo. Si no podia creuar les sales sense problema, no podria fer res.

Va sentir alleujament en passar al costat del guàrdia de seguretat, que es va limitar a mirar-lo sense interès abans de desplaçar la mirada per examinar al visitant que anava darrere seu. Tenia sort que Manex no hagués instituït mesures de seguretat més fèrries que requerissin documentació textual per a l'admissió.

Necessitava saber diverses coses. Per què era sospitós de la mort de la Pleni? No hi havia conegut la seva existència fins aquell matí. Estava la seva mort relacionada amb la de l’Oleg? Hi havia intentat comprar també la llista? Qui-Gon havia decidit que l'únic rumb a seguir que li quedava era presentant-se com possible comprador de la mateixa. Si es corria la veu que hi havia un pròsper home de negocis de Rorgam amb diners per gastar, tard o d'hora apareixeria algú amb alguna cosa a vendre.

Es va ajustar la túnica i es va submergir en la multitud.

***

Estava conversant amb un important assistent legislatiu quan va veure a l’Eritha i l’Alani al fons de la sala, Alani parlava amb un grup d'admiradors que s'agrupaven al seu voltant. Per al seu alleujament, es van allunyar per un passadís. Eritha anava endarrerida i va veure a Qui-Gon. Una expressió de sorpresa, i després de salutació, van omplir-li la cara. Qui-Gon la va ignorar.

Eritha va titubejar. Llavors, el seu rostre es va tornar inexpressiu en adonar-se que ell no volia que el reconeguessin. Tot això va passar en un batec. Un cop més, Qui-Gon va haver d’admirar la intel·ligència de l’Eritha. La noia tenia bons reflexos.

Ella li va fer un senyal i es va desplaçar a una sala contigua. Qui-Gon va concloure la seva conversa amb l'assistent i es va encaminar cap a ella amb aire casual.

La sala estava buida i ella es va assegurar que ell la seguia abans d'obrir una porta. Ell la va seguir fins a una petita sala de conferències.

Per a la seva sorpresa, Eritha es va llançar als seus braços.

-M'alegro molt de veure't -va dir-. Estava molt preocupada -ell li va donar uns copets a l'espatlla i ella es va apartar-. No hauries d'estar aquí. No saps que et busquen per assassinat?

Qui-Gon va assentir.

- Saps per què? Mai he vist a la legisladora Pleni. Ho ha preparat en Balog?

-No ho sé. És possible. Sé que l’Alani segueix en contacte amb ell. Jo he vingut a aconseguir informació. Crec tenir una pista. Però he d'anar amb compte. No vull que Alani sospiti, així que faig veure que recolzo la seva candidatura. Per la Legislatura corre un rumor del que havies d’estar assabentat. Manex té la llista d'informadors secrets dels Absoluts.

- Manex?

 Eritha va assentir.

-Tinc la sensació que el germà d’en Roan és més ambiciós del que pretén aparentar. Vol mantenir-se al poder.

-Necessito poder contactar amb tu -li va dir Qui-Gon-. Vaig a moure’m molt.

 Eritha es va mossegar el llavi.

 - Pots esperar aquí uns minuts? Estic a punt de descobrir on s'amaga Balog. Aquesta sala de conferències ja no s'usa molt. Tornaré en uns deu minuts.

-Si et retardes...

-No em retardaré -va dir l’Eritha, confiada, i va sortir per la porta.

Qui-Gon va sospirar. Eritha tenia la impaciència i l'optimisme de la joventut. Si no tornava no tindria manera de contactar amb ella i hauria d'entrar a la residència del Governador Suprem per fer-ho.

No li quedava més remei que esperar. Podia perdre deu o quinze minuts. Es va asseure en una cadira i va repassar el que havia passat aquell matí. Havia deixat caure insinuacions que volia comprar poder i que estava disposat a pagar bé per això. Fins i tot havia insinuat l'existència d'una llista. Hi havia captat ocasionals esclats d'interès en algun legislador o en algun assistent, però no sabia amb certesa si es basaven en el coneixement o en la pura avarícia.

Van passar cinc minuts. Estava inquiet i es va acostar a la finestra. Va mirar l'atapeït carrer de sota, a l'altre costat del mur de la Legislatura. S'estaria movent Balog amb llibertat, o s'amagaria durant el dia, deixant que aliats com Alani preparessin el seu retorn?

La porta es va obrir amb un xiuxiueig. Però en comptes de l’Eritha, va aparèixer un assistent amb aire confós.

-Disculpi, no és aquí on es reuneix el comitè per l'Acta de Desenvolupament Miner?

-Em temo que no -va dir en Qui-Gon.

-Oh. Disculpi una altra vegada.

El jove va assentir i es va retirar, i la porta va tornar a xiuxiuejar en tancar-se darrere seu.

"Una interrupció innocent", es va dir Qui-Gon. Però potser no ho era. Va pensar acuradament en l'aparença del jove. Portava la túnica blava d'un assistent, però...

Les botes. Portava les botes d'un agent de seguretat. Estava comprovant totes les sales. I podia haver reconegut a Qui-Gon.

Va agafar el sabre làser amb un ràpid moviment. Ja parlaria més tard amb l’Eritha. Va tallar un forat net en el vidre i va sortir a la cornisa. Va descendir fins al sòl del seu costat del mur emprant el llança-cables.

- Allà està!

Resquills del mur van volar en ser aconseguit per trets làser a banda i banda d'ell. Qui-Gon va alçar la mirada. Dos agents de seguretat li apuntaven amb les seves armes.

- No es mogui! -va cridar un d'ells.

Qui-Gon va córrer. Va desviar els trets mentre zigzaguejava pel curt passatge que hi havia entre el mur i l’edifici legislatiu. Llavors va saltar a la part alta del mur i el va franquejar.

Els vianants es van apartar en aterrar ell. El van mirar amb curiositat, però va igualar el seu pas al de la gent i va caminar entre ella, accelerant la manera de caminar a mesura que la gent es desinteressava d'ell. Va entrar per un carrer lateral i es va moure entre els edificis que envoltaven la Legislatura. Finalment, va trobar un carreró desert on treure’s la túnica i el turbant. Ja devia haver-hi una descripció actualitzada de la seva persona en el datapad de tots els agents de seguretat. Li aniria millor barrejant-se entre la gent portant la seva capa de viatger.

Qui-Gon va pujar a un aerobús propulsat per repulsors i no va baixar fins arribar al final del seu recorregut. Va decidir tornar i visitar a l’Eritha a l'abric de la nit.

Balog sempre havia anat un pas per davant d'ell. Va decidir que aquesta vegada seria ell qui hi anés davant.

Següent